ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Llibre de la Suna e Xara
Lo primer capítol. Que si algú matarà altre ab pensa deliberada.
Si algun serahí matarà algun altre serrahí, així en baralla com ab pensa acordada, seu ésser scapçat segons Çuna.
Lo segon. De mort que sarà feta en cas de baralla.
De mort, emperò, que serà fera en cas de baralla, pot haver remissió de l’hereu del deffunt e no de la que serà feta ab pensa acordada.
Lo terç. Si matarà en defenssió.
Si algú matarà en defensió de la sua persona, segons Çuna, en alguna cosa no és tengut.
Lo quart. Si haurà quefer ab fembra maridada o ell serà [mullerat].
Si haurà quefer carnalment ab alguna maridada o ell serà mullerat, abduy deuen ésser de tot en tot apedregats. E aquell d’ells qui serà col·locat en matrimoni, si ja donchs no havia haüt marit o muller, deu sostenir per pena cent açots. Segons Çuna, la pena dels cent açots no és, ans deuen ésser apedregats puix hage haüt muller ella marit.
Lo Vè . Si haurà quefer ab fadrina.
Si haurà quefer ab fadrina alguna o ab qualsevol maridada altra, dementre emperò que ell no sia mullerat, deu sostenir per pena C açots segons Çuna. E no-res-menys deu la dita fadrina pendre per muller e donar açidach segons sa valor, segons que mana la Çuna en aquest cas.
Lo sisè. Si forçarà alguna fadrina e si abduy hi consentran.
Si alguna fadrina en qualsevol loch forçarà, deu a aquella donar açidach; e no-res-menys deu sostenir per pena cent açots. Ella emperò no deu alguna pena sostenir car fon forçada; e si abduy hi consentiran, cascun deu sostenir per pena cent açots, segons Çuna, si donchs no serà dins edat que engendrar no podrien. Ab los cristians emperò a arbitre de l’alcadí.
Lo set. Si nafrarà algú en lo cap, del fornt (sic) ensús.
Si algú nafrarà algú en lo cap, del front ensús, e li trencarà tant solament lo cuir, deu sostenir per pena a arbitre del senyor o de l’alcadí, segos Çuna.
Lo VIIIè. Si nafrarà en lo cap, destrò en l’os.
Si algú naffrarà en lo cap fins el lo os, deu pagar la vintena part de tota la pena, que és Mil morabatins de la persona segons Çuna.
Lo IXè. Si nafrarà ho trencarà l’os del cap.
Si aquell naffrarà enaxí que a aquell trencarà l’os del cap, deu pagar la dehena part el miga de tota la pena de tota la presona segons Çuna.
Lo Xè. Si nafrarà en lo ventre, ço és en lo tou.
Si aquell nafrarà en lo ventre, ço és en lo tou, deu sostenir aquella pena que havem dit, segons Çuna.
[ XI. Si nafrarà en la cara de la boca ensús. ]
Si aquell nafrarà en la quara de la boca ensús, deu sostenir la pena [a ] arbitre de l’alcadí o del senyor segons Çuna.
XII. Si tallarà algun membre.
Si algun membre tallarà, deu pagar la mitat de tota la persona, segons Çuna, si serà feit no çientalment; e si sientalment, membre deu perdre.
XIII. Si tallarà algun membre.
Totes les altres nafres del cap avall són arbitràries a conexença de l’alcadí o del senyor, segons Çuna, si donchs senblants nafres no podien ésser fetes en la persona del nafrat.
XIV. De furt que.s farà de quarta part de un besant.
Tot serahí que a algú alguna cosa furtarà de la quarta part de un besant ansús, sots alguna clausura, per lo primer furt, segons mana Çuna, li deu ésser talla [t] lo puny dret; ítem, per lo segon furt lo peu sinistre; ítem, per lo terç furt lo puny sinistre; ítem, per lo quart lo peu dret; ítem, per lo quint furt deu ésser açotat a conexença de l’alcadí o del senyor, segons Çuna.
XV. De furts que seran feits sota tancadura. De altres furts que no seran feits sots tancadura.
E los altres emperò furts qui no seran feits sots tancadura, on se vulla sien feits, axí en casa com fora casa, deu sostenir per pena a conexença del senyor, segons Çuna.
XVI. Si algú dirà “bagassa” [a] alguna bona dona.
Si algú dirà “bagassa” a alguna bona dona deu sostenir LXXX açots.
XVII. Si algú dirà “coguz” [a] altre.
Si dirà a algú “coguç” deu sostenir aquella mateixa pena, segons Çuna.
XVIII. Si dirà “bort”, “fill de bagassa”.
Si dirà a algun “bort”, “fill de bagasa”, aquella mateixa pena deu sostenir.
XIX. Si dirà en baralla “luxuriós” a altre o “no est fill d’aital” o “jo no só fill de bagassa, ni són bort ni luxuriós” o “aital és mon pare”.
Si dirà a algú en cas de baralla “luxuriós” o “no est fill d’aital” o “jo no só fill de bagassa, ni són bort ni luxuriós” o “aital és mon pare”, o “fill són de aital” o paraules consemblants, deu sostenir aquella mateuxa (sic) pena segons Çuna.
XX. De totes les altres injúries o vituperis.
Totes les altres injúries e vituperis de qualsevol condició sien deuen ésser punides a conexença de l’alcadí o del senyor, segons la condició de aquelles, segons Çuna.
XXI. Qui farà fals testimoni contra altre.
Qui contra algú farà falls testimoni deu sostenir aquell tot ço que aquell haurà perdut per son falls testimoni; e no-res-menys deu ésser punit a pena de LX açots, com serà provat manifestament segons Çuna.
XXII. Qui dirà mall contra Crist, madona sancta Maria o los sants.
Qui dirà mal contra Crist e la benahuïrada verge Maria [mare] de Aquell, o.ls profetes, o.ls sants de Déu, o contra Mafomat, deu ésser apedregat, segons Çuna.
XXIII. Si algú matarà bèstia a altre.
Si algú matarà alguna bèstia, deu aquella resti[t]uhir e smenar a son senyor, segons Çuna.
XXIV. [ Si alguna bèstia matarà altra]
Si alguna bèstia matarà altra bèstia o algun mal farà a aquella, no és tenguda en alguna cosa segons si la dita bèstia acostuma de ésser mala.
XXV. De dinar de peu (sic per preu), que són .D. dobles; per dos ulls, per dos peus. Es la stima de la boqua.
Segons Çuna, la persona [ val un ] dinar de peu (sic per preu), que són cinch-centes lliures o dobles; semblantment dues mans; ítem, dos ulls; ítem, dos peus; ítem, dues orelles; ítem, tot lo nas; ítem, dos collons; e a cascun de aquests membres és aprehat dohentes dobles; e en cascuna mà ha XV juntures; semblantment en cascun peu.
XXVI. D’aquell qui tolrà menbre.
Jatssia, segons Çuna, aquell qui tolt algun menbre a algú, deu perdre semblant menbre, si donchs no haurà feit açò en defensió d’ell. Però és elecció del nafrador so vol perdre semblant menbre o pagar la dita pena.
XXVII. Stimació de cascuna dent.
L’estimació de cascuna dent, segons Çuna, és cinquanta dobles; emperò, lo nafrat tots temps pot fer composició ab lo nafrador segons Çuna.
XXVIII. De ço que.l nafrador és tengut.
Tot nafrador és tengut a pagar al nafrat la cura de les nafres e les despeses e dampnatges que h[a]urà sostengut lo nafrat. E si algun menbre li haurà tolt o li haurà minvat, per lo qual no puxa de son offici o art o mester obrar, deu-li donar, en tot lo temps de la seua vida, del seu tant e quant lo nafr[ at ] haguès pogut guanyar acostuma de son mest[ er ], segons Çuna.
XXIX. Com lo nafrador deu sostenir semblant nafra.
Segons Çuna, tot nafrador seu sostenir en la persona semblant nafra que haurà feit en aquell lich mateix; mas, com serie temor que no li fos feta major nafra o menor, és costum en tota la senyoria dels serrahins que per les dites nafres lo dit nafrador deu sostenir pena d’açots a conexença de l’alcadí o del senyor, exceptades les nafres ja declarades segons Çuna.
XXX. Com açots de gran feredat no deuen ésser donats
Per null temps, açots de fran f[ e ] re[ da ] t no deuen ésser donats a algú, segons Çuna.
XXXI. Si lo moro se farà cristià durant lo matrimoni.
Si durant lo matrimoni entre lo marit e la muller [lo moro] se serà feit cristià e aprés haurà còpula carnal ab la dita serrahina, deu ésser apredregada segons Çuna; e açò car hagué marit, com en continent que lo marit seu se fa cristià lo matrimoni de aquells sia separat segons Çuna.
XXXII. Si algun alcadí d [on]arà sentència per amor o pahor o mala voluntat.
Si algun alcadí, per dinés, hoi o mala voluntat, amor o temor, corrupció o engan, scientment contra algun donarà alguna sentència contra Çuna o les opinions de aquells savis appellats Almelich, Reffeni, Fambeli e Abofani, se deu restithuir a aquell contra lo qual ha donat la sentència tot allò que perdé per aquella sentència; e no-res-menys a deguda pena deu ésser punit a coneguda la l’alcadí o del senyor, segons Çuna.
XXXIII. Co[m ] negun alcadí no deu donar sentència sinó sobre ço que davant li serà posat.
Negun alcadí en negun negoci no deu donar sentència sinó sobre alló que davant aquell serà posat e provat e request de les parts; temps deu haver de deliberació sobre qualsevol negocis dels savis scients de Çuna e de Xara.
XXXIV. Com totes les penes declarades no poden ésser tengudes.
Totes les penes [ que ] declarades no seran poden ésser tengudes e deminuides, segons presumpcions, la condició e la fama de les persones, a arbitre de l’alcadí segons Çuna.
XXXV. Si algú jugant ab la filosa mate altre.
Si algú, jugant ab la filosa o en altra manera, matarà algú, deuen ésser pagats diners que, en la calònia per aquella mort, deuen pagar los amichs de [ l’ ]homicida si són set-cents; en altra manera deuen pagar los amichs circunstants.
Segons Çuna, en temps de Mafomat pagaven qunills; en temps de Ozmen pagaven ganats; en temps d’Alí pagaven diners segons ara fan.
XXXVI. En quinya (sic) manera feuen ésser açotats los sarrahins.
Los sarrahins deuen ésser açotats en sta manera, segons lo cors del bastó de l’açot haja hun palm e hun forch.
XXXVII. Quinys (sic) deuen ésser los açots.
La correga deu ésser de regna de cuiro e deu haver cinch palms de longuea. En lo capdaval deu ésser hubert un palm e dos dits.
XXXVIII. Co [ m ] deu star lo que açotem.
Aquell qui serà açotat deu star ab lo genoll ficat en terra, lo sinistre, e deu contínuament ésser açotat. E si porà rebre lo [s] dits açots, pot-ho fer.
XXXIX Com poden ésser demanades les injúries dites en absència.
Les injúries que seran dites [ a ] algú en absència poden ésser demanades axí com si fossen dit [e]s en presència; e aquell qui les haurà dit [e]s deu per aquelles ésser punit segons Çuna, com açò serà provat manifestament. Emperò, si algú dirà “aital dich a vós aitals paraules contra tu injurioses” e açò no.s pot provar manifestament, aquell aital, per la dita injúria, deu sostenir aquella mateixa pena, segons Çuna, que aquell sostenguera si hagués provat.
XL. Com són molts a matar un sarrahí.
Si molts foren a matar un sarrahí e tots e cascun se aquells lo nafraren, tots deuen morir segons Çuna. E si no.s prova que tots lo hagen nafrat sinó hú de aquells, aquell qui açò haurà feit tant solament deu morir segons Çuna, som serà provat maniffestament. E açò sia entès si los altres retengueren scientalment lo nafrat o empatxaren aquell que no.s pogués defendre, la qual cosa, si serà provada, tots deuen morir segons Çuna.
E si per aventura aquí no.y haurà haüts testimonis e lo nafrat dirà o confessarà davant lo alcadí “aital e aital m’an nafrat” segons son dit, mana la Çuna e aquest cas que ab L sagraments que facen los hereus del defunt si són verdaderament dos o més, aquell, sobre lo qual farà[n] los sagraments, dient aquell haver nafrat lo dit n’aital, deu morir segons Çuna.
XLI. Com lo alcadí, segons bona consciéncia, darà sentència e.y pecarà ignorantment.
Si algun alcadí, segons bona consciència sua, haurà donat alguna sentència en algun feit, en la qual sentència en alguna cossa (sic) haurà peccat, segons Çuna dementre que açò no haja feit per amor, o per oi o per engan, a alguna cosa no és tengut.
XLII. D’aquells qui fan fals sagrament.
Si algú haurà feit fals testimoni per qualsevol rahó, com açò li serà provat manifestament, açò [a con] eguda de l’alcadí o del senyor, segons Çuna, deu ésser punit.
XLIII. Com degunts turments no poden ésser donats al sarrahí accusat de crim.
Segons Çuna, neguns turments no deuen ésser donats al sarahí qui no serà accusat de negun malefici. Emperò si contra aquell algunes presumcions haurà, en aital cas l’alcadí o.l senyor, a coneguda lur, segons qualitat del feit, poden a aquells açotar entrò que hagen confessat lo malefici, segons que a l’alcadí o al senyor, segons la fama o la condició de les persones, serà benvist fahedor. En altra manera, lo accusat deu de tot en tot ésser liurat segons Çuna, si donchs contra ell lo malefici dessús dit no serà provat manifestament per covinents testimonis.
XLIV. Con negun strany ni fembra no deu ésser rebut en testimoni en feit criminall.
Car en algun feit criminal, ço és de homicida, algun strany o alguna fembra no deu ésser rehebuda a accusar segons Çuna; mas los pus proïsmes del mort deuen demanar e accusar segons Çuna. E si per ventura no.y haurà alguns accusadors de l’homeier, deu ésser retengut pres en la càrçre tant e tant longament tro que sia accusat per alguns proïsmes del mort, quant serà notori per testimonis de la mort dessús dita o per la voluntat o presumpcions, e deu tant longament ésser detengut en la dita cárçre estrò que.lls amichs de l’enculpat, per la distància de la dita càrçre, aquell en lo dit càrçre hagen jaquit per orde, axí qui jamés no sia liurat, si donchs no haurà haüda remessió o absolució dells parents del mort segons Çuna. E si lo defunt haurà fills qui no seran en edat, lo malfeitor deu ésser retengut en la càrçre destrò que aquells sien en edat, si la dita mort volrà[n] demanar o fer remessió.
XLV. De fet de homei que serà fet per rahó de joch
En feit de homei que serà feit per rahon de joch o de error, per lo qual homei digues què és.
La calònia los amichs de l’homeier, segons Çuna, deuen pagar e donar als pus proïsmes a als amichs del mort. E, senyaladament, la mare e los germans del dit mort deuen ésser admeses de tot a acusar o demanar.
XLVI. Quins parents poden demanar l’omei.
Per açò mana la Çuna que aquells pus proïsmes del mort qui la mort demanaran sien de part de pare. En altra manera, los parents de part de mare la dita mort no poden demanar, sinó que, en defalliment dels parents de part de pare, poden acusar; no, emperò, fer remissió ni donar sagraments.
XLVII. De les XII lunes.
De les XII lunes la primera, que és lo cap de l’any dels sarrahins, és appellada Alfambra, que és dit [a] Moyaà.
La segona luna és appellada Çafar.
La tercera luna Rebealeu[el]. A .XII. dies de aquesta luna fon nat Maffomet.
La IIIIª luna és apellada Rebealahir.
La V luna és appellada Iumet Aleuel.
La VIª luna és appellada Iumet Alahir.
La VII luna és appellada Regep.
La VIIIª luna és appellada Xaben.
La VIIIIª luna és appellada Remedan, que.s lo dijuni dels sarrahins.
La Xª luna és appellada Xauell.
La XIª luna és appellada Dulqueda.
La XIIª luna és appellada Dulfaga.
XLVIII. Com fan pasqua a X de la luna.
A XI de aquesta luna los sarrahins, devers Meca, fan lo Romiatge. A deu dies de aquesta luna mateixa fan pasqua los sarrahins appellada Allahet Alquebir; la pasqua dels quals és appellada “de l’arròç”, alahet aquer.
XLIX. Com, ço que és contengut en lo Alcorà, és appellada Xara.
Tot ço que és contegut en lo Alcorà és appellada Axara, la qual, segons que afermen los sarrahins, fon ordenada per veu (...) lo qual Mafomat profeta d’aquells.
L. Com la cosa que no és en l’Alcorà és apellada Çuna.
L’altra cosa que no és contenguda en lo Alcorà és appellada Çuna, que fon ordenada per lo dit Mafomat.
LI. En quantes hores del dia fan oració los sarrahins.
En cinch ores del dia tots los sarrahins de tot lo món, cascun dia, fan oració. La primera és l’alba, la qual és appellada per aquells Açobh; la segona a migjorn, que és appellada Addohar; la IIIª hora és appellada vespres Azar; la IIIIª hora és al sol post, que es appellada Almagrip; la Vª hora és al vespre, ans de dormir, que és appellada Alatama.
LII. Com deuen cridar la çala.
E cascuna de les dites oracions lo alfaquí ab alta veu clama aquells que facen oració dient aquestes p[ar]aules:
Al·l[a]hu abar, Al·lahu aquibar. Exeduel·le inno le il·le il·lae. Exedu innet Mhomat rezul ala, aya ala çala, aya al·la çala, aya al·le alfia pre haya alfalahe. Al·lahu aquibar. Al·lahu aquibar. Al·lahu aquibar. Le yl·leha yl·le al·la.
Elhamdur ale arabbi alaalamin harramen harrahen arrahfin, meliquitu jahutmedine. Itque nahabudu vayeque neztayn. Ydini acirata almuztaquin. Irata ezl·ledine enante al·lehiserim gayiri almodobi aleyin hual·latdalim.
Al·lahu nime acfir lahu huabduque hant alata huha ura zactahu hua am exitehu hua ant tohibi. Al·lahu aquibar. Al·lahu hunime inne huabduque hant alata hua hura zactahu hua ant tohibi. Al·lahu aquibar.
Al·lahu hunime acfir ha darne hua guayvi ybanine hua seguarine hua quibrine hua inne absecta humin ybanine hua al·lahu limen hua meten hua fitani huminie fete hue fehu ale yl·le, zalen al·leccum.
LIII. Del serrahí que serà condepnat per alguna rahó a alguna pena.
Si algun sarrahí per rahó de alguns excessos serà condempnat a alguna pena sostenidora, segons Çuna aquella mateixa deu sostenir de tot en tot. Enaxí que [ca]p serrahí de diners de la venda de la sua persona o per altra rahó no.s por scusar segons Çuna, car aital venda no.s pot fer e.n neguna manera por scusar la dita pena.
LIV. D’aquells ab qui la sarrahina pot fer matrimoni.
Tot serrahí segons Çuna pot fer matrimoni ab sa cosina germana o altra qualsevoldrà, exceptades germanes, nebodes, ne mare, [ne] filla, ne sogra, ne filla de sa muller. E exeptades la muller del fill seu, e la hàvia, e la filla de son fill e alguns descendents; e encarra la fembra que aquell ahurà e les filles de aquella. Si aquell, emperò, serà a l’ettat stant de dos anys ensús, pot ésser segons Çuna.
LV. De aquells qui poden pendre les cunyades per mullers.
E mort lo defunt, lo germà de aquell pot sa cunyada pendre per muller. Segons Çuna pot encara haver una germana aprés altra e[n] muller; no, emperò, abdues vivents, si donchs no haurà jaquit una de aquelles.
