Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.

Fidelibus suis consiliariis et probis hominibus Barchinone, salutem et gratiam.

Per què Nós conexem que vos fou e sots apareyllats tota via a nostres plaers et a nostres volentats, e quar vos som tenguts per deute de nostre Seynnor qui vos nos ha comanats que us devem reger e guardar, e fer ben per dar bon exemple als nostres e als altruys de la bona senyoria que nos volem aver contra vos, e quar los béns que Nós aven a fer, volem plus fer a vosaltres, qui sots feels e naturals nostres, que als estranys.

Fem-vos saber que Nós avem regonegut el regne de València, que Déus nos ha donat per la sua miseració e per alcun ben que entendia en Nós, e no trobarà que en tot lo regne de València age poblat de christians oltra XXX milia hòmens.

E per zo quar Nós avem vist que.l regne no ha son compliment d’òmnes ni de gent, volen-lo y fer, car, segons semblanza nostra, ben deuria aver C mille christians en el regne de València; e pus no y són plus de la summa desús dita, volem-y fer compliment de tants com Nós y poyrem alongar a honor de Déus e a servizi de christianesme e nostre.

On Nós vos deïm e.us pregam, que vosaltres que triets en vostra ciutat aquels hòmens que sien de valor, e qui no agen heretats on pusquen vivir complidament en vostre habitatge. E si són II o III frares, e la un és heretat e els altres no, volem aquels qui heretats no són heretar en aquest regne que Déus nos ha donat.

E volem que eligiats entre vos II proshomes, que conosquen los locs e les terres que Nós los mostrarem, e per tal volem Nós azò que.n pusquen dir fe e veritat a vosaltres. E que sien hòmens conexents, que d’esta cosa vos sàpien dir certanitat.

E vistes les terres e.ls locs que Nós los mostrarem, pendrem un dia ab els, al qual dia nos enviets aquelles persones que Nós dejam heretar, e voldrem que facen residència el logar on los heretarem, e Nós enfranquir-los-em a V ans.

E no ajats paor de enviar, que yo.s vos n’eretarem prou.

E aquests proshòmens que.ns trametrets, sien ab Nós lo primer dia de giner primer vinent senes tota triga.

Datum in Ondara, VI kalendas decembris anno Domini M. CC. LXX.