ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Miscel·lània de la Corona d'Aragó
1 d'abril de 2006
Incorporem un conjunt d'uns 70 documents de procedències molt diverses, que abarquen tots els estats de l'antiga Corona d'Aragó. Són tots del segle XIII i es tracta de documents solts de contingut molt variat però en línies generals prou significatiu
1222, desembre 28. Calatayud
Jaume I regula el nou valor de la moneda de Barcelona
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cartes reials de Jaume I. Extra sèries, nº 58. Còpia simple del segle XV
Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispesulani; fidelibus suis vicario et probis hominibus et toti populo Barchinone. Salutem et gratiam.
Fidelitatis vestre nuper receptis litteris cognovimus evidenter, quod super facto monete ad comodum terre nostre, fecistis salubriter constitutum ut in cartis contractuum poneretur "valente marcha argenti octuaginta et octo solidos de duplenco", ubi antiquitus ponebatur "valente marcha argenti quadraginta et quatuor solidos barchinonenses de quaterno".
Et ne contractus fierent ad aurum vel argentum vel malguirensis, sed ad istam monetam solummodo de duplenco.
Et quodcumque debitam de priori moneta vel malguirense debebatur priusquam hec videlicet cuderetur, solvantur XVIII denariis de duplenco pro XII de quaterno.
Et quodcumque deberi incepit ex eo tempore et citra, solvantur XVI de istis pro XII de antiquis.
Et campsores cambiant prout potuerint.
Et qui debet aurum vel argentum, solvat secundum quod continetur in instrumentis publicis creditorum.
Nos igitur, prudenciam et legalitatem vestram plurimum comendantes, licet quibusdam videatur quod in quibusdam de premissis capitulis aliqui contra justiciam aggravantur, constitucionem predictam sicut bona fide et ad utilitatem terre noscimus esse factam auctoritate regia confirmamus, et presenti privilegio communimus.
Statuentes sub pena corporum et universe substancie subditorum, quod hoc statutum observent fideliter si penam premissam voluerint evitare.
Mandantes firmiter baiulis, vicariis et universis judicibus terre nostre, ut eandem constitucionem faciant observari, et secundum eam determinent questiones.
Datum apud Calataiub Vº kalendas januarii anno Domini Mº CCmo. XXIIº.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani.
Ego Dalmacius hoc scribi feci, mandato domini Regis, pro B. barchinonense episcopo, domini Regis cancellario, cum litteris supprapositis in VIIª linea, ubi dicitur "cambiant", et hoc + feci.
1236, setembre 30. Barcelona
Jaume I confirma unes disposicions anteriorment concedides als jueus de Barcelona i n'afegeix de noves
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cartes reials de Jaume I. Còpia simple de finals del segle XIII
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Volentes vobis fidelibus nostris judeis Barchinone et aliis habitantibus in Cathalonia, presentibus et futuris, ea que a nobis et antecessoribus nostris fuit concesse, tam per privilegia quam per usaticos Barchinone tenere firmiter et observare; ideo, cum hac carta concedimus et confirmamus vobis et vestris, quod quandocumque et quocienscumque ab aliqui christiani vel [.... .... ....] vel aliquem vestrum super aliqua demanda [....] vel questio moveatur vel [.... ....] quod non obtineatur in aliquo [....] contra vos nisi probatum fuerit [....] per christianum et per iudeum [....] vos.
Mandantes vicariis, baiulis, curiis, judicibus et nostrum locumtenentibus et subditis universis, presentibus et futuris, quod hanc concessionem et confirmacionem nostram firmam habeant et observent et faciant, ubique firmiter observari, et non contraveniant in aliquo si confidant de nostri gratia vel amore.
Datum Barchinone IIº kalendas octobris anno Domini Mº CCº XXXº VI.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: dominus Nuno Sancii, R. G., dominus Ladro, Eximinus Petri, repositarius Aragonum, Petrus Petri, iusticia Aragonum, dominus Lupus Eximini de Lusia, P. Garces de Roda, P. Ruiç.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, barchinonense episcopo cancellario suo, hoc scribi fecit loco die et anno prefixis.
Lecta fuit Regi.
1267, març 17. Barcelona
Jaume I dóna llicència als carnicers de Barcelona, per tal que puguen portar a pastar els seus ramats on vullguen dins de la terra de jurisdicció reial, exceptuant les vinyes i hortes de la ciutat
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cartes reials de Jaume I
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; damus et concedimus de gracia speciali omnibus et singulis macellariis sive carnificibus Barchinone, tam presentibus quam futuris, quod habeatis pascua vestri bestiarii in pratis et montaneis, silvis, garricis, nemoribus, locis heremis et erbosis, in montibus et planis, et in cunctis aliis locis vacuis et heremis tocius terre nostre et dominacionis, exceptis vineis et ortis civitatis Barchinone.
Et si ultra predicta loca in quibus dicta pascua vobis damus et concedimus vestrum bestiare, aliquod damnum sive malum alcui vel aliquibus fecerit vel intulerit, tam in blaso quam in aliis restituatur a vobis et emendetur illis illud malum sive damnum, ad cognicionem hominum laboratorum illius comitatis, in quo dictum malum et damnum factum fuerit et illatum.
Mandantes baiulis, vicariis et universis aliis officialibus et subditis nostris, tam presentibus quam futuris, quod hanc graciam a nobis vobis concessam firmam habeant et observent et faciant ab omnibus inviolabiliter observari, et nunquam contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione.
Datum Barchinone XVIº kalendas aprilis anno Domini millesimo CCmo. sexagesimo sexto.
1225, juny 2. Alcañiz de la Huerva
Jaume I disposa que els veïns d'Alcañiz de la Huerva no puguen ser agreujats ni pignorats per deutes
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cartes reials de Jaume I. Extra sèries, nº 45 ?. Còpia de finals del segle XIV o començaments del XV
Transcripció efectuada l'any 1999 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència. El 20-II-2008 el professor Carlos Laliena, de la Universitat de Zaragoza, ens fa observar que el document, i això ha motivat l'esmena, no es refereix a la població d'Alcañiz, com pensàvem, sinó a Alcañiz de la Huerva, actualment un despoblat pròxim a Cariñena, la senyoria del qual pertanyia a Pedro Garcés de Aguilar, com el mateix document diu; mentre que Alcañiz es trobava en aquell temps sota la jurisdicció de l'orde de Calatrava.
Sit notum cunctis quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispesulani; attendentes quos injustum sit et non consentaneum equitati, quod aliquis pignoretur vel detineatur pro alienis debitis et delictis; damus vobis fidelibus nostris universis hominibus de Alcaniz, presentibus et futuris, et cum hac presenti carta perpetuo valitura, indulgemus et concedimus et constituimus, quod nunquam aliquo tempore aliquis vivens possit vel audeat vos homines de Alcaniz, vel aliquem vestrum, vel res vestras aliquas agravare vel pignorare, aut marchare, vel in aliquo loco detinere pro debitis vel delictis Petri Garces de Aguilar, nunc domini vestri, aut aliorum dominorum qui in futurum tenuerint villam de Alcaniz, vel pro debitis vel delictis alterius cuiuslibet persone, nisi per vos ipsos debitores principales fueritis, aut pro aliis fideiussores manifesti. Volumus igitur et statuentes firmiter precipiendo mandamus omnibus baiulis et vicariis, merinis et çalmedinis, et aliis hominibus nostris, quod hanc indulgenciam et concessionem ratam et firmam habeant et observent, et ab omnibus ubique faciant inviolabiliter observari.
Quicumque autem contra hec veniret, iram et indignacionem nostram incurret, et pro solo ausu in quingentis morabatinis a nobis sine remedio punietur.
Datum apud Alcaniz IIIIº nonas junii era Mª CCª LXª tercia.
Signum + Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: Lupus Eximini de Lusia, G. de Turlano [sic] Bernardus Guillermi, Dominicus Lupi de Pomar, Dominicus Lupi, justicia de Alcaniz, P. d'Alcalano, Hugo Carboneris, G. de Monterodundo.
Sig+num Berengarii de Parietibus, qui mandato domini Regis et Guillermo Rabacie, notarii sui, hec scribi fecit, loco, die, et era prefixis.
1233, agost 1. Tortosa
Jaume I eximeix els veïns de Tortosa del pagament de lleuda i altres imposts, per tots els estats de la corona reial
Arxiu Municipal de Tortosa. Calaix de Morella. Pergamins. Còpia autoritzada de 1286
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessullani, attendentes multa servitia que venerabilis et dilectus noster frater Raimundus Patot, Templi militie magister, et fideles nostri cives dertusenses nobis nunc in captione Burriane fecerunt fideliter et devote, cum presenti scripto nostro firmiter et perpetuo valituro, infranquimus omnes homines habitantes in Dertusa, christianos et judeos, presentes scilicet et futuros, per totum regnum Aragonum et Cathaloniam et per omnia loca dominationis nostre, per terram videlicet et per aquam, ab omni pedagio et lezda et consuetudinibus novis et veteribus, statutis et statuendis, et aliis servitutibus universis, ita quod cum rebus eorum propriis et mercibus sint ubique salvi, franqui, liberi et securi.
Nullus ergo de gratia nostra confidens de cetero audeat ipsos vel res eorum aliquas in aliquo loco terre vel dominationis nostre molestare, impedire vel detinere, ratione lezde sive pedagii, nove vel veteris statute vel statuende.
Mandantes majoridomus, senioribus, merinis, repositariis, justiciis, zavalmedinis, juratis, judicibus, alcaidis, baiulis, vicariis, pedagiaris, lezdaris et nostris subditis universis, presentibus et futuris, ut hanc franquitatem nostram firmam habeant et observent et faciant firmiter observari, et non contraveniant aliqua ratione.
Quicumque autem contra hoc venerit, iram nostram habebit et pena mille morabatinorum sine remedio punietur.
Data apud Dertusam, kalendas augusti anno Domini millesimo CCº. XXXº. tertio.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesullani.
1243, desembre 28. Tortosa
Jaume I concedeix als habitants de Tortosa que per cada sarraí fugitiu que detinguen, el captor rebrà un morabatí si el captura fins el riu d'Ulldecona i dos si és fins el riu Guadalaviar
Arxiu Municipal de Tortosa. Calaix: Privilegis V, nº 5
Massip, Jesús. La gestació dels Costums de Tortosa, 1984, p. 322
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessullani, donamus et concedimus vobis, fidelibus nostris civibus et populo et habitatoribus civitatis Dertuse et termini eius, quod non teneamini solvere vel donare pro troba vel redditione sarracenni fugitivi inventi infra rivum de Ulldecona, nisi unum morabatinum alfonsinum tantum.
Si vero ultra dictum inveniant usque ad civitatem Valencie, secundum quod currit fluvius de Godalaviar, non teneamini dare inventori et redditori sarraceni nisi duos morabatinos alfonsinos tantum.
Mandantes alterius quibuslibet nostris oficialibus et locum nostrum tenentibus et subditis universis, presentibus et futuris, quod hanc donationem et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant observare, et non contraveniant in aliquo si confidant de nostri gratia vel amore.
Datum Dertuse V kalendas ianuarii anno Domini millesimo CC XL tertio.
Huius rei testes sunt, dominus Atorella, Marcho Ferriç de Sesse, Lupo Guillermi, Guillermus de Montecateno, Raimundus de Sancto Minato.
Scripta mandato domini Regis, per manum Guillermi Idler, loco, die et anno prefixis.
1238, abril 26. València
Jaume I dóna a Gómez Muñoz unes cases i terres a València
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Valldigna. Pergamins. Carpeta 3359, nº 6. Original
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et omnes successores nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, liberam et francham vobis Gomicio Moynnoz et vestre posteritati sive progeniei imperpetuum, decem domos in Valencia, circa illas quas jam habetis ibi de Aviniacob Abetalaxarif, et triginta jovatas terre in alqueria de Rambla, et undecim domos in eadem alqueria de Rambla continuas ad unam manum, ad habendum, tenendum, possidendum et expletandum, cum introitibus et exitibus et affrontacionibus et suis pertinenciis universis a celo usque in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque volueritis faciendas.
Datum in obsidione Valencie, VI kalendas madii Era millesima CC. LXXª sexta.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Berengarius de Entenza. G. de Aquilone. [2ª col.] Artallus d'Alaone. Rodericus de Lizana. Assallitus de Gudal. [3ª col.] domnus Ladro. P. Petri, justicia Aragonum. P. Arcez de Roda.
Signum + Guillamoni Scribe, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, barchinonense episcopo cancellario suo, hec scribi fecit loco die et era prefixis.
1238, juny 1. València
Jaume I dóna al bisbe i capítol de Sogorb unes heretats situades a València que fóren de Mohamed Almailol
Arxiu de la Catedral de Sogorb, nº 532. Llibre de documents reials, pontificis i particulars del bisbat, document 15. Còpia simple del segle XVII. Els documents 13 i 21 del mateix llibre contenen altres còpies del mateix text.
Garcia Edo, Vicent. Segorbe en el siglo XIII, 1987, pp. 87-88
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgeli et dominus Montispesulani; per nos et nostros successores damus et concedimus vobis, per hereditatem propriam, liberam et francham, vobis venerabili et dilecto Egimino, Dei gratia episcopo Segobricensis, stipulanti, et per vos ecclesia eidem, et toto capitulo presenti pariter et futuro, imperpetuum, domos, realem et totam hereditatem integram, quam Mahomad Almailol cognatus de Alaris habet in Valentia et in suo termino; ad habendum, tenendum, possidendum et explectandum, cum introitibus et exitibus et afrontacionibus et suis pertinentiis universis, a celo usque in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad vestras vestrorumque voluntates cuicumque volueritis faciendas.
Datum in obsidione Valentie, chalendas junii [Era] millesima ducentesima septuagesima sexta.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt Altardus de Alago, Rodericus Liçana, Assalitus de Val, dominus Ladro, Ferdinandus P. de Pina, Guillermus de Aguilon, Guillermo de Portela, P. Garces de Roda.
Sig+num Guillermi Scriba, qui mandato domini Regis pro domini Berengario, barchinonensi episcopo cancelario, suo, hanc cartam scribi, fecit, loco die et era prefixis, scilicet anno Domini milesimo ducentesimo trigessimo octavo.
1238, juliol 26. València
Jaume I dóna al monestir de Poblet unes cases a València i terres a Mislata
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Secció de Sigil·lografia. Document original amb segell pendent, procedent del fons del monestir de Poblet
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et omnes successores nostros, ob remedium anime nostre et parentum nostrorum damus et concedimus per hereditatem propriam, francam et liberam, vobis fratri Petro Paul et fratri Petro de Pradello, monagis stipulantibus, et per vos abbati et conventui monasterii Populleti, presentibus et futuris, imperpetuum, domos in Valencia de Maphomat Avinbitali, sarraceno, et quatuor jovatas terre in Mizlata, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, cum introitibus et exitibus, affrontacionibus et suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, inpignorandum, alienandum et ad omnes voluntates abbatis et conventus Populeti et cuicumque voluerint perpetuo faciendas.
Datum in obsidione Valencie septimo kalendas augusti anno Domini Mº CCº XXXº octavo.
Signum + Jacobi Dei gracia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] F. infans Aragonum. [2ª col.] G. de Montecateno, R. de Liçana. [3ª col.] B. de Alagone, Eximinus de Hurrea.
Signum + Guillemoni Scribe, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, barchinonense episcopo cancellario suo, hanc cartam scribi fecit loco die et anno prefixis.
1238, octubre 22. València
Jaume I dóna al seu oncle, l'infant Ferran, unes cases a la ciutat de València
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 222B, f. 69r
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et omnes nostros successores damus et concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam, vobis karissimo patruo nostro dompno Ferrando infanti Aragonum et vestris successoribus in perpetuum, domos in Valencia sitas iuxta ecclesiam Sancte Marie Majorem, que fuerunt de Aly Abdarra, sarraceno, et campos, vineas, et raallos et hereditatem totam integre quam habebat tam infra muros civitatis Valencie quam extra, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, cum introitibus, exitibus, affrontacionibus, et suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque volueritis faciendas.
Datum apud Valencie, undecimo kalendas novembris era Mª ducentesima LXXª sexta.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: P. Ferrandez de Açagra, A. de Luna, Nuno Sancii, R. de Liçana, G. de Montecateno.
Signum + Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, barchinonense episcopo cancellario suo, hec scripsit loco die et era prefixis.
1238, novembre 17. València
Jaume I dóna unes altres cases a la ciutat de València, al seu oncle l'infant Ferran
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 222B, ff. 67v-68r
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et omnes successores nostros damus et concedimus vobis, karissimo patruo nostro dompno Ferrando infanti Aragone et vestris successoribus in perpetuum, domos in Valencia, sicut sunt de affrontacionibus et pertinenciis aliarum domorum quas jam habebatis, scilicet de Aly Abdarra, de Mahomat Alcaydi, et domos de Mahomat Alnaxi et domos de Vinçalamo, franchas et liberas, ad habendum, tenendum, possidendum, explectandum, cum introitibus et exitibus et suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntantes cuicumque volueritis perpetuo faciendas.
Datum apud Valencie quintodecimo kalendas decembris era millesima [CCª] LXXª sexta.
Testes huius rei sunt: A. de Luna. G. de Montecateno. P. Ferrandi de Açagra. P. de Montecateno. G. de Aquilone.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, barchinonense episcopo cancellario suo, hoc scribi fecit loco die et era prefixis.
1238, desembre 10. València
Jaume I dóna a Bernat Calbó, bisbe de Vic, unes cases a València que fóren del rais Aboazmen i un hort que foy de Mahomat Abenarap
Arxiu de la Catedral de Vic, C. 36, plec 1. Còpia autoritzada de 1324
Junyent, Eduard. Diplomatari de sant Bernat Calvó, abat de Santes Creus, bisbe de Vic. Barcelona 1956, p. 80
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et omnes nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francam et liberam vobis, venerabili et dilecto nostro B. Dei gratia episcopo Vicensis et episcopis vestris successoribus in perpetuum, domos in Valentia que fuerunt de raiç Abuazmen, cum duabus domibus ad opus stabuli, que se tenent cum illis ex parte occidentali, et cum alia domo que est ante portam earundem domorum versus viam publicam, per quam itur ad portam turris majoris, que modo est fratrum militie Templi.
Et damus vobis hortum de Maomat Abenarap, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, cum introitibus, exitibus, affrontationibus, et suis pertinentiis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque volueritis faciendas.
Datum Valentie quarto idus decembris era M. CC LXX sexta.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: F. infans Aragonum, P. dominus Maioricarum, P. Ferrandiç de Azagra, Eximenus de Urrea, A. de Luna.
Sig+num Guillemoni Scribe, qui mandato domini Regis, pro domino [Berengario], barchinonensi episcopo cancellario suo, hoc scripsit.
1290, abril 30. Morella
El consell municipal de Morella accepta com a aldees del seu terme general els llocs de Castell de Cabres, Coratxà, El Boixar, Fredes, Pobla de Benifassà, Bel, Ballestar i Malgraner, que ho havien sol·licitat expressament
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Monestir de Benifassà. Carpeta 428, nº 14. Original
Garcia Edo, Vicent. "Uns documents per a la història medieval de Morella". Papers dels Ports de Morella, 2002, pp. 120-122
En nom de Déu e de la divinal gràcia d'Aquel.
Coneguda cosa sie a totz hòmens, axí presentz com esdevenidors, los quals aquesta present carta veer voldran, com nós, tot lo consell de Casteyl de Cabres, ço és yo, en Ramon Paríz, justícia d'aquel loch, e nós, en Guiem Molés, e en Ramón Ff., juratz del dit loch, et nós en Guiem Sellers, en Bernat Cirerola, en Guiem de Berga, en P. Lombart, en P. Agremunt, en Berenguer Vilalta, en P. Noguer, en Domingo Noguer, en Beringuer Conpany, N'Arnau Benet, e en Matheu Gavaldà, veÿns e estadantz del dit loch.
