Treslat de la sentència donada per l'alt senyor infant en Pere, compte de Ribagorça e de les montayes de Prades, sobre la partició de l'aygua del riu de Millars.

.

Noverint universi, quod cum questio vel controversia verteretur, aut verti sparetur inter universitates ville Castillionis et Ville Regalis et loci de Almaçora, ex una parte, et universitatem loci Boriane, ex altera, racione videlicet vel occasione aque rivi de Millars, racione cuius questionis seu controversie inter dictas partes materiam dicensionis erat suborta, cumque dicte partes super premissis diucius contendisset et coram diversis judicibus ad hec delegatis litigasent, et inter se convenire non posent; attamen volentes parcere partium laboribus et spensis et eligentes pocius per viam pacis questionem hanc dirimere quam eventum dubium iudici expectare; compromisserunt super premissis in inclitum dominum infantem Petrum, comitem Ripacurcie et Montanearum de Prades, tamquam in arbitrum et arbitratorem, lauda[to]rem et amicabilem compositorem ab ipsius partibus comuniter electi, videlicet Guillermus Berengarii, notarius, et Arnaldus de Torrafre, vicini ville Castillionis, sindici, procuratores et actores ad hec specialiter constituti ab universitate ville Castillionis et singularibus de eadem, cum publico instrumento facto per Miquaelem de Pegeroles, [notarium] auctoritate regia, tercio idus febroarii anno infra scripto, et Miquele Gali, juratus, et Guillermus Çafont, vicini Ville Regalis, procuratores, sindici et actores ad hec una et insolidum specialiter constituti cum Jacobo Mas et Petro Tremunt ab universitate Ville Regalis, et insolidum specialiter ad hec constitutus ab universitate dicti loci de Almaçora et Ville Regalis duodecimo kalendas marcii anno a Nativitate infrascripto. Et Bartholomeus de Tapioles, notarius, vicinus de Almaçora, procurator, sindicus et actor una cum Johanne Malet et insolidum specialiter ad hec constitutus ab universitate dicti loci de Almaçora et singularibus eiusdem, cum publico instrumento facto per Thomam de Vilamajor, auctoritate regia notarium publicum, tercio nonas febroarii anno infrascripto, ex parte una; et Laurencius de Munit, juratus, et Bernardus de Valporcar, vicini ville Burriane, procuratores, sindici et actores ad hec specialiter constituti ab universitate dicte ville Buriane et singularibus eiusdem, cum publico instrumento factum per Berengarium Solzina, auctoritate regia notarium publicum, tercio nonas febroarii anno infrascripto ex altera; super omnibus et singulis questionibus, peticionibus et demandis, quas dicte partes nominibus predictis, silicet altera pars contra alteram partem adinvicem posent facere, proponere [vel movere, verbo vel] scriptis, et omni solempnitate iuris [et fori] obmissa, vel que iam mote essent inter dictas partes ratione dicti [aque] rivi de Millars, vel moveri etiam posent seu speraretur, tam super iure possessionis quam proprietatis quam alias quoquomodo ratione dicte aque. Et super omnibus et singulis exceptionibus et defensionibus, quas pars contra partem nominibus predictis adinvicem habet et vellet ac posset facere, proponere, vel movere, et omnibus predictis et aliis quibuscumque.

Et promiserunt dicte partes nominibus iam dictis, dicto inclito domino arbitro et arbitrarori et sibi adinvicem, quare super predictis compareret coram ipso, diebus, horis, et locis quos et quas in que eis asignaret.

