Sequntur capitula dicto Vitali tradita, super legacioni predicta.

Diu lo rey d'Aragó que no és cosa rahonable, segons Déu ne segons lo món, que hom aja dampnatge per liberalitat ne impugnació de là on deu esperar defensió.

On com los antecessors seus, axí com a cathòlics prínceps moguts per vera devoció e per lo serviy de Déu, e per la honor e favor lur, e per profit de lurs terres e regnes e defensió de lurs sotzmeses, e en offensió dels enamichs de la fe, en les partides de la església occidental per lur propri moviment dotassen e heretassen noblament la religió dels frares del Temple, la qual ara és desfeyta, estant ja la religió de.l Espital dotada e heretada honradament, als quals ells pogren bé aver donats aquells béns si encesessen e coneguessen que fos profit e segurtat d'ells e de sos regnes, mas entenens que era major profit e major segurtat que fossen dues ordens que una, feeren la dita donació e viren-hi be e sàviament per les rahons que davall se segueixen.

Primerament, que assò és cosa certa e manifesta a tot hom savi, que molt val més a tot príncep e a tot senyor haver sotsmés ab criminal poder que ab massa gran poder, cor lo criminal sotsmés li ha a ésser sotsmés e obedient, e d'aquell pot aver ses dretures, sens gran força e sens dificultat. E del massa poderós ho ha a aver difícilment, e troba-y a vegades gran rebel·lió, que si bé.s són religiosos, sotsmeses són al príncep en certes coses. E si la unió dels béns qui foren del Temple era feta en l'orde de.l Hospital en la senyoria del rey d.Aragó, és cert que.l poder de.l Espital seria tan gran per multitut d'òmens, de castells e de forçes, de rendes e d'altres coses, que null altre poder del rey en fora no.s poria comparar ab aquell, ans encara al poder del rey poria esser molt gran perill, en moltes cases, que tot hom rahonable se pot bé pensar. E per la augmentació del dit poder los espitalers porien pendre matèria de elació e de sobrepujament, e de inobediència en vers lur príncep, de que puria venir gran escàndel en la terra del rey d'Aragó.

La segon rahó és, que naturalment totes les coses que segons rahó viuen, volem valer segons lur condició, e si són dues coses semblants en condició, la una s'efforça per bona enveja, de passar, ad vénser, la altra, hon viren bé los antichs dotadors, que aquestes dues religions, la una per l'altra, s'esforsaria de servir e de obeyr e de honrar lur príncep e lur senyor, e de complaer a aquells de la terra. E axí que.l príncep ne podia ésser mils servit, mils obeÿt e mils honrat que si fos una sola. En assò ha provat lo rey d'Aragó e ho provaren los seus manifestament en diverses fets, que.ls espitalers e els templers s'esforçaven de mils servir, los uns per los altres, volens sobrar los uns als altres, per mils servir e per captar cascú mils la benivolència del príncep.

Encara, oltra los profits dels bons serveys damunt dits, que mils se feÿen, era gran honor e gran belea de.l estament del rey e de sos regnes, com hi avia II estaments de religió de cavalleria, axí en corts e parlaments generals, com en vistes de reys, com en altres congregacions de les universitats, dels regnes, molt major que no seria ara en un.

Encara que con los prínceps de la terra havien a establir les fronteres de la terra per defensió dels regnes contra gens estrànyes, a la qual defensió los ditz II òrdens personalment e lurs hòmens eren tenguts, metien en I loch de la frontera los uns e en altres lochs los altres, la hon veÿen que pus neccessaris eren. E ara si la unió se seguia, no se'n porien los prínceps servir sinó en I loch, com ells bonament no deguessen ne poguessen fer dues partides de sí matexs.

La terça rahó, esguardan al bé de lurs sotsmeses, al qual tot príncep és tengut, esguardaren que si I rich hom o I cavaller de lur regne, havia V o VI fills, o més o menys, com totz no.ls pusquen heretar, metien la I en l'Espital o en lo Temple, e l'altre orde per bona caritat o per bona enveja, no tan solament li'n reebien altre, si.l hi volgués donar, ans los ne pregaven. La qual cosa no.s seguiria, si era sola una religió, ans entendrien que aurien molt fet com li.n aguessen reebut.