E nós, tot lo consell de Coratxà, ço és, yo en Ramon Ballester, justícia d'aquel loch, e yo en Domingo Rocha Laurà, jurat d'aquel loch, e nós, en Johan Morera, en P. Aznar, en Johan Rovira, en Guiem Batle, en Balaguer d'Abellà, en P. del Vich, N'Arnau de Penaroga, en Domingo Planello, en Garcia Planello, en Gil Navarro, en Ramon de Puigcercós, en Berenguer Giner, en Ramon Adrover, e en Michel Comes, veÿns e stadantz del dit loch de Coratxà.
E nós, tot lo conseyl del Boxar, ço és yo, en Johan Ortí, justícia del dit loch, e nós, en Beringuer de Ferriols, e en Pere Bonfill, juratz del dit loch, e nós en Berenguer Graneyl, en Domingo Ortí, N'Esteve de Ferrols, en Pere Ff., en Garcia Ortí, en Guiem Baldós, en Romeu Torres, en Guiem de Ferriols, en Ramon Ballester, en Martin Salvador, en Domingo Aragonés, en Ramon Porta, en Beringuer Torres, veÿns e estadantz del dit loch del Boxar.
E nós, tot lo consell de Fredes, ço és yo en Guiem de Muntclar, justícia del dit loch, e yo en Thomé de Berga, veý del dit loch e tinent loch de jurat.
E nós, tot lo consell de la Pobla de Benifaçà, ço és yo, en Ramon Ros, justícia del dit loch, e nós en Bernat Viera, e en Ramon de Montornés, juratz d'aquel loch, e nós en P. d'Oden, et P. Riera, en P. Vidal, en P. Ramon, en Ramon Estrany, en Guiem Alegre, en P. Simó, en Beringuer Riera, N'Arnau Torres, en Domingo de Reguel, en Johan Vidal, en Jacme Cirera, en Johan Tarragó, en Pere Moreyl, e en Pere Forés, veÿns e estadantz del dit loch de la Pobla de Benifaçà.
E nós, tot lo consell de Bel, ço és yo, en Pere Montuyl, justícia del dit loch, e nós, en Guiem de Munsó, e N'Arnau Montuyl, veÿns e stadantz del dit loch de Bel.
E nós, tot lo conseyl de Bellestar, ço és yo en Pere de Rafals, justícia del dit loch, e yo en Bernat d'Osona, jurat d'aquel mateix loch, e nós, en Bernat Maestre, e en Berenguer Ff. veÿns e estadantz del dit loch.
Tuyt nós, consells damunt nomenatz, ensemble a una veu, no destretz ni agreujatz ne forçatz, ni per falsa suburnació o manera per alcuns enganosament amenatz, mas de bons, ferms, coranés e agradables volentatz nostres, esguardantz e volentz observar la senyoria real, dins la qual nós habitam e som poblatz, ço és dins lo terme del casteyl e de la vila de Morella, siam encara poblatz al fur de la dita vila, e no a dengun altre; per nós e per totz los successors nostres, e encara per totz los veÿns e habitantz del loch del Malgraner, des quals lur consentiment agem ans de l'atorgament d'aquesta present carta, d'aquí avant en per totz temps, ab testimoni d'aquesta present carta plenerament valedora, volem e atorgam ésser d'una valia e conpanyia ab vós, tot lo conseyl e universsitat de la vila e del terme de Morella, e de les aldeyes d'aquela, atorgantz e fermament prometentz a vós, tota la universsitat de Morella e de les aldeyes d'aquela, absent, axí com a present, e en loch de vós al notari deiós escrit, present e per vós reebent, que pagarem e metrem d'aquí avant en per totz temps ab vóz endesems en totes e sengles messions veÿnals, segons e en aquela meteixa manera que les altres aldeyes apropiades de la vila del castell de Morella, ab vós, dita universsitat, an acostumat de pagar e de metre, o d’aquí avant acostumaran.
Exceptant, enperò, tota peyta real, e totes e sengles messions que per rahon d'aquela peyta o peytes se covendran a fer, majorment com enteniment sie de vós, dita universsitat, e de nós e axí és, totz los consells e lochs damunt nomenatz, que són dins lo terme de Morella e en la tinença de Benifaçà, ésser aldeyes apropiades del castell e de la vila de Morella.
Encara prometem a vós, dita universitat, absent, axí com a present, e al notari deiús escrit per vós reebent, que serem e seguirem a vós en totes hostz e en totz appellidos, e en totes cavalgades que sien per manament del senyor Rey o a profit de vós o de nós, o a defeniment de vostres béns o dels nostres o del terme de Morella, o de totes e sengles aldeyes d'aquela.
Encara prometem a vós, dita universsitat, absent, axí com a present e al notari deiós escrit present, per vós reebent, que serem e estarem ab vós en totz establimentz que són o seran feytz en la dita vila de Morella; e observarem aquels en totes coses, exceptat enperò e retengut a nós l'establiment de la fusta, de la qual puxam usar segons que havem acostumat dins lo terme de la dita tinença de Benifaçà, ço és de la fusta que és dins aquel terme.
Encara retenim en l'establiment de lur aytal temprament, que cascuns dels veÿns dels lochs damunt nomenatz pusquen aportar vi d'on se vullem, a obs de lurs alberchs tan solament; mas no.n pusquen tenir venda ni taverna ni hi facen dengun frau amagadament ni manifesta.
Atorgam encara e volem, que els guardadors o vedalers dels ditz establimentz, sien meses e eletz per la justícia e pels juratz e pels prohòmens de Morella, mas que facen sagrament en poder dels monjes de Benifaçà, e de vós, e la calònia que d'aquen exirà sie reebuda per les justícies de cascuns logars on serà atrobat lo frau; de la qual calònia sie dat lo terz als monjes, quant és en lur tinença, el terz sie retengut a les messions comunes de vós, dita universsitat, e de nós, e el terz romanent sie dat al guardador e al descobridor.
E totes les damunt dites coses e sengles, nós, totz damunt dits consells, prometem atendre e conplir a bona fe e sens engan. Salva, emperò, e retenguda en totes coses e per totz logarz, la fe et la lealtat en la qual som tengutz e obligatz a la senyoria del monestir de Benifaçà.
E per atendre e per conplir totes les coses e sengles damunt contengudes, nós totz damunt nomenatz, totz nostres béns dels ditz consells, a vós, dita universsitat de Morella, absent, axí com si present eretz, e per vós al notari deiós escrit en loch vostre reebent, obligam.
E per tal que totes les dites coses entre vós e nós sien servades e fermament obtengudes, spresament e de certa sciència renunciam a tota excepció, fur, dret, lig, raó nova e vella, e a tot privilegi o privilegis enpetratz o enpetradors, a demanda nostra o de qualsevulla altra vivent persona. E generalment renunciam a totes altres coses que contra aquesta carta venir pogessen, en tot o en partida, segons que mills e pus sencerament pot ésser dit, scrit, nomenat, cogitat e pensat, perquè totes les damunt dites coses en sí agen perdurable fermetat.
E nós, dit consell de Casteyl de Cabres, ço és justícia, juratz e d'altres veÿns d'aquel loch ja damunt nomenatz, estantz en consell del dit loch de Castell de Cabres, totes les damunt dites coses loam, fermam e atorgam, sexto kalendas aprillis anno Domini Mº. CCº. nonagesimo. Presentz testimonis en Berenguer Bremont, rector de la esgléya d'aquel loch, Johan de Corbins, Berenguer Perdiguer e Pere Perdiguer,
Et yo, dit consell de Coratxà, ço és justícia, juratz e d'altres veÿns d'aquel loch ja damunt nomenatz, estantz en consell el dit loch de Coratxà, totes les dites coses loam, fermam e atorgam, el dia e en l'an damunt escritz. Presentz testimonis Guillament de Muntblanch e Garcia Sanxo e Michel de Castelló.
E nós, damunt nomenatz consellés del Boxar e de Fredes, e altres veÿns d'aquels lochs ja damunt nomenatz, estantz en consell el dit loch del Boxar, ço és justícia e juratz e altres veÿns, segons que dit és, totes les damunt dites coses loam, fermam e atorgam, quinto kalendas aprilis, e en l'an que ja damunt és contengut. Presentz testimonis Berenguer de Ferriols, Ramon Texidor, Johan Arquer, capellà, e Johan de Corbins.
E nós, ditz consellés de la Pobla de Benifaçà, e de Bel e de Bellestar, ço és, justícia, juratz, e d'altres veÿns d'aquels lochs ja damunt nomenatz, estantz en consell el dit loch de la Pobla, per nós e per totz los habitantz e veÿns del loch del Malgraner, totes les damunt dites coses loam, fermam e atorgam, quinto kalendas aprilis anno Domini Mº. CCº. nonagesimo. Presentz testimonis en Guiem de Segur, scrivà, Johan de Corbins e Beringuer Blanch.
Ahüda la veu, nós, consell e universsitat de Morella, ço és nós en Guiem Moltó, justícia del dit loch, e nós N'Arnau Àster, en P. de Bruscha, en Bernat de Saüch e en Siurana d'En Alda, juratz del dit loch, e nós, en Pere Çamesso, lo pare, en Ramon Leres, en Guiem Cabanes, en Miguel d'Albareyls, en Bernat Exernit, en P. d'Areny, en P. Baldrich, en Guiem de Sent Serní, sartre, en P. de Forés, en P. Torner, en Beringuer de Saüch, en Domingo d'Albareyles, en Ramon d'Almenara, en Pere Sessé, e en Beringuer Casquer, veÿns del dit loch de Morella, tuyt endesems estantz en conseyl cridat e plegat el loch del sementeri de Morella, hon moltes d'altres jentz avie consintentz e atorgantz a les coses deiós contengudes, per tota la universsitat de Morella e de les aldeyes d'aquela, la qual universitat nós representam; esguardantz lo profit de la dita universitat, reebem vós, consells damunt nomenatz e els ditz lochs, per veÿns e per aldeyes apropiades del castell e de la vila de Morella, e sotz les condicions, promessions, atorgamentz e retenimentz per vós damunt nomenatz, los quals en totes coses atorgam observar, tenir e obeyr.
Prometem contra aqueles en alcuna cossa no venir.
Prometem encara a vós e a totz los veÿns dels ditz lochs, axí presentz com esdevenidors, reebre en totes messions comunes, veÿnals, axí com a les altres aldeyes apropiades al castell e a la vila de Morella nós reebem.
Prometem encara defendre e ajudar a vós e als vostres béns per nostre poder, axí com als altres veÿns e aldeyes de la vila e del terme de Morella.
E totes les damunt dites coses e sengles prometem, en bona fe e sens tot engan, atendre e conplir a vós damunt nomenatz consellés, sotz obligació de totz los béns de la universitat de Morella e de les aldeyes d'aquela, les quals totes e sengles promessions damunt contengudes nós fem a vós, ditz consells absentz, axí com si eretz presentz, e en loch de vós al notari deiós escrit, per vós rebent.
E totes les damunt dites coses e sengles nós, dit consell e universitat de Morella, ço és justícia, juratz e altres veÿns d'aquel loch ja damunt nomenatz, estantz en consell, segons que ja damunt és dit, loam, fermam e atorgam, pridie kalendas madii anno Domini Mº. CCº. nonagesimo.
Presents testimonis en Cardó Terrés, N'Arnau Gasch, texidor, en Bernat Cervelló, e en Beringuer de Creetes e moltz d'altres qui aquí eren presents.
Sig+num Petri de Pinós, notarii publici Morelle, qui hoc scribsit et in forma publica aponit atque pro literis dividit, de mandato et voluntate consilium predictorum, scilicet intus villam Morelle et intus alia loca prenominata, diebus et anno prefixis, cum literis emendatis in XLª linea, ubi dicitur “madii”.
1296, novembre 19. Olocau
Compromís i contracte signat entre el consell municipal d'Olocau i Melià Malràs, mestre d'obres, pel qual el municipi li cedeix durant vint anys la meitat de les primícies, a canvi de la construcció de l'església de la població, les característiques de la qual s'especifiquen amb detall
Arxiu Municipal d'Olocau. Pergamí original
Garcia Edo, Vicent. "Uns documents per a la història medieval de Morella". Papers dels Ports de Morella, 2002, pp. 123-126
[1] Sie a tots coneguda cosa, com nós, en Domingo Ponz, justícia d’Olocau, e en Bernat Torner, e en Guiem de Lyna, jurats del dit loch; conseyl cridat e ajustat en la església de santa Maria d’aquel metex loch, axí com costum és, de assentiment e voluntat del dit conseyl, per nós e tots los nostros, donam e liuram ab aquesta pública carta, a vós, en Melià Malràs e als vostres, al qual o als quals vós volrets, la meytat de la primícia de la vila e de sos térmens del dit loch, axí com és costum de reebre ni de donar primícia en lo dit loch.
Axí prometents a vós e als vostres, de donar la dita meytat de la primícia de tots los béns nostres entro a XX ans, de toç aquels béns que avem usat ni costumat de donar primícia entro al dia d.uy.
En axí, enperò, que sie entés que dintre.ls XX anys, que.y age XX esplets acabats.
Enperò retenim a nós, que a cab de V ans, que.l conseyl del dit loch que.s pusque la primícia lo VIen an per a ses necessàries pendre, e axí d’aquí a davant, entro que.ls XX ans sien passats.
En axí que vós, dit Melià Malràs, o els vostres, que.ns entegrets de pendre la dita meytat de la primícia oltra els XX ans, per aytants ans com lo dit conseyl la pendrà.
[2] En axí, enperò, donam a vós la dita primícia, que façats Ia església en lo dit loch, denant lo ciminteri, en aquesta manera:
Que age lo solament de la església, a dareredor del sòl de la església a enjòs VIII palms de pregon.
Et age la paret de part de la riba, del sòl de la església a enjòs VII palms de gros, VIII palms de pregon.
Et de la part del cor e de la part del fossar, age la paret del sòl de la església a enjòs VII palms de gros et VIII palms de pregon.
Et de la part del capanal, que age la paret del sòl de la església a enjós VIIII palms de gros e VIII palms de pregon.
E els cantons de les dites parets daval terra, que sien feyts de bona pedra calar caregats.
Et de part de la riba, age la paret del sòl de la església enssús entro en egual de la carera, VI palms de gros; e de la carera amont entro en egual de la cuberta V palms de gros.
Et el front del cor, que age la paret entro en gual de la cuberta V palms de gros.
Et de la part del fossar derrera, ensús entro a la cuberta, que age la paret V palms de gros, e enmig de la paret, alí on los bons homens veuran per bé, que.y age I portal, feyt en axí d’aquela mesura de aquel portal de la església de sent Miquel de Morella, e encara I palm o dos pus ample, si.ls bons homens del dit loch conexeran que obs y sie.
Et de la part del campanal, que age la paret del sòl de la església a ensús, entro a la cuberta, en egual de la clau de l’arch, VI palms de gros; e de la cuberta a ensús, entro alí on sa fiuran los pilars de les campanes, que age la paret V palms de gros, e que age la paret X palms d’alt, de la cuberta ensús, entro alí on sa fiuran los pilars.
Et els cantons de les dites parets, del sol de la església a ensús, que sien feyts de bona pedra picada als cantos e reequantons.
Et el cap de la paret, alí on se fiuran los pilars de les campanes, que sie losada de bona pedra picada.
Et de sobre.l losar, que.y age III pilars que sien feyts de pedra picada, e que agen los pilars del losar entro en la clau de les voltes XII palms d’alt de tou, e els pilars cada un que agen IIII palms e mig de gros, a tots cayres, e sobre les voltes dels pilars que age Ia creu de pedra picada.
Et les voltes dels pilars, que sien losades de bona pedra picada.
El les parets de la església que sien feytes de bona pedra mamposta, ab bona argamasa, e lo morter que sie feyt per terz, en guisa que sie feyt ben gras.
Et que pugen les parets del sòl de la església a ensús, a totes parts, salu de la part del campanal, XL et IIII palms de palm d’alna, en guisa que pusquen versar a dues parts; e en la paret de part del cor, que age Ia finestra sorda, de bona pedra picada.
Et en la paret de part del campanal altra finestra sorda.
Et en la paret del fossar, que.y age IIII finestres sordes, en aqueles arquades on lo conseyl veurà per bé.
Et totes les finestres sordes, que agen VI palms d’alt de tou e Ia palmada d’ample, e que sien feytes de bona pedra blanca picada.
Et en lo cor de la església, que age IIes voltes de pedra picada blanca, per armaris, que agen IIII palms d’ample e VI palms d’alt, et II palms e mig de pregon.
Et en la dita església, que agen VII archs de pedra picada blanca, e quada arch que age del sòl de la església a ensús X palms de peu dret e II palms e mig d’asta e I palm e mig de seti.
Et que age cada arch, del sòl de la església entro sus en la clau de.l arch, L palms d’alna de tou.
Et que age davant lo cor III graes de pedra picada, de la Iaparet a l’altra.
Et tot entorn dintre la església del cor a aval, que age altres IIIes graes de pedra picada.
Et de sobre les graes, davant lo cor, que sien losades II arcades de pedra picada.
Et de sobre.l losar de pedra picada, que age II alçats de pedra picada blancha.
Et l’altar de santa Maria, que age X palms de lonch e VI palms d’ample, e V palms d’alt.
E l’altar de santa Agnès, que sie de la sisa que.y bast la losa que.y bast la losa [sic] que és sobre l’altar de santa Maria, e que age l’altar IIII palms e mig d’alt.
Et el payment dels altars que sie ample, a conexença del capelà.
Et que age d’alt lo payment sobre.l losar I forch.
Et que age la dita església XXXII alnes de tou, d’alna de València de lonch.
Et XIIII alnes d’ample de tou.
Et el respatlle dels archs, que sie feyt de bona pedra manposta ab argamassa.
[3] Et la cuberta de la església que sie feyta de fusta, en aquesta manera:
Que age en cada arcada V lomeres de meliz ben planegades, e que agen I palm d’alna de gros a tots cayres.
Et los cabirons de la cuberta, que sien de bon meliz, e que sien serradizs e ben planegats, e que agen mig peu d’alt e Ia palmada de gros.
Et en la cuberta de la església, que agen dels dits cabirons aytants com obs n.i age, en axí que age de cabiró a cabiró I palm d’alna.
Et que age de cabiró a cabiró sobre les lumeres botgers, aytantes com obs n.i age, a conexença dels bons hòmens.
Et la cuberta de la dita església, que sie feyta de bona fulya de meliz ben planegada; e que age parafuls de Ia taula a altra, en les suintures deiòs les taules; e que sien clavades ab bones caxes de ferre, a conexença dels bons homens; e que la cuberta que plech fora la paret a totes parts I palm.
Et la cuberta, desús la fulya, que sie feyta de bones canals de meliz serradiçes.
Et que sien clavades ab bons claus de ferre, a conexença dels bons hòmens del dit loch.
Et entre IIes canals I listó damunt, que sien clavats ab bones caxes de ferre, a conexença del dit conseyl.
Et que pas la cuberta de les canals e els listons, a totes parts de les parets, I palm.
Et les lumeres del cor que isquen a totes parts fora la paret I palm.
Et les portes de la església que sien feytes de bon meliz a mig amont, e que agen IIII dits de gros, qua sien planegades dintre e de fora.
Et que sien les polegueres de les portes, alí on deuen balar, cubertes ab fulya de ferre.
Et les portes que sien ben listonades e bé obrades e clavades, segons aqueles portes de la església de sent Miquel de Morella; e en cada porta que age I anel de ferre gros.
Et que.y age forellat, e tancadura, que cost X sous.
Et que age dintre les portes barra corrediça e balda de ferre, que sie bona per a les dites portes.
Et les voltes dels dits armaris, que agen bones portes de meliç ben planegades dins e de fora, e que sien ben clavades e listonades ab sos forellats e ab ses tancadures.
Et les parets de la església que sien reparades de bon morter prim.