Promisserunt eciam quod super premissis procederent coram dicto domino arbitro et arbitratoris simpliciter et de plano, et sine omni difugio et malicia, et sine strepitu et figura iudicii, et cum scriptis vel sine scriptis et aliis iuris solepnitatibus, prout ipsi inclito domino arbitro et arbitratori videretur. Et quod quidquid dictus inclitus dominus arbiter et arbitrator super predictis diceret et pronunciaret, de iure, laudo, vel amicabili composicione, illud ratum, gratum, et firmum, perpetuo, dicte partes nominibus iamdictis haberent, tenerent et observarent, et ea facerent et complerent; et eidem pronunciacioni starent sub pena mille marchorum argenti, de quaquidem pena medietas voluerunt quod adquireretur illustrissimo domino regi Aragonum, et altera medietas pacti sententie seu pronunciationi dicti domini arbitri et arbitratoris adquirendi, sine omni appellacione et contradiccione et omni excepcione remota.

Et renunciaverunt dicte partes, nominibus predictis, quantum ad predictum, gratis et ex certa sciencia, omni appellacioni et contradiccioni, et omni cuilibet legi et foro aut consuetudini, per quas licitum est appellare a sentencia arbitrali.

Renunciarunt [etiam] quantum ad predictam, gratis et ex certa scientia, omnes adinvicem ex pacto remisserint quod a dictis sentencia seu pronunciacione dicti incliti domini et arbitratoris non possent recurere ad arbitrium boni viri, et omni [alii] iuri, foro, racioni et consuetudini obviam venientibus.

Voluerintque dicte partes, nominibus predictis, quod predictum negocium firmaretur et determinaretur per dictum inclitum dominum arbitrum et arbitratorem, a die confeccionis dicti compromissi instrumentum usque ad festum Pasche Domini, prout hec et alia in compromisso inde facto auctoritate notarii infrascripti pridie kalendas marcii anno infrascripto plenius et lacius continetur.

Quo compromisso prefato in dictum inclitum dominum infantem Petrum, arbitrum et arbitratorem suscepto coram ipso domino arbitro et arbitratori comparuerunt partes predicte, nominibus predictis, videlicet sindici, procuratores, et actores superius nominati, universitatem ville Castillionis, Ville Regalis et loci Almaçore, en una parte; et sindici, procuratores et actores superius nominati universitatis ville Boriane, ex altera, et proposuerunt coram eo verbotenus raciones et defensiones suas.

Et post predicta, auditis ac etiam intellectis racionibus et defensionibus utriusque partis, coram ipso domino arbitro et arbitratore verbotenus propositis, habitaque plenaria deliberacione super predictis per ipsum, et consilio cum peritis, pro bono pacis et concordie, ac inter [dictas] partes amicabiliter componendo super premissis, idem dominus arbiter et arbitrator tulit suam sentenciam in hunc modum:

[On] nós, infant En Pere, comte de Ribagorça e de les muntanyes de Prades, àrbitre et arbitrador e amigable composidor per la universitat de la vil·la de Castelló e los singulars d'aquella, e per la universitat de Vila-real e los singulars d'aquella, e per la universitat del loch de Almaçora e dels singulars d'aquella, o per lurs síndichs e procuradors per les dites universitats [a] açò constituhits, de la una part; e per la universitat del loch de Boriana e/o per lurs síndichs [a] açò constituhits, de la altra part, comuniter elets sobre la qüestió que era entre les dites universitats, [per rahó] de la aygua del riu de Millars, segons que en [lo] compromís daquèn en nós fet pus larguament se conté.

Vist e regonegut lo dit compromís en nós fet, e lo poder per les dites parts en aquell a nós donat, elegint via de arbitrador e de amicable composador entre aquelles parts; hoïdes les parts desús dites e cascuna d'aquelles una vegada e moltes, e enteses les rahons per cascuna de les parts denant nós al·legades; haüt encara col·loqui e tractament ab les dites parts sobre la avinença del departiment de la dita aygua; e haüt consell e acort sobre lo dit contrast ab moltes sàvies e discretes persones entenents e spertes [en dret e] en semblants contrasts, volent lo dit contrast axí de la possessió lo qual era pendent entre aquelles denant los jutges [a] açò asignats, com encara de la proprietat sobre la quall entre aquells se sperava a moure; per aquesta nostra sentència determinar e donar, e donants [a] aquell fi arbitran, [e] entre aquells amicablement component pronunciam:

Que en temps que serà minva d'aygua en lo dit riu, e per rahó de la dita minva, se haurà a fer entre ells partició d'aquella aygua.