LVI. Quantes mullers pot pendre lo serrahí esclaves , comprades, presentades.
Segons Çuna pot haver quatre mullers matrimonialment ab acidach; emperò, si aquelles porà governar, [po]t tenir tantes a son lit quantes ne comprarà o a ell seran presentades; segons Çuna, dementre emperò que aquelles a, no poden ésser venudes.
LVII. Quin acidach deu fer lo marit a la muller.
Mas lo marit deu fer a la muller acidach ans de carnal còpula, segons que seran convenguts entre si de besants, encara de tafulles e de altres coses e de cases, emperò, afrontades e limitades. En altra manera no val lo matrimoni, segons Çuna, si donchs les cases no seran affrontades o en cert loch assignades o deputades.
LVIII. Dels acidachs que no.s poden fer.
Degun acidach no pot ésser feit de la quarta part de hun besant segons Çuna.
LIX. Com la serrahina no pot fer matrimoni sens voler del pare.
Nenguna serrahina no pot fer matrimoni sens voluntat de son pare, si serà viu, e sens consentiment dells parents de aquell o de l’alcadí o de l’alfaquí. E si.u fa no val res lo matrimoni segons Çuna.
LX. De les dones que mort lo marit no poden pendre altre.
Semblantment, nenguna sarrahina, mort lo marit, no pot pendre altre, si és prenyada, entrò que haja infantat; e si prenyada no és, entrò que sien passats IIII meses e X dies, la qual cosa, si farà, lo matrimoni no va res segons Çuna. E no-res-menys deu ésser punida a pena de l’alcadí o del senyor.
LXI. Com lo marit, en presència o en absència de la muller, pot fer acidach.
Segons Çuna, en presència o en absència de la muller, lo marit li pot fer acidach. E, jatsia abans que la dita muller sua conega carnalment muira lo marit, és tengut pagar l’acidach a la dita sua muller, e més donar de sos béns a la muller la IIIIª part, si donchs lo dit marit o sarrahí no haurà fills; e si n’haurà la VIIIª part ne deu haver segons Çuna.
LXII. Dels qui volran jaquir la muller.
Si algun sarrahí durant lo matrimoni volrà jaquir la muller, pot-ho fer segons Çuna, posant e donant a sa muller l’acidach, [e] roman en deute pagador com serà temps convinent.
LXIII. De les sarrahines que volren jaquir sos marits.
Si alguna serrahina volrà jaquir son marit e partir-se d’ell jaquint-li son acidach, no.u pot fer sens volentat e consentiment de son marit segons Çuna.
LXIV. Dels qui cobren les mulleres.
Si per aventura lo marit o consentrà, de[u] haver la dita muller, ans que prenga altre marit, per tres vegades de sa flor, si és fembra que haja flor; e si és fembra que no haja flor, per joventut o per altra rahó, deu esperar per tres mesos; aprés pot fer ab qui.s volrà lo dit matrimoni. E si dins los dits tres meses contractarà, [a] arbitre de l’alcadí o del senyor deu ésser punida segons Çuna.
LXV. Com neguna no pot pendre los béns del pare per aüela que face.
Ninguna sarrahina, per alguna aulea que faça, deu pendre la part a ella pertanyent en los béns del pare e dels ajustants, segons Çuna.
LXVI. Com poden haver còpula carnal tantost que l’acidach és feit.
Tantost que serà feit l’acidach entre lo marit e la muller, pot haver lo marit ab sa muller còpula carnal si.s vol, sia fadrina o viuda, segons Çuna.
LXVII. Com se deuen lavar per fer la çal·la.
Negun serrahí no pot fer oració sens lavar cascun dia ab aigua la natura de davall, lo cap, les orelles, la faç, les mans e.ls peus, segons Çuna.
LXVIII. En quinya edat deu dejunar lo sarrahí.
Tot serrahí qui sia de edat de XV anys ansús deu cascun any dejunar lo Ramadan segons Çuna; ço és, la luna. Enaxí que no deuen menjar ni beure per tot lo dia durant lo dejuni dessús dit. En les nits, emperò, deuen mengar e beure aigua quantes vegades se voldrà, segons Çuna.
LXIX. Dels qui són scusats de dejunar.
Dementre que farà jornades per camí no és tengut de dejunar la Ramadan; encara denguna fembra havent de sa folor (sic) e.n XL dies aprés que haurà infantat, si per aquells li durarà la sanch, complint emperò lo temps defallit aprés, segons Çuna.
LXX. Dels qui no poden jaquir les mullers per degun mal.
Negú no pot jaquir sa muller per nengun mal que haja, si donchs no li paga ‘acidach. Si en son poder, aprés que l’acidach serà feit, la dita muller serà feta mesella e lentillosa, pèl liprosa (sic), orada o hagués axí la natura tanquada que no puxa haver ab aquella còpula carnal, en los quals casos tant solament pot tornar als amichs seus la muller, pagant lo acidach e restituhint lo exovar que pres a ab la dita muller sua.
Si donchs, emperò, en la carta del dit acidach no serà dit e protestat que ella fos cloven[t], ço és en tot valen[t] lo dit acidach, lo qual cas, si n’haurà, pot aquella tornar sens paga de algun acidach. E si, emperò, la dita muller haja algun de aquells mals sabent [-lo] lo marit, no pot aquella jaquir ne tornar a sos amichs sense que no pach l’acidach a sos amichs complidament, segons Çuna.
LXXI. Dels qui jaquiran les mullers e n’haurà fills.
Si algú jaquirà sa muller pagant-li l’exovar [e] de la dita muller haurà fills, lo pare deu fer els fills seus pa provisió, segons Çuna.
LXXII.D’aquells qui jaquiran sos mullers per dos vegades.
Si per ventura sdevendrà que algú sarrahí jaquirà sa muller per dues vegades axí que en la segona vegada rebujarà aquella, dins tres mesos segons Çuna que, per nengú, acidach no se li deu fer. E [si] aquella volrà la terça vegada recobrar, primerament e abans deu aquella atalicar-se: axí que alguna sarrahí faça testimoni, ab aquella donació de acidach segons Çuna, lo qual haja carnalment còpula ab aquella; e après pot recobrar si ella volrà, ab donació emperò de acidach, [e] si emperò lo marit de aquella moria o aquella volrà jaquir, segons Çuna.
LXXIII. De aquells qui pendran mullers e les auran liurades per vèrgens e no.u seran.
Si algun sarrahí pendrà muller e lo pare de aquella muller li la haurà aliurat per verge e per fadrina, deu hom star al seu sagrament per fe, segons Çuna. E lo marit no pot aquella jaquir sense pagar del seu acidach, e en tal cas lo marit deu sostenir per [p]ena LXXX açots, segons Çuna. E si per ventura aquella no serà verge ni fadrina aprés que lo pare la li ahurà liurada per verge e la filla haurà confessat al pare que ella perdé la virginitat, per ço car caigué o per altra rahó, lo marit pot aquella jaquir, donant-li tant solament la quarta par[t] de una miscall, per ço [com] hagué quefer ab ella, si emperò una vegada tant solament; e si més de una vegada haurà haüt còpula ab ella no pot jaquir aquella, si donchs no li paga tot lo acidach, segons Çuna.
LXXIV. Com lo marit no deu resti[t]uir l’oxovar a la muller ni a sos parents.
Lo marit no de restituhir a la muller ni a sos hereus l’oxovar si donchs no serà en casa en lo temps de la mort de la dita muller, segons Çuna.
LXXV. Com algun sarrahí no deu tenir sirventa alguna sarraïna.
Negun sarrahí, segons Çuna e Axara, no deu tenir per sirventa alguna sarrahina ni altre qualsevol, en casa o defora casa, en persona servicial o en altres sos sirventes a haver o tenir, si donchs, [segons ] Çuna, a arbitre de alcadí o del senyor e.nperò segons la condició de les persones.
LXXVI. Com tot sarrahí pot fer romeria envers Meca.
Tot sarrahí, si.s volrà, en sa vida pot fer romeria envers Mecha. E si més avant romeria farà, pot vendre aquells o aquelles [dels seus sirvents] que.s volrà e segons que.s porà convenir, segons Çuna.
LXXVII. En quiny temps poder fer matrimoni.
Los sarrahins, segons Çuna, en tots temps poden contractar matrimoni entre ells, segons Çuna. E si en temps del dejuni de aquells contractaran no poden haver de dia carnal còpula entre ells, segons Çuna.
LXXVIII. Si alguns sarrahins ab pare o mare o germans, per lur indústria, guanya[n] res.
Si algun sarrahí o sarrahina que pare o mare haurà, stant vivent ensemps ab ells, e ensemps quanyiaran (sic) alguna cosa per indústria, axí per rahó de donació com per [compra a] algun [per] ell feta, com per altre qualsevol rahó, o fet a alguns arneses o joies o (sic) a sos ops en aitalls e en aitales coses guanyadores lo pare o la mare o germans no.y obtenen nenguna cosa segons Çuna en sa vida, enans lo dit sarrahí o sarrahina de aitals coses pot fer a sa volentat.
LXXIX. Si algú lexarà o desempararà sa muller, que no li done alguna provisió.
Si algú sarraí present jaquirà a sa muller e desempararà axí que no.l darà alguna provisió o aliments segons son poder, deu-li ésser assignat cert terme per alcadí o per senyor, a instància de sa muller, que [li done] aquelles coses que lo cesà, la qual cosa si no farà, passat lo terme dessus dit la dita muller pot ab altre contraure, segons Çuna.
LXXX. De aquells qui hauran dos mullers o més.
Si algun sarrahí haurà dos mullers o més, deu a cascuna de aquelles, segons Çuna, donar sos aliments de menjar e de vestir, e.n cascuna nit ab una de les mullers jaure ab un lit; no emperò aquelles tractar carnalment sinó de sa voluntat.
LXXXI. Que negun qui sia d’altra lei no pot heretar alguns béns.
Negú qui sia d’altra lei no pot heretar alguns béns de algun sarrahí defunt, segons Çuna. Mas los sarrahins pus prohismes seus, si.n haurà, deuen tornar los dits béns. En altra manera alls sarrahins pus pobres, segons Çuna, de tot deuen ésser donats.
LXXXII. Com la muller deu seguir lo marit.
La muller deu seguir son marit a qualsevol loch on lo marit volrà anar, star o habitar. Emperò, la muller no pot jaquir lo marit seu ni partir-se d’ell si no procehirà de voluntat del dit marit seu; la qual cosa si farà, deu ésser punida a pena deguda de alcadí o de senyor, segons Çuna.
LXXXIII. Del sarrahí que fon absent de sa casa per V anys.
Hun sarrahí fon absent de sa cassa (sic) per cinch anys. Com tornà, trobà sa muller havent hun fill de hun any o de menys. Es qüestió si lo fill és del marit seu, negant açò lo dit marit.
Mana la Çuna en aquest cas que ab quatre sagraments que faça [a] lo marit aquella, segons Çuna, dient axí, en la sua església davant lo alcadí o.l senyor e.ls altres vells del loch, “juro, juro per Déu ab il·le aledi que aquest fill seu és, del marit meu”. E lo dit cinquèn sagrament: “Faça que vinguen en avorreció de Dèu totpoderós si no és fill del dit marit seu”. Jatsia lo dit marit faça los quatre sagraments que lo dit fadrí no és fill seu, lo dit fadrí deu ésser haüt per fill del dit marit; en aquest cas en pena de LXXX açots, segons Çuna, deu ésser punit.
E si la dita muller no farà compli[da]ment los dits sagraments, segons Çuna deu ésser de tot en tot apedregada. Mas si.ls dits sagraments farà complidament, de tota pena deu ésser liurada. Encara més, lo marit pot, com porà e quant se volrà, davant l’alcadí confessar lo dit fadrí ésser fill seu. E[n] aquest cas, lo dit fadrí deu ésser haüt per fill del marit, e lo dit marit deu sostenir per pena LXXX açots, segons Çuna.
LXXXIV. Com la Çuna aferma que la fembra pot portar lo prenyat set anys.
Segons la Çuna la fembra pot portar lo prenyat per V anys. E altres sarrahins afermen VII anys.
LXXXV. Com la sarrahina, mort lo marit, pot demanar l’acidach.
Si alguna sarrahina, mort lo marit, demanarà son acidach, en lo qual acidach se contendrà que.l marit seu aquell hagué en temps de son matrimoni; lo qual acidach féu en certs besants, cases e tafulles e altres possessions qualsevol, e les dites coses en lo dit acidach confrontades e.n cert loch assignades no seran, la muller, aprés la mort del marit, a les dites coses no pot demanar e a ella, segons Çuna, no poden ésser ajutgades.
LXXXVI. Si algun serà trobat ab alguna sarrahina que no sia muller ni parenta. E si ab alguna bèstia. E si ab algun home cometent lo dit pecat contra natura.
Si algun sarrahí ab alguna sarrahina, que no seran conjugats e no hauran nengun parentesch, en una casa o en altre loch sospitos (sic) seran atrobats e açò porà ésser provat per dos testimonis covinents manifestament, cascun de aquells deu sostenir per pena cent açots, segons Çuna.
E si ab alguna bèstia serà atrobat cometent lo dit crim, no és allò mateix mas a arbitre de l’alcadí [o] del senyor deu ésser punit.
E si algun sarrahí serà atrobat ab algú cometent lo dit peccat contra natura, deuen morir segons Çuna.
LXXXVII. Si algun sarrahí deu algun deute e no ha de què pach.
Si algun sarrahí deu algun deute a alcú e encara no haurà alguns béns d’on pach, en jura no deu ésser retengut, mas deu prometre al crehedor que li pach per temps lo deute dessús dit. [E] de la dita promissió la muller e les companyes sues, segons Çuna, (...) encara deuen compl·lir aquelles [coses] que prometia a algú com serà provat mani[fe]stament.
LXXXXVIII. Dels qui rehebran alguna cosa en comanda.
Si rehebrà algú alguna cosa en comanda e dirà haver perduda aquella cosa que li serà demanada, no és tengut en alguna cosa, segons Çuna, si ell, segons plana dita sua e sens altre sagrament –si és, emperò, hom de bona fama -, dirà que aquella cosa havia posada en loch convinent. E si serà hom de dupte, ab son sagrament, segons Çuna, deu ésser delliurat.
LXXXIX. com lo fill no és tengut pagar los deutes del pare.
Lo fill no és tengut pagar los deutes del pare, si donchs per ell no haurà feit fermança o possehirà los béns d’aquell, segons Çuna.
XC. Que tota persona que sia de bon enteniment pot los béns obligar.
Tota persona que sia de bon enteniment pot los béns obligar o fermança fer. De XVIII anys ensús continuament ab alguna fembra haver còpula carnal porà, segons Çuna.
XCI. De la demanda que hú sarrahí fa contra altre de LXXX sous per deute.
XCII. Com no deu ésser admès en testimoni pare ne mare, oncle, nebot ne enemich captal e cert.
XCIII. Com deuen ésser rehebuts los testimoni[s], presents les parts.
XCV. Com en feit criminal prova de fembres no deu ésser admesa.
XCVI. Com negun sarrahí no deu fer testimoni ab sagrament mas simplament ab sola paraula.
XCVII. Com rebuts e publicats los [te]stimonis la part adversa pot contradir.
XCVIII. Com degun alcadí non deu fer composició entre les parts de la cosa provada.
XCIX. Com en fet de testimonis a rehebre, lo senyor o l’alcadí pot dir als testimonis “fets bons testimonis”
[En] nengun testimonio o negoci de qualsevol condició [sia on] los testimonis sien rebuts, jatsia los testimonis sien bons e lealls, qualsevol alcadí o senyor pot, si.s volrà, dir [a]quell[s] que.ls dits testimonis produexen “fets bons testimonis” [a] aquells produhits, axí que aquell[s] que produexen los testimonis qui per altres testimonis dignes de fe (...) que aquells testimonis, los qualls e (...) tenen produir davant lo dit alcadí o senyor covinents.
C. Com negun no pot ésser gitat de testimoni per pobrea puix sie de bona fama.
Si jamés algun testimoni per pobrea no pot ésser gitat de algun testimoni pus és de bona fama, si no és en los casos de parentesch dessús declarats o si no era hom vil o enemich o trobat en los casos prohibits per Çuna.
CI. Si algú vendrà fruits presents per cert terme pagadors.
Si algú venrà a algú fruits presents per cert terme pagadors e dels dits fruits menys de la [terça] de aquells se perdria per aigües o tempestats o algunes coses fortunalls, lo comprador no porà collir més de la terça part; [e] de les dites rendes deu pagar del dit preu, segons Çuna e sagons que collirà dels dits fruits, per sou e lliura.
Dia sabatti menssis marci[i] anno a nativitate Mº CCC[C] octavo.
CII. Com de les coses que seran duptoses l’alcadí pot fer composició
Si algunes qüestions que foren duptoses entre les [parts] e algunes en bonna manera lo alcadí no les pot definir, lo dit alcadí, de tals qüestions, pot fer composició entres les dites parts que entre ells serà benvist, segons Çuna.
CIII. Com sentència do[na]da per l’alcadí justament no pot haver appel·lació.
En sentència que justament sia donada per alcadí suficient nenguna appel·lació no deu ésser rehebuda, segons Çuna.
CIV. Del sarrahí que haurà logada alguna cosa per certs anys.
Si algun sarrahí haurà logat alguna cosa per cert loguer, a dos o a tres o a quatre anys o més, a algun sarrahí pagador cascuny any e lo logador demanarà lo loguer de tot lo temps al logador, si aquell qui pres la cosa a loguer dirà que ha pagat tot [lo] loguer de tots los dits anys deu ésser tengut per lo propi dit seu, segons Çuna. E [si] dirà que ha pagat lo loguer de cert temps, deu provar la paga; la qual cosa si no farà, lo loguer del derrer any deu pagar o donar. Allò mateix sia entés si la dita cosa a certs mesos o certs anys o dies loga. Per semblant manera sie feit si algun sarrahí s’aferma ab algú o haurà promés algú servir a certs mesos o semanes o dies.
DE LA SUCHCESIÓ DELS SARRAHINS
CV. Si morrà sens fill o altres parents descendents.
CVI. Si morà e aurà germans de part de pare.
Si moria e haurà germans de part de pare, [a] aquells germans se pertanyen los béns damunt dits; açò és: al mascle dues parts e a la fembra una part, segons Çuna.
CVII. Si morrà [e] aurà néts de sos fills.
Si moria e haurà néts de sos fills, [a] aquells néts se pertanyen los dits béns.
CVIII. si morà [e] aurà jermans e pare e mare.
Si moria e haurà germans e pare e mare, al pare e a la mare se pertanyen los dits bens.
CIX. si morà [e] aurà parents de part de pare [e] de mare.
Si moria e haurà parents de part de pare e de mare, als oncles de part de pare pertanyen los dits béns, segons Çuna.
CX. si morrà [e] aurà tant solament hun germà de part de pare.
Si moria e haurà tant solament un germà de part de pare, pagats los deutes e les injúries del defunt, aquell frare haja [la] VIª part; e si seran dos germans o més, hagen la terça: e tots los altres béns del defunt se pertanyen als dits pobres, segons Çuna. Los altres parents, emperò, de part de mare alguna cosa no aconseguexen en los dits béns, e la VIª e la terça deuen haver defalliment dels descendents o ascendents del defunt.