E si ara com l'orde del Temple és tolt e cassat, era feta la unió dels béns d'aquell en l'orde de.l Espital, totes les rahons dels profits e creximens dessús dits qui.s seguien al rey d'Aragó e a la sua terra, com hi eren los òrdens de.l Espital e del Temple, més que si fos un tot sol cessarien, e tots los perills e escàndels e inobediències qui.s porien esquivar al rey d'Aragó e a la terra, per lo departiment e diversitat dels dits ordens, tornarien e serien en la unió desúus dita.

E per açò, cor sia gran dampnatge al rey e als regnes seus, en perdiment dels profits e avantatges sobreditz, e li seria dificultat molt major en aver los drets que.ls seus predecessors e ell deuen e han acostumat haver en los béns que foren del Temple e de.l Espital si aquella unió se fahia ara, e li seria gran perill e evident si tant grans II poders de forçes e de vassayls e de rendes se ajustaven en la sua terra, cor si ells o lur majoral volien ésser desleyals al príncep e a la terra, ço que Déus no vulla, seria en lur mà metre en la terra qual altre poder se volguessen, ne.ls poria ésser vedat per algú, per la gran avinentea que ells haurien de fer açò, per les gran forçes e poderoses que tendrien en les fronteres e en les altres partides dels regnes, per terra e per mar, perquè per totes aquestes rahons lo dit rey ne les gens de la terra no poden sostenir en neguna manera la unió damunt dita, salva la reverència de la santitat del sant pare. E té fermament lo senyor rey que.l sant pare, mogut per les rahons damunt tocades, provehirà sobre'l dit fet, e a la indempnitat e a cessació dels perills dessús ditz del dit rey e dels regnes seus.

Ne deu moure lo sant pare, ço que per aventura poria ésser dit, que pus ell ha enantat ja a unir a.l Espital universalment los béns que.l Temple havia en les terres dels alts prínceps del món, exceptats aquells que avia en Espanya, que no fos rahó que.ls dits béns qui són en Espanya fossen separats de tots los altres, cor lo rey d'Aragó enten que per singular condició de que són los béns que'l Temple havia en la sua senyoria, singular provisió pot ésser feta en aquelles, e que singularment hi sia esquivada la dita unió, per çò cor esguardades les terres dels altres prínceps christians del món no hi ha neguna tanta terra per tanta en la qual l'orde del Temple e de.l Espital haguessen tant com en aquella del rey d'Aragó, en neguna comparació ne.n hi ha neguna per ampla, ne per difusa que sia, on los dits hordens aguessen tant grans ne tant poderoses forçes, perquè a negun altre príncep no.s segueix tant gran perill per la unió damunt dita com al rey d'Aragó, en neguna comparació, com sia cert que enfre totes les altres senyories d.Espanya los templers no avien tant com en la senyoria del rey d'Aragó solament.

E axí, si ell esquiva la unió, fa ço que tot príncep savi deu fer, e a ell deu ésser previst més que a negun altre per la dita rahó.

Encara per altra singularitat que és en los béns que.l Temple havia en la senyoria del rey d'Aragó, deu e pot ésser provist singularment en los dits béns, per ço cor aquests béns son deputats per los donadors, a defendre la església occidental d'Espanya, e al usar ofici de cavalleria en Espanya contra moros, e a impugnar e foragitar los moros d'Espanya e a defensió del regne del dit rey.

E los altres béns que.l Temple avia en les altres partides del món, són deputats a subsidi de la terra santa.

Aquestes són les rahons per les quals si la unió dels béns que foren del Temple se fahia en l'orde de.l Espital, seria fet preiudici al rey d'Aragó en los drets que.ls seus predecessors e ell deuen e han acustumat haver, en los béns dessús dits.

La primera és que cor segons les cartes de les donacions fetes a.l orde del Temple qui fo, per los predecessors del rey d'Aragó, d'aquells béns sien deputats los dits béns, specialment a defensió de la església occidental de Espanya, e a impugnació dels moros d'Espanya, e a usar ofici de cavalleria en Espanya contra moros, e a defensió del regne, e d'aquests serviys e altres se sien servits los predecessors del rey d'Aragó e ell dels templers, e de lurs hòmens, no.s poria ara tant bé servir lo rey ne'ls seus dels espitalers, si al lur orde eren units los dits béns, per ço cor per lo gran poder que ells aurien porien venir leugerament en rebel·lió e inobediència vers lo príncep, e de sotsmés qui ha criminal poder, pot senyor sens gran força e dificultat mils conseguir les sues dretures, que si era massa poderós.

