Noverint universi quod die martis, que dicebatur VIII kalendas iulii anno Domini millesimo CCº XºC secundo, constitutus frater Petrus Miquaeli, prior domus sancti Johanis Jherusalem in Cuillam, coram Berengarius Issern, procurator nobilis Jazberti, Dei gracia vicecomes Castri Novi, protestatus fuit ac protestando dixit que inferius fecerunt:

En presència d'en Berenguer Issern, procurador del noble en Jazpert de Castell Nou, e d'en Pere Romeu, justícia de Cuillam, d'en Arnau Justafre, e d'en Pere Mascaró, jurats d'aquel matey loc, e d'en Perpinyà de Lanpart, e d'en Bononat Bugia, e d'en Ponç Molarçs, e d'en R. de Belestar, e d'altres molts proòmens; frare Pere Michael, prior de la casa de.l Espital de Sent Johan de Jherusalem en Cuillam, dix e protestà que, com lo dit prior sia e aia estat en plena e paçífica posesió de la esgléya de sent Johan del dit loc de Cuillam, per son dret, ab just títol, ço és per sentència; e lo dit en Berenguer Issern, procurador, no degudament e iniusta, agreviàs aquel gitan-lo de la sua plena e paçífica possesió, sens sentència e coneguda de dret; per tal, dix protestan que él era aparellat de donar una fermança de fer dret, e d'estar a dret per la dita esgléya a tot hom qui demanda alguna aia o vulla moure contra ell, sobre aquella.

E a vós, de present, axí com a agreviat e no degudament e iniusta forçat e gitat de la sua plena possessió, se apella al senyor [.....] e al senyor archabisbe, e al senyor Rey, ho a aquell al qual per dret apellat se deia, protestan del seu dret.

E en continent oferí e donà fermançes de drer dret e d'estar a dret sobre les damunt dites coses, n'Arnau Justafre e en Guillem Tarragona, e en Perpinyà de Lanpart, vehins de Cuillam, qui la dita fermançeria atorgaren e sos béns hi obligaren.

De quibus omnibus dictus per petit scribi fieri publicum instrumentum, ad eternam rei memoriam, ad conservacionem sui iure.

Quod est actum Cuillem, die et anno quibus supra.

Sig+num Petri Sancii d'Albareda, publici notarii Valencie, qui hoc scribi fecit et cum raso et emendato in Vª linea, ubi dicitur "et pacifica", propria manu clausit.