CXI. Si morà e no aurà alguns parents.
Si moria e no haurà alguns parents, pagats los deutes e les injúries e.ls aciodaches a la muller, si haurà muller, aquella muller deu haver la IIIIª part, segons Çuna. Tots los altres béns se pertanyen als dits pobres sarrahins, segons Çuna.
CXII. Açò mateix si[a] entés de la sarraïna que morà no jaquits alguns parents o fills.
Açò mateix sia entés en la serrahina que morrà no jaquits alguns parents o fills, segons que dessús és declarat, salvant que lo marit deu haver la meitat dels béns de la muller, segons Çuna.
CXIII. Si algú no haurà fills mascles sinó tant solament filles e jermanes de pare.
Si algú no haurà fills mascles sinó tant solament filles o germanes de pare, dels béns del defunt deu haver la filla, pagats los deutes e les injúries e el dret de la muller, si una és la meitat de les béns; si dues o més seran, deuen haver dues terçes. Tots los altres béns del defunt pertanyen a les dites germanes, segons Çuna.
CXIV. Si morrà e no aurà sinó filles tant solament.
Si moria e no haurà filles tant solament, salvu lo dret de les mullers e pagats los deutes e les injúries, la qualsevol filles sien deuen atènyer les dues terçes. Tots los altres béns se pertanyen als sarrahins pobres, segons Çuna.
CXV. Que la muller no pot vendre o alienar los bens del marit.
La muller no pot vendre o alienar los béns del marit present, segons Çuna.
CXVI. Que la muller, aprés [mort] del marit, deu recobrar son exovar.
La muller, aprés mort del marit, deu recobrar dels béns del marit seu l’exovar, lo qual aportà al marit en temps de núbcies, si és en casa en temps de la mort del dit marit e.ncara l’acidach que li féu lo marit en temps de matrimoni; e ultra açò, deu haver dels béns del dit marit seu, si emperò lo dit marit seu ne haurà haüts fills, la VIIIª part; e si fills no n’haurà haüts, la quarta part [haurà] la dita muller a ses voluntats, segons Çuna.
CXVII. Que los fills e les filles dels defunts deuen suchceir los béns dels pares.
Los fills e les filles dels defunts sarrahins deuen succehir los béns dels pares, de aquells pagats los deutes e les injúries, en aquesta manera: que lo fill hage les dues parts e qualsevulla filla la una part.
CXVIII. Que cascuna muller de ço que aurà portat al marit pot guanyar e donar la terça part.
Cascuna muller, de ço que haurà portat al marit seu durant lo matrimoni, pot guanyar, si.s volrà, e donar la terçera part sens consentiment de son marit, per amor de Déu. E en altra manera, a qualsevol persones se volrà.
CXIX que tot sarraí pot fer testament en certa manera.
Tot sarrahí, si volrà, pot fer son testament en aquesta manera e sots aital condició: que, pagats los deutes e les injúries e lo dret de la muller pot pendre se sos béns la terça part e aquella donar per amor de Déu a aquelles persones se volrà. E oltra la terça part que penrà, en allò que.y haurà de més, deu ésser trencat tant solament lo testament.
CXX. Que negun saraí no fa a si negun ereu.
Negun sarrahí no fa a si nengun hereu sinó que pot ordena[r] allò que.s pren per sa ànima e mana[r] ésser pagats los deutes e les injúries, com ja sia ordenat per Çuna en qual manera los fills e.ls altres parents deuen succehir [e] heretar los béns del defunt.
CXXI. Cascun sarraí e[n] la sua sanitat pot donar I donació.
Cascun sarrahí en la sua sanitat pot donar una donació per a qualsevol fill seu de quallque cosa se volrà, enaxí, emperò, que en la vida e sanitat la dita donació sia gitada de poder del donador, e.n la qual donació los altres frares no aconseguexin res, segons Çuna.
CXXII. Que si alguna sarraïna morrà, aurà marit, jermans e filles, com se deuen partir los béns.
Si alguna sarrahina que haurà marit e germans e fills tant solament morrà, dels béns de aquella XII parts se deuen fer segons Çuna, de les quals se pertanyen al marit dues (sic per tres) parts, que és la quarta part de tots los béns; e als fills, si són dos o més, la VIIIª part de tots los béns, que són tres terçes; e als germans la restant una part, segons Çuna. E si los fills moraen (sic) ans que prenguessen mullers, les dits VIII parts se’n pertanyen al dit pare d’aquells, emperò, per rahó de la successió. E si serà una filla, deu haver la meitat de les dites XII parts, que són VI parts. E lo marit defunt la IIIIª part, que són tres parts. E les romanents tres parts se pertanyen als dits germans com dels germa[n]s. E si la dita defuntta moria jaquint un fill mascle, e lo fill morà, tots los béns se pertanyen solament al marit de la defuntta e pare del dit fill, segons Çuna.
CXXIII. Que lo pare, si no.s voldrà, no és tengut de proveir sos fills.
Lo pare, si no.s volrà, no és tengut de provehir los fills seus de sos béns, dementre que.ls dits fills de part de mare o per altre rahó no hagen alguns béns d’on visquen.
Per semblant manera [poden] heretar en los béns del [pare] defunt los fills lo[s] qualls haurà haüt, axí de la cativa com altres los quals hage de muller sua, segons Çuna, e.ncara après la mort del pare de aquells demanar o fer remissió, si.s volrà, de aquells.
CXXIV. Que la cativa prenyada de son senyor deu ser forra e franca.
Tantost com la cativa o serventa de algú dia prenyada de son senyor, si.s vol lo dit prenyat vinga a lum o no, deu ésser forra e francha e quita de son dret, segons Çuna, axí que.l senyor no la pot venre ne en altra manera alienar. Emperò ella deu servir-lo en tota la vida seua, segons Çuna.
CXXV. Del sarrahí que serà mort, aurà pare e mare, muller, fills e filles e com se deu[en] partir los béns.
Si algun sarrahí qui serà mort haurà pare e mare, muller e fills e filles, los béns del defunt se deuen partir en esta manera: que pagats los deutes e les injúries e.l dret de la muller, la muller deu haver la VIIIª part. E los altres béns, ço és: lo fill mascle les dues parts; e cascuna filla una; e si seran fills mascles, deuen haver los béns [e] partir-los per eguals parts entre ells; e si seran dues o més, deuen haver les dues terçes; si és una filla tant solament deu haver la meitat; e la resta dels dits béns se pertany als dits pare e mare, si donchs no haurà fills mascles, segons Çuna. E açò mateix sia entès de la sarrahina com com sarrahí.
CXXVI. Si morrà [e] aurà pare e mare e muller.
Si algun sarrahí morrà, lo qual haurà pare e mare tant solament e muller, los béns se deuen partir en sta manera: que pagats los deutes e les injúries e l’ocidach de la muller, la muller deu haver la quarta part, e tot lo romanent se pertany al dit pare e mare, segons Çuna; ço és, lo pare les dues parts e a la mare la una part restant.
CXXVII. Si morrà la muller jaquits fills e néts, fills dels fills mascles.
Si morrà la muller jaquits fills e néts, fills dels fillls mascles, la muller deu haver la VIIIª part, pagat son acidach e deutes e injúries, e.ls fills e.lls néts deuen haver tot lo romanent.
[CXXVIII. Si morrà [e] haurà una filla tant solament]
Si morrà [e] haurà una filla tant solament, pagats los deutes e les injúries e lo acidach de la muller, la muller deu haver la VIIIª part e la filla la mitat. Tots los altres béns se pertanyen als sarrahins pobres, segons dessús és declarat, segons Çuna.
CXXIX. Si morà [e] aurà muller que sia prenyada.
Si morrà e haurà muller que sia prenyada, pagats los deutes, les injúries e l’acidach de la muller, [la muller] seu haver la VIIIª part. E lo prenyat, si serà mascle e a lum pervendrà, deu succehir tots los altres béns, segons Çuna. E açò mateix (...)
CXXX. Quals ven[en] primer a çuchceir en los béns del sanyrahí (sic).
Primerament e abans, venen a successió en los béns del sarrahí defunt lo pare e la mare e l’havi e la hàvia e tots los altres ascendents. E primerament los fills que.ls néts, ne.ls altres ascendents. E primerament los germans que sien de part de pare e de mare que.ls germans que sien de part de pare, segons Çuna.
CXXXI. En qui[na] manera los jermans de part de mare an part en los béns.
Tots los germans que sien de part de mare, si donchs lo defunt no ha pare ho avi de part de pare, o fills o filles, o néts de part del pare del fill, deuen haver dels béns del defunt, pagats los deutes e les injúries e.l dret de la muller si haurà muller, si dos germens o més seran, la terça part. E si hun germà haurà, la VIª part e no altra cosa, segons Çuna.
CXXXII. Com posen los béns del sarraí defunt valent mil sous.
Posen que.ls béns del sarrahí defunt, pagats los deutes e les injúries, valent mil sous e lo defunt haurà pare e mare, fills e muller. Lo pare deu haver dels mil sous la VIª part. E la muller dels mil sous la VIIIª part. E tot lo romanent dels dits mil sous pertany als fills; si seran mascles e filles, lo fill deu haver dues parts e la filla una part, segons dessús és declarat. Segons en aquesta manera se deuen fer totes les possessions e divissions de tots e sengles béns, segons Çuna.
CXXXIII. Perquè los senyós crestians prenen los béns, segons Costum d’Espanya.
Jatsia, segons que dessús sia dit, que.ls béns se deuen partir e donar als sarrahins pobres qui són appellats “Casa de Déu” segons Çuna, en los altres casos dessús dits los crestians senyors de aquells prenen los dits béns, emperò, segons Costum d’Espanya no Çuna, mas [a]ferm[en] los dits béns pertanyer a ells, car en la terra dels sarrahins lo Rei e lo senyor se aquells sien appellats “Casa de Déu”, com lo dit Rei o senyors dels sarrahins dels béns de aquells los sarrahins pobres morts que no han alguns béns los deuen provehir en la mort; ço és, fer les mortalles e donar la sepultura als sarrahins morts e pobres, segons Çuna.
CXXXIV. Si algú donarà sos dinés a osures (sic) o tendrà taverna de vi. De obecir testimonis.
Si algú donarà sos diners a usures o tendrà taverna de vi, a coneguda del Çalmedina o del senyor deu ésser punit segons Çuna.
Si és reprovat contra alguns testimonis que són luxuriosos e bevedors de vi, usurers, jugadors, viles persones e malicioses per testimonis covinents e dignes de fe, aquells no deuen ésser admesos a contractes alguns, segons Çuna.
Són encara altres cassos per los quals tots són defora gitats de fer testimoni; ço és, aquells qui no dejunen la [ll]ur quaresma; e aquells qui no són obedients al pare e a la mare, [e] aquells encara qui són requests e dien volen fer romeria devers Meca; e aquells qui són homicides; ítem los enemichs; ítem aquells qui són de parentesch; ítem lo companyó; ítem aquell qui no farà oració segons Xara; ítem venedor de vi; ítem aquell qui logarà la casa o l’obrador seu [per] vendre vi a algú; ítem qui menja carn [de] porch o alguna cosa que sia morta o offegada; ítem qui menga sanch; ítem los mentirosos.
CXXXV. Que.s deuen donar quatre dilacions a provar o reprovar contra la part.
Tots temps a provat o reprovar deu ésser donat o assignat a la part, volent provar o reprovar o dir alguna cossa contra les persones de alguns testimonis, quatre dilacions a coneguda de l’alcadí o del senyor, segons Çuna; ço és, segons la longuea del temps e la distància dels lochs. E si en aquestes quatre dilacions alguna cosa de la intenció de aquell qui vol provar o reprovar no és provada o reprovada, l’alcadí o.l senyor deu fer e donar sentència en lo negoci que davant ell serà provat manifestament, segons Çuna.
CXXXVI. Com l’enculpat de la mort farà alguna composició.
Per semblant manera, [si] lo enculpat farà alguna composició ab les dites parts o algú de aquells e de aquells haurà alguna remessió, jatsia los altres dits parents o hereus hauran feit los dits sagraments, en la meitat de la pena de tota la persona pagadora deu ésser punit tant solament segons Çuna.
CXXXVII. Com deu ser delliurat enculpat de la mort si los parents lo faran remisió (sic).
Si per aventura los parents o.ls pus porismes (sic) hereus del defunt, pus que haura[n] feit los L sagraments, faran remissió al malfeitor e acusat de la mort dessús dita, aquell malfeitor acusat de la mort deu ésser delliurat de tot en tot de la pena de la mort e deu ésser tengut V any en la cárçre. E no-res-menys deu ésser punit de pena de cent açots; emperò, si seran molts hereus, jatsia tots hauran a jurar e hauran feit los cinquanta sagraments e la hú de aquells haurà feta remissió a l’acussat, aquell acusat no deu morir segons Çuna, mas les parts de la pena de tota la persona pertanyents a aquells qui no han feta remissió deu donar e pagar, segons Çuna, e.n aquest cas deu ésser absolt [e] liurat de tot en tot.
CXXXVIII. Que al pare del defunt es pertany la IIIª part de tots los béns de son fill.
Al pare del sarrahí defunt se pertany [la] terça ab altra manera la IIIª part de tots los béns de son fil (sic) dessús dits, pagats los deutes e les injúries e l’acidach de la muller segons Çuna, si donchs lo defunt no haurà fills o dos frares o germans; en lo qual cas, si n’haurà, deu haver la VIª part tant solament segons Çuna. E si haurà hun germà o germana, ell semblantment deu haver o aconseguir la VIª part segons Çuna.
CXXXIX. Que los avis ne los altres asccendents, si lo pare del mort viu, no deuen aver part ne alguna cosa en los béns.
Ítem. Los avis o.ls altres asendents, si lo pare del defunt en lo temps de la mort del fill seu viurà, no deu[en] haver en los béns del defunt o aconseguir [res] segons Çuna.
CXL. Que la àvia del mort no deu aver alguna cosa en los béns si la mare serà viva.
Per semblant manera, la hàvi[a] del defunt no deu haver alguna cosa en los béns de aquell, si la mare del defunt en temps de la mort de aquell viurà, seguns Çuna.
CXLI. Que negun bort en los béns del pare no deu suchceir si aquell no li serà sonat per lo pare en sa vida per amor de Déu.
Algun bort en los béns del pare no deu succehir si aquell no serà donat per lo pare en sa vida per amor de Déu segons Çuna, mas en los béns de la mare deu succehir en tot cas, segons Çuna.
CXLII. Si algun sarraí morrà e dexarà muller, fill mascle e dues filles e parents de part de pare.
Si algun sarrahí que muller o marit, fill mascle e dues filles e parents de part de pare haurà morrà, pagats los deutes e les injúries e l’exovar e acidach de la muller –lo qual lo marit a aquella muller féu en temps de son matrimoni-, [la muller] deu haver de tots los béns del marit, deduhides les coses dites, la VIIIª part, segons Çuna. Dels altres béns romanents deuen ésser fetes VIII parts dells béns, dels quals lo fill mascle deu haver les dues parts e cascuna filla una part, segons Çuna.
E si per aventura lo fill mascle morrà sens fills e la mare e les germanes sobreviuran, aquelles, dels béns pertanyents al dit fill, pertanyen de haver: la mare la VIª part, segons Çuna, e les germanes de aquell, puis que dos o més seran, les dues terçes. Tot lo romanent dels béns del fill, que són la VIª part, se’n pertanyen als parents seus mascles pus proïsmes de part de pare. E si no n’haurà parents de part de pare, la dita VIª part deu ésser donada als pobres sarrahins que són appellats “Casa de Déu”, segons Çuna.
CXLIII. Si alguna sarraïna que solament haurà filles.
Si alguna sarrahina que solament haurà filles e no haurà alguns altres parents de part de pare; e les filles, seran dues o més, deuen haver les dues terçes dels béns del marit; e si serà una, la meitat. Los altres béns del sarrahí deuen ésser dels pobres sarrahins segons Çuna.
CXLIV. Que cascú en son testament dexarà a son fill menor lo curador que.s voldrà.
Cascun sarrahí pot [deixar] en son testament als fills, destrò que sien de edat, qualsevol curador volrà assignar que.ls dits fills seus els bens de aquells mentengue e convengue. Encara pot la muller sua costituhir dona e poderosa dels dits fills seus e béns de aquells, segons Çuna. E si lo pare o la mare als dits fills seus en sos testaments o derreres voluntats curadors no assignaran, l’alcadí o.l senyor, a instància o requesta dels amichs, poden asignar curadors a aquells, ab cautela, emperò, de servar la Çuna; mas no.s convé donar fermança per los curadors.
CXLV. Que los parents que demanaran la mort de què deuen ésser enterrogats.
Los parents qui demanaran la mort de l’occis deuen ésser interrogats per lo senyor o [per] l’alcadí si són parents pus proïsmes de part de pare o de mare del defunt; e en qual grau són; si són legítims o borts; e que mostren e que façen fe davant aquells que l’acidach de la mare de aquells. E.ls borts, segons Çuna, pus que hereus no poden ésser, no poden demanar alguna mort segons Çuna.
CXLVI. Si alguna sarraïna morrà e aurà marit, mare [e] jermans de part de mare.
Si alguna sarrahina que haurà marit e mare e germans de part de mare morrà, los béns seus deuen ésser partits en aquesta manera: que lo marit deu haver la mitat, puix que fills no haja segons Çuna; mas la mare deu haver la sisena part segons Çuna; e si la defunta haurà pare e mare, deuen succehir los dits béns, demissiada la part del marit, ço és: lo pare les dues parts e la mare la una part, segons Çuna; emperò, los germans de part del pare o de la mare, pus que la defunta ha pare e mare, neguna cosa no atenyen en los dits béns, segons Çuna; e [si] haurà solament pare, aquell deu succehir los dits béns.
CXLVII. Declaracions de les altres parts dels béns dels sarraïns segons Çuna.
Segons lo grau de les persones de les parts ajustants dels defunts sarrahins, dels béns de aquells deuen ésser fetes parts partides entre aquells parents e segons que vendrà a cascun en la seua part segons Çuna, paga[n]t emperò primer los deutes e les injúries del defunt.
CXLIX. De sarraí que aurà muller, pare e mare, fills e filles.
Si algun serrahí qui haurà muller, e pare e mare, e fills, e filles tant solament, los béns de aquells deuen ésser partits en aquesta manera: que la muller deu haver la VIIIª part dels dits béns e.l pare la VIª part; e dels romanents béns deuen ésser fetes VI parts, de les qualls cascun fill mascle deu haure dues parts e cascuna filla una part. Axí en aquella mateixa manera deuen ésser partides les parts del[s] fills o de les filles o més o menys, segons Çuna.
CL. Si aurà pare e mare e néts, fill de son fill.
Si haurà tant solament pare e mare e néts, fills de son fill, la muller deu haver la VIIIª part e cascun pare e mare la VIª part e tot lo romane[n]t dels dits béns se pertany als dits néts, ço és: al mascle dues parts e a la fembra una part, segons Çuna.
CLI. Si aurà tant solament muller, pare e mare e hun fill e huna filla.
Si haurà tant solament muller, e pare e mare, e un fill e una filla, la VIII part deu haver [la muller e] cascun dells dits pare e mare la VIª part. Tot lo romanent dels dits béns [se] pertany als dits fills, ço és: al mascle dues parts [e] a la fembra una, segons que dessús és dit.
CLII. Si aurà muller, pare e mare.
Si haurà tant solament muller e pare e mare, la muller deu haver la IIIIª part e tot lo romanent dells béns [se] pertany al pare e a la mare segons Çuna; ço és a saber: al pare les dues parts e a la mare una part.