Encara que si la ordinació que.l sant pare ha feta, per rahó d'aquesta unió, en los béns que són en les altres partides del món, se seguia en los béns que.l Temple havia en los regnes del dit rey, seria dretament fet contra assò a que los béns són deputats, segons que dessús és dit, en preiudici del dret del dit rey e de son regne.

L'altra rahó és que con eren los ordens del Temple e del Espital, e lo senyor rey se solia servir d'ells segons que tenguts li eren, los uns volens sobrar als altres de mils servir, per una bona enveja s'esforsaven de fer e servir e complaer al senyor, al mils que poguessen, lo qual esfors e enach cessaria si.s fahia la dita unió.

Altra rahó és que con los prínceps d'Aragó avien stablir les fronteres de la terra per deffensió dels regnes contra gens estrànyes, a la qual defensió los dits ordens eren personalment e lurs homens, e n'eren tenguts, metien los reys en un loch de la frontera los cavallers, e els hòmens de la un dels dits ordens, e en altre loch los de·l altre orde. E ara si la unió se fahia, no.s poria fer com los espitalers no deguessen ni poguessen fer bonament dues parts de sí matexs, la on lo sant pare consentís que puguessen romanir deçà mar.

L'altra rahó és que tornaria a profit dels sotsmeses del dit rey, lo qual ell deu procurar e provehir, que si algú rich hom o cavaller del seu regne, havia V o VI fills o més o menys, e no.ls podia tots heretar, metien I en la I dels dits ordens, e l'altre orde no tant solament per una bona enveja, li'n reebia tantost altre, ans lo.n requeria el ne pregava que.ls en donàs altre, la qual cosa no.s seguiria si la unió se seguia com assats cuydaran aver fet, com n'i agen reebut I.

Aquestes són les rahons per les quals se mostre lo perill qui.s seguiria al rey d'Aragó e als seus regnes, e a les sues gens, si.s fahia la unió.

Primerament, com és certa cosa e evident, si tan grans dos poders de forçes e de vassayls e de rendes com han los ordens dessús dits en la terra del rey d'Aragó eren ajustats, seria gran perill al dit rey e a la sua terra e a les sues gens, per ço cor si los espitalers o lur majoral volien ésser desleyals, ço que Déus no vulla, al rey e a la terra, seria en lur mà metre aquí qual poder se volguessen, no.ls poria ésser vedat per algú per la gran avinentea que ells aurien de fer açò, per les gran forses e poderoses que rendrien en les fronteres e en les altres partides dels regnes, per terra e per mar.

Encara és altra rahó de perill, que là on los espitalers e lur majoral fossen leyals al rey e a la terra, tan gran seria lo poder que ells aurien per tota la terra, si.s feya la unió, que metrien lo rey e los prelats, e los richs homens e los cavallers, e les altres gens de la terra en trebayl e en escàndel, per ço com ab cascú d'ells comarchan los béns dels dits ordens, e farien més per temps, en ço de que.s crexerien per compres, e en altres maneres, en gran diminució dels regnes dessús dits.

Item etiam fuerint tradita dicto Vitali de Villanova alia capitula qui sequntur:

Açò és ço que.n Vidal de Vilanova deu dir al senyor papa per part del rey d'Aragó.

Primerament lo li deia molt saludar, e comanar en sa gràcia lo dit rey e sos infants e sos regnes.

Item, li deia dir que.l dit rey d'Aragó reebé letra sua lo primer dimarts de noembre, en la qual entre altres coses era contengut que.l dit rey lo primer dia [.....] del mes de febrer, se degués presentar per sos procuradors davant la sua santitat, per informar ell de la veritat de les rahons e de la lur força qui fan per lo dit rey en los béns qui foren de la orde del Temple, la qual cosa lo dit rey fara volenterosament segons lo seu manament.