Et encara que age en la arquada denant lo cor Ia lumera, en que balen les lancees, e que age I palm e mig d’alt e i palm de gros.
[4] Et que sie feyta la dita obra, d’esta primer vinent Pascha de Resurecció de nostre Senyor en V ans continuament conplits.
Et vós, feen la dita obra be e leyalment, nós e el dit conseyl, de possessió e de senyoria nos gitam e a vós e als vostres, sens nenguna mala veu e enbarg nengú, en corporal possessió e teneó en la meytat de la primícia metem e transportam, ad aver e a tenir e a poseyr salvament e en pau, en tro al dit termini, a dar, a vendre, empenyorar, alienar, a totes vostres voluntats, en per tots temps faedores, salvu a cavalers e sants.
Et d’aquí a davant nós e el dit conseyl salvarem e defendrem la dita meytat de la primícia, contra totes persones, sens tot engan.
Et si per ventura ara, o alguns temps d’aquí a davant, qüestió o demanda vos ere feyta de la dita meytat de la primícia, per bisbe o per reys o per fils de reys, o per potestat de terra, o per altres persones poderoses, o per església o per altres persones seglars, prometem tantost en continent de parar nós davant vós en pleyt, e reebre el pleyt e la demanda tantost en continent en les nostres pròpies persones, e del dit consseyl, e ab les nostres pròpries missions dur a acabament denant qualsevulle jutge eclesiàstich o seglar, entro a la sentència diffinitiva, de la qual nengú no.s pusque apellar, o.l pleyt o la qüestió o demanda sie determenada per dret.
Et demanar tot ço que a vós de la dita meytat de la primícia serà tolt ni en vençut per qualsevullye manera per nenguna persona vivent.
Et açò atendre e conplir, obligam nós e tot los béns del dit conseyl on que sien.
[5] Et yo dit Melià Malràs, promet e covinch en bona fe a vós, dit conseyl, de fer la dita obra bé e leyalment, segons que damunt és dit, entro al dit termini.
E si per aventura yo la dita obra al dit termini no avia acabada, segons que dit és, puscats pendre [en] la dita meytat de la primícia, e de vendre aquella, e de logar maestres, tants en tro que la obra sie complida, segons que desús és cogitada.
Et açò atendre e conplir, oblig tots los meus béns on que sien.
Et que mas segurs seyats de la dita obra, do a vós fiançés en P. Lopiz de Lison e P. Mi., e en Pere Terça, los quals e els seus conplesquen e conplir facen la dita obra entro al dit termini, e sien tenguts de totes aquestes coses damunt dites atenedores e conplidores ab mí e sens mí.
[6] La qual fianceria nós, dits en P. Lopiz de Lisó, e P. Mi. e P. Terça, volenterosament fem e atorgam per nós e tots los nostres, sub obligació de tots nostres béns, on que sien, axí com damunt és escrit, sens engan.
[7] Feyt fo açò en Olocau, XIII kalendas de deembre en l’an de M. e CC. e XCVI.
Sey+nal d’en D, Ponz, justícia damunt dit. Sey+nal d’en Bernat Torner, jurat. Sey+nal d’en G. de Lyna, jurat.
Sey+nal de Melià Malràs. Sey+nal d’en P. Lopiz de Lison, fiança. Sey+nal de P. Mi., fiança. Sey+nal d’en P. Terça, fiança, nós tots ensemble, qui açò loam e atorgam e fermam.
Testimonis són d’açò Ar. Urgel, Berenguer Batlle e G. Montlober e Miquel Vilela, e R. Aguna, veÿns d’Alocau.
Sig+num Bernardi de Segarra, notario publico Morelle, qui hoc scripsit cum literis supraponitis in quatuordecima linea, ubi dicitur “de part”, loco, die, anno prefixis.
1270, octubre 1. Vilafamés
El justícia de Vilafamés dicta sentència en el plet entre uns particulars de la vila per la propietat d'unes terres
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins particulars de Montesa, nº 316P. Original
Aguilella Miralles, Rosa - Garcia Edo, Vicent: "Documents particulars castellonencs del segle XIII escrits en català". Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. VIII Àrea. 7. Història de la Llengua". València 1989, p. 232. Revisió del text en març de 2006 a partir del manuscrit de referència
Hon nóç, Bernat Vidal, justícia de Vilafaméz, vista la demanda denant nóç posada per n'Exemèn Lópiz de Belxit contra en Johan Pérez de Malèn, e vista la defensió del dit Johan Pérez; e encara vist tot lo procés del plet e tot so que leç partç dir ne posar volgren denant noç; e vists encara loç testimoniç aduïtç en lo dit plet, e aquelç bé e diligentment esgardatç. E vist encara lo fur de Saragoça e aquel diligentment esgardat, e aüt consel de juratç e de moltç prohòmeç et de saviç, Déuç avent devant nostreç hulç, seent en forma de jutge, sentencialment jutgam que lo dit Exemèn Lópiz de Belxit sia en posesió de la dita terra, per so cor la carta de la compra que.l dit Exemeno a mostrada a nóç la li met dinç seç afrontacionç; e.l dit Johan Pérez que no a carta de la dita heretat, ayxí com fur mana, ne pot provar bastantment.
E en asò cilici per totç temps a cascuna de leç partç posam.
Lata sentència en Vilafamez, kalendas octubris anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo.
Testeç huius rey sunt, Bartholomeu Balester, e.n Bartholomeu Bertràn.
Sig+num mei, Petri Feraria, notarii publici Villafameci, qui hoc sentenciam scripsi.
1271, juliol
Medició d'unes terres de Russafa, Carpesa i Moncada, per raó d'una demanda que feia l'orde del Temple al rei Jaume I
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins particulars de Montesa, nº 332P. Original
Aguilella Miralles, Rosa - Garcia Edo, Vicent: "Documents particulars castellonencs del segle XIII escrits en català". Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. VIII Àrea. 7. Història de la Llengua". València 1989, p. 232. Revisió del text en març de 2006 a partir del manuscrit de referència
Coneguda cosa sia a tots homes, que con demanda fos feyta al seyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de Malorcha e de València, comte de Barçalona e d'Urgel e seyor de Monpesler, per frare A. de Castelnou, maestre del Temple en Aragó e en Catalunya, sobre.l feyt de Russaffa, que demanava lo dit maestre compliment de ço que li fahïa de.l escambi de Russaffa; hon lo senyor Rey dix que li daria volenter ço que fahés de dit escambi, e que fos sogriada Russaffa e Monchada e Carpesa.
Hon los dits logs fóren sogriats de volentat del senyor Rey e del maestre del Temple, e foren trobades en Russaffa CCII jovades e XI fanecades e XXVII brasses e miga de la corda menor; e feren a la corda del fur CXCI jovada e XVII fanecades. E tot açò és regadiu.
E fóren trobades a Moncada XLIII jovades e XIII fanecades e miga.
E fóren trobades a Carpesa XXXVIIII jovades a la corda menor, e en regadiu ab la margal que.y an crext, e X jovades que fóren d'en G. Escrivà; e totes aquestes jovades deuen tornar a la corda del fur.
Item, d'altra part XX jovades que.l senyor Rey donà al Temple ab lo donatiu de les cases de València, les cals él nos deu asignar en lo terme de València el locg convinent.
E al sogriar d'aquesta terra fon en Bernat de Murveder tan solament en Carpesa; e en Moncada e en Russaffa fo A. de Térmens, el fil d'en Castelar, en Domingo de Císcar. E en ço de Russaffa fon en Bonfil, ab aquests damunt dits.
E açò fon feyt en lo mes de juliol, en l'an de Nostre Senyor M.CC.LXX.I.
1287, febrer 27. Borriana
Carta de protesta del comanador de l'orde del Temple al justícia de la vila de Borriana, per unes penyores fetes per aquest sobre els béns de l'orde, que el comanador considera indegudes
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins particulars de Montesa, nº 455P. Original
Aguilella Miralles, Rosa - Garcia Edo, Vicent: "Documents particulars castellonencs del segle XIII escrits en català". Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. VIII Àrea. 7. Història de la Llengua". València 1989, p. 233. Revisió del text en març de 2006 a partir del manuscrit de referència
Tercio kalendas marcii anno Domini Mº CCº LXXXº sexto.
Frare Berenguer d'Aigües Vives, comanador de la casa del Tenple en Borriana, comparech davant n'Arnau Cardona, justícia de Borriana, en presència d'en Examèn Lópiz cavaler, d'en Bernat Berenguer e d'en Adam de Jacce, juratç del dit loch, e de mí, notari, e d'altres testimonis deiús scritz.
E en presència d'aquels lo dit frare Berenguer d'Aygües Vives requirí al dit n'Arnau Cardona, justícia, per lo manament esprés que eil avia ab letra del noble en Pere Ferrandiz, procurador al recne de Valèncie pel senyor Rei, que fegés fer assí tornar e redre aquela, ço és a saber, penyora la qual per la peyta d'aquest an gitada en Borriana los juratz d'aquel loch no degudament avien feyta, per raó d'aquel heredament lo qual la dita casa a el terme de Borriana per títol e per compra.
Per tal, car en la letra del dit procurador tramesa al dit justícia, se conté que frare Arnau de Torroella, comanador de la casa del Temple en Borriana, aja donades fermançes en poder del dit procurador, que faran compliment de dret en poder de su a tot hom de Borriana, ho altre que per raó del dit habitament aja demanda ho clams, per qual aquesta manera ho condició e totes peynores ésser feytes que sien retudes; e sobre açò lo dit justícia, vista la dita letra e hoït l'enteniment d'aquela no aja volguda fer força en tornar al dit frare Berenguer d'Aygües Vives, comanador, la dita penyora, e no aia volgut obeir lo manament del dit procurador, a conservació de sí e del dit orde, mana de les coses damunt dites a mí, en Pelegrí Paschual, públic notari de la dita vila de Borriana, que li fes carta pública de protestació.
E yo damunt dit en Pelegrí Paschual, notari de la dita vila, per mon ofici, a demanda del dit frare Berenguer d'Aygües Vives, comanador, aquesta protestació en forma pública pos e met el dia e en l'an damunt dit; e presens encara testimonis en Bernat Scuder e en Pere Duran, preveres.
Sig+num Peregri Paschasii, publici notarii Borriane, qui hec scribi iussit et clausit.
1290, maig 12. Onda
Carta de treua entre Guillem Ramon de Montcada i el seu fill Ramonet, i l'orde de l'Hospital i la vila d'Onda, per les diferències que mantenien
Arxiu Municipal d'Onda. Pergamins, nº 4. Original
Aguilella Miralles, Rosa - Garcia Edo, Vicent: "Documents particulars castellonencs del segle XIII escrits en català". Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. VIII Àrea. 7. Història de la Llengua". València 1989, pp. 235-236. Revisió del text en març de 2006 a partir del manuscrit de referència
Sàpien tots, que com en Martí Eneguiz d'Ezlava, tinent loch deçà Xúquer del noble en Pere Ferrandiz, senyor d'Íxar e procurador del regne de València per lo senyor Rey, per son ofici e per auctoritat d'una carta del senyor Rey a ell tramesa, requestès als nobles en Guillem Ramon de Monchada, senyor de Nules, e a.n Ramonet de Monchada, fill seu, que per sí e per tots sos valedors, donassen treua a.l Espital de Jerusalem e a sos valedors, e a tots sos hòmens e a lurs béns, segons que.l senyor Rey manà e a tramès a dir al dit loch tinent e als dits nobles, ab cartes sues, les quals són estades a eylls presentades; los dits en Guillem Ramon de Monchada, e en Ramonet, son fill, ab dos ensems e cascun per sí, per eylls e per tots sos valedors e òmens lurs; e lo dit Ramonet, ab consentiment e volentat del dit pare seu, a manament e àpoches a eylls feytes per lo dit senyor Rey ab cartes sues per eyll a eylls trameses, de gràcia e de certa sciència, volens obeyr los prechs e les dites cartes del senyor Rey, prometeren al dit loch tinent, en nom del senyor Rey, la dita treua donar e donen adés de present en lo present dia deiús scrit, per sí e per tots lurs valedors, tots aquells qua an e són dins lo dit regne de València, al dit Espital e a lurs valedors, e als òmens, béns e cosses lurs, tant solament per tot lo dit regne de València, tant e tant longament entrò que.l dit senyor Rey sia personalment en lo damunt dir regne de València.
La qual treua prometeren e donaren los dits nobles, per sí e per tots lurs valedors, en la forma damuntdita, en les mans del dit loch tinent en nom del senyor Rey, per tot lo dit temps, a bona fe e sens tot mal engan o maximació alcuna, segons que és acostumada de donar treua en Catalunya e en Aragó, axí que entrò lo dit senyor sia en lo dit regne de València personalment constituït, per sí ne per altre, e lurs valedors per sí ne per altres per los dits nobles, ne ab consentiment o voluntat lur, al dis Espital e assos valedors ne a lurs òmens, béns, e cosses, mal o dampnage en lurs persones o en lurs béns no faran ni fer farà ne consentirà ésser feyts.
E lo dit loch tinent, per sson offici, e en nom del senyor Rey, promés donar e donà de present treua per tot lo damunt dit temps, per lo dit Espital e per lurs valedors, e per lurs hòmens, als dits nobles en Guillem R. de Monchada e a.n Ramonet, son fill, e a lurs valedors e a lurs hòmens, a bona fe e sens mal engan e sens tota altra maximació, axí que tro lo dit senyor Rey sia personalment en lo dit regne de València, lo dit Espital ni lurs valedors o òmens seus, mal ni dan als dits nobles ni a lurs valedors ne a lurs òmens en lurs persones ne en lurs béns o cosses no faran, ne fer faran, per conseyll ne per voluntat o consentiment lur en tot lo dit regne de València.
La qual treua lur dònà e lur promés donar lo dit loctinent en la nom damuntdit, en lurs mans dels dits nobles per lo dit Espital, e per los lurs en la forma damuntdita, e axí com és acostumada de donar treua en Catalunya o en Aragó, a bona fe e sens mal engan, segons que dit és.
Açò és feyt en la Pobla de Nuules, en l'ésgléssia d'aquel metex loch, pressens los dits nobles e lo dit loch tinent, Vº idus madii anno Domini Mº CCº XºC.
E presens los testimonis deiús escrits, ço és a saber, en Guillem de Villaragut, cavaler, qui conssentí en la dita treua; e en Guillem Dadre, escuder, e en P. Guilabert, G. Obach, n'Adamet de Jarro, e en Ponz Renart, veÿns de Burriana, e en Casteyllví, veý de València, e molts d'altres que aquí presens eren.
Sen+yal del noble en Guillem R. de Monchada, senyor de Nuules. Sen+yal d'en Ramonet de Monchada, fill seu. sen+yal d'en Martí Eneguiz d'Ezlava, tinent loch de procurador; damunt dits, nós qui les damunt dites cosses totes e sengles, axí com damuntdit és, atorgam, loam e fermam.
En aprés frare Arnau dez Buch, comanador d'Onda, per sí e per tots sos òmens e valedors seus, e del dit Espital d'Onda; e la justícia e els jurats d'Onda, per sí e per tots los òmens d'Onda e valedors d'aquels, la dita tregua atorgaren e loaren, axí com dessús és contengut, segons que per lo dit loc tinent reebuda ere dels dits nobles e dels valedors e els òmnes d'aquels, e dada d'aquels als ditz nobles per lo dit Espital e valedors e òmens del dit Espital de la comandoria d'Onda.
Açò fo feyt en la vil·la d'Onda, IIIIº idus madii anno Domini Mº CCº nonagesimo, en presència d'els e deiús scrits, ço és a saber, d'en Domingo de Cena, veý de Vila reyal, e d'en Berenguer Çanou, e d'en Brunet Pelicer, e d'en Rodrigo de Casteyllot, e d'en Andreu d'Alcoleya, veýs d'Onda, e de molts altres que alí presents eren.
Sen+yal de frare A., comanador damunt dit. Sen+yal del justícia e dels jurats e dels proòmens d'Onda. Nós, damunt dits, que açò loam, atorgam e fermam.
Sig+num Ferrarii Balistarii, notarii publici per totam terram et dominacionem domini regis Aragone, cui mandato dicti locum tenentis et dictarum precium voluntatem, hec cum suppraponito in prima et secunda linea, ubi dicitur "Rey", scribi fecit et clausit, locis, diebus et anno prefixis.
1294, agost 4. Sant Mateu
Sentència de Tèric de Brusca, àrbitre en el plet que manté Berenguer Gomar contra l'orde de l'Hospital, reclamant que se li pague correctament el seu salari de justícia de la vila de Sant Mateu
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins de l'orde de Montesa, nº 509P. Original
Aguilella Miralles, Rosa - Garcia Edo, Vicent: "Documents particulars castellonencs del segle XIII escrits en català". Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. VIII Àrea. 7. Història de la Llengua". València 1989, p. 237. Revisió del text en març de 2006 a partir del manuscrit de referència
En nom de Déu.
Coneguen tots com pleyt fos o esperàs a ésser entre.n Berenguer Gomar, d'una part, demanant, e l'onrat frare Arnau de Soler, comanador de Cervera, procurador de frare Bernat de Miravalls, tinent loch de castellà d'Amposta, de l'altra, defenent, per raó del salari del justiciat de Sent Matheu del temps passat, les dites parts volents perdonar a messions e treballs, comprometeren en nós, en Terich de Bruscha, axí com en àrbitre, segons que en lo compromés d'aquen fet entre les dites parts pus plenerament és contengut.
Hon nós, en Terich de Brusca, àrbitre dessús dit, vista la demanda del dit Berenguer Gomar, e la resposta feita per lo dit frare Arnau e de Soler, e totes les defensions posades per aquell; vista encara la carta de la donació feita del dit justiciat al dit Berenguer Gomar, e tot ço que les dites parts dir ni posar volgueren; aüda deliberació e acort, Déus avent denant nostres huylls, seent en manera d'àrbitre com a nós sia cert, axí com a àrbitre lo dit justiciat ésser donat al dit Berenguer Gomar per lo dit frare Bernat de Miravalls, ab salari de CC solidos de reals cascun an, pagadors al dit Berenguer Gomar en la festa de Nadal, segons que en la carta de la dita donació mills e pus plenerament és contengut; sentenciam, arbitram, condempnam lo dit frare Arnau de Soler, axí com a procurador del dit frare Bernat de Miravalls, en pagar o fer pagar al dit Berenguer Gomar CC solidos de reals per cascun an, del dia que la dita donació fo feita del dit justiciat al dit Berenguer Gomar tro al dia d'uy. Exceptats CC solidos, los quals lo dit Berenguer confessà denant nós en juý, que avia reebuts del dit salari. Exceptat encara lo salari d'un an e un mes e XX dies, en lo qual temps lo dit Berenguer Gomar no serví lo dit justiciat, com lo comanador de Cervera qui là-donchs era, volgés tornar lo dit justiciat al dit Berenguer Gomar, si present fos, o alcú qui per ell lo volgés reebre; e açò lo dit comanador digés públicament, segons que tot açò és a nós cert per testimonis. E per açò lo dit frare Arnau de Soler, dels dits CC solidos e del salari d'un an e un mes e XX dies sentencialment absolvem, e al dit Berenguer Gomar, sobre aquests CC solidos e el salari de dit an e mes e XX dies calament perdurable posam.
Data sentencia IIª nonas augusti anno Domini Mº CCº XºC IIIIº, presents les parts.
Sen+yal d'en Terich de Brusca, àrbitre desús dit, qui la dita senténcia donà, fermà e atorgà.
Presents fóren testimonis a la dita sentència, en Pere Forner, en Matheu Siurana, e en Jacme d'Anglesola.
Sig+num Guillermi Domenech, publici notarii ville Sancti Mathei et curie eiusdem, qui hoc scribi fecit, et cum raso et emendato in VIIª linea, ubi dicitur "e clausit".