CLIII. Si aurà tant solament muller e pare.
Si muller e pare tant solament haurà, la muller deu haver la IIIIª part. Tot lo romanent dels dits béns se pertany al pare e a la mare segons Çuna. E si haurà mare e frares, la mare deu haver la VIª part e.ls altres béns se pertanyen als frares de part de pare tant solament segons Çuna.
CLIV. Si aurà tant solament muller e mare.
Si muller tant solament e mare haurà, la muller deu haver la VIª part e la mare la IIIª. Tot lo romanent dels béns deu ésser donat als pobres sarrahins, segons Çuna.
CLV. Si aurà dos oncles de part de pare.
Si muller o dos oncles haurà de part de pare, la muller deu haver la VIIIIª part e tot lo romanent dels dits béns se pertany als dits oncles de part de pare a eguals parts entre aquells; e los altres parents no aconseguexen alguna cosa en los dits béns. Si tant solament haurà muller, deu la muller pagar e tots els altres béns deuen ésser partits a pobres sarrahins.
CLVI. Si germans e germanes de part de pare e de mare.
Si germans e germanes de part de pare e de mare haurà [e haurà] alguns béns, aquells béns pertanyen als germans de part de pare tant solament.
CLVII. Si tant solament jermà e jermana de part de mare.
Si germà e germana tant solament haurà de part de mare, hauran la VIª part. Els altres béns deuen ésser donats als dits pobres.
CLVIII. Com semblantment deuen ser partits los béns de la serraïna defunta.
Per semblant manera deuen ésser partits los dits béns de la sarrahina defunta, excceptat que si moria sens fills o néts, fills de sos fills, que lo marit deu haver la meitat en los béns.
CLIX. Com en feit criminal no deu ser rebuda fermança.
En algun feit criminal no deu ésser rehebuda fermança segons Çuna.
CLX. Qui contra algú ab coltell treit presumirà venir.
Si contra algú ab coltell treit presumirà venir, segons Çuna la primera vegada deu ésser punit en XXX açots; e la segona vegada en pena de cinquanta açots deu ésser punit; e si la terça o més vegades contravendrà, a conexença del senyor o de l’alcadí, en persona deu ésser punit, segons Çuna.
CLXI. En qual manera deu ser fet lo sagrament per los qui demanaran alguna mort.
En qual manera deu ésser feit lo sagrament per los sarrahins qui demanaran alguna mort de alguns parents seus e.ncara per aquells qui seran acusats de la mort de algú, si donchs no serà provat manifestament, segons Çuna.
CLXII. Que los parents qui demanaran la mort de algú deuen jurar.
Los parents qui la mort de algú demanaran deuen jurar en la forma davall scrita: “Jur per Déu que aquest [nafrà un] germà meu per les quals nafres fon mort mon germà, bil·le aladil·le il·lehe il·lehu eumine fulemie darba fulonen li motte muzerbihi”.
CLXIII. De aquell qui serà acusat de mort d’altrí.
Aquell qui serà accusat de mort d’altrí, si donchs no era provat contrari contra ell, deu jurar sots aquesta: “Jur per Déu que jo aital no ferí ni per nafres mies no fon mort aital, bile aladi elil, lehe il•le hua muynee ra[...]cu felen huha men cinete min zarbi”.
CLXIV. Que.l sagrament deu ser fet en la meçquita.
Aquest sagrament deu ésser feit tots temps en la mezquita de aquells, presents les parts davant l’alcadí o alfaquí o altres bons hòmens sarrahins de aquell[s].
CLXV. Que segons opinió de Xara en aquella manera deuen eretar los parents de part de mare.
Segons oppinió de Xarafa axí en aquella mateixa manera deuen heretar en los béns dells sarrahins defunts los parents de part de mare com de pare, ço és: los oncles, frares de la mare, segons Çuna.
CLXVI. Com per tot lo món sia entre los sarraïns una Çuna e dells quatre dochtors.
Com per tot lo món sia entre els sarrahins una Çuna que entre aquells lei o Xara és appellada la qual per Maffomet, proffeta de aquells (...) [e quatre doctors] qui són appellats Almeliqui, Alxafei e Aboanife [e] cascun de aquells quant en juhí tinguen sa oppinió. No-res-menys en la credulitat, matrimonis e altres coses de Çuna una és generalment. Tots los altres sarrahins sel món quant en juhí tenen la opinió de Almeliqui més que de tots los altres. Mas en alguns lochs de la terra dels sarrahins, ço és Afria (sic per Arabia), alguns tenen les opinions quant en juhí de Alhambalim, Alxafei e Abhohanife. E cascun de aquells dits sarrahins [si] de les oppinions de aquells volran ésser jutgats(...)
CLXVII. Si algú.s clamarà de algunes injúries.
Si algú.s clamarà de algunes injúries, e provar no.u porà lo clamater, segons Çuna, no és tengut en alguna cosa ne ell de les dites injúries pot ésser convengut per algun alcadí, segons Çuna.
CLXVIII. Que tota fembra pot fer fermança per son marit civilment e per qualsevol de la terça part.
Tota fembra obliga[da], per son marit fermança civilment pot fer en tot cas e.ncara per altres qualsevol persones de la terça part, segons Çuna.
CLXIX. Si algun a dona vendrà algunes coses.
Si algun a dona vendrà algunes coses, si no és a menjar, aquell qui açò farà, a arbitre de l’alcadí o del senyor, deu ésser punit segons Çuna.
CLXX. Si algú dirà contra algú alguna injúria.
CLXXI. Si algú beurà transportar alguna cosa sua.
Si algú veurà transportar alguna cosa sua e.n continent a la trnasportació no contradirà-almenys a poch temps, ço és: dins spai de hum mes – aquella cosa no pot recobrar. E si dins aquell spai contradirà, pot recobrar aquella segons Çuna. Per semblant manera pot retractar alguna venda [per en]guan de miges, mas tant solament la partició [e] divisió.
CLXXII. Que cascú pot demanar la possessió dins deu anys.
Cascun pot [demanar] la possessió dels béns en los qualls afferma haver dreta; cascun deu, teni[n]t aquells dins spai de X anys segons Çuna, aconseguir e haver, si donchs hereus no seran; en lo qual cas aquella possessió, destrò a X anys, lo hereu la pot aconseguir [e] haver segons Çuna; si donchs aquella possessió per altre hereu no era venuda en absència sua, pot aquella recobrar, segons Çuna. E si en absència lo dit cohereu obrarà en los dits béns e mellorarà, e allò [no] contradirà, passats los dits anys, [si] dins lo temps de aquells aquella possesió no demanarà, aprés no pot recobrar aquella possessió, segons Çuna.
CLXXIII. Si algú capllevarà algú.
Si algú caplevarà algú d’algú, sots pena guardadora sots cert temps, si tornar no.l porà, jatsia haurà promés tornar aquell dins cert temps, [e] aquell de[l] qual serà capllevar, passat lo dit terme, la dita quantitat deman ésser donada, no-res-menys per l’alcadí o senyor deu altre dia ésser assignat dins cert dia, dins lo qual torn aquell capllevat en poder de aquell del qual lo capllevà. En altra manera és tengut pagar la moneda dessús dita, segons Çuna, passat lo dit termini.
CLXXIV. Que cascun sarraí pot donar so[s] béns en sa vida a qualsevol fill.
Cascun sarrahí en sa vida, ço és en sa sanitat, hage molts fills, pot tots sos béns donar a qual[sevol] fill se voldrà segons Çuna, enaxí que [en] la vida [e] sanitat de aquell donador lo fill entre en possessió dels dits béns; e enaxí que.ls altres no poden fer alguna demanda en los dits béns ne qualsevoldrà altres persones segons [Çuna excepte] la muller, emperò, aprés mort del marit.
CLXXV. Que tots temps los fills són tenguts proveir lo pare.
Tots temps los fills són tenguts provehir lo pare [e] la mare en menjar e en vestir covinentment, quan no hagen de què visquen, en tota la vida del pare e mare, segons Çuna.
CLXXVI. Que lo pare e la mare són tenguts proveir los fills.
Per semblant manera lo pare e la mare són tenguts provehir los fills seus en menjar e en vestir, ço és: los fills mascles fins que sien en hedat e filles destrò que sien maridades si no han alguns béns de on visquen, segons Çuna.
CLXXVII. Que negú no don fermança en [n]egun pleit.
Negú no don fermança en algun ple de dret sinó en fet de dupte, en lo qual l’altre a ell és tengut metre testimonis, ço és: hu, dos o més; en lo qual cas, de la moneda no és tenguda la fermança, mas representar la persona certs pochs dies, segons Çuna.
CLXXVIII. Que nengun no és tengut, perquè sia convengut, pagar los messions en degun pleit.
Negut no és tengut, [per]què sia convengut, pagar les missions en alguns pleits, segons Çuna, si donchs no haurà menat maliciosament lo dit pleit, segons Çuna.
CLXXIX. Si algú matarà o nafrarà sa muller o la muller son marit.
Si algun matarà o naffrarà sa muller o la muller son marit axí en aquella mateixa manera com los altres sarrahins deuen ésser quits, segons Çuna. E açò, emperò, exceptat que si lo marit castigarà sa muller e aquell, segons que entre marit e muller se pertany, o feit jus cient, és tengut, segons Çuna, e no en altra manera.
CLXXX. Si lo pare o la mare matarà son fill per castigació.
Si lo pare [o] la mare, per rahó de castigació, matarà son fill o.l nafrarà, si donchs aquell o aquella ab pensa acordada e de certa scienta, de colps, empenta o en altra manera [no] farà morir, segons Çuna en [a]lguna cosa no és tengut.
CLXXXI. Si lo fill matarà o nafrarà lo pare o la mare.
Si lo fill matarà o nafrarà lo pare o la maare a mort o per altra manera, segons Çuna a coneguda de l’alcadí o del senyor deu ésser punit.
CLXXXII. Si algú donarà [a] algú metzines.
Si algú donarà a algú algunes metzines [e] per açò morrà, aquell aital deu morir segons Çuna. E si per la dita rahó sostendrà alguna mala maltia, a coneguda de l’alcadí o del senyor deu ésser punit segons Çuna.
CLXXXIII. Si alguna fembra matarà lo prenyat.
Si alguna fembra matarà lo prenyat en lo ventre ab erbes o per altra raó, aquella aital, com serà provat manifestament de tot en tot, deu morir segons Çuna e segons serà benvist fahedor a l’alcadí o al senyor.
CLXXXIV. Que los pus proïsmes deuen rebre los béns del defunt.
Tots temps los pus proïsmes deuen heretar los béns del sarrahí defunt ocís e poden demanar aquella mort, segons Çuna, e tots aquells qui poden ésser hereus, en defalliment dels pus prohismes, qui aquella mort volran demanar.
CLXXXV. Que la muler no.s pot partir del marit sinó per certs casos.
Segons Çuna, la muller quant que quant volrà [es pot] partir del marit seu, si en carta del seu acidach seran contenguts lo[s]casos dejús scrits ço és: que.l dit marit seu aquella no tracte malament per rahó de castich de aquella; que.l marit no tracte altra muller; ítem, que no compre alguna serventa; ítem, que no partesca la sua muller del seu llit sens voluntat d’aquells, e si aquella del dit loch se’n partirà que deia aquella contractar en lo dit son lit dins terç dia segons que aquella volrà; ítem, si contravenrà a les dites coses contengudes e declarades en la carta del seu acidach o.lguns de aquells. Los qualls [casos] tots temps lo marit pagarà l’acidach promés.
CLXXXVI. Que dos los pus proïsmes sien necesari[sa] demanar la mort.
Com segons Çuna dos, los pus proïsmes, sien necessaris a demanar la mort del sarrahí ocís; axí que la hú sens l’altra tant solament no pot aquella demanar. E a vegades sdevinga ocís morir en pare o en mare, e en frares, o dos oncles, o dos germans o altres dos parents que sien en hun grau. E [si] l’ocís a tant solament pare, o hun fill, ho un nebot, o un frare, o un oncle o un cossin germà, e en [a]quest cas pot demanar lo frare, lo germà o l’oncle, o.l nebot, o.l cosin germà ensemps ab lo pus proïsme a lo parentesch del dit mort fahent aquells mateixos sagraments que.s deuen fer segons Çuna.
En altra manera l’acusat, si els dits dos proïsmes no demanaran la dita mort fahent aquells mateixos sagraments, deu ésser delliurat de tot en tot de la pena de la mort.
Los pus proïsmes són al sarrahí defunt los fills e néts e.ls altres descendentes; en defaliment de aquells són a aquell pus proïsmes los frares de part de pare e.ls fills de aquells e aprés los frares de part de mare e els filles (sic) de aquells; són los oncles de part de pare e.ls fills de aquells. E enaxí d’aquí avant, segons [Çuna].
CLXXXVII. Si algú morirà [e] aurà avi [e] frares de part de pare.
Si algun sarrahí qui haurà havi tant solament e frares de part de pare haurà e morrà, pagats los deutes e les injúries, l’avi deu haver la IIIIa part [e] los frares lo romanent. E si un frare tant solament haurà, entre lo dit havi e frare tots los dits béns per eguals parts deuen ésser partits segons Çuna.
CLXXXVIII. Com deu ser proceït en tots los pleits.
En quinya manera deu ésser procehit en tots los pleits civils [e] criminalls, segons Çuna:
CLXXXIX. Si algu.s clamarà d’algú civilment.
Si algú se clamarà de algun civilment de alguna rahó e de alguens injúries, o de nafres o de roberies, lo demanador deu comparer davant l’alcadí o lo senyor e posar sos clams de paraula declarant la manera e la qualitat del feit. En continent l’alcadí o.l senyor deu constrènyer lo vonvengut a respondre, si present és, afermant o negant –e lo demanador ha ha provar les coses negades-, [e] assignar en Cort terme e segons que entrendrà a de donar la sentència en lo feit segons Çuna. Entretant lo convengut, si contra ell serà provat o seran algunes presumpcions, deu ésser pres e detengut pres tant longament tro que la qüestió segons Çuna serà determenada.
E si lo pleit serà civil, çò és de deute de alguna promissió, en tal cas l’alcadí o.l senyor deuen en continent los deutors o.ls prometedors constrènyer a paga e a fermançes donar. En altra manera aquells aitalls deuen ésser presos en la càrçre e detenguts destrò que.ls sien convenguts ab lo demanador, segons Çuna, si donchs a la presó los hòmens no seran pobres e no hauran alguns béns d’on paguen, la qual pobrea aquells deuen provar, per sagrament en la mesquita, haver e als béns de aquells renunciar; les qualls coses fetes, deuen ésser delliurats de la càrçre.
CXC. Com deu ser provat en lo enculpat en alguna mort.
E axí, en aquella manera mateixa deu ésser procehit contra alguns enculpats per rahon de alguna mort, ço és: dos hòmens, de aquells qui poden ésser hereus de l’ocís, deu[en] comparer davant l’alcadí o.l senyor e demanar aquella mort, declarant en quinya manera fon feta, dient axí: “en aital loch nafrà aital aital ab aital arma en aital loch de la sua persona, de les quals nafres fon seguida mort”, per què demanen los dits convenguts, segons Çuna, sentencialment ésser condempnats. E fetes les dites coses, de continent, l’alcadí o.l senyor deuen interrogar los demanadors si han testimonis que fossen presents a la mort dessñús dita o han carta testimoniada de la mort, segons fer se deu segons Çuna.
E rebuts los dits testimonis o mostrada la carta dessús dita, l’alcadí o.l senyor deuen procehir en los dits casos, segons que per Çuna serà fahedor. La hú de aquells qui poden ésser hereus pot demanar la mort de l’ocís; dos han a fer los sagraments. En altra manera los parents de part de mare, en falliment d’aquells, no poden sinó tant solament acusar, segons Çuna.
CXCI. Que lo omecida, nafrador, malfeitor, en qualsevol loch serà trobat, deu fer justícia de aquel (sic).
Tot malfeitor, ço és homicida o nafrador, en qualsevol loch serà trobat, dels homeis o nafres deu fer a cascun clamater compliment de justícia. E encara tothom de les deutes e injúries, on se volrà sia atrobat, deu fer compliment de justícia a cascun clamater segons Çuna, si donchs no haurà promés pagar lo deute en cert loch, axí que.l senyor per si mateix no.s pot entremetre de les dites coses sinò tant solament a instància del clamant a pagar o condempnar segons Çuna.
CXCII. Que tota persona deu ser punida en qualsevol loch serà torobat (sic).
Tota persona sobre tots altres deu ésser punida a qualsevol loch que sie atrobat. Enaxí aquell senyor, per autoritat pròpria, sens alguna requesta de alguan persona, pot procehir contra aitals persones e.ncara contra los bevedors del vi, robador e trencadors de camins, segons Çuna.
CXCIII. Cascun deu fer compliment de justícia a cascun clamater.
En les qüestions de béns e de possessions, cascun deu fer compl.liment de justícia a cascun clamater en aquell lloc o[n] seran los dits béns e possessions, segons Çuna, e.n poder de l’alcadí o del senyor del dit loch segons Çuna.
CXCIV. Si algun sarra[í] matarà acordadament cristià.
Si algun sarrahí matarà acordadament cristià o matarà aquell, arrapant o volent aquell, per força, arrapar alguna cosas de sos béns, deu morir segons Çuna.
CXCV. Si aquel (sic) matarà en cas de baralla.
Si aquell matarà en cas de baralla, deu pagar per pena la meitat [de] aquella quantitat que [per] persona de sarrahí deu ésser pagada segons Çuna, e contra aquell en alguna cosa no deu ésser procehit. Per semblant manera deu ésser procehit de juheu com del cristià.
CXCVI. Si matarà algú qui no sia de creença de Déu.
Si matarà algú qui no sia de creença de Déu, deu pagar DCCCC besants d’argent segons Çuna.
CXCVII. Si algun serraí serà tengut a algú en algun malefici e si serà primer en algun deute.
Si algun sarrahí és tengut a algú en algun malefici o per altra rahó o tort, lo senyor, a instància del clamant, pot procehir contra aquell, segons Çuna.
Emperò, si algun sarrahí deu a diverses persones alguns deutes e la hú de aquelles volrà ésser primerament pagat, jatsia primer en temps, tots aquells deutes, segons Çuna, entre tots los dits crehedors per sou e per lliur a deuen ser pagats.
CXCVIII. Si algun sarrahí scientment matarà sarrahina o li fara perdre dents.
Si algun sarrahí scientment, axí en baralla com acordadament, matarà alguna sarrahina, deu morir segons Çuna. E si aquella matarà no scientment, deu pagar la mitat de la pena que.s deu pagar per lo sarrahí ocís. E si aquella nafrarà, axí que ella perdra dos o tres dents, lo nafrador deu tota la pena pagar. E si perdrà quatre dents o més, lo dit nafrador tant solament la meitat de tota la pena deu pagar segons Çuna.
CXCIX. Si lo sarraí farà condempnar per algunes injúries [a] algun altre, lo senyor ot aquel ponir (sic).
Jatsia algun sarrahí per aglunes [in]júries o excessos farà condempnar a algun sarrahí en algunes coses o penes peccuniàries, no-res-menys lo senyor pot aquell punir o fer punir a coneguda sua o de l’alcadí segons la qualitat del feit, per rahon de càstich tant solament [a] açots, segons Çuna.
CC. En feit civil prova de dues dones val per un testimoni mascle.
Prova de dues fembres qui sien de bona fama val per hun testimoni que sia mascle, segons Çuna, en feit emperò civil mas no criminal.
CCI. Si algun toldrà alguna cosa de la lengua.
A lengua és jutgada tota persona, emperò si algú tolrà alguna cosa de la lengua, a coneguda de l’alcadí o del senyor, deu ésser punit segons Çuna.