De tota la dita aygua sien feytes sexanta fil·les o parts eguals, al partidor sobirà qui és a.l azut [o damunt lo asut] de Vila-real, les qualls fil·les e parts eguals, al partidor sobirà sobredit sien eguals partides en la forma sigüent:

Primerament, de les dites LX fil·les o parts eguals asignam e ajutjam que haja la vil·la o universitat de Vila-real quatuordecim filas o parts.

E.n aprés, d'aquelles sexaginta fil·les o parts eguals, asignam e ajutjam a la vil·la e universitat de Castelló quatuordecim files o parts et mediam.

Item, d'aquelles sexaginta fil·les o parts eguals, asignam e ajutgam que haia la dita [vila et] universitat d'Almaçora duodecim filas sive parts et mediam.

E les romanents decem et novem parts o files de les dites sexanta fil·les e/o parts eguals, asignam et ajutgam a la vil·la e universitat de Boriana.

En axí que si l'aygua [que] adonchs descorerà per lo dit riu, bastarà a les dites sexanta fil·les, que sien feytes e partides segons que desús se conté.

En altra manera, si no bastaven a LX fil·les, que.n sien feytes sexanta parts eguals, e que aquelles sien partides segons que damunt és declarat.

E segons lo dit compte de les dites fil·les e parts, sie feyta partició de la dita aygua per tots temps; en cars de necessitat o minva d'aygua, o en cars que haia a venir a partició.

Enperò, si l'aygua del dit riu venia a tan gran minva o fretura, que segons la partició desús dita la part que pervendrà a la vila d'Almaçora no bastava a una fil·la, que en aquell cars tota l'aygua del dit riu fos donada a una céquia, e.n axí que la céquia de Vila-real haia tota la dita aygua viginti octo hores contínuament, que són un dia natural et quatuor hores més.

E.n aprés la céquia [de Castelló] haia tota la dita aygua per viginti novem horas contínuament, [e] que són un dia natural e cinch hores.

E tantost aprés la céquia d'Almaçora haia tota l'aygua damunt dita per viginti quinque ores contínuament, que són un dia natural e una hora.

E.n aprés tantost la céquia de Boriana haia tota la dita aygua per triginta octo hores [contínuament, que són un dia natural e catorze ores].

E axí cascuna universitat haia en lo dit cars tota la dita aygua, segons que.s particularment declarat desús.

Dehïm encara e arbitram, e amigablement component pronunciam, que en temps que la dita partició se haurà a fer, qualsevulla de les dites universitats puxa notificar e requirir a les altres universitats, o als jurats de cascuna d'aquelles, si presents seran en les dites vil·les, e si no, a aquells qui presents seran o còpia haver poran.

E si los dits jurats no.y seran, o còpia d'aquells haver no porien, que en aquell cars haien a fer la dita notificació ab escriptura pública, en presència de quatre o V prohòmens de la vil·la e [viles], que aprés la dita notificació trameten al dit loch que facen [de la dita] partició dins spay de un dia natural, començador aprés de la hora de la dita notificació.

Lo partidor per cascuna de les dites universitats elet, o elegidor, que sia present ab ells a fer la dita partició, e si no.y eren, pasat lo dit dia e ora, aquell o aquells qui presents seran puxen fer la dita partició segons que desús és declarat.

Dehim encara e arbitram, e amigablement component pronunciam, que totes sentències e pronunciacions, o altres juhins ordinaris o extraordinaris, judicialment o extrajudicialment feytes, sobre lo contrast de les dites aygües, axí sobre la posessió que ja sia liurada o tenguessen de fet, com sobre la proprietat en quant poguessen obviar a la nostra present pronunciació o sentència, sien e romanguen nul·les e sens alguna efficàcia e valor, ans segons aquesta nostra sentència e pronunciació se haia d'aquí avant en per tots temps en los dits casses a fer la dita partició e divisió de la dita aygua, e totes les altres coses en la present nostra sentència ordenades, les qualls coses haien a tenir e observar les dites universitats e.ls singulars d'aquella e lur sucesors, sots la pena en lo dit compromís spresades.