Mas volent lo dit rey en totes guises esquivar, que ell no aia a venir per neguna manera ne per negun fet en contradicció ab lo dit senyor para, confiant-se de la sua gràcia e de la sua bona amor que ell ha mostrada e mostra a la sua persona e a la sua casa, e regonexen que la unió dels béns qui foren del Temple a.l Espital, seria maravellosament preiudicial e perillosa a ell e als seus successors per tots temps, en tant que en neguna manera ell no trobà que açò pogués consentir, sens manifesta e perillosa lesió de sos regnes e a sos sotsmeses.

E encara que no trobà ell ne aquells de son consell, que faent-se la unió a.l Espital se pogués per alcunes maneres provehir als drets que pertànyen al rey, ne als perills que per la dita unió se porien esdevenir a sos regnes, per les rahons que clarament se mostraran en son loc e en son temps.

Supplica lo dit rey al senyor papa, axí humilment e devota com pot ne sap, que a ell placia donar loc que el dit rey no aia a usar de la sobredita contradicció, com a açò pusca ell donar remey, a gran servey de Déu e a gran honor sua e no ab neguna minva, ans ab gran profit de la santa església, en la forma e en la manera que d'avall se seguexen.

Ço és a saber que.l dit senyor papa vulla ordonar e fer dels béns qui foren de la orde del Temple, qui són en senyoria del dit rey d'Aragó, un monestir d'orde de cavalleria, sots tal hàbit e regla com és l'orde de Calatrava, lo qual és orde bo de cavalleria en les partides d'Espanya, e aprovat per la santa església de Roma e molt sotsmés a la església de Roma.

E que.l dit monestir sia sotsmés al monestir de Gran Selva o a aquell de Font Freda, axí com lo monestir de Calatrava és sotsmés a Marimon o a Bardones, e que.l dit monestir sia maestrat, e que.ls cavallers d'aquella orde sien tenguts contínuament de militar contra los enemics de la fe de la església occidental, en esguart de la qual cosa foren donats los dits béns als templers per los antecessors del dit rey d'Aragó en la sua senyoria, segons que apar per los privilegis d.aquen fets, o per la maior partida.

E per ço que no sia sotstreyta a la aiuda de la terra santa la responsió sabuda que aquests béns fahien a oltramar, ia.s fos ço que no.s degués fer segons les sobredites donacions, plaurà al dit rey que la dita responsió sia feta cascun any per lo maestre del dit monestir, a la cambra del senyor papa o per ell al metropolità d'aquesta terra, qual que a ell mes placia, e que sia tramesa en subsidi de la terra santa, on sia fet ço que.l senyor papa manarà.

E el senyor papa, volent fer la ordinacio damunt dita per honor de Déu e per gràcia del dit rey, e per guardar de dan e de perill los seus regnes, offer lo dit rey al senyor papa, que totes les messions fetes per ell e per les sues gents en la execució del privament dels frares qui foren del Temple, e de les forçes d'aquells qui pugen a molt grans quantitats, segons que.l senyor papa porà veer com a ell plaurà, és aparellat per si e per los béns de remetre-ho a la santa església liberalment. Reté emperò que agen los seus successors en lo dit orde e béns, aquells drets e aquelles regalies que.ls reys d'Aragó avien e aver devien en aquelles, en lo temps que.ls templers eren.

E axí lo senyor papa, faent la ordinació damunt dita, haurà provehit a sí meteix e a la sua església que ell ha a governar, que éntegrament li romandrà tot son dret, aprés haurà provehit al serviy de Déu e a la confusió dels enemics de la fe de la església occidental, a la qual foren donats segons que damunt és dit.

E encara haurà provehit a bon estament e segur del regne d'Aragó, e haurà esquivat molt de preiudici e de perill e d'escàndel, que per la altra ordinació pogrà esdevenir per ara e per avant.

E membre a.n Vidal, dita la sobredita missatgeria, sempre de supplicar al senyor papa que si sa volentat serà de atorgar los fets damunt dits, ço que par que deia fer, que ell n'agués hivaç sa bona resposta, per ço que ell ho pogués significar al rey d'Aragó e als companyons del dit Vidal, que no calgués fer altres messions, ne se.n hagués hom a venir ab la sua sanctitat a contradicció ne affronta neguna.