CCII. Que nengú no pot jaquir sa muller [per] alguna mal que aja.
Negú no pot jaquir sa muller per algun mal que haga, si donchs no li pague l’exovar, [e] si la dita muller havia lo dit mal sebent-ho lo dit marit en temps del matrimoni de aquells, segons Çuna.
CCIII. Com pot jaquir sa muller sens paga de son exovar.
Emerò bé pot aquella muller jaquir sens paga de l’exovar: si, no sabent-lo [lo] dit marit, la dita muller havia algun mal cubert; si emperò lo marit en temps del matrimoni de aquells haurà protestat que la dita muller sua fos solament, ço és: sens mal.
CCIV. De açò mateix si serà feta mesella.
Emperò si la muller en poder del dit marit durant lo matrimoni entre aquells, après aquella ha conegut carnalment una vegada o moltes, serà feita mesella o lentillossa, ço és pal (sic) lap[r]osa o horada, no pot aquella jaquir sens paga de l’acidach segons Çuna.
CCV. Si aurà la natura closa.
Si la dita muller haurà la natura axí tancada que lo marit no puxa haver carnal còpula ab aquella, lo marit pot aquella jaquir sens paga de l’acidach segons Çuna.
CCVI. En qual manera tot alcadí deu donar sentència.
En qual manera tot alcadí deu donar sentència en tots feits, axí civills con (sic) criminals, segons Çuna:
“Comparech n’aital, aital dia e tal any davant mi, aital alcadí, e dix que aital lo havi[a] nafrat ab aital arma, de tantes nafres, en aital loch de la sua persona, per què demana e requer davant aquell ésser donada la sentència, segons Çuna. On jo, alcadí, vista la demanda e requesta feita per lo dit aital e la resposta feta per lo dit n’aital e les deposicions de aquells e vistes encara totes altres coses que les dites parts, davant mi, dir e al·legar vollgueren, com a mi sia cert de la intenció de aital, axí com per confessió del dit n’aital, com per los testimonis produhits per lo dit n’aital. E per mor d’açò, jo prenc sentència, segons Çua, que semblants nafres sien fetes en la persona del dit n’aital per lo dit n’aital, si fer se potden, e si fer no.s poden que pach la pena de les dites nafres segons Çuna. E donada sentència per lo dit alcadí, en aital loch e aital dia e aital any, presents les parts dessús dites e presents testimonis aitals”.
E si les parts no seran presents lo alcadí pot donar sentència en aquesta manera:
“A instància del clamant do per sentència, si axí és com lo dit aital aferma, provar se pot e provar se porà manifestament que axí sia feit, segons Çuna encara do sentència que aital, per rahó de castiguació, reheba aitants açots, lon vel bataca”.
E axí mateix de cas de mort deu donar sentència, e de paraules injurioses, deutes, promissions e altres qualsevol feits, l’alcadí tots temps [deu] recomptar tot lo negoci en sa sentència. E si.l demanador no provarà alguna cosa de la sua intenció, lo alcadí deu donar axí sentència:
“Com a mi no sia cert de la intenció del dit n’aital, per ço done per sentència que lo dit n’aital sia de la dita demanda, proposada contra ell per lo dit n’aital, de tot en tot per tots temps absolt”.
E si.l feit serpa arbitrari, lo dit alcadí deu dir axí:
“Do per sentència que.l dit n’aital reheba per sentència aitants açots, lany o bataca, per castigació, per tal que als altres sia exemple”.
E si per alguns hereus alguna mort serà demanada, que per testimonis [no] sia provada mas ab carta sia testimoniada e demostrada, l’alcadí deu donar sentència en aital manera:
“Do jo per sentència que aital sia scapçat, feits primerament e abans los sagraments que.s deuen fer, segons Çuna, per los hereus lo l’ocís”.
E si serà trobat que.lls dits hereus o algú de aquells no volrà fer los dits sagraments, lo alcadí deu donar sentència en aquesta manera:
“Do per sentència que.l dit n’¡aital, acusat per los dits sagraments, segons que fer se deuen segons Çuna, [d]e la dita pena de mort, de tot en tot per tots temps, absolch”.
E sots aquestes maneres tot alcadí pot e deu donar sentència en tots [e] sengles negocis, axí civills com criminals, segons Çuna.
CCVII. Si algú forçarà alguna dona.
Si algun sarrahí, en algun loch desert ab [al]guna fembra, haurà axí fadrina com vídua ho maridada, per força haurà còpula carnal ab aquella, ella emperò mostrant la dita força, dins XV dies, si donchs no era tenguda presa, deu morir segons Çuna, e.ncara en qualsevol loch la dita violència sia feta.
CCVIII. Que degun sarrahí no deu retenir a sia deguna cosa sen[s] consentiment del senyor.
Negun sarrahí no pot, ni sens consentiment del senyor deu, a si retenir alguna cosa o levar del dret del senyor, la qual cosa, si farà [e] açò serà provat manifestament, no axí com a ladre mas [a] coneguda de l’alcadí o del senyor deu ésser punit.
CCIX. si algú o alguns de l’aljama que contra lo senyor dirà algun mal.
Si algun sarrahí o alguns de la aljama, contra lo senyor o en perjuici del seu dret, dirà algun mal o excomourà, com açò serà provat legítimament, a arbitre de l’alcadí o del senyor deu ésser punit segons Çuna.
CCX. Que algu[ns], defenent sos drets justament, en alguna cosa no són tenguts.
Si algú o alguns, defenent los drets de aquells justament, per algun senyor per alguna rahó ésser (sic per seran) convenguts, com los drets de aquells puxen defendre justament, d’açò, segons Çuna, en alguna cosa no són tenguts.
CCXI. Si algú serà inobedient a algun senyor.
Si algú serà inobedient a algun senyor de allò que li era tengut fer a devia, per la dita inobediència, com serà provat, a coneguda del senyor o de l’alcadí deu ésser punit segons Çuna.
CCXII. Si algú acusarà algun altre.
Si algun sarrahí acusarà a algú [de] algunes coses de les qualls, si eren provades, seria deguda alguna pena sostenir segons Çuna, si donchs les dit[es] coses no prova[rà] manifestament [e] si donchs aquell lo qual [a] acusat no serà hom de mala fama ni persona sospitosa e acostuma fer semblants coses, en alguna cosa no és tengut segons Çuna.
CCXIII. Que los deutes del sarraí se deuen partir ab los cre[e]dors per sou [e] per lliura.
Jatsia tots los deutes del sarrahí defunt entre tots los altres crehedors del dit sa[r]rahí defunt per sou e per lliura deuen ésser pagats segons Çuna, axí que algun creedor no pot alguna propietat (sic per prioritat) de temps al·legar; emperò, alguns savis tenen la opinió que la muller en son acidach, ans que los altres deutes sien pagats, deu primerament ésser pagada, jatsia açò que sia darrera en temps.
E alguns savis tenen opinió que no mas tots los deutes del defunt, axí l’adach de la muller com altres deutes, per sou e per lliura deuen ésser pagats; d’on és arbitració e conexença de l’alcadí o senyor de vulla o alcadí si serà pagat primerament lo acidach de la muller dels béns del marit seu que.ls altres deutes sien pagats als crehedors; e comunament lo dit acidach e.ls deutes per sou e per lliura sien pagats [e] qualque cosa ells més al·legaran.
CCXIV. Si algú dirà injúria a crestià.
Si algun sarrahí ab alguna injúria de paraula o per feit [que] farà o dirà a algú cristià, aquell sarrahí per nafres o percussions que per ell seran fetes al cristià deu pagar la meutat de la pena que devia ésser pagada per sarrahí segons Çuna. Mas de les injúries que de paraula seran dites al cristià per lo sarrahí, segons Çuna, [a] arbitre de l’alcadí o del senyor deu ésser punit. E si algú sarrahí de certa scienta, palesament o amagada, algun mal per si o per altra persona haurà fet o donat, axí de dia com de nit, o me foch o per altra rahó en los béns d’algú sarrahí o cristià, aquell aital malfeitor, com serà provat manifestament, deu, al soffirent lo mal, tot lo dan restituhir segons Çuna. E no-res-menys per rahó de castigació, a coneguda de l’alcadí o del senyor, deu sofferir (sic) açots.
CCXV. Si algú toldrà a algun la tanda de aigua.
Si algú tolrà a a[l]gú la tanda de l’aigua que lo pertanga per a regar, a coneguda de l’alcadí o del senyor, deu ésser punit a açots per castiguació de aquell.
CCXVI. Com nengú no pot laurar terra en perjui de son vehí.
Negun sarrahí no pot, segons Çuna, [obrar] en les sues cases, les quals [són] atinent de algunes cases, si a terra en mig; e no [pot] fer alguna obra en perjudici del dret del dit vehí, ço és, que puxa mirar lo pati de aquell vehí per què puxa veute la faç de alguna fembra, mas puxa obrar pus alt, axí que lo dit alberch sia clos entorn del corral.
CCXVII. Si algú tallarà arbre en terra d’altre.
Si algú sarrahí tallarà arbre en terra de altre sarrahí, deu-li esmenar la extimació de aquell e no-res-menys deu ésser punit [a] arbitre de l’alcadí o del senyor segons Çuna.
CCXVIII. Si alguna cosa no.s parà (sic) partir deu ser tachada.
Si entre alguns sarrahins seran algunes coses comunes que no puxen sostenir alguna partició, en alguna manera aquella cosa deu ésser taxada entre aquells. E aquell qui major preu hi volrà donar per aquella, aquell la deu aconseguir e haver segons Çuna, si donchs entre ells no.s seran convenguts que sia venuda comunament, en lo qual cas lo preu de la cosa deu ésser partit per mig.
CCXIX. Si algú trobarà tresor.
Si algú trobarà en les sues cases o prossesions algun tresor amagat, donant de aquell la Vª part al senyor, lo romanent se pertany al trobador seu segons Çuna.
CCXX. Si algun arbre penjarà en terra d’altri.
Si algun arbre, qui serà plantat en la terra de algun sarrahí, penja sobre la terra d’altri, del qual penjar no pot ni deu tot[e]s les rames qui pengen sobre la terra de l’altre tallar o alguns fruits de aquells pendre; mas pot tants rams talar quants sien sobre la terra sua davant lo dit arbre, aitant com un parell de bèsties laurant puxen passar, segons Çuna.
CCXXI. Que degun alcadí en feit civil ne criminal no pot jutjar de nit e anant per la carrera ne volent menjar.
Negun alcadí en alguns feits cevils o criminals no pot, de nit o anant per la carrera e volent menjar, jutgar, mas de dia deu jutgar, sehent en la manera acostumada de jutgar.
CCXXII. Dos crestians qui sien covinents poden fer [te]stimoni en lo testament del sarraí, si és loch no trobant-s.y sarraïns.
Si en mas (sic per mar) o en alguna terra de cristians on no sien trobats o poblats alguns sarrahins algun sarrahí, anant per rahó de mercaderia o per altra rahó, haurà feit testament segons Çuna [e] algun altre sarrahí, qui ab ell serà, algun contracte farà e.n los dits contractes no entrevindran testimonis sarrahins per tal com [no] poran ésser atrobats, en tal cas, dos cristians segons Çuna, deuen ésser admesos ab aitals contractes.
CCXXIII. Si algú vendrà bestiar e aquel aurà algun mal o vici.
Si algun vendrà algun vestiar a a[l]gú, lo qual bestiar haurà algun mal o vici cubert, lo qual venedor no.u haurà declarat he donat a.ntendre al comprador, mas haurà dit: “la bèstia ha aital mal o vici” e senyaladament com haurà declarat açò, en aital manera o cas no deu ésser retractada la venda, jatsie lo dit vici hage dit.
CCXXIV. Si algú serà difamat de la mort d’altri.
Si algun serrahí serà difamat de la mort d’altri sarrahí e contra ell seran algunes presumcions manifestes, aquell aital deu sostenir açots alguna cosa no atorgarà deu ésser delliurat e absolt.
CCXXV. Si algú voldrà obrar atinent de l[e]s cases de son vehí.
Si algú, atinent de les cases de son vehí, volrà construir l’alberch o algun hedifici, no pot ni deu en la paret de son vehí carregar, si donchs no ho volrà aquell vehí com serà convengut ab ell, segons Çuna.
CCXXVI. Si alguna serà sposada no pot fer matrimoni ab altre.
Si alguna sarrahina serà sposada ab algun e farà matrimoni ensemps ab altre, aital no pot fer matrimoni sens consentiment del primer spòs de la fembra e si.u fa deu ésser retractat e no-res-menys aitalls contractes [e] deuen ésser punits cascun de aquells que.lls faran en pena de cent açots segons Çuna. Emperò algun sarrahí per alguna proximitat no pot ni deu alguna fadrina, sposada de algun, pendre per muller, segons Çuna, si donchs no serà de consentiment de sos parents o del seu primer spòs si aquella volria jaquir.
CCXXVII. Si algú consentrà donar sa filla per muller a altre deu ser complit.
Si algún sarrahí consentia donar a algun sarrahí alguna filla sua en muller, aquell matrimoni, com serà provat manifestament, deu ésser complit segons Çuna, e si dirà d’esdevenidor “jo donaré”, no val res sinó tant solament de present segons [Çuna].
CCXXVIII. Degun sarrahí no pot empenyorar la persona.
Negun sarrahí no pot a.ltre empenyorar la sua persona o de sos fills per nenguna rahó segons Çuna.
CCXXIX. Si algú morrà e aurà amichs de part de pare e mare.
Si algún sarrahí o sarrahina morrà, lo qual haurà amichs de part de pare e mare, aquells amichs en los béns del mort, entre abduy, deuen aconseguir e haver la VIª part. E si haurà hàvia de part de mare e besàvia de part de pare e avant-àvia de part de mare, deuen haver la dita sisena part. La besàvia, emperò, de part de pare e més ensús no deu aconseguir alguna cosa o haver en los dits bens. E si lo dit defunt haurà àvia de part de pare [e] besàvia de part de mare, entre aquelles àvia e besàvia aquella VIª part deu ésser partida segons Çuna per eguals parts. E aquesta part deu ésser donada a les dessús nomenades en defalliment de la mare del dit defunt e no en altra manera, segons Çuna. Tots los altres béns se pertanyen als pus proïsmes del defunt e, en defalliment de aquells, als pobres de Déu, segons Çuna.
CCXXX. Del que aurà tres jermans e la hu de part de pare [e] de mare.
Si aquell mateix sarrahí qui haurà tres frares tant solament, ço és la hu de part de pare e de mare, dells béns del dit defunt deu haver lo frare de mare la VIª part; de tot lo romanent deu haver lo frare de aquells, de part de pare e de mare, (...) e altra de part de mare e altra de mare. La germana de part de mare deu haver la VIª part e la germana de part de pare e de mare les tres parts e la germana de pare les romanents dues terçes que.s pertanyen a dues filles segons Çuna.
CCXXXI. si algú morrà e no jaquirà alguns descendents o ascendents.
Si algun sarrahí qui morrà, no jaquits alguns descendents o ascendents de part de pare, e altres parents haurà –oncles, cosins germans e altres amistats- de part de mare, aquells aitals neguna cosa no aconseguexen en los béns del defunt, mas tots los béns seus deuen ésser partits als pobres sarrahins segons Çuna, exceptats que si.l defunt haurà hàvia, frares e germana de part de mare, aquella deu haure la VIª part en los dits béns; e si dos frares o més seran, deuen haver les tres parts segons Çuna.
CCXXXII. Açò sia entès de la sarraïna segons lo capítol dessús.
Açò mateix sia entès de la sarrahina segons que dessús és declarat segons Çuna.
CCXXXIII. Que per adulteri i mal que facen los sarraí o la serraïna no perden los béns.
Si algun sarrahí o sarrahina per algun adulteri e mal que faça en algun loch [no] poden e deuen alguns dels dits béns de aquells perdre; jatsia que aquell loch se pertanyera [a] lo senyor, [lo senyor] no pot o deu alguns dels dits béns pendre o entrametre’s de aquells per rahó del dit adulteri o excessos com ja sia ordenat segons Çuna quina pena deia haver per cascun dels dits excessos; ítem, tots aquells dits béns deuen ésser donats als fills o als pus proïsmes de aquells segons Çuna o deuen tornar a aquells, feit compliment segons Çuna.
CCXXXIV. Del que fug[i]rà amagadament.
Tot sarrahí, de qualsevol loch se partirà o fugirà amagadament, en alguna manera en qualsevol loch serà atrobat deu star a dret del clamant de tot ço que ell sia tengut a pagar o restituhit per alguna rahó, axí que l’alcadí o.l senyor deu aquell constrènyer a fer compliment de justícia al clamant sobre les dites coses segons Çuna.
CCXXXV. Qui pot ser ereu per demanar la mort.
Com, segons Çuna, hun d’aquells qui poden ésser hereus pot demanar la mort de l’ocís; emperò dos han a fer los sagraments, los quals deuen ésser dels pus proïsmes de l’ocís que seran a un grau. Ço és: cascun de aquells, si a part dels dits proïsmes no puxa fer los dits sagraments pux que seran molts en hu grau.
CCXXXVI. Que degú no.s pot obligar a altre sots certa pena.
Negun sarrahí no pot a a[l]gú obligar, donar o fer alguna cosa sots certa pena, com alguna pena segons Çuna per alguna promissió no deia en alguna manera, mas aquell prometedor deu ésser constret per lo senyor o alcadí que complesqua e do ço que haurà promès, si donchs lo senyor no haurà manat alguna cosa sots certa pena.
CCXXXVII. Si algun oficial aurà fet frau.
Si algun official o administrador de senyor haurà feit de certa scienta algun frau en perjuhi dels drets del senyor, aquell aital deu restituir e smenar aquell frau e no-res-menys per rahó de castigació en pena de açots, a coneguda de l’alcadí o del senyor, deu ésser punit segons Çuna.
CCXXXVIII. Aprés la mort del marit la muller deu cobrar son acidach.
Com, segons Çuna, aprés la mort del marit, la muller del defunt deia recobrar lo seu acidach. E oltra açò, si.l marit no haurà fills, deia haure la IIIIª part dels béns del marit, deduhits, emperò, los deutes e les injúries; axí (sic per e si) de la dita muller sua, com de alguna altra muller o altra qualsevol fembra que sia, haurà fills, deia haver la VIIIª part. Per semblant manera, les mullers del sarrahí defunt, si seran dues o més, deuen haver entre tots los béns del marit la dita quarta part, axí com si la muller tant solament fos una.
CCXXXIX. Que degú no pot demanar [a] altre degun deute ab libre de cambi.
Segons Çuna negú no pot demanar a algun sarrahí algun deute ab libre de cambi o de obrador de draperia, com negun deute no puxa ésser demanat ab scriptura privada si no serà publicat ab testimonis dignes de fe, e si donchs aquell deutor no ho haurà confessat deute ab sa muller.
CCXL. De suchcesions. Si algú qui aurà pare e mare, avi e àvia e fills e filles.
De les successions dels béns dels sarrahíns defunts segons Çuna.
Si algun sarrahí qui haurà pare e mare, havi e hàvia, e altres, e.ncara fills mascles e filles, e altres qualsevol descendents, muller, frares, oncles e altres parents acostats de part de pare e morrà, los béns de aquells deuen ésser partits en aquesta manera: que, pagats los deutes e les [in]júries e l’acidach de la muller e allò que.l sarrahí pren per sa ànima, de la terça part avall, lo pare e la mare deu [en] haver dels dits béns de aquell la VIª part, e la muller la quarta part. Tot lo romanent dels dits béns pertany als fills segons Çuna, ço és: a cascun mascle dos parts e a cascuna filla una part.