En totes les dites coses e quiscuna d'aquelles contengudes en la nostra present sentència o pronunciació, manam ésser emologades, loades, confermades e aprovades en continent per los dits síndichs denant nós presents.

En axí matex, totes les dites coses per cascuna de les dites universitats sien emologades, loades, confermades e aprovades dins quindecim dies primer vinents, comptadors aprés lo dia de la promulgació de la present nostra sentència, sots la pena en lo dit compromís spresada e contenguda.

Retenim, emperò, e reservam a nós, de spresa voluntat de les parts, [que] si alcuns duptes ocorien sobre la present sentència o pronunciació nostra, [o] algunes coses contengudes en aquella, o sobre alcun incident, emergent e dependent de aquella vel occasione predictorum, que aquell puxam determenar, declarar [e] interpretar, tota vegada que a nós ben vist serà, la quall interpretació o declaració haia aquella matexa força e vigor que ha la present sentència nostra.

Lata fuit sentencia per dictum inclitum dominum infantem Petrum, arbitrum et arbitratorem.

Et lecta per me, notarium infrascriptum, de mandato dicti domini arbitri et arbitratoris, et de voluntate et consensu partium predictarum, que ibidem presentes erant, coram dicto domino infante, videlicet in domo fratrum predicatorum civitatis Valencie, in quadam camera eiusdem domus ubi dictus inclitus dominus arbiter et arbitrator hospitabatur, die martis qua computabatur tertio decimo kalendas aprilis anno Domini millesimo CCCº quadragesimo sexto.

Presentibus silicet me, dicto notario, et venerabilibus Jacobo de Pertusa, canonico et preposito valentino, Jacobo Pallares, legum doctore, Johanne Calvonis, iurisperito Valentie, et nobile Gilaberto de Cintillis et Johanne de la Raga, presbitero, testibus ad hec vocatis specialiter et adiunctis.

Et confestim dicte partes, nominibus iam dictis, videlicet [Guillermus Berengarii, Arnaldus Torrafrer, Michael Gali], Guillermus Safont et Bartholomeus de Tapioles, procuratores et sindici supradicti, ex una parte, et Laurencius de Muntso, procurator et sindicus iam dictus, ex altera, nominibus et auctoritatibus supradictis, laudarunt et aprobarunt, emologarunt et confirmarunt sentenciam supradictam, et omnia et singula in ea contenta, prout superius continetur, ipsaque omnia iurantes ad sancta Dei quatuor euvangelia manibus eorum corporaliter tacta, promisserunt nominibus predictis tenere, complere, et observare in perpetuum, ipsamque non revocare nec contrafacere vel venire, aliquo iure, causa, vel etiam racione, sub pena in compromisso contenta.

Presentibus silicet dicto domino arbitro et arbitratore et me notario infrascripto ac testibus ut predicitur supradictis.

Et voluerunt dicte partes quod de presenti sentencia fiant seu fieri possint tot originalia instrumenta quod partes pecierint.

Sig+num Bernardi de Fabrica, notarii publici per totam terram et dominacionem serenissimi domini regis Aragonum, et auctoritate eiusdem, qui prolacioni dicte sentencie et aliis omnibus supradictis et singulis, ut superius continetur, presens interfui et hec scribi feci [et] clausi, cum literis rasis et emendatis in linea XXIIII, ubi dicitur "super", et cum supraponitis in linea VIII ubi scribitur "ad hec", et in linea XIIII ubi legitur "vel sine scriptis", et in linea XXIX ubi dicitur "en cars", et in linea XLII, ubi invenitur "e còpia haver poran. E si los dits jurats no.y eren".