Item, si al senyor papa, ohïda la missatgeria sobredita, movia de tractament lo sobredit en Vidal, que poria ell fer en satisfaccio del rey, e quinys remeys poria donar a les rahons per lo dit rey posades, respona lo dit en Vidal que.ls remeys que.l rey d'Aragó e son consell pogren veer e conéxer que ell no fos periudicat en ses dretures, ne li fos minvat lo serviy que li deu ésser fet, e fos esquivat lo perill de son regne, son que.l monestir sobredit sia ordonat e fet per lo senyor papa en la sua terra, e pot bé conéxer lo senyor papa que a açò no.l mou neguna avaricia, pus de res no s'i vol créxer. Però si la sua santitat hi a pensat res de remey de la sua satisfacció e de les coses damunt dites, que ell ho ohirà volenters, e.n tractarà, e que ell ab sos companyons qui seran en breu en la cort, consintiran e faran tot ço que pusquen segons lo poder a ells donat, perquè pusquen aportar los fets a bona concòrdia.

Ahüt l'atorgament, membre a.n Vidal de Vilanova del recaptar que el cap d'aquest orde sia el loc de Muntesa, e deia informar lo senyor papa que aquest loc és loc noble e bo e honrat, e fort, e és en la frontera e és propri del rey d'Aragó, e ell volenter offerrà-lo a Déu, per ço que aquí sia fet lo dit monestir.

Item, sia informat en Vidal si'l fet damunt dit és atorgat, que més plauria al senyor rey que.l dit monestir fos sotsmés al monestir de Gran Selva que a Fontfreda, per ço cor Gran Selva es mara de Santes Creus, però sia en obció del senyor papa.

Item, si.l fet s'atorga, sia impetrat que.l monestir damunt dit aia aquelles gràcies, inmunitats e privilegis que hac l'orde de Calatrava de la església de Roma, en tot e per tot.

Item, com l'orde de Calatrava faça en la senyera la creu negra, e en les armes la creu vert, que.l dit monestir, per differència, feés la creu vert en la senyera e en los escuts la creu negra, però si.l senyor papa hi vol altre senyal ordenar, sia en la sua provisió.

Item, sia memòria a.n Vidal de Vilanova, que deia soplegar al senyor papa, de part del senyor rey, que com lo dit senyor rey per rahó d'una lexa que.l senyor rey en Pere, de bona memòria, son pare feu per sa ànima al monestir de Santes Creus, dels locs del batliu de Ça-real, de Cabra, e de Forés, aia assignades les rendes e alcuns altres drets del dit batliu al dit monestir per tots temps, les quals coses lo dit monestir complidament no pot haver, cor no ha cumplida senyoria del dit batliu, e el dit senyor rey volgués de tot en tot que.l dit monestir hagués cosa per aço, que planament pogués haver sens negun contrast, e que placia al senyor papa fer gracia special al dit rey, de donar-li franch e quiti lo castell de Çelma e la casa de Segunyoles, qui foren de.l orde del Temple. E són assats prop lo dit monestir les rendes dels quals locs se venen per any e poden valer tro a quantitat de VII mille D solidos de Barcelona, per tal que.l rey ho puga donar al dit maestre de Santes Creus per tots temps, en esmena de ço que han en lo dit batliu per rahó de la lexa damunt dita, o que.l senyor papa ho donàs al dit monestir per aquesta rahó, e que.l senyor rey cobràs ço del batliu damunt dit. E açò li tendrà lo senyor rey en gran gràcia.

E si per aventura açò lo senyor papa no volia atorgar, soplech-li lo dit en Vidal, que al menys que a coneguda de I o de II prelats de la terra, ço és lo bisbe de Leyda o de Barcelona, o de.l abat de Sent Cugat del Vallés, que li ho do en paga tro a concurrent quantitat de ço que és degut al dit senyor rey, los dits locs de Çelma e de la casa de Segunyoles ab lurs drets. E.l senyor rey a coneguda dels dits prelats o d'alcú d.ells, pendrà-ho en paga, tro a concurrent quantitat, segons que dit és.

E si per aventura ne açò lo senyor papa no volia atorgar, soplech-li que almenys li placia atorgar al damunt dit senyor rey los dits locs per la rahó damunt dita, lo senyor rey a coneguda dels dits prelats o d'alcu d'ells donant cambi covinent per los damunt dits, e en la una d'aquestes coses, faça sa punya lo dit en Vidal.