E pux que.l defunt ha parent[s] –pare e fills e altres descendents e ascendents- , frares, oncles e altres ajustants del defunt alguna cosa no aconseguexen en los dits béns.
E si haurà fills, pare e mare o pare tant solament o mare tant solament, lo pare o la mare que viurà deu haver la VIª part. Tots los altres béns, exceptats los drets de la muller, sien als fills pertanyents, segons que dit és.
Enaxí en aquella mateixa manera sia entès dels altres açcedents, néts, fills de sos fills; lo pare o la mare o.ls altres açendents deuen haver la VIª part. Tots los altres béns, exceptat lo dret de la muller, (...); en aquella mateixa manera sia entés dels altres ascendents, axí com de fills segons que dessús és declarat.
E si haurà fills tant solament o altres ascendents, [a] aquells fills, en defalliment de aquells altres ascendents, salvu lo dret de la muller, sien e pertanyent los dits béns, ço és: al mascle dues parts e a la fembra una part.
E si haurà pare o mare tant solament e altres ascendents qui seran pus proïsmes, pertanyen los dits béns, ço és: al mascle dos parts e a la fembra una part, salvu que la muller, si n’haurà, aquella deu haver, ultra lo seu acidach pus que no ha fills, la VIª part.
E puix que.l defunt [ha] ascendent o ascendents, los altres frares, oncles o acostats nenguna cosa no aconseguexen en los dits béns, ço és: al mascle dues parts e a la fembra una part.
E si haurà frares de part de mare, deuen haver la VIª part. Tots los altres béns se pertanyen als frares de part de pare e mare, e.n defalliment de aquells, als frares de part de pare, ço és: al mascle dos parts e a la fembra una part.
E puix que.l defunt ha frares, oncles e.ls ajustats de aquell no aconseguexen res en los dits béns.
E si haurà oncles de part de pare e mare, oncles de part de pare tant solament o oncles de part de mare tant solament, aquells deuen haver la meitat. E si seran dos o més, la terça part. Tots los altres béns se pertanyen als pus proïsmes seus, segons Çuna.
E si no haurà alguns parents, salvu lo dret de la muller, sien tots aquells béns e.s pertanyen als pobres sarrahins. E si morrà la muller que haja marit, e lo marit haurà fills de aquella, deu haver dels béns de la muller la V part e.n altra manera la IIIª part, guardant tots temps en la succesió que com pus proïsmes del defunt en la línea de parentesch, car lo pus proïsme deu succehir en los béns seus.
E son los pus proïsmes del defunt los fills, aprés los néts e aprés los altres descendents. E en defalliment de aquells, són pus proïsmes los frares de part de pare e els fills de aquells. E aprés, los oncles de part de pare e els fills de aquells e axí d’aquí avant.
CCXLI. Que algun ereu no deu sostenir alguna pena d’açots.
Algun hereu no deu sostenir alguna pena de açots en los quals aquell qui posseheix lo[s] béns per rahó de successió serà condempnat. E.n los béns de aquell defunt poden ésser convenguts, aprés la mort d’aquell, per alguna rahò, si donchs en sa vida, per algun crim o eccessos, no era condempnat, per la qual condempnació deia donar alguna rehempció; ne algun per altre en persona no deu sostenir alguna pena sinó a diners comptants, si en aquella serà condempnat.
CCXLII. Si algú que aurà muller e fills de aquell, aquella donarà aliments o si no.u farà.
Si algún sarrahí qui haurà muller, jatsia hage fills de aquella o no, donarà a la dita muller sua aliments de menjar e vestir segons que a ella pertany, e aquell marit aprés dirà que no pot aquella alimentar, en aital cas aquella muller pasats dos mesos porà contraure ab altre segons Çuna. E si.l marit serà absent e haurà alguns béns, deu sperar lo marit seu per IIII anys. E si dins lo dit temps no vendrà, la muller pot, passat aquell temps, fer matrimoni ab qualsevol altre.
CCXLIII. Si al[gú] no voldrà pendre sa sposada.
Per alguna manera si alguna sarrahina serà sposada ab algú, [e] aquell, request per lo alcadí, no la volrà pendre per muller, passats IIII meses aquell pot ab qualsevol altre contractar matrimoni, segons Çuna. E lo marit li deu donar monbarra e pagar la mitat del seu acidach.
CCXLIV. Si per algú sarraí serà atrobat ab alguna [en una] casa ensemps.
Si algun sarrahí serà trobat ab alguna sarrahina, jatsia sien conjugats o no, en una casa ensemps o en altre loch sos[p]itós e jatsia que abduy hauran confessat que abduy eren aquí per rahó de fornicació, mas la dita faena no vench a acabament, aquells aitals no deuen ésser apedregats, mas la dita faena no vench a acabament, aquells aitals no deuen ésser apedregats, mas cascun d’ells deu sostenir C açots per pena segons Çuna. E si contra aquells serà provat per IIII testimonis, segons que dessús és dit en la rúbrica dels adulteris, lo dit haver acabat e per la boca de aquells serà manifestament, lo conjugat o la conjugada deu ésser apedregat o apedregada. E l’altra que no serà conjugat deu sostenir per pena C açots segons Çuna, [e] fer donació de la terça part de sos béns segons Çuna.
CCXLV. Si algú vendrà [a] algú alguna cosa o roba que en continent (...).
Si algú vendrà a algú alguna cosa o roba per preu que en continent lo.y hagués aliurar sots condició que dins cert temps l’aurà, e passat lo dit temps lo comprador dirà haver perdut aquella cosa o no haver trobat aquella, [lo] comprador, en aital cas, a restitució de la cosa pagada del preu de aquella en deguna cosa no és tengut segons Çuna.
Emperò si dues coses o robes haurà comprat sots condició [e] aquell [una] haurà perdut e laltra d’aquelles haja, jatsia que haurà dit haure perdut una cosa de aquelles, és tengut tant solament al venedor, segons Çuna.
CCXLVI. Si algú serà nafrat de algú e dirà davant [t]estimoni “aital m’a nafrat”.
Si algú serà nafrat de algú e dirà davant testimonis: “Aital m’a nafrat”, jatsia d’açò haja fet carta testimoniada davant de lo alcadí o lo alfaquí o altres qualsevol, aital derrera confessió no val res, segons Çuna, com la primera confessió deia ésser creguda.
CCXLVII. Que la darrera confe[s]sió no deu ser admesa.
Si, emperò, aquell de la darrera confessió serà absent del Regne o en contrada on les dites nafres seran fetes, mas si serà present e[n] lo loch val la darrera confessió segons Çuna, si, emperò dirà les dites confessions; e si dins spai de dos o tres dies o més haurà feit, la derrera confessiò no deu ésser admesa en alguna cosa segons Çuna.
CCXLVIII. Si algun sarraí voldrà pendre alguna [amiga] sua per muller.
Si algun sarrahí volrà pendre alguna a[m]i[g]a sua per muller, primerament e abans deu deure aquella comp[ar]er davant l’alcadí e alfaquí e altres sarrahins del loch en la sua mezquita, requirent aquells [si] vol ésser [bona] dient axó: “Ani cibo al·là” e feta bona la dita sarrahina, passats d’aquí primerament e abans quatre o cinch dies, li pot fer acidach; e fet aquell, pot haver aquell, axí com a marit, carnal còpula ab aquella, en aital manera fahent lo matrimoni de aquells segons Çuna.
CCXXLIX. Que los fills de aquells són legítims.
Els fills de aquells, feit lo dit acidach en la forma dessús dita, deuen ésser [e] són legítims. E en altra manera, si no han complides les dites coses, deuen ésser provades legítimament, segons Çuna, per carta o per testimonis covinents e di[g]nes de fe.
CCL. De la sarraïna que aurà pare e mare e marit, frare (...).
Si alguna sarrahina que haurà pare e mare e marit, frare e una filla tant solament, los béns seus deuen ésser partits per aquesta manera: que, pagats los deutes e les injúries, la mare deu haure de aquells béns la VIª part, e lo marit la Vª part, e la filla deu haure la IIIª part, e deu haver la àvia sua la VIª part. E tot lo romanent pertany al dit frare segons Çuna. E si per ventura la dita filla morrà ans que prenga marit, de la dita terça part que li serà pervenguda deu haver la hàvia la VIª part. Tot lo romanent se pertany a son pare segons Çuna.
Après cinch qnys que font nat Maffomat fon feit lo seu kalendari e aprés aquell kalendari visqué vint-e-dos anys e morí lo XXVII anys.
Cinch coses han de fer los sarrahins segons l’Alcorà de aquells:
Primerament la Çala, ço és: la continuada oració en cinch ores del dia.
La segona cosa és dejunar la sua Romadan, ço és: la luna.
Appartament, azique, que han a donar cascun any de sos béns dos e mig per cent, ço és: de quaranta hu.
La IIIIª cosa, jopp almadalim: que no facen algun mal a algunes persones que sien en la fe de aquells [e] que no hagen ab aquells guerra.
CCLI. De hun sarraí que prestà a hun altre en Alacant cent sous.
Un sarrahí prestà a altre sarrahí en Alacant C sous pagadors a aquell a la sua voluntat, e lo deutor pregà lo crehedor que com abdui haguessen a fer viatge devers Màlecha que li pagàs aquells en lo dit loch de Màlecca. E açò [ no] volent lo crehedor dessús dit mas requeria justament lo dit deutor, presentà al dit crehedor la paga dessús dita, [ no] volent rebre. E.n continent, feren lo dit viatje. E ans que fossen en lo dit loch de Màliqua lo vexell on anaven font trencat e totes les persones qui anaven en lo dit viatge foren preses e venudes per los cristians. E lo crehedor e lo deutor tornaren-se’n en lo dit loch de Alacant. E lo crehedor demanà lo seu deute al deutor. E lo dit deutor dehia que pus li havia presentada la paga ans de viatge que no n’era tengut.
Fon determenat segons Çuna que puix que.l deutor presentà la dita paga al dit crehedor en presència de testimonis dignes de fe, en alguna cosa no ere tengut com aquella cosa lo dit crehedor no havia volguda rebre.
CCLII. Si algun malefici serà comés, allí deu ser determenat.
Si algun malefici serà comés en elgun loch [e] és tengut aquell qui aquell malefici [féu], deu ésser determenat aquí, on lo malefici serà feit, segons Çuna, pus que.s porà provar per testimonis covinents.
CCLIII. Si seran molts a fer hun malefici.
Si seran molts a fer un malefici, aquell[s] en poder del[s] qual[s] seran atrobades les coses furtades, si aquelles hauran treites davayll de alguna clausura, deuen perdre lo puny dret segons Çuna; los altres deuen ésser punits tant solament en açots, a coneguda de l’alcadí o del senyor, segons Çuna.
CCLIV. Si serà hu o molts a fer alguna cosa o algun ladronici.
Se serà hu o molts a fer o a perpetrar alguna cosa o algun lladronici e no hauran haüt opportunitat de traure lo furt, tots deuen ésser condempnats a açots, a coneguda de l’alcadí o del senyor.
CCLV. Si de alguna finestra o treginat o de alguna casa (...).
Si d’alguna finestra o treginat de alguna casa o alberch penga alguna cosa e la major partida de aquella cosa serà dins e algun furtarà aquella cosa, aquell deu perdre lo dit puny segons Çuna. E si la major part de aquella cosa penja defora aquella, aquell aital ladre en açots, segons Çuna, deu ésser punit.
CCLVI. Si algú vendrà alguna cosa e alguns crehedors de aquel comprador demanaran ser pagats.
Si algú vendrà alguna cosa, la qual en continent la liurarà en cert preu a cert terme pagadora, [e] laguns (sic) crehedors de aquell comprador demanaran ésser pagats de aquelles coses [e] de allò que.ls es degut per lo dit comprador, e aquell venedor haurà provat que li vené aquella cosa e encara li deuen lo preu ab carta e ab testimonis dignes de fe, los altres crehedor[s] no aconseguexen res en aquelles coses, mas lo dit venedor, puix que [de] la dita manera haurà provat, deu recobrar la sua cosa, si donchs los crehedors del dit comprador no volran pagar lo dit preu per què la cosa havie[n] venuda, segons Çuna.
CCLVII. Si lo venedor provarà lo preu a ell ésser degut per lo comprador.
Si.l venedor provarà lo dit preu a ell ésser degut per lo dit comprador ab carta o ab testimonis, jatsia que.l dit comprador dirà que.l dit preu es degut al dit venedor [e] per aquella rahó no deu en alguna cosa al creedor ésser tengut, com açò poria ésser feit en frau e en perjuhi del crehedor, en aital cas la dita cosa o lo preu de aquella deu ésser delliurada als seus crehedors e.ntre aquells per sou e lliura partidora [e] aquell en son loch e temps, com aquell li hage confesat deute lo dit deute.
CCLVIII. Si lo venedor aurà rebut alguna cosa del comprador, de aquel preu (...).
Si lo dit venedor haurà rebut alguna cosa del dit preu del dit comprador e vol cobrar la sua cosa, pot-ho fer segons Çuna, restituhin[t] allò que hagué rebut del dit preu entre.ls crehedors per diners, per sou e per lliura; e les dites coses en poder deuen ésser fetes en vida del comprador. Els altres crehedors deuen ésser pagats per sou e per lliura.
CCLIX. Sí és elechció del comprador en sa vida si aurà a restituir.
Sí, emperò, és elecció del comprador en sa vida que si haurà [a] restituhir allò que rehebé del dit preu, que sia partit ab altres crehedors en allò que per ell romania a pagar del dit preu.
CCLX. Si algú entrarà en les cases o possesions de algú per força de dia o de nit.
Si algú, encara, en les cases o possessions de algú per força, de dia o de nit, entrarà de l[a] qual traurà alguna cosa, deu allò restituhir e smenar. E no-res-menys seu ésser punit, a coneguda de l’alcadí o del senyor, segons la qualitat del feit e la condició de les persones, segons Çuna.
CCLXI. Si algun acusarà sa muller o altra fembra de adulteri.
Si algú acussarà (sic) a sa muller o altra fembra de adulteri e açò no porà provar per IIII testimonis sufficients segons la qualitat del feit, de alguns maleficis, segons Çuna, car aquells farà a vegades voluntàriament, no deu ésser detengut per temps en la càrçre.
CCLXII. Si algú farà alguna nafra, deu-li’n ser feta en aquel mateix loch.
Com segons Çuna, algú qui hage feit a algú alguna nafra, deu-li’n ésser feta en persona en aquell mateix loch. Emperò, aquella nafra no deu ésser feta per lo nafrat dessús dit, mas ab lo rahor per lo metge o.l barber deu ésser feta segons Çuna, no sobrepujant la nafra del defunt per lo dit nafrador.
CCLXIII. Si alguna dirà o confessarà ésser prenyada.
Si alguna sarrahina que dirà o confessarà ésser prenyada no pot, segons Çuna, acussar algú que sia prenyada d’ell sinó tant solament, a opinió de alguns savis, dins XV dies après serà prenyada de que aquell a qui haurà acusat sia vil persona e hom sospitós e de mala fama. En altra manera, si haurà acusat algú de bona fama, no deu ésser creheguda en alguna cossa; ne encara, passats los dits XV dies, no deu ésser creheguda sobre la dita accussació, jatsie que.l qui haurà acussat sia vil persona e sospitosa.
CCLXIV. Si alguna fadrina serà prenyada.
Si alguna fadrina serà prenyada, e haurà comés algun adulteri o crim, no deu sostenir alguna pena destrò aprés dos meses que haurà infantat, segons Çuna.
CCLXV. Com deu ser proceït contra robadós [e] trencadós de camins.
Contra els robadós [e trencadors] de camins en aquesta manera deu ésser procehit segons Çuna: que l’alcadí o senyor los pot condempnar a perdre lo cap o a penjar o a exellar perpetualment de aquell loch [e] qualsevol cosa mils elegirà [e] la condició de la persona.
CCLXVI. Que deguna avent pare [e] aja marit no.s pot obligar a fer donació dins set anys.
Neguna sarrahina havent pare, jatsia en edat que hage marit, se pot [a] algú en alguns contractes obligar o fer donació dons VII anys sens consentiment del pare, segons Çuna. E si pare no ha, dins dos anys; mas passat lo dit temps val la obligació de aquella; emperò açò no és entès en la mort que no puxa fer testament.
CCLXVII. Si algun sarraí o sarraïna dirà mal de son senyor.
Si algun sarrahí o sarrahina dirà mal de son senyor o.l diffamarà o li allevarà falls testimoni per perjuhi del dit senyor, com serà provat manifestament, a arbitre de l’alcadí o del senyor, deu ésser punit segons Çuna.
CCLXVIII. Si algú dóna béns a algun fill.
Si algun sarrahí dóna alguns béns seus a algun fill seu, stablits sots alguna retenció, que hage en sa vida alguna cosa de la dita donació e lo fill farà matrimoni ab alguna sarrahina a la qual haurà feit acidach de alguna res no val, si donchs no serà feta plenerament e sens alguna retenció, enaxí que la dita donació sia gitada de poder del donador de continent; e en aital cas la muller del fill, aprés la mort de aquell, no pot haver son acidach en aquells béns, si donchs la dita donació no era feta franquament e sens algun reteniment contra àll de la concòrdia, ço és successió dels sarrahins a cascun sarrahí.
CCLXIX. Que negun deute no és prescrit sinó pasat[s] (sic) vint anys.
Negun deute no és prescrit, segons Çuna, sinó passats vint anys. Dins lo dit temps pot ésser demanat quant plaurà al crehedor e li serà benvist fahedor, sens algun contrast.
CCLXX. En tots contractes qualsevol senyor defen a qualsevol sarraí.
En tots els sengles contractes de qualsevol condició sien feits entre alguns, [el] senyor del loch o procurador seu demanan e defenen a qualsevol sarrahins del dit loch que sien mosequi, abtes e de bona fama.
CCLXXI. Que si algú serà condemnat per alcadí a açots, sia o no l’alcadí [present], los hi poden donar.
Segons Çuna e observança del Regne, si algun sarrahí serà condempnat per alcadí a alguns açots, a coneguda de l’alcadí o del senyor de aquells lochs – si és acostumat donar açots-, poden aquells donar a aquell condempnat e jatsia l’alcadí dia present o no, segons que mills los serà vist fahedor; los quals açots deuen ésser donats, segons la qual·li[tat] del feit, majors segons lo qual melfeitor serà en aquells condempnat.
Ara, segons los furs, no poden ésser donats per lo senyor del loch sinó tro en cent.
CCLXXII. Per privilegi real qui a conèxer del[s] sarraïns.
Per privilegi real lo Batle General del Regne, del senyor Rei e dells Òrdens e lo Procurador del Regne de València deu[en] conèxer del[s] sarrahins dells nobles e dells cavallers.
CCLXXIII. Si algun sarraí dirà contra alguna carta testimoniada.
Jatsia que algun sarrahí dirà contra alguna carta testimoniada, ço és contra los testimonis possats en aquella, elecció és dels hereus de l’ocís que puxen provar per alguns testimonis covinents del loch o per los testimonis apposats e declarats en la dita carta si són àbils e honests.
CCLXXIV. Tots los testimonis entre los sarraïns són àbils [e] onests qui fan totes dies [oració].
Tots los testimonis entre los sarrahins són hàbils e honests: qui fan totes dies oració e són a la Çala [e] no són bevedors de vi o vills persones, segons Çuna.