1292, juny 24. Culla
Acte de protesta de frare Pere Miquel, prior de l'orde de l'Hospital en la vila de Culla, perquè el procurador del comte de Castellnou el vol privar de la rectoria de l'església de Sant Joan de Culla
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins de l'orde de Montesa, nº 495P. Original
Aguilella Miralles, Rosa - Garcia Edo, Vicent: "Documents particulars castellonencs del segle XIII escrits en català". Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. VIII Àrea. 7. Història de la Llengua". València 1989, p. 236. Revisió del text en març de 2006 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi quod die martis, que dicebatur VIII kalendas iulii anno Domini millesimo CCº XºC secundo, constitutus frater Petrus Miquaeli, prior domus sancti Johanis Jherusalem in Cuillam, coram Berengarius Issern, procurator nobilis Jazberti, Dei gracia vicecomes Castri Novi, protestatus fuit ac protestando dixit que inferius fecerunt:
En presència d'en Berenguer Issern, procurador del noble en Jazpert de Castell Nou, e d'en Pere Romeu, justícia de Cuillam, d'en Arnau Justafre, e d'en Pere Mascaró, jurats d'aquel matey loc, e d'en Perpinyà de Lanpart, e d'en Bononat Bugia, e d'en Ponç Molarçs, e d'en R. de Belestar, e d'altres molts proòmens; frare Pere Michael, prior de la casa de.l Espital de Sent Johan de Jherusalem en Cuillam, dix e protestà que, com lo dit prior sia e aia estat en plena e paçífica posesió de la esgléya de sent Johan del dit loc de Cuillam, per son dret, ab just títol, ço és per sentència; e lo dit en Berenguer Issern, procurador, no degudament e iniusta, agreviàs aquel gitan-lo de la sua plena e paçífica possesió, sens sentència e coneguda de dret; per tal, dix protestan que él era aparellat de donar una fermança de fer dret, e d'estar a dret per la dita esgléya a tot hom qui demanda alguna aia o vulla moure contra ell, sobre aquella.
E a vós, de present, axí com a agreviat e no degudament e iniusta forçat e gitat de la sua plena possessió, se apella al senyor [.....] e al senyor archabisbe, e al senyor Rey, ho a aquell al qual per dret apellat se deia, protestan del seu dret.
E en continent oferí e donà fermançes de drer dret e d'estar a dret sobre les damunt dites coses, n'Arnau Justafre e en Guillem Tarragona, e en Perpinyà de Lanpart, vehins de Cuillam, qui la dita fermançeria atorgaren e sos béns hi obligaren.
De quibus omnibus dictus per petit scribi fieri publicum instrumentum, ad eternam rei memoriam, ad conservacionem sui iure.
Quod est actum Cuillem, die et anno quibus supra.
Sig+num Petri Sancii d'Albareda, publici notarii Valencie, qui hoc scribi fecit et cum raso et emendato in Vª linea, ubi dicitur "et pacifica", propria manu clausit.
1239, juny 10. Zaragoza
L'infant Ferran, per manament del seu nebot, el rei Jaume I, ratifica les paus i treues establertes a les corts generals d'Aragó i Catalunya fetes tres anys abans, afegeix unes noves disposicions i divideix el regne d'Aragó en dos demarcacions o juntes
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Monestir de Benifassà. Carpeta 426, nº 8. Còpia de 1247
Garcia Sanz, Arcadi - Garcia Edo, Vicent: La carta pobla de Morella. Abril 1233. 1994, pp. 53-56
Hoc est translatum bene et fideliter factum, Vº ydus madii anno Domini Mº. CCº. XºL. septimo.
In Dei nomine et eius gratia, qui est actor pacis.
Nos dopnus F. infans et procurator Aragone, per voluntate et mandato domini J. regis Aragone; intendentes paci eiusdem regni ad evitadas roparias, homicidia et maleficia, et effugandos perturbatores, in generali curia apud Cesaraugusta congregatam, de civitatibus et villariis eiusdem regni, videlicet de Cesaraugusta, et de Osca, et de Jacca, et de Barbastro, et de Aynsa, et de Tirasona, et de Calataiubo, et de Darocha, et de Turollio.
Habito consilio et deliberacione, pacem perpetuam facimus et statuimus, et firmiter mandamus quod pax quam dominus rex apud Cesaraugusta in generali curia stabilivit cum consilio episcoporum et magistrorum Templi et Hospitale, et etiam richorum hominum, militum, et civium, et hominum villarum, teneatur in omnibus et observetur sicut in forma carte eiusdem pacis melius et plenius continetur.
Item, adjungimus ad pacem predictam, quod nullus nobilis vel alius homo altus vel infimus audeat vel presumat pignorare oves, baccas, equas, vel aliud quodlibet bestiarium grande, grossum vel minutum, quod pascat in montibus et quod non veniat ad civitatem vel ad villam populatam. Sed si racionabiliter pignorare voluerit, pignoret ganatum grossum vel minutum quod intret et exeat cotidie in villam populatam, tractis inde bovibus de arada, qui nullo modo pignorentur, habente illo pignora alia. Tamen pignus illud teneatur de manifesto sine aliqua diminucione. Si vero talia pignora non habuerit, emparentur sibi omnia sua, et fiat sibi districcio in rebus suis secundum consuetudinem loci ubi hoc evenitur.
Item, statuimus quod nullus homo audeat pignorare, marchare, gravare vel disturbare in villa vel extra villam, nisi suus fuerit principalis debitor vel fidancia manifesta vel si non fuerit facta fatiga directi, et cum carta justicie vel çavalmedinu vel juratorum vel judicis et alkaldorum de una villa ad aliam.
Item, statuimus quod omnis bestia quadrupedis grossa vel minuta que adventur oculte vel manifeste ad videndum vel inpignorandum ad civitatem vel ad villarium, quicumque eam emerit vel inpignore receperit, recipiat inde fidanciam salvitatis valituram, quod si ita non fecerit, perdat eam, et cui furata vel forciata fuerit recuperet eam sine aliquo impedimento a seniore vel baiulo vel junctariis ipsius loci.
Item, statuimus quod latro vel manifestus raptor, ubicumque inventus fuerit, capiatur a junctariis vel justiciis vel meriniis vel çavalmediniis vel judicibus vel alkaldis, et fiat de eo justicia corporale, super hoc nulla judiciali sentencia expectata. Tamen si persona illa nobile fuerit, teneatur firmiter et districte in capcione domini Regis, quousque domino Regi vel domino F. significetur, et ipsi secundum eius maleficia possint de eo facere justiciam corporalem.
Item, statuimus quod ex quo malefactores et perturbatores regni per literas vel per nuncios nostros, vel ab aliis qui sunt positi in officiis pro domino Rege et nobis unoquoque loco ut recipiant querelantibus facere emendam de maleficiis et raupariis vel facere justicie complementum, et ipsi tanquam necligentes et rebelles venire voluerint ad complendum, quod ex tunc hoc cognito in villis aliquibus istius juncte nullomodo recipiatur, ymo pocius si poterint capiantur et capti detineantur, et secundum quod meruerint judicentur. Si vero invenire nisi capere poterint ille vel illi qui eos racionabunt vel cooperient in domo sua vel in domo sua vel in donacio teneatur reddere et restituere malefactorem et maleficium.
Item, statuimus quod ex quo malefactor vel raptor erit amonitus a junctariis illius juncte vel ab officialibus domini regis illius loci ubi factum fuerit maleficium, et per negligenciam et fatiga ipsius juncta si movebit contra illum et visa juncta super se venire ipse se voluerit emendare, mandamus quod ille malefactor reficiat in continenti prius dampnum querelanti, et poena reficiat omnem dampnum quod pro sua fatiga in expensis factum habuerit predicta juncta, ad noticiam junctariorum ipsius juncte vestri hec contingerit evenire, et nisi hec fecerit, sit ejectus de pace et omnia bona eius sint destructa penitus et desolata.
Item, statuimus quod audito apellito qui illud sequi noluerint vel junctaris si fuerit miles pectet XX solidos et pedonus X solidos, de quibus habeat dompnus F. medietatem et junctarii et apellitores habeant aliam medietatem. Si vero villa grandis vel pauca ex toto remanebit, quod noluerit sequi apellitum in junctarios, mandamus quod de singulas personas dominorum domorum illius ville habeant de milite XX solidos et de pedone X solidos, que dividantur per medium sicut superius scriptum est, et illa villa sit ejecta de pace tanquam inobediens et rebellis mandato domini Regis et nostri.
Item, statuimus quod si malefactor aliquis inventus fuerit in villis aliquibus tocius juncte, quod in continenti capiatur vel persona sua sit firmiter ponita sub bona manuleuta, habendo tamen querelante cui facta fuerit dicta forcia vel roparia, et villa vestri istud nec facere taliter voluerit teneatur emendare et refficere dictam ropariam querelantibus de ipsa.
Item, statuimus et firmiter mandamus quod si de civitatibus vel de villis tocius juncte regni Aragone fecerit malum vel dampnum alicui, vel aliquibus, racione evitandi roparias vel homicidia, quod çivitas illa sive villa sive juncta nunquam teneatur interfacere emendam, ymo nos dompnus F. et omnes alie ville vel civitates tocius juncte erimus adjutores et valitores illi ville et omnibus habitantibus in ea contra omnes qui super hoc ipsam voluerint molestare.
Hultimum, ad hec omnia viriliter tenenda et observanda, ponimus totum regnum Aragone in juncta: videlicet una de rivo Yberi usque in Cinga, et de Cinga usque in Almarelles, et usque in Fraga, et de Fraga in sursum usque in Henosa, et usque in Belsa, usque in Camp Franc et usque in Saragossa; et alteram junctam de Cesaraugusta et de Tirasona, et Darocha, et de Calataiubo et de Turolio et omnibus villis et castris, que sunt intra dictas villas usque in Farizam et usque in Alkanicius et Morellam, et tantum quantum regni Aragone se extendit.
Mandantes firmiter et statuentes quod junctarii statuti in singulis civitatibus et villiis faciant jurare in continenti omnes habitantes cuiuscumque ville de XIIII annis in sursum, quod teneant et observent dictam pacem et sequantur viriliter dictam junctam.
Statuentes quod si una juncta necesse habuerit aliam, vel una villa ad alteram et vel si necesse fuerit quomodocumque fuerint amoniti, adjuvent se et valeant sicut constituitur in hac pace, qui hec facere noluerint teneantur dare penam coti que superius continetur.
Si vero omnia predicta fidelius et inviolabiliter observentur et teneantur, nos dompnus F. infans et procurator Aragone, tactis sacrosanctis Evangeliis et Cruce + Domini, juramus corporaliter hanc pacem et omnia predicta pro posse nostro tenere firmiter et servare, et in singulis çivitatibus et villis jurari fecerimus in continenti firmiter et servari.
Quod est actum apud Cesaraugusta, IIII idus junii [Era] Mª. CCª. LXXª et VIIª.
Johannes Russus mandato domini F. infans et procuratoris Aragone hec scripsit.
Sig+num Arnaldi Peregrini, scribe publici Morelle, qui hec translatum scripsit.
1235, març 18. Saragossa
Jaume I promulga unes noves constitucions de pau i treua per al regne d'Aragó
Fueros de Aragón. Edició de Saragossa de 1664-67, ff. 182v-183v
In nomine Domini nostri Jesu Christi, qui est actor pacis.
Nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie [sic], comes Barchinone et Urgelli ac dominus Montispesulani. Paci et tregue totius regni Aragonum intendentes in generali nostra curia apud civitatem Cesaraugustanam, cum consilio nostrorum richorum hominum, villarum, paces perpetuas facimus et statuimus in hunc modum, quas jurari facimus et observari ac teneri precepimus, sub forma inferius constituta.
Ponimus et constituimus in hac pace ecclesias cathedrales, et earum suffraganeas, ac omnia monasteria et loca religiosa, cum eorum ciminteriis, hominibus et possessionibus, et iuribus, ac rebus mobilibus et immobilibus, ac semoventibus, et specialiter loca et iura domorum Templi et Hospitalis Jerosolimitani.
Item, ponimus et constituimus in hac pace guidatica nostra, et pendones, et omnia regalia nostra, cives quoque, burgenses, et homines nostros cum omnibus rebus eorum, et possessionibus, et cum suis pignoribus et iuribus universis.
Item, caminos, stratas publicas, peregrinos, mercatores, et viatores euntes et redeuntes cum eorum pecuniis, et mercaturis et rebus suis aliis universis.
Item, viduas, pupillos et orphanos, et omnes personas miseras, judeosque et sarracenos cum omnibus bonis suis et possessionibus. Ita quod si aliqui de regno guerram inter se moverint aut fecerint, ad monitionem nostram per literas vel nuncios sibi factam de guerra illa, cessent penitus et desistant, et una pars ab altera teneatur adinvicem recipere justitie complementum. Si vero altera pars contumax fuerit et rebellis, sic quod ab alia nollet directum recipere, nos Rex tunc teneamur et possimus juvare illam partem, et defendere, que parata fuerit justitiam exhibere.
Item, quod nullus baronus, nobilis, vel quilibet miles sine diffidamento prius facto per decem dies, coram tribus militibus qui non sint parentes alteru triusque partis, audeat vel possit alium capere, nec interficere aliqua ratione, nec suum castrum vel villam per furtum vel fortiam capere, nec auferre vel retinere; quod qui fecerit sit proditor manifestus, et in posse nostro cum omnibus bonis suis sit incursus, et de pace et tregua ejectus. Et si forte super rixa vel aliquo pignore faciendo, inter eos homicidium contingerit fieri, non intelligatur esse prodiditio, nisi concorditer fieret.
Item, hoc idem statuimus de civibus et burgensibus, ac aliis hominibus, ut cum suis consimilibus adinvicem se diffident, et servent inter eos sicut de militibus est statutum.
Item, quod omnes predicti nobiles, milites, cives, burgenses, et populi universi juvent fideliter dominum Regem, et custodient caminos, villas, et homines universos terre nostre, ferias et mercata, et omnia supradicta, et omnes habeant et portent reverentiam domino Regi, sicut domino naturali, sicut boni et fideles vassalli, et teneant foros et consuetudines suas bonas fideliter, et observent. Et si quis contravenerit, perdat nostram gratiam et nostrum beneficium, et sit in nostra ira.
Item, si aliquis filiusdalgo, id est miles, interfecerit hominem in via vel camino vel in villa, aut in alio loco ropaverit, vulneraverit, vel percusserit, vel çeperit sine justa causa et manifesta, nisi fuerit suus inimicus, et ab eo diffidatus, sicut superius dictum est, sit ad mercedem domini Regis cum omnibus bonis suis. Et si alius homo sit, fiat de eo justitia corporalis. Sed manifestus raptor, vel latro, qui cum furto vel rapina invenitur, statim non expectato mandato, vel judicio, infurcetur.
Item, statuimus quod nullus pignoret in camino, vel extra, aliquem suum debitorem vel fidejussorem, vel alium quemlibet aliqua ratione vel causa, sed in villa coram testibus, et cum curia secundum forum Aragonum, et teneat pignus de manifesto, sine aliqua diminutione.
Item, quod nullus mercator extraneus pignoretur in villa, vel extra villam, nisi per se fuerit debitor vel fideiussor, vel nisi fatiga iuris inventa fuerit in villa et loco unde mercator fuerit ille, in quibus casibus etiam pignoretur, secundum quod prope diximus de pignore faciendo.
Item, statuimus, quod nullus scienter emat, aut inpignore recipiat rem furatam vel raptam, aut forciatam, sed çalmedina, jurati, aut paciarii, eam recuperent et reddant sine pretio domino cuius erat, et de latrone vel raptore fiat justitia qualis debet.
Item, statuimus quod omnes barones, nobiles et milites, et concilia civitatum et villarum, teneantur sequi paciarios qui fuerint constituti contra pacis violatores, et contra illos qui venerint contra ista, et faciant illi vel illis quodcunque damnum potuerint in personis et rebus suis, et nunquam sit eis facta emenda. Miles vero qui secutus non fuerit paciarios pro defendenda pace, viginti solidos peitet, et pedonus decem.
Mandamus denique, quod omnes milites, et omnes nostri regni Aragonum jurent pacem istam, et quod eam teneant et observent. Quod qui facere noluerit, sit extra pacem cum omnibus rebus suis, et non teneatur aliquis de damno quod faciat ei.
Datum apud Cesaraugustam, XV kalendas aprilis Era M. CC. LXXIII.
Signum Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie [sic], comitis Barchinone et Urgelli ac domini Montispesulani.
Ego dominus Ferrandus infans Aragonum juro. Ego B. Guillermi juro. Ego A. Torrella juro. Ego P. Cornelii juro. Ego R. de Liçana juro. Ego Lupus Sancii de Aguilone juro. Ego Latron juro. Ego A. de Luna juro. Ego Blasco Maça juro. Ego P. de Sese juro. Ego Garsias D'Orta juro. Ego Gersias juro. Ego Ioannes Galvis juro. Ego I. de Tramaceto juro. Ego Gil Lopez juro. Ego Joannes Petri juro. Ego F. Aznar juro. Ego Roigoniz juro. Ego A. de Cellis juro. Ego P. Eximini juro. Ego N. de Sadava juro. Ego P. Pando juro. Ego G. Assallit juro. Ego G. Portolles juro. Ego P. Azenarii de Pila juro. Ego G. de Tena juro. Ego F. Diaz juro. Ego E. de Tovia juro. Ego S. de Vallibus juro. Ego P. de Via juro. Ego F. de Averni juro. Ego Alphonsus de Castelnovo juro. Ego R. de Siscar juro. Ego P. de Valimania juro. Ego A. de Puigroig juro. Ego I. P. justitia juro. Ego P. Arcez de Roda juro. Ego F. de Sadava juro. Ego P. de Atrosillo juro. Ego F. de Stada juro. Ego P. de Martez de Boleya juro. Ego B. de Stada juro. Ego G. P. de Exea juro. Ego Luppus Ferrer de Lurcenich juro. Ego E. Luppi Dembun juro. Ego G. de Alcala juro. Ego G. de Pisa juro. Ego P. de Biel juro. Ego E. Sancii juro. Ego B. de Gallisant juro. Ego Almaçanus juro. Ego G. de Novalas juro. Ego Lopez de Huytura juro.
Signum Guillermi Scribe, qui mandato [domini] Regis pro Petro Sancii notario [suo], hec scribi feci loco die et era prefixis.
1227, juliol 2. Almudévar
Jaume I estableix unes constitucions de pau i treua per al regne d'Aragó
Fueros de Aragón, edició de 1664-67, f. 182r/v
In nomine Domini nostri Jesu Christi, qui est actor pacis.
Nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie [sic], comes Barchinone et Urgelli ac dominus Montispesulani. Paci et tregue totius nostri regni specialiter intendentes, habitis consilio et tractatu cum venerabilis S. Dei gratia Tarraconensis archiepiscopo, G. Oscense episcopo, ac baronibus nostris B. de Alagone, A. de Luna, A. de Focibus, majordomo Aragonum, R. de Liçana, P. Cornelii, V. de Bergua, E. de Laraco, G. Pardi, atque aliis vassallis, nobilibus et militibus nostris, necnon civitatibus Cesarauguste, osce, Jacce, atque aliis populis regni nostri, nunc apud Almudebar ad nostram curiam congregatis, paces firmas per totum regnum Aragonum duximus statuendas, quas ab omnibus et singulis baronibus et militibus, civibus, et populis jurari voluimus, et inviolabiliter observari secundum formam inferius constitutam.
Sub hac igitur pace ponimus, et statuimus omnes dictas ecclesias cathedrales, et earum suffraganeas, ac omnia monasteria et loca religiosa cum eorum ciminteriis, hominibus, possessionibus, iuribus, rebus mobilibus et immobilibus, et specialiter loca et iura domorum Templi et Hospitalis Jerosolimitani.
Sub hac pace ponimus et statuimus caminos, stratas publicas, peregrinos, mercatores, viatores ac omnes euntes, et redeuntes cum omnibus eorum pecuniis, et possessionibus universis.