CCLXXV. Que segons los Furs nous tot[e]s les calònies e penes són del[s] senyors.
Segons los Furs Nous, totes les calònies e penes dels sarrahins són dels senyors del loch tro a suma de cent açots. Són les dites penes entre lo senyor rei e lo senyor del loch si seran suma major dels dits cent açots [e] les dites penes se deuen partir: la meitat al senyor Rei e l’altra mitat al senyor del loch, de qualsevol loch que sia. E totes les dites coses són atorgades per lo dit senyor Rei a aquells qui hauran jurat Fur de València e.l volran observar.
CCLXXVI. Que lo malfeitor omeier deu ser interrogat per lo alcadí ab jurament.
Tot sarrahí qui haurà comès algun malefici o homei en algun loch, deu en la sua confessió ésser interrogat per lo alcadí, ab sagrament, si aquell féu lo dit homei o no; o si fon consent en aquell; ítem, si era lavors en loch present o no; o en qual loch era; e per qual rahó; e si neguna cossa de açò no.s prova del dit homei o malefici, deu aquell ésser provat per los parents del defunt, si donchs no.y haurà carta testimoniada ab testimonis dignes de fe que no sien del parentesch.
CCLXXVII. Si trencarà la presó per fogir per a si o per a altri a què és tengut.
Negun sarrahí o sarrahina qui sia pres en alguna càrçre fugint de aquella volent ésser delliurat o delliurada, de allò no deu sostenir alguna pena, segons Çuna. Mas si trenca la dita càrçre per delliurar algun pres de aquella, en açò és tengut a arbitre de l’alcadí segons Çuna, e si en loch era atrobat.
CCLXXVIII. Que degun sarraí segons Çuna no deu ser turmentat sinó [a] açots.
Negun sarrahí per alguns feits [e] excessos que sien entre sarrahi[ns] segons Çuna no deu ésser turmentat sinó tant solament a açots, segons la qualitat del negoci, si negarà e haurà feit lo malefici, jatsia que.y haurà algunes presumpcions contra ell, segons Çuna.
CCLXXIX. Que si algun sarraí exirà de la ciutat o del Regne per habitar, deu donar la Xª part de sos béns.
Si algun sarrahí exirà de la ciutat o del Regne per rahó de habitar en altre regió, deu donar la dehena part de sos béns al senyor Rei o a son Batle; e no-res-menys deu haver albarà del dit Batle en quina manera ha pagat lo dit delme, la qual cosa si no farà és confiscat al senyor Rei en algun temps lo delme. [Si] en la Ciutat o en lo Regne volrà tornar, és semblantment confiscat al senyor Rei. Encar si negun batrà ni serà atrobat anant ab armes fora camí o per altra il·lícita manera, l’albarà de la taula, del temps, fa testimoni de paga del delme tant solament.
[CCLXXX.] De la luna segons los aràbichs.
Segons los arabichs la primera luna és appellada Almaharam.
La segona luna dien Çapahar.
La IIIª és appellada Alxalan.
La IIIIª és appellada Jumet allahehuer.
La Vª és appellada Aragep.
La VIIIª és appellada Xaben.
La IIIª luna és appellada Rabealauel.
La IIIIª és appellada Rabea alaher.
La VIIIIª és Ramadan.
La XIª és Dulquide.
La XIIª és Dulquea.
CCLXXXI. Del naixement de Mafomat.
E en l’any del nostre Senyor DL fon nat Maffomat, e morí l’any DCXII.
CCLXXXII. Que en nafres o en omeis deuen ser rebuts aquells qui en allò auran estat.
En naffres o en homeis deuen ésser rebuts aquells qui en allò hauran stat, si.s vol dien covinents si.s vol no, en temps del malefici. Mas si per unes injúries seran rebuts testimonis, deuen ésser rebuts abtes e honests e de bona fama. En altra manera no valen los testimonis, si donchs lo inculpat de semblants no serà condempnat; en lo qual cas, per rahó de ca[s]tigació, lo convengut deu ésser punit.
CCLXXXIII. De la oració. Com la deuen fer.
Capítol de la oració. En V hores del dia los sarrahins deuen fer oració, segons Çuna.
La prima és appellada Açhob. Aquesta és l’a[l]ba.
La segona, a migjorn, que és appellada Addoar.
La IIIª és a vespres, que és appellada Al·lacer.
La IIIIª aprés del sol post, que [és ] apellada Almagrip.
La Vª, lo vespre ans de dormir, que és apellada Al·latama.
CCLXXXIV. Del calandari de Maomat.
En l’any del nostre Senyor DC fon feit lo kalendari de Maffomat.
CCLXXXV. De la fi de la Ramadan, com fan la Pasqua.
Los sarrahins en la fi de la sua Ramadan fan “la pasqua de l’arròç”, que és appellada Al·laer çaguer. E x dies avant fan “la pasqua del moltó”, que és appellada aleer quibir, ço és dos mesos o lunes e X dies.
CCLXXXVI. En tots pleits deuen ser donats a proves les coses negades.
En tots pleits o qüestions de sarrahins, qualsevol sien, deuen ésser donats, a provar les coses negades e tornar en poder algú del senyor per fer compliment de justícia, quatre termes o dilacions: la prima VIII dies; la segona de VI dies; la IIIª de quatre dies; la IIIIª, quatre dies tant solament e no més. Mas si l’alcadí vol, pot donar XXX dies per totes dilacions e no més, segons Çuna.
CCLXXXVII. Com seran partits los béns de aquel que aurà pare, mare, avi e àvia e altres ascendents en grau, fills mascles e filles e muller, deçendents o altres, frares, oncles o altres parents, avis, tots de part de pare e mare e morà.
Si algún sarrahí qui haurà pare e mare, avi e hàvia e altres ascendents, e.ncara fills mascles e filles e muller e descendents o altres frares, oncles e altres parents e avis, tots de part de pare e mare e morrà, los béns seus deuen ésser partits en aquesta manera: que, pagats los deutes e les injúries e l’acidach e allò que.l sarrahí se pres per s.ànima, de la terça part avall lo pare e la mare deuen haver, dels dits béns, cascun de aquells la VIª part e la muller la IVª part. Tot lo romanent dels dits béns pertany als dits fills, segons Çuna, ço és: a cascun mascle dues parts e a la filla una part.
E puix que.l defunt ha pare e mare e fills los avis, ascendents, frares o oncles o ajustats del defunt no aconseguexen res en los dits béns.
E si haurà fills, pare tant solament o mare tant solament, lo pare o la mare qui viurà deu haver la VIª part. Tots los altres béns, exceptat lo dret de la muller –si n’ha-, als fills pertanyen, segons Çuna.
E axí del pare e de la mare:
E si haurà pare e mare, los altres ascendents, néts, fills de sos fills, lo pare e la mare [e] los altres ascendents deuen haver la VIª part. Los altres béns, exceptat lo acidach de la muller –si aquella ha-, pertanyen als néts.
E axí, en aquella mateixa manera, sia entés dels altres descendents com dels néts e fills, segons que dessús és declarat.
E si haurà fills dels néts e fills, segons que dessús és declarat; e si haurà fills tant solament o altres descendents, [a] aquells fills, en defalliment de aquells altres ascendents, salvu lo dret de la muller –si aquella [haurà]-, pertanyent los dits béns, ço és: al mascle dos parts, a la fembra una part.
E si ha pare o mare tant solament o altres açendents, [a] aquells ascendents qui seran pus proïsmes pertanyen los béns, ço és: al mascle dos parts e a la fembra una, salvu que la muller –si n’ha- deu haver ultra lo seu acidach, pus que no ha fills, la VIª part.
E puix que.l defunt haurà descendents o ascendents, los frares de part (...), oncles e acostats altres no aconseguexen res en los dits béns.
E si haurà frares de part de pare, al mascle, e de mare, als frares de part de pare pertanyen aquells béns, ço és: al mascle dos parts e a la fembra una part.
E si haurà frares de part de pare e de mare, si serà hu deu haver la VIª part; e si seran dos o més deuen haver la IIIª part. Tots los altres béns pertanyen alls frares de part de pare, ço és: als mascles dos parts e a la fembra una.
E puix que.l defunt ha frares, e[ls] oncles [e] ajustats aquells no aconseguexen res en los dits béns.
Si haurà oncles de part de pare e de mare o oncles de part de pare o de mare tant solament, als oncles de pare e de mare mascles pertanyen aquells.
E si haurà una filla o germana tant solament, aquella deu haure la mitat. E si seran dos o més, deuen haver lo terz. Tots los altres béns pertanyen als pus proïsmes, segons Çuna.
E si parents alguns no haurà, salvu lo dret de la muller – si n’ha-, tots aquells pertanyen als sarrahins pobres, segons Çuna.
Si la muller, que marit haurà, morrà e lo marit haurà fills de aquella, deu haver dels béns de la muller la VIª part. En altra manera, en defalliment dels fills, la segona, guardant tots temps en la successió quals són pus proïsmes al defunt en la línea de parentesch, car lo pus proïsme deu succehir sos béns.
E són pus proïsmes [d’]aquell defunt los fills, los néts e.ls altres descendents; e en defalliment de aquells són los pus proïsmes lo pare, aprés lo avi e.ls altres ascendents; e aprés los frares de part de pare e de mare e los fills de aquells; e aprés los oncles de part de pare e.ls fills de aquells. E enaxí d’aquí avall, segons Çuna.
CCLXXXVIII. Qui nafrarà algú del front a ensús; si en lo cap estrò als peus; si trencarà os del cap, si serà vist lo cervel (sic); si en lo tou del ventre; si en la boqua ensús; si del cap enjús.
Qui nafrarà algú del front ansús, a pena arbitrària deu ésser punit. Si en lo cap estrò als peus, deu pagar la meitat de l[a] pena de tota la persona. Si trencarà os del cap, deu pagar la Xª part de la pena de tota la presona (sic). Si serà vist lo cervell deu pagar les dos parts de tota la pena de la persona. Si en lo tou del ventre, aquella mateixa [pena de la] persona. Si en la cara de la boca enssús a coneguda de l’alcadí. Si del cap anjús, a coneguda de l’alcadia, si donchs en la persona del nafrat no poden ésser fetes semblants nafrares (sic). Pena de la persona són D dinarmin de preu; sentencialment II mans; ítem dos ulls; ítem dues orelles: ítem dos collons; ítem en cascun puny.
CCLXXXIX. De cinch quoses que a [n a] fer lo[s] serraaïns personalment.
Cinch coses són que han a fer personalment los sarrahins segons l’Alcorà de aquells:
Primerament l’Alcorà o la Çala, ço és oració.
La segona [dejunar] la Ramadan; ço és una luna.
La IIIª atzeque, que ha ha donar en cascun any de sos béns, per amor de Déu, la VIIIIª part Rebea exor.
La Vª (sic) cosa que ha a fer romeria devers Meca, ço és: aquells qui han béns d’on aquella puxen fer [e] que hagen companyia e carrera.
E[s] appellada la Vª part o cosa aljiet, que pot matar los seus enemichs cristians en temps de guerra. E per ço afermen ésser salvus.
La VIª cosa Roffi almadal·len, que no façen algun mal a algunes persones que sien en la fe de aquells o ab aquells no hagen guerra.
CCXC. Del calandari de Mafomat. Quant nixqué; aprés quant morí; en qualsevol contracte [o] feits dels sarrahins no són atmesos [t]estimonis cristians, mas [si] algun sarra[í] aurà feit malefici lavors se deuen admetre.
Aprés set anys fon fet lo kalendari de la nativitat de Maffomet. Aprés aquell kalendari visqué XXII anys e morí en aquell any. Fon feit en lo dit any de DCL.
En qualsevol contractes o feits dels sarrahins no són admesos cristians testimonis sinó en mar o en algun loch on testimonis sarrahins no puxen ésser atrobats, que.s diu entre aquells “etaqua sin bel·le”. Si algun sarrahí haurà feit algun contracte ab algun e haurà feit algun malefici, ladonchs, en aquell cas, dos crestians dignes de fe deuen ésser admesos en testimonis.
CCXCI. Com se partiran los béns de la sarraïna qui morà [e] aurà mare, marit e frares e huna filla tant solament.
Si alguna sarrahina morrà e haurà mare, marit e frares e una filla tant solament, sos béns deuen ésser partits en sta manera: que pagats sos deutes e les injúries, la mare deuen (sic) haver la VIª part e lo marit deu haure la Vª part. E tot lo romanent pertany als dits sarrahins segons Çuna. E si per aventura la dita filla morrà ans que prenga marit, de les dites dos parts deu haver la hàvia sua la VIª part e lo romanent pertany al pare seu, segons Çuna.
CCXCII. Que tot malfeitor omecida o nafrador deu fer dret [a] cascú.
Tot malfeitor, ço és homicida o nafrador, en qualque loch serà atrobat deu fer dret a cascun clamant, segons Çuna, havent, emperò, jurisdicció de crims en lo dit loch.
CCXCIII. Encara tothom, dels deutes, deu haver o fer dret on es sia.
Encara tothom de los deutes deu haver o fer dret on es sia atrobat, si donchs no haurà promès pagar lo deute en cert loch; axí que.l senyor no.s pot entremetre dels dits malfeitors sinó a instància del clamater.
CCXCIV. Que tota persona deu ser punida sobre adulteri en qualque loch serà trobat.
Tota presona deu ésser punida sobre adulteri en qualque loch serà atrobat. Enaxí que.l senyor, per si mateix a pròpria auctoritat e sense requesta de algú, pot procehir contra aitals persones; encara pot procehir per si mateix contra aitals persones, bevedors de vi en contra robadors de camins e heretges, segons Çuna, sens algun clamant que no.y sia aperat.
CCXCV. Que algú, per sospita, no deu ser pres ni contra ell ésser proceit.
Algú, per sospita, no deu ésser pres ni contra ell ésser procehit, si donchs no serà provat contra ell ab testimonis covinents sarrahins, en alguns negocis o feits segons Çuna.
CCXCVI. Los casos los qualls són fora gitats destimonis.
Los casos lo[s] quals són fora gitats destimonis (sic), segons Çuna, són aquests: primerament lo pare; ítem la mare; ítem l’oncle; ítem l’enemich; ítem l’om vil; ítem lo luxuriós; bevedors de vi; ítem usúres; ítem jugadors; ítem persones malicioses; ítem aquell qui no dejuna la Ramadan; ítem aquells qui no són obedients al pare e a la mare; ítem aquell qui serà request de fer lo romatge devers Meca; homeié; ítem aquells qui són de parentesch, segons que és dessús; lo companyó; los qui no faran oració segons Axara; venedor de vi; qui menga caran (sic) de porch; aquell qui menga sang; ítem aquell qui menga alguna cosa morta sens degollar; ítem los moliners; ítem los carnicers; ítem los barbers; ítem los forners, banyadors e viles persones.
CCXVII. Per Fur de València lo cristià pot provar contra lo serraí.
Per Fur de València lo cristià pot provar contra lo sarrahí, ab cristià e ab sarrahí, en tots pleits qui seran entre lo cristià e [l]o sarrahí. Per privilegi del senyor Rei tot sarrahí deu ésser punit per qualsevol excés, dins lo terme de Fur de València e si la pena del Fur és major que la de la Çuna, de feits que sien entre crestià e sarrahí. Semblant[ment] per privilegi del senyor Rei atorgat en Cort General, dos cristians covinents poden fer testimoni contra sarrahí en tot cas tant solament criminal que sia entre cristià e sarrahí.
CCXCVIII. Que remissió segons Çuna no [a] loch.
Remissió segons Çuna no ha loch per rahó de alguns excessos e dilictes (sic), si donchs no era trobat lo malfeitor en loch on [es] féu lo delicte en lo qual [cas] deu ésser punit en vila real.
CCXCIX. Qui furtarà de la valor de [la] Vª part de un besant.
Tot sarrahí qui haurà furtat alguna cosa de la valor de la Vª part de un besant, segons Çuna, deu ésser tallat lo puny dret per la primera vegada; per la segona vegada lo peu sinistre; per la IIIª vegada lo puny sinistre; per la quarta vegada lo peu sinistre; ítem la Vª vegada deu ésser açotat a coneguda de l’alcadí o del senyor.
CCC. Tot sarrahí qui aurà comprat qualsevol coses o mercaderies.
Tot sarrahí qui haurà comprat qualsevol coses o mercaderies se voldrà de qualsevol loch o persones, a diners avançats, pot vendre a spera, segons Çuna.
CCCI. Del que pot fiar e baratar ab qui.s voldrà.
Encara pot fiar e baratar ab qui.s volrà, ço és: en mercaderies sues; axí que per les dites coses, segons Çuna, -si.s vol hi hage guany, si.s vol no-, en alguna cosa no és tengut. Mas vedat és, segons Çuna, que no deu prestar sos diners a usures ço és: diners per diners; la qual cosa si farà, a coneguda de l’alcadí o del senyor deu ésser punit segons Çuna.
CCCII. Del que prestarà [a] algú una mesura.
Encara, segons Çuna, si presta a algú una mesura de qualque cosa se vulla, aquell deu recobrar tant solament aquella mateixa mesura e no més.
CCCIII. Si algú davant son senyor o alcadí se clamarà de algú.
Si algun sarrahí, davant son senyor o alcadí, se clamarà de algú, axí per rahó de injúries com per alguna altra rahó, e lo convengut dirà que no és ver o que no sap què.s diu e per ço dirà que aquell li ha mentit, segons Çuna en alguna cosa no és tengut, com açò puxa dir en defensió de la sua persona si no és veritat. E si veritat serà e açò per testimonis covinents porà ésser provat manifestament, de aital injúria lo mentidor deu ésser punit e sostenir [l]a pena a coneguda de l’alcadí o del senyor segons Çuna.
CCIV. Si algú jaquirà sa muller ans que ela (sic) puxa pendre altre marit.
Si algun sarrahí jaquirà sa muller, ans que.l[l]a puxa altre marit pendre deu haver tres vegades de sa flor. Per joventut o per altra rahó deu-se sperar per tres mesos e, aquells passats, pot, ab qui.s vorà, fer matrimoni segons Çuna.
[CCCV. Si lo marit acusarà sa muller de adulteri.]
Si lo marit acusarà a sa muller o alguna altra muller de adulteri e no provarà, segons Çuna deu ésser punit en LXXX açots, segons, emperò, la fama e condició de les persones.
[CCCVI. Si algú voldrà pendre per muller alguna amiga sua.]
Si algú volrà pendre per muller alguna amiga sua e fer l’acidach, aquella muller, ans de totes coses, deu comparer davant l’alcadí o l’alfaquí o.ls vells del loch, en lur mezquita, e deu dir que vol ésser bona ço és: “ani çobe al·là”. E açò feit, deu star en un loch per LXXX dies; e aquells passats, lo marit li pot fer acidach e aprés pot haver carnal còpula ab aquella; e.ls fills d’aquells són legítimes (sic), e.n altra manera són borts si no serà feit en la manera dessús dita.
[CCCVII. Tota fembra durant lo matrimoni pot fer de son exovar sens consentiment del marit.]
Tota fembra durant lo matrimoni pot fer de son exovar sens consentiment de son marit a totes ses voluntats.
[CCCVIII. Tota persona sarrahina pot donar a qualque fill e persones volrà tots sos béns.]
Encara tota persona sarrahina pot donar e atorgar, jatsie hage molts fills, a qualque fill e persones volrà tots sos bèns en vida hi (sic) en sanitat sua tant solament, axí que aquells altres fills en aquells béns alguna cosa no poden aconseguir e haver.
[CCCIX. Nengú sarrahí no pot a alguna persona son fill empenyorar.]