Item, sub hac pace constituimus pupillos, viduas, orphanos, et omnes miserabiles personas, judeos, sarracenos, et omnia iura et loca regalia cum omnibus habitatoribus eorundem, cum universis eorum possessionibus et rebus mobilibus et immobilibus.
Sub hac pace constituimus, quod si aliqui in regno Aragonum guerram inter se moverint vel fecerint, ad monitionem nostram per nostras literas, vel per nostros nuncios sibi factam de guerra illa cessent penitus, et desistant, et una pars ab altera adinvicem teneatur recipere justitie complementum. Si vero altera pars contumax fuerit et rebellis, sic quod ab alia nolit accipere justitie complementum, nos predictus rex contra eam possimus juvare partem, que parata sit justitie complementum, et plenitudinem exhibere.
Item, statuimus quod nullus baronus, sive miles, vel nobilis sine diffidamento decem dierum primo facto coram tribus militibus, qui non sint parentes, aut vassalli utriusque partis, audeat, vel possit capere alium, vel interficere aliqua ratione, nec suum castrum vel villam per furtum vel fortiam capere, vel auferre. Quod si fecerit, sit traditor manifestus, et in posse nostro cum omnibus bonis suis sit incursus; et de pace et tregua penitus expellatur. Et si forte super rixa, vel aliquo pignore faciendo inter eos contigerit homicidium fieri, non intelligatur esse traditor huiusmodi ratione, nisi concorditer fieret. Hoc idem statuimus de burgesibus et civibus, ut cum suis consimilibus adinvicem se diffident, et servetur inter eos sicut de militibus est statum.
Item, statuimus quod omnes predicti et singuli, tam nobiles quam cives, et omnes alii juvent dominum Regem, et suos subditos defendere, et custodire caminos, villas, et homines, et loca religiosa, et alia, et ferias, et mercata, et omnia et singula supradicta. Et omnes tam majores quam mediocres, quam minores deferant domino Regi, et suis subditis honore et reverentia sicut debent domino naturali, et bonos foros et consuetudines per totum regnum, teneant et observent, et faciant inviolabiliter observari, sicut boni vassalli et fideles homines. Quod si quis hoc facere noluerit, vel fuerit negligens, vel remissus, amittat penitus domini Regis gratiam, beneficium et honorem.
Item, statuimus quod si quis miles magnus vel ingenuus quantumlibet, vel alius nobilis, sive de majoribus sive minoribus, interfecerit hominem in via, vel camino, vel in villa, vel in alio loco quolibet ropaverit, percusserit, vel detinuerit sive justa causa et manifesta, nisi prius fuerit inimicus suus ab eo diffidatus, secundum quod dictum est, fiat de eo justitia corporalis, si talis fuerit quod de eo debeat fieri personalis. Si vero talis sit, quod non debeat puniri in persona, nos debemus eum capi facere, et captum detinere dum voluerimus, ad voluntatem et mercedem nostram, sed hoc totum sit judicialiter factum.
De aliis vero hominibus quibuslibet qui sunt raptores vel malefactores, statuimus, quod infurcentur, vel fiat de eis justitia corporalis, vel perdant omnia bona sua, vel de toto regno penitus expellantur sine spe redeundi, sicut tamen judicatum fuerit a justitia nostro de civitate, vel loco ubi captus vel detentus fuerit constituta. Sed manifestus latro vel raptor, qui cum furto vel rapina inveniatur, statim non expectato mandato, vel judicio, infurcetur.
Item, statuimus, quod nullus pignoret in camino vel extra caminum aliquem suum debitorem, vel fideiussorem, vel alium quemlibet aliqua ratione vel causa, sed in villam coram testibus secundum forum Aragonum, et teneat pignora de manifesto sine diminutione.
Item, statuimus quod nullus mercator extraneus pignoretur, vel detineatur in villa, vel extra villam, nisi personaliter fuerit obligatus, vel pro alio fuerit fideiussor, vel nisi fatiga iuris inventa fuerit manifeste in villa vel loco unde est mercator, in quibus etiam casibus in villa, et coram testibus pignoretur, et teneat pignora capiens sine diminutione de manifesto.
Item, statuimus, quod nullus emat, vel in pignore, vel alio modo scienter recipiat rem furatam vel raptam, vel forciatam, sed merinus, çalmedina, vel jurati, vel patiarii, vel homines civitatis vel loci in quem res ipsa ducetur, eam recuperent, et sine precio domino suo reddant, ipsum qui eam asportaverit retinentes, et nisi juvent dominum illius rei recuperare eam, et latronem capere, vel raptorem, rem illam teneantur de suo proprio, domino emendare et de raptore et fure dimisso stent mandato nostro.
Item, statuimus, quod omnes vassalli nostri, et singuli sint salvi et securi in civitatibus et extra civitates, et per omnia loca regni nostri, et dominii, et si qui eos offenderit in personis, omnes de civitate, vel loco illo, et alii fideles nostri eos juvent viriliter et defendant.
Item, statuimus, quod omnes barones, nobiles, milites, concilia, juncte, et populi universi teneantur sequi paciarios super his pro tempore constitutos, contra pacis et statutorum predictorum violatores, qui omnes viriliter insurgant contra malefactores armata manu, facturi quodcunque malum poterint in personis, et rebus mobilibus et immobilibus universis ipsius malefactoris et valitorum suorum, quod malum vel damnum nullo tempore eis emendetur. Miles autem qui secutus non fuerit paciarios pro defendenda pace, peitet viginti solidos, et pedonus decem.
Hec supradicta omnia et singula constituimus, et mandamus firmiter observari, salva tregua quam dedimus inter barones et nobiles regni nostri.
Item, statuimus quod omnes qui fuerint de etate quatuordecim annorum, et amplius, tam nobiles quam cives hanc pacem jurent, quam qui iurare noluerint, de pace et tregua penitus expellantur, et paciarii cum junctis et populis contra ipsos insurgant viriliter et potenter excomunicationi venerabilium patrum S. Tarraconensis archiepiscopus et G. Oscensis episcopus, subjacentes.
Nos autem, S. Dei gratia Tarraconensis archiepiscopus, et G. Oscensis episcopus, hanc pacem salvo nostro ordine juramus, et excommunicationis sententiam injungimus omnibus qui istam pacem tenere, et sequi noluerint vel jurare.
Statuimus autem paciarios huius pacis et executores citra Iberum, dilectos nostros A. de Focibus, majordomum Aragonum, R. de Liçana, et ultra Iberum, B. de Alagone et A. de Luna.
Quod est actum die mercurii secunda mensis julii Era M. CC. LXV.
1274, febrer 26. Gandia
Jaume I estableix unes constitucions de pau i treua per al regne de València
Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valencie. Edició de 1515. Document 88 de Jaume I
Noverint universi, quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, etc.
Ad laudem et gloriam filii Virginis, cuius dono et gratia cohoperantibus dictum regnum Valencie, de manibus infidelium eripuimus, ut fideles semper in eodem regno et Deo et sanctis laudes et preconia debita solvant humiliter et devote; et etiam quod gentes ibidem existentes in Dei servitio cum universis bonis et singulis eorum per operam pacis ac securitatis, tranquilitatis nunc et semper gaudeant et letentur; paces perpetuas atque firmas in dicto regno Valencie instituimus; quas ab universis et singulis observari precipimus firmiter sub forma inferius constituta:
In primis, in dicta pace ponimus et constituimus ecclesiam cathedralem Valencie, et omnes alias ecclesias constitutas et constituendas in eodem regno; et omnia monasteria et loca religiosa cum universis et singulis pertinentiis eorundem et iuribus universis.
Item, in hac pace constituimus domos ordinum milicie Templi, Hospitalis Sancti Johannis Jherosolomitani, Calatrave et Ucclesii; et aliorum quorumlibet ordinum, cum castris, villis, alchareis, et quibuslibet aliis possessionibus et pertinentiis eorundem sive quibuslibet eorum universis et singulis iuribus.
Item, in hac pace constituimus ricos homines, nobiles, milites sive burgenses et alios universos et singulos homines eiusdem regni, cum eorum bonis et iuribus universis.
Item, in hac pace constituimus mercatores, viatores extraneos et privatos undecumque sint vel fuerint, euntes et redeuntes cum eorum mercimoniis et iuribus universis.
Item, in hac pace constituimus omnes caminos, vias, strata publica et privata, et omnes euntes, transeuntes et redeuntes n eis, cum bonis eorum et iuribus universis.
Item, statuimus quod nullus sit ausus alium occidere; quod qui occiderit moriat; salvo in hoc casu foro Valencie, videlicet si in deffensione sui corporis vel rerum suarum quis alium occiderit; probando legitime modum defensionis. Verumtamen si contingerit quod homicida fuerit nobilis vel miles, capiatur et detineatur firmiter captus quousque nobis significetur; et nos faciemus de eo et in eo quitquid facere debeamus; et nobis secundum qualitatem sui status visum fuerit expedire, et hoc facimus quia licet ob reverentiam militum executio justicie aliquantulum differatur; non auferetur propter hoc quin exequatur justicia qualis debeat suo loco et tempore sine mora.
Item, statuimus quod nullus sit ausus in caminum vel extra caminum occidere, capere, invadere, vulnerare, vel aliquis de bonis suis aufferre; etiam sub ocasione pignoris; quod si aliquis in hoc delinquerit de eo fiat secundum quod in primo capitulo de homicida est predictum, tamen si timerretur de fuga alicuius rei; de tali casu iniuriam passus vel damnum sive creditor possit illum capere et bona sua; ea intentione ut reddat illum reversus et bona justicie civitatis et castri vel ville propinquioris ubi hoc evenerit vel juntariis vel aliis officialibus nostris; et in tali casu dum probetur legitime quod timore fugue illius rei factum fuerit nullam penam sustineat huiusmodi pignorator vel etiam ocupator.
Item, statuimus quod nullus sit ausus in caminum emere aut recipere in pignus vel celare scienter uno modo vel alio, rem furatam raptam forciatam; quod qui fecerit rem illam amitat et restituatur statim sine aliquo pretio domino cuius fuerit; et ille talis emptor vel qui receperit rem illam impignore vel celaverit scienter, ut dictum est, tanquam malefactor sine remedio puniatur. Si vero ignoranter emerit vel pignus receperit vel celaverit amitat rem illam et reddat in continenti sine pretio aliquo domino cuius fuerit; et in hoc tamen casu pena malefitii non teneatur; tamen emptor vel detentor illius habeat recursum de re illa et interesse ad fideiussorem siquem accepit; vel ad illum qui vendidit rem illam vel cui traditit.
Et inter universa et singula que firmiter precipimus civitati fortius inhibemus quod nullus sit ausus emere vel recipere in pignus vel celare sarracenum vel sarracenam de pace nec aliquis de bonis eorum nec dare huiusmodi maleffitio aliquam operam vel effectum; quod qui fecerit ut dictum est et sarracenum sive sarracenam et bona eorum amittat; et nihilominus erit pena maleffitii obligatus. Illud idem mandamus de curritoribus et de aliis quibuslibet si in predictis inventi fuerint delinquisse. Et econverso mandamus quod sarraceni de pace qui in aliquo erraverint contra christianos vel contra res illorum.
Item, statuimus quod nullus sit ausus ullo modo vel alio in caminis, montibus, hermis, sive alio loco; capere, pignorare ganatos aliquos grossos vel minutos in aliquo loco regni Valencie; et specialiter non sit ausus pignorare ganatos Turoli et aldearum eiusdem; quos omnes et singulos grossos et minutos in ista pace constituimus; quod qui contra fecerit damno prius in duplum restituto pena malefitii teneatur; nisi essemus in casu superius expressu; quod timeretur de fuga; et quod illud posset legitime probari.
Item, statuimus quod si aliquis malefactor vel injuriator monitus fuerit vel citatus legitime, quod compareat coram locum nostrumen tenente vel justicia illius loci ubi comissum fuerit maleffitium; vel a suprajuntario nostro citatus fuerit; et ille malefactor per se vel per procuratorem sufficientem noluerit comparere et stare iuri; et sic per suam contumatiam junta illius loci vel alie iunte cum ipsa junta si necesse fuerit venerint super illum malefactorem et super bona ipsius; et huiusmodi malefactor visis iuntis venire super se ille si voluerit emendare vel proferebit firmancias de directo; primo et in continenti emendet sive restituat in duplum, ut dictum est, passis damna illa sive res illas vel extimationem ipsarum rerum in du`plum; et restituat et emendet superjuntariis et iunte omnes expensas et interesse; quas et quod fecerint propter illius malefactor continatiam a die videlicet qua exierint de domibus eorum et instando quousque reversi fuerint ad propia; postmodum vero recipiantur fideiussores et causa illa per iudicium terminetur; et in omni casu quando pene predicte in duplum evenerint medietas illius pene passis damna tradatur; reliqua vero medietas nostro erario aplicetur.
Item, mandamus et constituimus quod si aliquis viderit vel cognoverit malefactorem manifestum, cum maleficio vel sine maleficio, dum ipse malefactor sit manifestus statim significet illum baiulo vel justicie vel alcaydo vel suprajuntario vel officialibus quem vel quos primo inveneri poterit; et ille vel illi officiales nostri statim in continenti capiant malefactorem illum sicut superius dictum est; vel secundum quod de iure et foro fuerit procedendum. Si vero ille qui viderit vel cognoverit, ut dictum est, in hoc negligens fuerit aut remissus scienter; vel dicti officiales nostri alieni se habuerint; quilibet istorum in suo casu malefitio illo restituto in duplum pena malificii feriatur; sed si forte iste talis inventor sive cognitor malefactorum non poterit comode invenire aliquem de officialibus nostris; ipse habeat licentia capiendi huiusmodi malefactorem; et quod tradat illum officialibus nostris; si vero in tali loco evenerit quod neutrum istorum comode facere poterit donet appellitum; et audientes teneantur sequi appellitum prosequendo malefactorem quousque capiat illum si capere poterit; et si forte intraverit ille malefactor castrum vel villam nostram aliquam; vel castrum sive villam alterius cuiuslibet alcaydus sive justicia vel locumtenentes domini in illo castro vel villa teneantur reddere malefactorem et maleficium; et nisi fecerit extunc junta sive justicia possint se tornare ad castrum et villam et ad omnia bona eiusdem loci; et de damno quod in dicto castro vel villa de bonis factum fuerit super fatica eorum; nunquam sit facta ulla emenda.
Mandamus quod una junta teneatur sequi alteram si necesse fuerit vel monita fuerit.
Mandamus denique quod omnes et singuli habitantes in regno Valentie, tam christiani quam sarraceni, de pace quilibet secundum legem suam a XIIII annis ultra, jurent dictam pacem fideliter observare; et qui iurare noluerint sint extra pacem; et de damno quod eis factum fuerit nunquam compellatur aliquis eis in judicium vel extra respondere.
Miles vero, qui non fuerit secutus superjuntarios et juntam pro defendenda pace, prestet XX solidos; pedonus vero, decem solidos; de quibus habeat superjuntarius medietatem et nos aliam medietatem.
Et ut delinquentes forte sive malefactores quod absit contra pacem istam, ob defectum officialium nostrorum qualemcumque excusationem habere non possint, mandamus superjuntariis et aliis officialibus nostris quod querelantibus; quilibet in suo officio sive loco faciant exhiberi justicie complementum; alioquin pro certo habeant quod si inexhibenda justicia iuxta posse et scienciam, eorum fuerint necligentes in aliquo vel remissi; penam condignam a nobis sine remedio scienter sustinebunt et habebunt.
[Datum Gandie IIII kalendas martii anno a Nativitate Domini M. CC. LXXIIII].
1226, maig 13. Barcelona
Jaume I dóna llicència al monestir de Montserrat per poder establir un mercat setmanal a Monistrol
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 199, ff. 64v-65r. Còpia autoritzada de principis del segle XIV
In Christi nomine.
Pateat omnibus hominibus quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispesulani; bono animo et spontanea voluntate, ob remedium anime nostre et parentum nostrorum, cum hac carta perpetuo valitura damus, statuimus et perpetuo concedimus domino Deo et beate Maria Montis Serrati, et vobis Berengario de Bacco priori et omni conventui eiusdem cenobii presenti et futuro, quod ab hac die et deinceps fiat mercatum publicum et generale in alodio vestro ab antecessoribus nostris vobis libere concesso, sive in villa vestra que dicitur Monistrol in qualibet die sabbati, ad bonas consuetudines mercati quascumque ibi constitutur volueritis.
Predictum itaque mercatum, cum omnibus censibus, usaticis, placitis, firmamentis, leudis, justiciis, proventibus ordinariis et extraordinariis, et cum omnibus que modo aliquo ibi noscuntur pertinere, damus et concedimus Deo et memorato cenobio sancte Marie Montis Serrati et priori et conventui presenti et futuro, per alodium franchum et liberum, ad habendum et tenendum et perpetuo in pasce possidendum.
Enfranquimus etiam dictum mercatum et locum ubi fuerit situm, ab omni sensu, servicio vel usatico nostro, et ab omni qualibet exaccione regali et vicinali, ibi aliquo modo nobis pertinente.
Recipimus siquidem omnes homines, clericos videlicet laycos, milites, mercatores, extraneos et privatos, et omnes quodlibet personas cuiuscumque professionis fuerint ipsi mercato venientes, cum omnibus rebus, mercaturis secum portantibus vel ducentibus, vel portandi aut duci facientibus, in veniendo, manendo et redeundo quosque sint reverse in ospiciis eorum. Ita nostra proteccione, defensione securoque ducatu, tanquam vos nostros speciales et nostrarum civitatum.
Mandamus autem omnibus vicariis, baiulis et omnibus aliis aministracionem nostram ubique gerentibus, quod hanc donacionem et proteccionem nostram superius premissa teneant et observent et ab omnibus inviolabiliter faciant observari.
Quicumque autem contra predicta vel aliquid horum predictarum in aliquo venire attemptaverit, iram et indignacionem nostram noscat se perpetuo incursurum, et dampno prius in duplo restituto, pena mille aureorum a nobis absque aliquo remedio punietur, de quaquoque pena nos habebimus medietatem et dictum cenobium sancte Marie Montis Serrati aliam medietatem.
Datum apud Barchinone III idus madii anno Domini Mº CCº XXº sexto.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani, positum per manum suam propriam.
Ego S. terrachonensis archiepiscopus subscribo. Ego Gomicius de Almoguera, domini Regis notarius +.
Huius rei testes sunt S. archiepiscopus Terragone. B. episcopus Barchinone. G. episcopus vicensis. Nuno Sancii. P. Ferrandi de Albarrazino. G. de Angularia. Ugo de Mataplana. G. de Cervaria. Bernardi G. R. de Montecatano. G. R. senescalcus.
Ego G. Rabaza, notario domini Regi hoc scribi feci mandato ipsius loco die et anno prefixis. +
1228, març 13. Huesca
Jaume I dóna llicència al monestir de Montearagón per poder construir un forn de pa a la ciutat de Huesca
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 222B, f. 83r
In Christi nomine.
Sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispesulani; per nos et successores nostros, imperpetuum, volumus et ex mera liberalitate concedimus vobis dilectis nostris Johanni priori et toti conventui ecclesie Montis Aragone et successoribus vestris, quod possitis habere et construere furnum ad opus panis conquendi in illo vestro corrallo quem habetis in Osca, extra murum lapideum in barrio de Alquibla, qui scilicet fuit de dompno Perixol.
Ideoque volumus et concedimus quod ab hac die in antea in quo presens scribitur instrumentum, liceatque vobis quandocumque velitis dictum furnum hedifficare, construere et habere ad coquendum panes, et teneatis ipsum et possideatis et expletetis, ad vestrum comodum, sicut melius dici potest ad omnes vestras vestrorumque voluntates omni tempore faciendas libere penitus et sine aliqua servitute, et habeatis et percipiatis inde illud quod a furnis panum oscensis consuetum est accipere vel habere vestre penitus voluntati.