Negun sarrahí no pot o deu a alguna persona son fill empenyorar o en altra manera alienar per alguna rahó, segons Çuna.
[CCCX. Tots altres feits a coneguda de l’alcadí o del senyor deuen ésser punits.]
Tots altres feits, on se vulla se facen, a coneguda de l’alcadí o del senyor, segons Çuna, deuen ésser punits.
[CCCXI. Los drets que donen en algunes parts de Catalunya.]
En algunes parts de Catalunya donen los drets davall scrits:
Primerament, cascun cap dóna cert cens; ítem cert blat; ítem V sous; ítem certes gallines; ítem una poca de carn salada; ítem cert vi; ítem certes albargínies; ítem lo delme dells blats; cabasatge; calçadura; ítem formatge de ovelles e de cabrits; ítem hun dia a menjar al porquer e als porqués del senyor; ítem obra a ops del castel (sic); ítem cert blat a ops de bada; ítem reemçó del[s] fills qui contrauran (sic) matrimoni en altre loch; ítem reemçó de les exorques. Campinya és laurament de dos parells de bous; horana és mitat de campinya e dóna la mitat dels dits drets.
[CCCXII. Si durant lo matrimoni lo marit serà feit cristià.]
Si durant lo matrimoni entre lo marit e la muller lo marit serà feit cristià, la muller, segons oppinió de alguns savis, no pot demanar l’acidach dels béns del marit, com, en continent com aquell és feit cristià, lo matrimoni fon separat segons Çuna. Altres savis dien que la muller pot demanar l’acidach els béns del marit jatsia serà feit cristià, com parella no sia romasa entre aquells, e.n tot temps de lur vida no sia durant lo matrimoni. En aquella mateixa manera sie entès del spòs, com del marit, com l’acidach sia deute seu e per deute sia haüt.
[CCCXIII. Si algun sarrahí qui jaquirà sa muller e contractarà abans que tres meses sien passats.]
Si algun sarrahí qui jaquirà sa muller e aquella, ans que haja haüt de sa flor per tres vegades e abans que tres meses sien passats, contractarà ab algú, aquella deu ésser apedregada, e lo marit qui aquella haurà presa sia açotat de C açots; e si hi haurà haüt muller, deu semblantment ésser apredregat. E l’alcadí o l’alfaquí, qui en tal matrimoni haurà consentit o féu l’acidach [a] aitalls persones en deguna pena de açots, a coneguda de l’alcadí o del senyor si les dites coses seran manifestes déu ésser punit segons Çuna, com algun alcadí [que] de les dites coses serà informat no deia fer algun acidach entre aitals persones sinó com és provat lo dit temps.
[CCCXIV. En tot pleit civil e criminal basten dos testimonis covinents.]
En tot pleit civil e criminal basten dos testimonis covinents, dignes de fe segons Çuna; exceptat en crim de adulteri e exceptat cas de mort, com no nafrador [a] algú haurà feita alguna carta testimonial de davant l’alcadí o l’alfaquí affermant “aital me nafrà”, en los quals dos casos són necessaris cinch testimonis segons Çuna.
[CCCXV. Si algun sarrahí del qual algú se serà clamat e no volrà comparer deu ésser punit.]
Si algun sarrahí del qual algú se serà clamat e serà citat o amonestat per l’alcadí, a instància del clamater, que vinga a fer dret davant aquell clamater e no volrà comparer, aquell aital, segons Çuna, per la dita inobediència, a coneguda de l’alcadí o del senyor, deu ésser punit.
[CCXVI. De un sarrahí de Xàtiva que nafrà a un sarrahí d’Alzezira.]
Un sarrahí exint de Xàtiva e anant Algezira e altre sarrahí exint d’Alzezira [e] anant a Xàtiva encontren-se la hu ab l’altre en lo camí. Lo sarrahí de Xàtiva dix al sarra[hí] d’Alzezira paraules injurioses e pres una pedra per gitar-la-y. El sarrahí d’Algezira tragué lo coltell seu mateix de la bahina en presència de testimonis –ço és, tant solament en un altre sarrahí e de hun cristià qui aquí eren presents- e ferí lo sarrahí de Xátiva; lo qual sarrahí de Xátiva, alta veu, cridà “aquest me mata” e tantost morí. Es qüestió què.s deu fer segons Çuna.
Fon determenat per Abocacim que si lo sarrahí de Xàtiva no haguès cridat altament, que hagués callat, aquell sarrahí de Alzezira no fóra tengut en alguna cosa per rahó de la dita mort, com açò hagués feit en defensió de la sua persona. Segons determenació del dit Abocacim, en pena de D açots aquell qui féu la mort deu ésser punit per rahó de la dita mort, com en aquest cas valguera lo [te]stimoni del cristià en defalliment de [te]stimonis sarrahins. Segons Çuna, en aquella mateixa manera seu seguir de nafres de les qualls no.s seguirà mort, minvant la pena [a] coneguda de l’alcadí.
[CCXVII. Si algun sarrahí qui haurà haüt alguna cosa ab alguna sarrahina o juhia o cristiana e aquell serà mullerat.]
Si algun sarrahí qui haurà haüt alguna cosa ab [al]guna sarrahina o juhia o cristiana e aquell serà mullerat e ja haurà haüt muller, deu ésser apedregat segons Çuna.
[CCCXVIII. Si no haurà muller deu ésser punit.]
Si no haurà muller ni no n’haurà hahut, deu ésser punit en pena de C açots segons Çuna.
[CCCXI. Hun sarrahí prestà a altra sarrahí cent sous.]
Qüestió és aital que hun sarrahí prestà a altre sarrahí cent sous pagadors a cert terme. Vinent lo dit terme de la paga lo crehedor no volgué rehebre aquella, ans dix e jurà que ans que la rehebés daria mubara a sa muller e la talecaria e la jaquiria.
Deman què és de Çuna.
Determenat fon per los savis de la Çuna e de la Xara que.l crehedor devia rehebre de la dita paga per la qual havia la dita muller atalequida e jaquir segons Çuna, per ço car lo deutor devia aquells pagar puix que aquells hagué lo dit crehedor aquells rehebé; en altra manera serà tengut de aquells en for de ànima.
[CCCXX. Si algun sarrahí haurà rebut de algun altre sarrahí alguna cosa e dirà aquella haver perduda.]
Si algun sarrahí haurà rebut de [al]gun altre sarrahí alguna bèstia o altra cosa enprestada o encomanada e dirà aquella béstia o cosa haver perduda, si no provarà ab testimonis covinents per culpa sua aquella no ésser perduda, segons Çuna en alguna cosa no és tengut.
[CCCXXXI. Si algun sarrahí serà obligat a algunes persones en algunes quantitats e aprés pendrà muller.]
Si algun sarrahí qui no haurà béns serà obligat algunes persones en algunes quantitats e aprés pendrà muller e li farà acidach e sos béns no.s bastaran a pagar los deutes e l’acidach de la muller, los béns que.y ha deuen ésser partits per sou e per lliura entre la muller e.ls crehedós; com los sarrahins no haguessen alguna prioritat de temps sobre les pagues, dels deutes que ha, pugen a suma CCC sous e l’acidach e altres béns que ha valen tant solament CCC sous, [serà] posat sobre cascun quant li ve [per sou e] per lliura.
[CCCXXII. Si algun sarrahí qui serà pres e haurà que fer ab alguna sarrahina.]
Si algun sarrahí qui serà pres e haurà quefer ab alguna sarrahina deu ésser punit en la pena de la mitat de la pena de l’altre sarrahí forro a arbitre de l’alcadí o del senyor.
[CCCXXIII. Si dirà algú alguna injúria.]
Si dirà algú [sarrahí qui serà pres] alguna injúria, en pena de la mitat de la pena de l’altre sarrahí forro [a] arbitre de l’alcadí o del senyor semblantment deu ésser punit.
[CCCXXIV. Si algun sarrahí pres se clamarà de poder de son senyor per certa quantitat de moneda a cert temps pagadora.]
Si algun sarrahí pres se clamarà de poder de son senyor per certa quantitat de moneda, a cert temps pagadora, [e] per la dita quantitat de moneda a son senyor darà fermança e ans de la paga de la dita rehemçò lo dit serrahí pendrà muller, a la qual haurà feit de certa quantitat de moneda acidach, e durant la dita obligació de la dita remçó lo dit sarrahí morrà e la dita muller, de allò que.l dit sarrahí guanyà per rahó de la dita remçó sua, demanarà son acidach, segons Çuna aquella muller, se allò que.l dit marit seu guanyà per rahó de la remçó, no pot demanar res per rahó del seu acidach, com lo dit marit seu fos catiu e no franch ne forro, destrò que la reempçó de la sua persona pagada hagués.
[CCCXXV. Si [a] alguna baralla e brega seran alguns fadrins.]
Si [a] alguna baralla o brega dels sarrahins seran alguns sarrahins fadrins e pochs, si seran dos o molts constituïts aquí personalment aquells fadrins, sobre les dites coses davant l’alcadí o.l senyor, poden fer testimoni segons Çuna, dementre, emperò, que aquells fadrins no seran separats de la dita baralla, car si.n seran separats, d’instants aprés aquell testimoni no val res.
[CCCXXVI. Tot sarrahí qui haurà pare e mare en captivitat és tengut rembre aquells del seu propi.]
Tot sarrahí qui haurà pare e mare en captivitat és tengut rembre aquells del seu propi de la dita captivitat, segons Çuna, e si los dits parents no hauran béns de on paguen.
[CCCXXVII. Semblantment lo pare e la mare e los fills [e] descendents seus reembre aquells captivitat són tenguts.]
Semblantment, lo pare e la mare e los fills descendents seus reembre aquells de captivitat són tenguts si aquells no hauran alguns béns d’on paguen; mas los frares (sic) del seu propi no és tengut reembre aquells ne.lls altres acostats, segons Çuna, sinó faran de sa pròpia voluntat.
[CCCXXVIII. Lo sarrahí mullerat o la sarrahina maridada, qui algun adulteri cometrà contra aquell, deu ésser apedregat.]
Lo sarrahí mullerat o la sarrahina maridada, o sposat o sposada qui algun adulteri cometrà contra aquell, qui en aital manera haurà peccat, deu ésser apedregat segons Çuna.
[CCXXIX. Semblantment en los béns del pare e de la mare.]
Segons Çuna en aquella mateixa manera deu succehir e heretar los béns del pare e de la mare [e] de la mare serva cativa, axí cristiana com sarrahina, com tots los altres fills qui haurà haüt de les mullers.
[CCCXXX. De la succesió dels fills borts en los béns del pare.]
Los fills borts los béns del pare, segons Çuna, en alguna cosa [no] succehexen si donchs aquells no.ls serà donat per lo pare en sa vida per amor de Déu; mas en los béns de la mare deu succehir segons Çuna en tot cas.
[CCCXXXI. Si algun malefici serà comès en algun loch.]
Si algun malefici serà comès en algun loch per alguna rahó, allí mateix se deu determenar segons Çuna, segons que.s porà provar per testimonis covinents. E si aquí no haurà covinents testimonis, deu ésser provat segons la ordinació [que] les parts pledejants –segons que per aquelles mateixes serà convengut si.s vol sien covinents, si.s vol vils persones- en sos dits testimonis facen, per los qualls los malfeitors deuen ésser scapçats. En altra manera, ab cinquanta sagraments dels hereus deuen ésser condempnats a mort. E si aquí mateix no haurà algunes presumpcions, deu ésser absolt lo encolpat ab L sagraments, segons Çuna.
[CCCXXXII. Si algun sarrahí en baralla traurà lo coltell contra algú.]
Si algun sarrahí en baralla traurà lo coltell contra algú, en pena de XXX açots, segons Çuna, deu ésser punit. Si.l traurà per joch o per burles, deu açots.
[CCCXXXIII. Si algun sarrahí deu a algun deute per qualsevol rahó e dirà que no ha béns.]
Si algun sarrahí deu a algun deute per qual[sevol rahó] e dirà que no ha béns d’on pach, confessant lo [deute] deu ésser detengut en la càrçre destrò que per testimonis covinents [sia] provada la pobrea d’aquell. E provada la pobrea, lo dit deutor deu jurar en la mezquita de aquells que no ha neguns béns d’on puxa pagar lo dit deute. E feit lo dit sagrament deu ésser delliurat de la dita carçre e pagar quell deute quant que quant hage béns d’on puxa pagar.
[CCCXXXIV. Negun alcadí no deu haver faça a alguna carta sarrahina si no li era cert dels testimonis contenguts en la carta.]
Negun alcadí no deu haver faça [a] alguna carta sarrahina si donchs primerament no li era cert, dels testimonis contenguts en la carta per la part demana[nt], que.ls testimonis scrits en la dita carta sien bons, puix que.l covengut negà aquella carta.
[CCCXXXV. Negun sarrahí no deu vendre los fruits pendents a algun altre.]
Negun sarrahí no deu vendre los fruits pendents a algun altre –axí de blat com de venema, com de altres- per certes mesures segons Çuna; la qual cosa si farà, aquell tot deu en restituir segons Çuna a aquell del qual los haurà rebut.
[CCCXXXVI. Negún sarrahí no.s pot obligar a alguna persona que stiga en algun loch.]
Negún sarrahí no.s pot obligar a alguna persona que stiga en algun loch per tots [temps] o que aquí faça residència personal. Segons Çuna se pot obligar a servir e star cert temps a certs servirs, fer e ordenar.
[CCCXXXVII. Negun sarrahí o sarrahina no.s pot obligar a algun senyor que no farà adulteri.]
Negun sarrahí o sarrahina no.s pot obligar a algun senyor que no farà adulteri, la qual cosa [si farà] sia e romanga catiu del senyor e confiscat a aquell, com aital obligació ni valla ni puxa ésser feta segons Çuna.
[CCCXXXVIII. Si algun sarrahí, acusat de la mort de altre, haurà confessat lo malefici haver fet.]
Si algun sarrahí, acusat de la mort de altre, haurà confessat lo malefici haver feit o contra aquell, per testimonis covinents sarrahins, serà provat maniffestament, en aital manera aquell malfeitor (sic) deu morir, segons Çuna, si donchs dels proïsmes del mort no haurà haüt resmissió (sic) de les dites coses.
[CCCXXXIX. Si haurà confessat lo dit malefici e après de la mort haurà remissió.]
Jatsia haurà confessat lo dit malefici o contra ell serà provat manifestament, [si] après dels hereus de la mort haurà remissió o absolució o indulgència [o] serà desenculpat, en aital cas deu ésser condempnat a presó de un any e tant solament a pena de C açots, segons Çuna.
[CCCXL. Si porà haver feta la dita mort en defensió sua.]
Si porà haver feta la dita mort en defensió sua, de la sua persona, no és tengut a alguna cosa.
[CCCXLI. Puis que haurà negat aver feita la dita mort e aprés atorgarà haver-la feta en defensió sua.]
Puis que haurà negat aver feita la dita mort si aprés atorgarà haver-la feta en defensió de la sua persona, algunes defensions no pot posar en alguna manera.
[CCCXLII. Si contra no haurà algunes suspicions.]
Si contra no haurà algunes suspicions, fahents L sagraments, segons Çuna, deu ésser delliurat.
CCCXLIII. Si sobre alguna [mort] seran molts demanadós.
Si sobre alguna mort seran molts demanadors en hun grau, cascun de aquells deu fer la sua part dels dits sagraments. E si la hu de aquell[s] perdona la dita mort, en aital cas lo enculpat no deu morir, mas deu pagar als altres les parts de les penes a aquells pertanyents haver, segons Çuna, [e] aprés deu ésser absolt e delliurat.
E si no seran dos o més en hun grau, lo pare o lo frare del defunt o.ls altres pus proïsmes de aquells poden fer los dits sagraments, segons los casos en los quals se degen fer segons Çuna.
CCCXLIV. Si algú aurà sposat o aurà otorgat donar sa filla.
Si algun sarrahí haurà desposat o haurà atorgat donar sa filla a altre per muller e aprés los parents pendran fer lo di[t] matrimoni, no.u poth fer segons Çuna, si donchs l’esposat –abans de cópula carnal haguda ab sa muller- no serà fet vil persona, enemich, meyscapaç, ladre, luxuriós, bevedor de vi o deg (...) a sos béns, en los quals casos o semblants no és tengut lo pare sa filla donar a aquell, ni encara jat[sia] serà suficient, destrò que.l marit hage destret la muller o los parents seus que son promés en temps del matrimoni de aquells sie donat.
CCCXLV. Si algú matarà algun altre.
Si algun sarrahí matarà algun altre sarrahí e[.n] allò no haurà hahut sarrahins testimonis sinó solament cristians e lo malfeitor, en defensió de la sua persona, dirà haver feta aquella mort e aquella en defensió volrà provar per los testimonis cristians, no.u pot fer ni li aprofita aquella prova; ans deu ésser condempnat en pena de mort segons Çuna. E si per ventura haurà feta la dita mort en deffensiò de sa persona, per testimonis suficients sarrahins deu ésser delliurat de tota pena, mas en feits civills dos cristians covinents poden fer testimoni en loch on no haurà o habitaran sarrahins.
CCCXLVI. Si alguna mort serà feta, de fet lo malfeitor deu ésser [pres].
E si alguna mort serà feta de algun sarrahí, en continent lo malfeitor deu ésser pres, pus hi haurà presumpcions, e tant e tant longament ésser detengut en la càrçre destrò que per distància de temps los amichs del malfeitor hagen vist aquell en la càrçre; axí que.l senyor no pot per si mateix procehir contra lo malfeitor o mort o altra persona, sinó a instància del clamater e del pus proïsme de l’ocís, ne pot aquell gitar de la càrçre, segons Çuna; e açò encara essents de aquells morts qui ab testimonis lo (...)
CCCXLVII. Que en feit criminal nenguna fembra o algú strany [pot] acusar.
CCCXLVIII. Si algú serà acusat de algun crim e contra aquell no serà provat.
CCCXLIX. Que nengun no pot demanar injúries fetes a sos fills si donchs aquells no seran morts.
CCCL. Que nengun sarrahí no pot obligar a algú alguna venda o canvi.
CCCLI. Si algú serà enganyat ultra la terça part, se pot retractar.
CCCLII. Lo que dóna lo marit; la muller no deu prendre marit din[s] cert temps.
CCCLIII. Que lo pare e.ls frares de la fadrina poden fer lo matrimoni.
CCCLIV. Si la fadrina no aurà pare, frares, oncle o parents altres que la casen.
CCCLV. Si la viuda no a fills, pare o frares, com se deu casar.
CCCLVI. Que fadrins menors de XXXV anys no poden fer fermança.
CCCLVII. Que si nengú serà atrobat ab alguna que no seran conjugats en loch sospitós.
CCCLVIII. Que si algú principalment oten (sic) fe[r]mança serà obligat en algun deute.
CCCLIX. [Que lli]bre de canbi o [obra]dor de draperia [sens]carta, si serà tengut pagar.
CCCLX. Que en feit criminal no deu ésser donada fermança alguna.
CCCLXI. Que si algú sposarà alguna en muller e [a]prés no voldrà.
CCCLXII. Que pasat lo termini donat per lo alcadí e no aurà pagat, lo alcadí li deu asignar terme al marit dins lo qual lo deu fer la provisió.
CCCLXIII. Que.l sposat deu donar fermança de pendre a aquella dins terme asignat o que li do mobara.
CCCLXIV. Que si lo marit no donarà fermança deu ser longament en presó tro que haja complit les coses.
CCCLXV. Que lo marit deu donar en temps de son matrimoni joies.
CCCLXVI. Del qui negarà e jura no volrà.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I