Et quicumque ad coquendum voluerit ibi adducere massam vel panes suos, possint facere sine aliquo metu pene nec teneantur nobis unquam vel alicui certo nomine inde aliquo respondere.
Datum apud Oscam IIIº idus marcii sub era Mª CCª LXVIª.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonis, comitis Barchinone et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: Ato de Focibus, majordomus Aragonum, Garcia Periz de Mintat, Pero Maza, Assalitus de Gual, Pelegrinus de Trossillo, Garcia de Orta, Peregrinus de Bolas, maiordomus curie, Pero Periz, justicie Aragonum.
Sig+num Guillermi scribe, qui mandato domini Regis pro Petro Sancii notario suo hanc cartam scripsit, loco, die et era prefixis.
1228, octubre 28. Agramunt
Aurembiaix, comtessa d'Urgell, amb el consentiment de Jaume I, present al mateix acte, confirma al monestir de Poblet les donacions fetes pel seu pare, el comte Ermengol
Arxiu Històric Nacional. Sigil·lografia. Caixa 14, nº 11. Procedeix de la col·lecció de pergamins del monestir de Poblet.
Notum sit vobis quod nos Aurembiax, Dei gratia comitissa Urgelensis, ob redemcionem peccatorum meorum et patris et matris mee et omnium parentium meorum, per nos et omnes successores nostros, cum hoc presenti instrumento perpetuo valituro, confirmamus et concedimus domino Deo et beate Marie Populeti et tibi, Raimundi, abbati et omnibus fratribus eiusdem loci presentibus et futuris, omnia et singula que vobis in Ylerda dedit pater meus Ermengaudus, bone memorie, et decimas omnium fructuum, proventuum de Medargues, et decima de omni decima et decimas omnium rerum quas aliquando accipiebat in Acrimonte et in eius terminis, de decima monete ucusque fiat sicut continetur in instrumento inde vobis a patre meo confecto, et quatuor tritici kaficia qui [.....] vobis dedit in Linerola. Hec inquam predicta omnia et singula confirmamus, concedimus vobis predictis et monasterio nostro, sicut melius et plenius dici, scribi et intelligi potest et superius est iamdictum, et in testamento patris mei et in omnibus instrumentos super his vobis [.....] confectis, firmius, sanius et plenius continetur.
Preterea confirmamus et concedimus domino Deo et beate Marie Populeti et vobis Raimundi, abbati et fratribus eiusdem loci, presentibus et futuris, omnes inmunitates, libertates et franquitates quibus vos et monasterium vestrum et omnia loca vestra que in toto comitato habetis vel habituri estis, predictus pater meus Ermengaudus liberaliter et integris insignivit.
Hec igitur predicta omnia confirmamus et laudamus, sicut in vestris instrumentis et privilegiis continetur, et ut superius integrius est notatum.
Quicumque autem quod absit contra hanc confirmacionem et concessionem venire temtaverit, iram Dei et nostram incurret, et yllato dampno in cadrupum domui Populeti restituto mei et meis successoribus omnibus mille aureos nomine pene dabit.
Quod est actum V kalendas novembris anno Domini Mº CCº XXº octavo.
Sig+num Aurembiay comitisse Urgelis, qui hoc firmo et concedo firmarique rogo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani, qui hec laudamus et confirmamus, apositum per manum Guillermi Scribe, in Acrimonte, die et anno predictis.
Testes huius rei sunt: [1ª. col.] R. de Monte Catano, Jacobus de Cervaria, Poncius de Cervaria. [2ª. col.] G. Rabacia notarii domini Regis, Petrus Sancii notarii domini Regis, G. de Zasala notarii domini Regis. [3ª. col.] Frater Petrus de Minsosar monacus, frater G. d.Aguilar con[....]us Populeti.
Ego R. Vitalis, escriptor domina comitissa qui hoc signum + fecit.
Sig+num Bernardi de Villaplana, qui hoc scripsit mandato domine comitisse.
1229, juliol 23. Barcelona
Jaume I eximeix al prior del monestir del Santo Sepulcro de Calatayud, de l'obligació de tributar pel concepte de cena, excepte en cas que el rei es trobe personalment a Calatayud o Daroca
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Sigil·lografia. Caixa 14, nº 2. Pergamí original procedent de la col·lecció de pergamins del monestir del Santo Sepulcro de Calatayud
Manifestum sit cunctis presentibus atque futuris quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone, dominus Montispesulani; attendentes esse debitam regie magestatis omnia loca religiosa ampliare, et ea multis modis augmentare, et malis foribus sive consuetudinibus deffendere penitus et custodire; igitur cum hac presenti carta perpetuo valitura, damus et concedimus atque laudamus vobis, dilecto nostro B. priori sancti Sepulcri et fratribus eiusdem presentibus atque futuris, quod de illa cena que nos accipere debemus in aldeis vestris que sunt site in termino Calataiubii et Daroce, teneamini nullatenus alicui de cetero respondere, nisi vero nos ad partes Calataiubi et Daroce contingerit personaliter advenire.
Et si forte aliqua carta contra hanc meam concessionem sive statutum de cetero a curia nostra emanaret, a vobis ne obediatur ullomodo.
Constituimus etiam et firmiter damus in mandatis senioribus, repositariis, merinis, justiciis, juratis, judicibus et alcaldis et universis aliis officialibus nostris statutis et statuendis, quod contra hoc meum preceptum a nobis liberaliter constitutum non veniant vel aliquem venire permitant, sed omnia predicta et singula observent et inviolabiliter ab omnibus faciant de cetero fideliter observari, si de nostri confidunt gratia vel amore.
Datum Barchinone X kalendas augusti anno Domini millesimo CCº XXº nono.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª. col.] B. episcopo Barchinone, Nunius Sancii. [2ª. col.] G. de Montecatano, vicecomes Bearnensis, H. de Mataplana, G. de Montecluso. [3ª. col.] B. de Forux, Dalmacius de Rocaberti, Sancius de Vallibus.
Sig+num Petri de Sancto Melione, scriptoris, qui hec mandato domini Regis scripsi pro G. de Sala, notario suo, loco, die et anno prefixis.
1230, octubre 15. Mallorca
Jaume I dóna a Pere Sangüesa un obrador a la ciutat de Mallorca
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 476B, f. 87r
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et dominus Montispesulani; cum presenti carta per nos et omnes heredes et successores nostros donamus, confirmamus et laudamus per proprium alodium liberum atque franchum tibi, fideli nostro Petri Sangossa, illud operatorium nostrum quod est ante operatoria nove Balagarii tendarii.
Affrontat operatorium illud de una parte in domibus tuis quas tenes pro domino Nuno, de alia parte in operatoriis magistri Raholsi, de alia parte in honore nostro, et de quarta parte in via.
Ita quod de cetero tu et tui predictum operatorium cum suis affrontacionibus et pertinenciis a celo usque in abissum habeatis, teneatis, possideatis et expletetis franchum et liberum, ad dandum, vendendum, impignorandum et ad omnes tias tuorumque voluntates cuicumque volueritis faciendas, exceptis militibus atque sanctis.
Mandantes vicariis, baiulis et nostrum locum tenentibus et aliis nostris subditis universis, tam presentibus quam futuris, quod hanc donacionem firmam habeant et observent et non contraveniant in aliquo si confidant de nostri gratia vel amore.
Datum apud Maioricas idus octobris anno Domini Mº CCº XXXº.
Signum + Jacobi, Dei gracia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Ferrarius prepositus Terrachone. Ferrarius de Sancto Martino. [2ª col.] Exeminus de Urrea. Petrus Cornelii. Valesius de Bergua. [3ª col.] Dompno Ladro. Guillermus Assaliti. Petrus de Alcalano.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis pro Guillermo de Sala, notario suo, hanc cartam scripsit.
1230, octubre 23. Mallorca
Jaume I dóna al prepòsit de Tarragona la quarta part de l'aigua que arriba canalitzada a la ciutat de Mallorca
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 476B, f. 8r/v
In Christi nomine.
Quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et dominus Montispesulani; per nos et omnes heredes et successores nostros laudamus et concedimus vobis, dilecto nostro Ferrario preposito Terrachone et vestris imperpetuum, et quibus vos volueritis, quartam partem tocius aque que venit ad civitatem Maiorice, cuius usum vos et vestri habeatis, possideatis et adempretis, die ac nocte, huyeme et estate, cum aqueductu, undecumque vos melius et oportunius videritis ad villam vestram et portum que ibidem pro parte nostram vobis assignavimus.
Item, damus vobis et concedimus quod faciatis molendinum de eidem aqua in domo vestra seu in barbacana eiusdem, cum reguis et subreguis et aqueductibus, et omnibus aliis ad usum et consuetudine molendini pertinentibus.
Que omnia damus, laudamus et concedimus atque presencialiter tradimus vobis et vestris et cui volueritis libere atque franche, sine omni nostro nostrorumque retentu, ad dandum et alienandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates inde perpetue faciendas.
Confirmantes etiam vobis et laudantes per nos et nostros, donationes et assignaciones quas vobis fecimus atque assignamus in insulis maioricarum, sicut melius dici et intelligi potest seu ab aliquo excogitari, ad vestrum salvamentum et comodum et vestrorum, sine omni nostro nostrorumque retentu.
Mandantes vicariis et baiulis et nostrum locumtenentibus et aliis nostris subditis universis, presentibus et futuris, quod hanc donacionem, concessionem et confirmacionem nostram ratam et firmam habeant et observent, et ab omnibus districte observari faciant, si de nostri confidunt gratia vel amore, et in nullo sunt ausi contravenire ullo unquam tempore.
Datum apud Maioricas X kalendas novembris anno Domini Mº CCº tricesimo.
Signum + Jacobi, Dei gracia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Ferrarius de Sancto Martino. Guillermus de Montecateno. [2ª col.] Exeminus de Urrea. Petrus Cornelii. Petrus Massa. [3ª col.] Pelegrinus de Castel Assol. Dompnus Ladro. Petrus de Alcalano.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis pro Guillermo de Sala, notario suo, hec scribi fecit loco die et anno prefixis, cum suprapositis literis in quinta linea ubi dicitur "molendini".
1232, gener 30. Teruel
Abu Said renúncia als seus drets en la ciutat de València en favor de Jaume I
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Pergamino 480 de Jaume I. Còpia autoritzada de 1319
Garcia Edo, Vicent: "Los escribanos de la Cancillería Real en la conquista de Valencia por Jaime I (el problema de Guillem y Guillemó". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1988, p. 284
Sit omnibus manifestum quod ego, Çeyd Abuçeyd, rex Valentia, per me et per omnes filios ac successores meos, bona voluntate et bono libenti corde, propter multa et magna servitia que a vobis, domno Jacobo, regi Aragonum, suscepi et suscipio incessante, absolvo, remito, concedo, et dono vobis, predicto regi Aragonum et vestris successoribus in eternum, totam illam partem exitum quam retinueram in Valentia civitate et suis terminis, in aliis scilicet cartis que sunt inter vos et me, et que facta fuerunt transactis temporibus apud Calataiubii.
Ita quod omne ius et rationem, quam ratione illarum cartarum et conventiarum, vel alio ullo modo et in suis in terminis, absolvo vobis et vestris, et dono et concedo per secula cuncta per propriam hereditatem vestram, ad omnes vestras voluntates et vestrorum faciendas perpetuo, sine aliqua mea et meorum retentione, sicut melius dici potest ad vestrum comodum et vestrorum, salvis aliis convenientiis mihi et meis que sunt et continetur in illis primis iamdictis cartis.
Datum apud Turolium, tertio kalendas februarii era millesima ducentesima septuagesima.
Sig+num Guillermi, scriva, qui mandato domini Açeyd hanc cartam scripsit loco die et era prefixis.
1232, agost 10. Osca
Jaume I permuta el castell i la vila de "Ançano" per les heretats que tenia Pelegrí d'Atrosillo a la vila de Pina
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Pergamins de Jaume I, nº 466. Original partit per ABC pel marge superior
Notum sit cunctis quod ego Pelegrinus de Trosillo et ego dompna Sancia Lopiç eius uxor, per nos et per omnes successores nostros cambiamus et donamus, concedimus perpetuo et laudamus vobis, domno Iacobo, Dei gratia regi Aragonum et regni Maioricarum, comiti Barchinone et Urgelli et domino Montispesulani et vestris omnibus successoribus in eternum, totam illam nostram hereditatem quam habemus in Pina, sicut fuit de nostra tia et de meo avolorio, totam integre cum casis et casalibus et cum furno et balneo et cum vineis et cum parrallo; et hereditatem que fuit de Garcia Morien, et hereditate que fuit de dompna Galiana, et hereditate que quondam fuit de Dominico Sancium et uxoris sue, et sic sunt inter totum centum kafiçate terre.
Que omnia supradicta et singula, cum omnibus suis pertinenciis et sicut nos ea inde habemus melius et habere debemus franchi et liberi, ad dandum, vendendum, impignorandum et alienandum, et ad omnes vestras voluntates excambiamus vobis domino Regi iamdicto et vestris successoribus, per castrum et villam scilicet de Ançano, quod recipimus et ex cambio omnium predictorum.
Nos itaque Jacobus, rex predictus, per nos et successores nostros, recipientes predictas hereditates pro cambio de Ançano, donamus, concedimus et liberamus perpetuo illud vobis Pelegrino de Trossillo et dompne Sancie uxori vestre et vestris successoribus per hereditatem castrum scilicet et villam predictam, cum hominibus et feminis ibi habitantibus et habitaturis, et cum terminis et pertinenciis suis, cum peitis, precariis, pedidis, cenis, hostibus et cavalcatis et earum redemptionibus, et cum monetaticis et cum toto domino nostro integre quod ibi habemus et habere debemus aliqua causa vel racione, sine omni retencione quam ibi non facimus ullo modo. Quod castrum de Ançano et villam cum omnibus et singulis supradictis habeatis, teneatis, possideatis et expletetis franche et libere, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras voluntates perpetuo faciendas.
Datum apud Oscam IIII idus augusti era millesima CC LXXª.
Sig+num Pelegrini de Trossillo. Sig+num Sancie uxoris eius, qui hec concedimus et laudamus.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Rodericus de Liçana. Egidius de Trossillo. [2ª col.] Dompnus F. infans Aragonum. Garcia de Orta. Lupus Exeminiç de Lusia. P. Maça. [3ª col.] B. Guillermi. Pelegrinus de Bolas. Sancius de Vallibus.
Sig+num Guillermi, scribe, qui mandato domini Regis hanc cartam scripsit loco die et era prefixis.
1235, març 16. Zaragoza
Jaume I enfranqueix d'alguns imposts els veïns de Miranda
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Pergamins de Jaume I, nº 670. Original
Manifestum sit omnibus quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; attendentes vos fideles nostros universos homines de Miranda plurimis pauperitatibus ac variis ne[cess]itatibus ac g[...]aces nimium et aff[.....]es et ad relevacionem vestram et ut prefata villa quasi de novo sit de cetero populata, per nos et omnes successores nostros, cum presenti carta nostra firmiter et perpetuo valitura, enfranquimus vos predictos homines de Miranda et successores vestros qui ibi nunc estis vel in antea fueritis populati, ab omni peyta, questia, paria, tolta, forcia et omnibus aliis serviciis et exaccionibus que dice possunt vel nominari, que vos unquam [......] vel alicui seniori estis facere consueti.
Retinendo nobis et nostris successoribus hostem, cavalcatam et earum redempcionem, homicidia, calonias et cetera nostra iurisdiccioni pertinencia ac monetaticum cum centum Lti. solidum denariorum jaccense monete, quas singulis annis pro tributo et censu donetis nobis et nostris successoribus et seniori qui pro nobis villam de Miranda tenuerit supradictam hereditatem vero tantum que ad nostram iuvarium pertinet similiter retinemus.
Nullus igitur de gratia nostra confidens sive sit senior sive alius homo noster vel aliam, audeat de cetero vos vel res vestras aliquas invadere, capere, pignorare, compellere, forciare, distringere, ad dandum vel solvendum huiusmodi predicta vel eorum aliqua a quibus vos et successores vestris superius, perpetuo enfranquimus, salvis et integris omnibus que nobis et nostris successoribus retinemus et donamus, laudamus, et concedimus vobis et vestris successoribus quod ad opus et usum vestri bestiarii et ganati habeatis per totam terram et per omnia loca dominacionis nostre, aquas, pascua et erbis, montis et intretis in bovalariis, et non teneamini propterea facere servicium alicui, nec dare carnagium vel aliqua consuetudine.
Statuentes firmiter et mandantes majoridomus, senioribus, reppositaris, merinis, justiciis, çavalmedinis, juratis et concilio Cesarauguste et aliis nostris subditis universis presentibus et futuris, quod hanc franquitatem nostram et concessionem firmam habeant et observent et non contraveniant si de nostri et successorum nostrorum confidant gratia et amore.
Datum apud Cesaraugustam XVI kalendas aprilis Era Mª CCª LXXª tercia.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comiti Barchinone et Urgelli et domini Montepesulani.
Testes huius rei sunt: [1ª col.] S. episcopus cesaraugustanensis. [2ª col.] P. Cornelii majordomus Aragone. P. Ferrandi de Açagra. [3ª col.] Garssias Romei. Fr. Açnari. [4ª. col.] S. de Orta. G. Assalliti. [5ª. col.] P. Maça. G. de Orta. [6ª. col.] Eximeni Petri reppositarius Aragonum. P. Petri justicia Aragonum.
Sig+num Petri Johannis, scriptoris, qui mandato domini Regis pro P. Sancii notario suo hec scripsit, loco die et era prefixis.
1235, abril 27. Osca
Jaume I fa donació del castell i la vila de Begís a l'orde de Calatrava
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 864, f. 119r/v. Còpia autoritzada de 1338
Garcia Edo, Vicent. "Los escribanos de la Cancillería Real en la conquista de Valencia por Jaime I (el problema de Guillem y Guillemó)". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1988, pp. 287-288
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; cum presenti carta nostra firmiter et perpetuo valitura, donamus, laudamus, atque liberaliter concedimus vobis, venerabili et dilecto nostro fratri Luppo Martini, comendatori de Alcanicio, et per vos domui ordini fratribus et conventui de Calatrava, presentibus et futuris, castrum nostrum et villam de Bexis, cum hominibus et feminis qui ibi sunt vel erunt, cuiuscumque legis vel conditionis sint, et cum domibus, campis, vineis et ortis, et terras heremis et populatis, et cum lignis et arboribus, aquis, pascuis et erbis, terminis, montis, silvis et vetaticis, et cum herbaticis, ingresibus et egresibus, et cum furnis, molendinis, columbariis, et cum ecclesiis, deçimis et primiciis, et cum terris et iuribus eorundem, et cum redditibus, proventibus, usibus et serviciis hominum, et cum protantis et consuetudinibus universis, et cum omnibus melioramentis et incrementis factis faciendis, et cum aliis iuribus et pertinenciis ad predictum castrum et villam pertinentibus vel debentibus pertinere, ac cum omni nostra potestate et pleno dominio, ut de cetero vos et fratres et conventus de Calatrava predictum castrum et villam, cum omni integritate, per vestram propriam et francham hereditatem teneatis et possideatis pacifice et quiete, ad dandum, vendendum, alienandum, et ad omnes vestras succesorique vestrorum voluntatis perpetuo faciendas, salvo semper nostram nostrorumque fidelitatem.
Statuentes firmiter et mandantes senioribus, merinis, repositariis, justiciis et nostris subditis universis, quod hanc donacionem nostram firmam habeant et observent et faciant firmiter observari.
Datum apud Oscam, quinto kalendas madii era millesima ducentesima septuagesima tercia.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes huius rei sunt: Guillermus episcopus oscensis, frater Ugo de Montelauro, magistri Templi, Hugo Folialquerii, castellanus Emposte, Ferrandus infans Aragonum, Petrus Cornelii, majordomus, Bernardus Guillermi, F. Açnarii, S. de Orta, Ferrarius Petri de Pina, Eximinus Petri, repositarius, Petrus Petri, justicie Aragonum.
1235, maig 2. Saragossa
Jaume I dóna al monestir d'Escarp el lloc de Coratxà, en terme de Morella
Arxiu Històric Nacional. Clergat. Pergamins. Carpeta 419, nº 11. Original
Publicat a la col·lecció Huici-Cabanes (nº 129) prenent com a base una còpia mal datada d'aquest document, que va fer que es publicara com si fóra de l'any 1230.
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; cum presenti carta per nos et successores nostros, donamus, concedimus et laudamus per propriam hereditatem, liberam et francam, vobis dilectis nostris fratri Berengarii abbati totique conventui de Escarpio, presentibus et futuris, locum qui dicitur Coraxa, in termino de Morella.
Ita quod predictum locum habeatis perpetuo et possideatis ac expletetis francum et liberum, cum terminis et pertinenciis suis, cum pratis, pascuis, herbis, aquis et lignis, et cum omnibus que pertinent et pertinere debent ad illum locum, ad dandum, vendendum, impignorandum et alienandum, et ad omnes vestras voluntates perpetuo faciendas.
Mandantes vicariis, baiulis, et nostris subditis universis, presentibus et futuris, quod hanc donacionem nostram firmam habeant et observent et faciant firmiter observari, et non contraveniant in aliquo, si confidant de nostri gratia vel amore.
Datum apud Cesaraugustam VI nonas madii anno Domini millesimo CC XXX quinto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] S. episcopo Cesarauguste. G. episcopo Tirasone. [2ª col.] Dompnus Blascus de Alagone. Petrus Cornelii. Valesius de Bergua. [3ª col.] Dompnus Ladro. Blascus Maça. Garcia de Orta.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis pro Petro Sancii, notario suo, hanc cartam scripsit loco die et anno prefixis.
1235, agost 28. Tortosa
Jaume I dóna a l'abat i convent de Benifassà tots els drets que li pertànyen al lloc de Bovarç, terme de Montgrí
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Carpeta 419, nº 20. Original
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; cum presenti carta, per nos et successores nostros, donamus, concedimus et laudamus, ob remedium anime nostre et parentum nostrorum, Deo et vobis, fratri I. abbati et conventui de Benifaça, presentibus et futuris, totum nostrum dominium directum et racionem quam habemus et habere debemus in loco qui dicitur Bovarç, quod est in Montenigro, ad habendum perpetuo et tenendum, ad omnes vestras voluntates, sicut melius dici potest sine nostro retentu et nostrorum.
Datum apud Dertusam V kalendas septembris anno Domini millesimo CC XXX quinto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragone et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] B. Guillermi. Guillermus de Montecatano. [2ª col.] Raimundus Berengarii de Ager. Ferrandus Periç de Pina. Sancius de Vallibus. [3ª col.] Royg Gomiç. Petrus Petri, justicia Aragonum. Arnaldus Sord, majordomus curie.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis pro Petro Sancii notario suo, hanc cartam scripsit loco die et anno prefixis.
1237, gener 7. Tarrassa
La reina Violant escull el monestir de Benifassà per a la seua sepultura
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Carpeta 420, nº 1. Original
Manifestum sit omnibus quod nos, domina Yoles, Dei gratia regina Aragonum et regni Maioricarum, comitissa Barchinone et Urgelli et domina Montispesulani; attendentes quod nemo in carne positus possit evadere quin persolvat carnis debitum universe; hac igitur, consideracione inducte eligimus nostri corporis sepulturam quandocumque et ubicumque nos mori contigerit, in monasterium de Benyfaça, quod dominus rex Jacobus vir noster fundavit pariter et construxit.
Quam sepulturam ibi eligimus ob solucione anime nostre, quia credimus ibi domino Deo et gloriose genitrici eius die noctui perpetuo famulari. Nec inde unquam nostram mutabimus voluntatem.
Datum apud Terrachiam VIIº idus ianuarii anno Domini Mº CCº XXXº sexto.
Signum + Yoles, Dei gratia regine Aragonum et regni Maioricarum, comitisse Barchinone et Urgelli et domine Montepesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] R. Fulconis, vicecomes Antilone. Bernardus Guillermi. [2ª col.] Guillermus de Cardona. G. de Malyona. Assallitus de Gudal. [3ª col.] G. vicecomes biterrensis. Ferrandus Petri de Pina. Rodericus Gomiç de Sesse.
Sig+num Petri Johannis, qui mandato domine Regine, pro Gerardo notario suo, hanc cartam scripsit, loco die et anno prefixis.
1237, juny 25. El Puig
Jaume I dóna a Roderic Jiménez de Tauste unes cases i terres a Vilafamés, que fóren de Çot Alfarabilia
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 481, nº 55R. Original
Sit omnibus manifestum, quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et omnes successores nostros donamus et concedimus vobis, dilecto nostro dompno Roderico Eximini de Taust et vestris successoribus, per propriam hereditatem, liberam et francham, domos que sunt in vila de Villahames, que fuerunt de Çod Alfarabilia, mauro, cum suis affrontacionibus universis; et damus et concedimus vobis duas jovatas terre in termino de Villahames.
Ita quod dictas predictas domos, cum suis affrontacionibus, a celo usque in abissum, et duas jovatas terre cum suis pertinenciis, habeatis, teneatis, possideatis et explectetis, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque volueritis perpetuo faciendas.
Datum apud castrum de Çebola, VII kalendas julii era Mª CCª LXXª quinta.
Quas duas jovatas terre assecuramus vobis insimul et contiguas cum illa hereditate Dalpeni, mauri, ita quod cum illa hereditate sint due jovate terre.
Signum + Jacobi, Dei gratis regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Dompnus F. infans Aragonum. Dompnus P. Cornelii, majordomus Aragone. [2ª col.] Dompnus Garcia Romei. Dompnus P. Ferrandi. Dompnus Artallus de Luna. [3ª col.] Dompnus Ex. de Urrea. Dopnus Ladro. Dopnus Ex. Lupi Danvios, majordomus curie.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis pro [domino Berengario], barchinonensi episcopo cancellario suo, hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
1238, febrer 15. El Puig
Jaume I dóna a Açnar de Rada deu jovades de terra i deu cases a l'alqueria de Beniamar
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 481, nº 60R. Original
Garcia Edo, Vicent. "Los escribanos de la Cancillería Real en la conquista de Valencia por Jaime I (el problema de Guillem y Guillemó)". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1988, pp. 289
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et omnes successores nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham, et liberam, vobis Aznario de Rada et vestris successoribus imperpetuum, decem jovatas terre et decem domos in alqueria de Beniamar, ad habendum, tenendum, possidendum et explectandum, cum introitibus et exitibus, affrontacionibus, et suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque volueritis faciendas.
Datum Podio Sancte Marie, quintodecimo kalendas marcii era Mª CCª LXXª sexta.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] B. de Entença, [2ª col.] G. de Aquilone, F. Petri de Pina, [3ªcol.] P. Arnaldi de Casserras, P. Garcez de Roda.
Signum + Guillemoni Scribe, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, barchinonensi episcopo cancellario suo, hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
1238, abril 30. València
Jaume I dóna a Guillem de Portella l'alqueria de Borbotó i unes cases a València
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 481, nº 63R. Còpia autoritzada de 1275
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et omnes successores nostros, damus et concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam vobis Guillermo de Porteylla et vestris successoribus, imperpetuum, alquerian de Barbatur, et domos in Valencie de rayç Aglap, et ortum de Muinet Açanabir, ad habendum, tenendum, possidendum, explectandum, cum pratis, paschuis, herbis, aquis et lignis et terminis, introitibus et exitibus, affrontacionibus et suis pertinenciis suis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque volueritis perpetuo faciendas, exceptis clericis et viris religiosis.
Excipimus tamen inde furno et molendina factos et facienda, quos et que nobis et nostris perpetuo retinemus.
Datum in obsidione Valencie, pridie kalendas madii era Mª CCª LXX. sexta.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maiorcarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Bg. de Entença. [2ª col.] A. de Alagone. G. de Aquilone. [3ª col.] F. Petri de Pina. Gombaldus de Entença.
Signum + Guillemoni Scriba, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, barchinonense episcopo cancellario suo, hec scribi fecit, loco die et era prefixis.
1238, desembre 19. València
Jaume I dóna a Abu Said, durant la seua vida, els drets pertanyents a la corona en els castells i viles d'aquest noble musulmà, i en especial li reconeix el dret al castell i la vila d'Alpont, que a la seua mort tornarà a la corona reial
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Pergamins de Jaume I, nº 1025, còpia autoritzada de 1319
Chabás, Roque. "Ceit Abu Ceit". El Archivo, 1891, pp. 299-300. Aquest document està incorrectament datat. Diu "quarto decimo kalendas januarii Era Mª CCª XLª sexta", la qual cosa ens situaria el 19 de desembre de 1208. Revisant tota la documentació coneguda de Jaume I al llarg del seu regnat, l'únic moment en què un 19 de desembre sembla que pot haver estat promulgat és el 19 de desembre de 1238, data a prop de la qual hi ha un document signat amb el sistema de l'Era, amb coincidència de tres dels testimonis que figuren en aquest document, que en orígen indicaria "Era Mª CCª LXXª sexta" i ens remetria a la data que proposem com a probable
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros absolvimus et diffinimus vobis, dilecto nostro Aceydo Abuceyt, nepoti regis Almomelini, quamdiu vixeritis, tantum omnes quartos omnium redituum et exituum, de universis et singulis castris et villis [.... .... ....] quos quartos retinuimus in convenienciis inter nos et vos [.... .... .... ....] et exituum de castris et villis vestris omnibus [.... ....] percipiatis in tota vita vestra integriter et potenter, et de ipsis quartis vos et vestri, quamdiu vixeritis, non teneamini nobis et nostris successoribus respondere seu donare aut [.... ....] de predictis quartis et fructibus quos in vita vestra perceperitis solutionem eorum nec partem aliquam nobis et nostris non donetis, sed eos habeatis in perpetuum.
Quartos autem post vitam vestram percipiamus in castris et villis [.... .... ....] exitibus et reddibus, post vitam vestram [.... .... .... .... .... ...]. et provenientibus in illos.
Quartos autem exituum et reddituum percipiamus nos et nostri per manum baiuli vestri aut baiulorum vestrorum, quem baiulum vel quos vos et domini castrorum et villarum vestrarum possitis et sint ibi ponere sine omni expensa vestra et vestrorum, quam in colligendis quartis, levandis et percipiendis, non faciant autem servicium exaccionem ostem, cavalcatam, peytam, calonyam, ius neque iurisdiccionem exigere nec accipere non posimus in aliquibus redditibus et exitibus castrorum et villarum vestrarum [.... .... ....] dictos quartos exituum, quia castra et villas a sarracenis dominis, et dedistis nobis et nostris quartum in exitibus et redditibus eorundem, adinvicem etiam ordinamus quod castrum de Altoponte sit in fidelitate quamdiu vos Aceyt vixeritis, in quem ambo convenerimus, et post obitum vestrum ipsum castrum de Altoponte nobis et nostris remaneat cum suis pertinenciis.
Datum Valencie quarto decimo kalendas januarii era Mª CCª [LXX]ª sexta.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum, Valencie, comesque Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes qui fuerunt: F. infans Aragonum. G. Ferrer. A. de Luna. Eximenus de Urrea. Berenguer de Entença.
Signum + Guillemoni Scribe, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, Barchinonensi episcopo cancellario suo, hoc scripsit loco die et era prefixis.
1239, maig 4. València
Jaume I dóna a Offredo Ros d'Orsins unes cases a València, tant per a ell i els seus germans, com per als seixanta cavallers que els van acompanyar en la campanya militar de conquesta de la ciutat
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 895, ff. 132v-133r. Còpia autoritzada de meitat del segle XIV.
Villalmanzo Cameno, Jesús: "Cinco pergaminos inéditos de Jaime I y Alfonso X conservados en el Archivo del Reino de Valencia". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1988, pp. 503-504. Efectúa la transcripció a partir d'una còpia de 1540. La transcripció ací publicada és la del manuscrit a dalt referenciat
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros successores damus, concedimus vobis, Offredo Ros de Urssinis de Campo Floris, militi et de nobilissimo genere romanorum sancte urbis Rome, et tribus fratribus vestris, et sexaginta sociis equitibus vestris, qui fuistis in servicio Dei omnipotentis et beate Marie carissime domine nostre et nostri, tunc in conquesta regni et civitatis Maiorice, et nunc in conquesta regni et civitatis Valencie, continue, sex vicos cum sexaginta quatuor hospicia notabilia et multa alia minuta, intus civitatem Valencie predicte, confrontatur cum barrio de Album Calbo, et cum barrio de Jayceradi, et cum barrio de Algalgra, et cum barrio de Alhadram, et cum barrio hominum de Ilerda, et cum barrio hominum Barchinone, et cum murum civitatis; ad habendum, tenendum, possidendum, explectendum, cum introitibus et exitibus et affrontacionibus et suis pertinenciis universis ut franchum alodium vestrum et libero, a celo in abissum, ad dandum, vendendum, alienandum, impignorandum, et ad dividendum cum fratribus vestris et sociis sexaginta, sicut volueritis perpetuo faciendas.
Datum Valencie quarto nonas madii era Mª CCª LXXª VIIª.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum, Valencie, comitis Barchinone et Hurgelli et dominus Montispesulani.
Huius rei testes sunt: Petrus Fernandez de Açagra, Eximinus de Urrea, Guillermus de Aguilone, Arnaldus de Agudell, Fernandi Petri de Pina.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis, pro domino Berengario, barchinonense episcopo cancellario suo, hec scribi fecit loco die et era prefixis.
Et lecto fuit domino Regi.
1240, agost 18. València
Jaume I dóna a vint repobladors procedents de Tremp, cases i terres en Moncada, prop de València
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 481, nº 72R. Còpia autoritzada de 1258
Garcia Edo, Vicent. "Los escribanos de la Cancilleria Real en la conquista de Valencia por Jaime I (el problema de Guillem y Guillemó". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. 1988, pp. 289-290
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros donamus et concedimus et stabilimus in perpetuum vobis, R. de Solmons, P. Arnaldi, A. Guillermi, Bover, R. de Besturç et Ferrario de Sancta Fide, et aliis sociis de Tremp qui populaverint et habitaverint ibi, viginti domos sive albergos in turre de Montecateno que est in termino de Valencia.
Quas domos sive albergos, cum illis ortis qui se tenuerint cum eisdem domibus, habeatis semper vos et vestri franchas et liberas.
Et damus vobis et vestris viginti iovatas terre in termino eiusdem turris, de quibus dabitis nobis et nostros vos et vestri, quartam partem de omnibus fructibus et expletis que Deus ibi dederit fideliter.
De illis scilicet terris que fuerint in rigadivo, et de illis terris que fuerint in secano, dabitis quintam partem de blado intus aream tracturatum et vindemiam intus vineam vindemiatam.
Et hec sine missione nostra aliqua et nostrorum.
Et sic ab hac die in antea dictas domos et ortos et dictas viginti iovatas terre habeatis semper sub dictis conditionibus, ad habendum, tenendum, possidendum et expletandum, cum introitibus, exitibus, et affrontationibus et suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates perpetuo faciendas, exceptis militibus et sanctis.
Datum Valencie XV kalendas septembris anno Domini millesimo CC quadragesimo.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Ferrarius, infans Aragonum, [2ª col.] Eximini de Urrea, Petrus Ferrandi de Albarraçin, [3ª col.] Eximini de Luna, Eximini Petri, repositarius regni Valencie.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, barchinonensi episcopo cancellario suo, hanc cartam scripsit loco die et anno prefixis.
Lecta fuit Regi.
1240, novembre 13. València
Jaume I dóna l'alqueria de Moncada, en terme de València, a cent confrares de Calatayud
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 481, nº 73R.
Garcia Edo, Vicent. "Los escribanos de la Cancillería Real en la conquista de Valencia por Jaime I (el problema de Guillem y Guillemó)". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1988, pp. 290-291.
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros, in emenda et restitucione illarum centum jovatarum terre, quas vobis centum confratribus Calatajubii dare debebamus ad annonem in Sogon, donamus nunc et tradimus ac concedimus vobis, centum confratribus Calatajubii et vestris imperpetuum, totam turrim sive alqueriam in Valencia que dicitur Turris de Montcada, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, per hereditatem propriam, francham et liberam, cum introitibus, exitibus, terminis, pratis, paschuis, herbis, aquis, lignis, furnis et molendinis, salvo et excepto iure et medietate quam in molendinis Sancius de Bolas habere debet, cum heremo et populato, et pertinenciis universis a celo in abisum, ad dandum, vendendum, et ad omnes vestras et vestrorum voluntates cuicumque volueritis faciendas, exceptis militibus et sanctis.
Salvo et retento nobis et nostris in perpetuum, in predicta turre sive alqueria et hominibus ibi habitantibus, exercitu, cavalcata, justiciis, caloniis, et dominio.
Datum Valencie idus novembris anno Domini Mº CCº XLº.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] G. de Entença; [2ª col.] P. Ferrandi, R. de Liçana; [3ª col.] Exciminus de Focibus, A. de Gudal.
Signum + Guillemoni Scribe, qui mandato domini Regi pro domino Berengario, Barchinonensi episcopo cancellario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
Lecta fuit Regi.
1241, agost 21. Montpeller
Jaume I dóna a Ramon de Rocafull unes cases a Corbera i terres a Fortaleny
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Valldigna. Pergamins. Carta 3359, nº 9. Original
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros donamus et concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam vobis Raymundo de Rochaful et vestris, imperpetuum, quasdam domos in Corbera et sex jovatas terre in alqueria de Fortolen, in loco competenti, et quasdam domos ibidem, ad habendum, tenendum, possidendum et explectandum, cum introitibus, exitibus, affrontacionibus et suis pertinenciis universis a celo in abissum; ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque volueritis faciendas, exceptis clericis et viris religiosis.
Datum Montepesulano, XII kalendas septembris anno Domini millesimo CCº XLº primo.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Guillermus de Entença. [2ª col.] Eximinus de Focibus. A. Furdus. [3ª col.] Eximinus Almoravet. Fortun de Bergua.
Signum + Guillemoni Scribe, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, Barchinonense episcopo cancellario suo, hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
1241, novembre 4. Barcelona
Jaume I dóna a Pere Beceda unes terres a Aitona, terme de Corbera
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Valldigna. Pergamins. Carpeta 3359, nº 10. Original
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricharum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per alodium proprium, franchum et liberum tibi Petro Beceda et tuis imperpetuum, sex jovatas terre in termino alquerie que dicitur Aytona, que est in termino de Corbera, ad habendum, tenendum, possidendum et expletandum, cum introitibus, exitibus, conffrontationibus et suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes tuo tuorumque voluntates, cuicumque volueritis faciendas, exceptis militibus et sanctis.
Datum Barchinone pridie nonas novembris anno Domini millesimo CCº quadragesimo primo.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] G. de Entença. [2ª col.] G. de Cervilione. Eximinus de Focibus. [3ª col.] Berengarius de Cervaria. Assallitus de Gudal.
Signum + Guillemoni Scribe, qui mandato domini Regis hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
Lecta fuit Regi.
1244, març. Almizra
Jaume I i l'infant Alfons de Castella signen un tractat d'amistat i ajuda mútua
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cartes reials de Jaume I
Conoçida cosa sea a todos los ommes que esta carta vieren, como yo don Jaymes, por la gracia de Dios rey de Aragón, e de Mayorga, e de Valencia, e conde de Barcalona e de Urgel, et sennor de Montpesler; et yo infant don Alfonso, fijo del rey don Ferrando, rey de Castiella, de Toledo, de León, de Gal·licia, de Córdova e de Murcia; fazemos aytal pleyto entre nos, que nos amemos e que nos ayudemos sobre todos los ommes del mundo, sacado el cuerpo del rey don Ferrando de Castiella.
Et sacado el cuerpo del rey don Ferrando, que nos amemos nos e todas las nuestras cosas, e que nos guardemos, et que nos ayudemos, assí como sobredicho es, contra todos los ommes del mundo, a buena fe sin mal enganno.
Et de mays, si algún vasallo fiziere cosa por que amor del rey e de don Alfonso aya de perder, que non se [.....] los vassallos el uno al otro.
Et porque este pleyto sea más firme e [más estable], mandamos fazer dos cartas partidas por A B C, tal la una como la otra, e que ponga don Jaymes rey de Aragón su siello de plomo en la una, e en la otra. Et otrossí el infante don Alfonso, en la una e en la otra.
D'esto son testigos que lo vieron e que lo oyeron, del rey de Aragón don Guillem de Moncada, don Xemen de Foçes, don Arnalt obispo de Valencia, don n’Uco de Folalquer, maestre del Ospital de sant Iohan, don Guillem de Cardona, maestre del Temple. De Castiella don Diego Lopez de Faro, don Alfonso Tellez, don Guillermo obispo de Cuenca, don Pelay Péreç, maestre de Uclés, don Martín Martínez, maestre del Temple.
Facta carta ante Villenam et Almizra, quando hovieron sus vistas el rey de Aragón e el infante don Alfonso, era Mª CCª LXXXª secunda.
1244, juny 6. Ondara
Jaume I dóna a Ramon d'Alfara unes cases a Dénia
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 481, nº 77R. Original
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et omnes successores nostros, damus et concedimus per hereditatem propriam, franquam et liberam tibi Raimundo d'Alfara et tuis imperpetuum, domos in Denia que fuerunt de sarrazi Avolcollum, et quatuor jovatas terre contiguas honori Hospitalis, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, cum introitibus, exitibus, affrontacionibus et suis pertinenciis universis a celo in abissum; ad dandum, vendendum, inpignorandum, alienandum, et ad omnes tuas tuorumque voluntates, cuicumque volueritis faciendas.
Ita tamen quod infra decennium aliquod de predictis dare vel aliter alienare alicui non posis.
Datum in Ondara, VIII idus junii anno Domini Mº CCº XLº quarto.
Signum + Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] G. de Monte Catano. [2ª col.] Eximinus de Focibus, Eximinus Petri. [3ª col.] Carrocius, P. Maza.
Signum + Guillelmoni Scribe, qui mandato domini Regis pro G. de Belloloco, notario suo, hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
1244, setembre 5. Biar
Jaume I dóna llicència a Ferrer Alamà, Arnau d'Arlet, Ferrer Burguet i altres, per poder construir quatre molins a Barcelona
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cartes reials de Jaume I. Còpia del segle XIV
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus licenciam et liberam potestatem vobis, Ferrario Alamandi, Arnaldo de Arlet, et Ferrario Burgueti et vestris, imperpetuum, quod construatis quatuor rotas molendinorum in quatuor casalibus nostris molendinorum de Barchinona.
Ita quod in quolibet casali, ipsorum quatuor ubi melius videbitur vobis, construatis unam rotam et amplietis casale sicut opus fuerit, et ut dicta rota cum omnibus ad eam pertinentibus possit ibi bene collocari.
Hec autem omnia vestris expensis propriis faciatis, sine nostris aliquibus expensis.
De omni autem emolumenta et lucro dictarum rotarum quatuor, dabitis nobis et nostris perpetuo tres partes franchas, sine omni missione nostra et nostrorum, deducta primitus et levata inde de comuni molneria, sicut deducitur et levatur de aliis rotis que sunt in unoquoque casali quatuor predictorum.
Et vos et vestri habeatis quartam partem perpetuo dicti emolumenti et lucri.
Quam molneriam sive percepcione molnerie predicte et dictam quartam partem totius lucri, emolumenti, exituum et proventuum dictarum quatuor rotarum, habeatis ad omnes vestras voluntates et vestrorum perpetuo faciendas.
Et dictas quatuor rotas condicionibus supradictis, habeatis, teneatis, possideatis et expletetis cum introitibus, exitibus, afrontacionibus, aquis, aquarum ductibus, resclosis, glevis, glevariis et suis pertinenciis universis, a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras et vestrorum voluntates cuicumque volueritis faciendas, retentis militibus, clericis atque sancti. Et salvis dictis tribus partibus nostris dominio, iure et laudimio.
Opus autem dictarum quatuor rotarum vos et vestri faciatis vestris propriis expensis.
Concedentes quod nunquam nos vel nostri vel aliquis alius ultra dictas rotas, quas ibi construxeritis, faciemus vel facient rotas aliquas sive molas, sine vestri licencia et consensu.
Concedimus etiam vobis quod semper de undecim in undecim diebus levetur decima emolumenti dictarum quatuor rotarum, et de illa decima habeamus talem partem qualem donant alie rote nostrorum quatuor casalium predictorum, et illam decimam nobis et nostris perpetuo retinemus.
Concessionem autem quam feceramus J. Dorche de quatuor rotis in dictis casalibus construendis, ex certa sciencia penitus perpetuo revocamus, eo quia dictus J. Dorche pepigerat nobiscum, quod non teneremur sibi servare dictam concessionem, si aliquis alius plus nobis offerret cum effectu.
Recognoscentes nos pro hac concessione vobis a nobis facta, recepisse mille morabatinos alfonsinos.
Renunciantes excepcioni non numerate peccunie et doli.
Datum in exercitu de Biar, nonas septembris anno Christi Incarnacionis Mº CCº quadragesimo quarto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: F. infans Aragonum, G. de Entença, P. Cornelii. A. de Luna. R. de Liçana.
Signum + Guillemoni Scribe, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.
1246, setembre 23. Lleida
Jaume I ratifica uns privilegis concedits a la família de l'alfaquí Alazar
Arxiu Històric Nacional. Còdex 649B, ff. 95v-96r
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; visis et intellectis plenarie privilegiis et cartis, quas comes Barchinone et illustres quondam reges Aragonum predecessores nostri et nos dedimus et concessimus tibi, fideli nostro Alazar, alfaquino, et antecessoribus tuis et posteritati tue, per nos igitur et omnes nostros laudamus, concedimus et imperpetuum confirmamus tibi, predicto Alazar et toti posteritati tue, omnes franquitates, donaciones et libertates quas predecessores nostri et nos fecimus tibi et antecessoribus tuis et posteritate tue, et donacione quam rex Petrus noster pater bone memorie de patre tuo Alazdrach et posteritate eius fecit et concessit domui Hospitali Jherusalem Sancti Johannis Cesarauguste.
Concedentes tibi et tuis perpetuo, quod omnia antecessoribus tuis et tibi et posteritati tue a predecessoribus nostris et nobis ipsius concessa et data, semper habeant perpetuam firmitatem, non obstante aliquo privilegio judeis Cesarauguste et regnorum nostrorum super tributo eorum a nobis impetrato, nec obstante aliquo privilegio in quo restituimus judeis Cesarauguste judeos franchos, cum intencionis nostre non fuisset de vel antecessores tuos et posteros tuos eisdem judeis dedisse sive restituisse, sed semper volumus et volumus ut in eadem donacione et franquitate tu et antecessores et posteri tui sitis imperpetuum.
Mandantes sub pena in aliis privilegiis contenta baiulis, justiciis, çavalmedinis, juratis et judeis Cesarauguste et Aragone et regnorum nostrorum et nostris subditis universis, quatenus contra privilegia predecessorum nostrorum et nostra antecessoribus tuis et tibi et posteritati tue data et concessa non veniant vel aliquem venire permittant.
Datum Ilerde IXº kalendas octobris anno Domini Mº CCº XºL sexto.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt P. de Montecateno, R. G. de Acnia, G. R. de Grayna, Atorella, L. Eximeni de Castellot.
Signum + Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.
1246, desembre 17. Saragossa
Jaume I limita les competències dels seus oficials en les terres i senyorius del vescomte de Bearn
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. cartes reials de Jaume I. Extra sèries, nº 82
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus et laudamus vobis, viro nobile et dilecto nostro nepoti Gastoni, vicecomiti Biarne et domino Montecathani et Castro Veteris, et vestris successoribus imperpetuum, quod baiulus, vicarius, vel aliquis alius homo noster non intret castra feudorum et alodiorum vestrorum, vel infra terminos eorumdem castrorum racione alicuius querimonie vel querele, nisi prius data et facta fuerit fatica XX dierum in bajuliis vestris.
Mandantes vicariis et universis subditis nostris presentibus et futuris, quatenus contra predicta non veniemus ac aliquem venire permittant, immo firma imperpetuum habeant et observent.
Datum Cesarauguste XVIº kalendas ianuarii anno Domini Mº CCº XLº VIº.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Petrus Cornelii, Petrus de Montecatheno, Ferrarius infans Aragonum, Bernardus de Sancta Eugenia, Bernardus de Scintillis.
Signum + Guillermi Scribe, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco et die et anno prefixis.
1249, octubre 13. Calatayud
Jaume I dóna a Jofré de Loaysa i la seua dona Jaumeta els castells i viles de Banyeres i Serrella, en el regne de València
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Cartes reials de Jaume I, nº 70, extra sèries. Còpia del segle XV
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam vobis, Jaufrido de Loaysa et Jacomete uxor vestre et vestris imperpetuum, castrum et villam de Bigneras, et castrum et villam de Serrella, que sunt in regno Valencie, cum furnis et molendinis, aquis, erbis, montibus, pratis et pascuis ac terris cultis et incultis, hermis, et pro plantis, introitibus et exitibus, terminis et suis pertinenciis universis, a celo in abisum, ad habendum, tenendum, possidendum, explectandum, dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus volueritis perpetuo faciendas, exceptis clericis et personis religiosis. Salvis et retentis tamen nobis et nostris imperpetuum in eisdem casus pace et gratia.
Datum Calatajubii tertium idus octobris anno Domini Mº CCº XLº nono.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum, Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Petrus Cornelii majordomus Aragone, Guillermi Romei, Alvarus Pereç, Eximinus de Focibus. Eximinus Petri.
Signum + Petri Andree, qui mandato domini Regis pro G. Scribe, notario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
1249, novembre 26. Calatayud
Jaime I dóna llicència a Bernat Gamir, veí de Camarassa, per poder canviar la ubicació d'un forn que té a l'esmentada població
Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria Reial. Cartes reials de Jaume I
Nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; concedimus et indulgemus tibi Bernardi Gamir, habitatori de Camarasa, quod possis mutare libere et sine aliquo impedimento et contradiccione, furnum quem habes in villa et Camarasa, in quocumque locum volueritis ipsius ville, dum [.....] ipsum muros [.....] construas vel ediffices in loco vel solo tuo acquisito vel adquirendo.
Mandantes [.....] baiulo et omnibus hominibus eiusdem ville, presentibus et futuris, tam militibus quam aliis et universis aliis subditis nostris, quatenus permutando vel construendo dicto furno nullum tibi vel tuis impedimentum faciant vel gravamen, nec racione dicte permutacionis aliqua [.....] vel a tuis [.....] ullo modo.
Datum Calataiubii VIº kalendas decembris anno Domini Mº CCº XLº nono.
1251, febrer 22. Alcanyís
Jaume I suspen l'exercici de l'advocacia a la ciutat de València, degut al costum generalitzat dels professionals d'allargar innecessàriament els processos i ordena que a partir d'eixe moment siga el Justícia de la ciutat, ben assessorat, qui els jutge, d'acord amb els furs de la ciutat
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona, Cancelleria Reial. Còdex 9 de la Casa Reial, ff. 13v-14r. Còpia de començaments del segle XIV
Garcia Edo, Vicent. El Llibre de Privilegis de València. 1988, pp. 132-133
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; cum propter prolixitates et elongamenta que pervenuntur in causis que agitantur per legistas et advocatos, que ad utilitatem gentium possent facilius terminari; ideo, per nos et nostros statuimus et volumus imperpetuum, quod nullus legista sive advocatus posset uti officium advocacionis in civitate Valencie et toto regno eiusdem, ne dare libellum nec procedere secundum formam legum, in causis que in dicta civitate vel regno predicto agitabuntur; immo volumus et statuimus in perpetuum quod iusticie Valencie, que in dicta civitate fuerit constitutus, cum consilio iusto iustorum juratorum civitatis eiusdem, secundum discretionem eorum et secundum foros dicte civitatis, iudicet et determinet omnes causas criminales et civiles, que ad eum pervenerint, omni forma legum et advocatorum penitus exclusa.
Et sic volumus quod dicta constitutio habeat semper inviolabiliter perpetuam roboris firmitatem.
Datum apud Alcanicium VIIIº kalendas marcii anno Domini Mº CCº quinquagesimo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Bernardus de Sancta Eugenia, Eximinus Petri, Petrus Cornelli, majordomus Aragonum, Eximinus de Focibus, Ferrarius Garces de Roda.
Sig+num Arnaudi de Hulmo, qui mandato domini Regis, pro Gonzalvo Petri, eius notarii, hec scripsit loco die et anno prefixis.
1251, març 24. Morella
Jaume I dóna a Guillem de Rocafull cases i terres a Alzira i Corbera
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Valldigna. Pergamins. Carpeta 3360, nº 6. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam vobis Guillermo de Rochafuyl et vestris, imperpetuum, domos et totam hereditatem quam Bertrandus de Rochafolio frater vestri habebat in Aliazira et in Corbera et in suis terminis, et in omnibus aliis locis regni Valencie, tam ex donacione nostra quam alio quoque modo, ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus volueritis perpetuo faciendas, exceptis clericis et personis religiosis.
Datum Morelle VIIIIº kalendas aprilis anno Domini Mº CCº quinquagesimo.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comiti Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] P. Hug. comes Empuriarum. [2ª col.] R. de Liçana. G. de Montecluso. [3ª col.] Eximini Petri de Arenoso. Ferrarius de Villafrancha.
Sig+num Petri Andree qui mandato domini Regis pro G. de Belloloco, notario suo, hec scripsit die et anno prefixis.
1251, setembre 27. Osca
Jaume I ordena als seus oficials a la ciutat de València que no permeten la pràctica de la usura entre cristians
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Còdex 9 de la Casa Reial, ff. 14v-15r. Còpia de començaments del segle XIV
Garcia Edo, Vicent. Llibre de Privilegis de València. 1988, p. 135
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani. Fidelibus suis baiulo, curie, et juratis Valencie, salutem et gratiam. Mandamus vobis firmiter et districte, quod de cetero non compellatis aliquem christianum usuram aliquam solvere christiano.
Datum Osche, Vº kalendas octobris anno Domini M CC Lº primo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Bernardus Guillermi de Entença, Eximinus Petri de Arenosio, Petrus Cornelli, Carrocius Alaman, Artaldus de Focibus.
Signum + Guillermi Scribe, domini Regi notarii, qui mandato ipsius hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
1251, octubre 12. Osca
La reina Violant d'Hongria dicta el seu testament
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Pergamins de Jaume I, nº 1264. Original
Tourtoulon, Charles de. Don Jaime I el Conquistador, rey de Aragón. 1874, II, pp. 437-439
Vanitatem vanitatum vanis mortalibus derelinquens, et ad vitam vivencium in secula permansuram spe certa et in domino meo Jesuchristo defixa pertransiens.
Ego, Yoles, Dei gracia regina Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitissa Barchinone et Urgelli et domina Montispessulani, facio disposicionem meam ultimam, in qua in primis eligo sepulturam meam in monasterio Vallis Bone, ordinis cisterciensis, et volo ut fiat mihi sepultura plana ante altare beate Virginis.
Deinde, mando quod omnia debita mea solvantur et iniuria restituantur, super quo rogo dominum meum et maritum, Jacobum, Dei gracia regem Aragone, ut ea solvat et restituat et insuper legata infrascripta persolvat.
Item, comendo domino meo Regi specialiter filios meos, et filias, et comitem Dionisium de Ungria, et comitissam uxorem eius, et omnes dominas domus mee, et domicellas, et Gregorium et Archibaldum, et magistrum Guidonem, phisicum, qui mihi et filiis meis multum servivit, et Nicholaum, capellanum meum, et domicellos et scutiferos, et omnem aliam familiam meam, rogans ipsum dominum Regem, quatinus donet eis consilium et auxilium, sicut ipse noverit justum esse taliter, ut ipsi semper benedicant anime mee et regracientur ai bonum quod ipse faciet eis amore mei.
Item, dimito filiis meis Petro, Jacobo, Sancio, comutarum de Posane, quem tenet rex Ungarie, frater meus, quem dimissit mii mater mea, et ipsi solvant debita et restituant iniurias que michi mandavit mater mea, solvenda et restituenda, sicut scit ea episcopus Quinque Ecclesiensis.
Item, dimito joyas meas quas habeo in Cardenio et ubicumque alibi, et lapides preciosos filiabus meis Constancie, Sancie, Marie, Helisabet, dividendas inter eas ad arbitrium domini Regis. Et est sciendum quod filie mee Yoles, uxori domini Alfonsi, primogeniti regis Castelle, iam dedi partem joyis meis.
Item, instituo in monasterio Vallis Bone, apud quod elegi sepulturam meam, quinque capellanos qui semper celebrent missarum solemnia et orent pro anima mea et domini Regis.
Item, dimitto eidem monasterio mille morabetinos, et monasterio Petregale centum morabetinos, et monasterio Franquesiano centum morabetinos, et monasterium Vallis Viridi triginta morabetinos, et monasterio dominarum Sancti Daminai in Valencie ducentos morabetinos, et monasterio dompnarum Sancti Damiani in Illerde, quinquaginta morabetinos.
Item, rogo quod dominus Rex donet vestes mille pauperibus.
Item, det civaria trigint milibus pauperum.
Item, dimitto fratribus minoribus Montispesulani Perpiniani, Barchinoni, Maioricarum, Terrachone, Illerde, Cesarauguste, Valencie, cuilibet domui istarum centum morabetinos.
Item, fratribus predicatoribus cuilibet domui in eisdem locis centum morabetinos.
Item, fratribus minoribus Osce quinquaginta morabetinos.
Item, ecclesie Sancte Marie de Sales de Oscha, quinquaginta morabetinos, de quibus fiant casule et frontalia altaris gloriose Virginis.
Item, monasterio Sexene, centum morabetinos pro camisiis ad opus dompnarum.
Item, monasterio de Casues, quinquaginta morabetinos.
Item, dimitto mantellum meum de serico, cum scutis signis regalis et supertunicale eiusdem panni, fratribus predicatoribus Ilerde, ut fiat inde casula.
Item, alium mantellum meum de amoret violat, et supertunicale eiusdem panni monasterio dompnarum Sancti Damiani in Valencia; penne vero predictorum mantellorum et supertunicalium vendantur, et de precio vestiantur pauperes.
Item, mantellum meum et supertunicale de pers dimitto Ermengaude uxori Petri Martini.
Item, mantellum meum et supertunicale de scarleto, dimitto alicui dompne pauperi verecunde, cui ea dare voluerit dominus Rex.
Item, duos mantellos de seda qui fuerint domini Regis dimitto eclessie Sancti Vincencii de Valencia, cui eos reservabam.
Item, dimitto magistro Gerardo, phisico lombardo, tria milia solidorum jacciensum.
Item, rogo dominum Regem, quatenus servet indempnem Bernardum, scriptorem, de denariis quos michi mutavit et assignavi sibi super baiuliam de Pratis.
Et nos Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, promittimus vobis domna Yoles, uxori nostre dilecte, et in qua plurimum confidebamus, quod faciemus que postulatis et debita vestra solvemus, et iniuris vestras restituemus, et legata predicta dabimus.
Et insuper promittimus vobis quod davimus duo millia marcharum que argenti pro anima vestra, de illis duodecim millibus marcharum que rex Ungarie frater vester promissit nobis in dotem, pro vobis, si ea poterimus ab ipsohabere.
Et propter preces vestras, recipimus omnes personas quas superius nominastis in nostram custodiam et defenssionem, et in spem beneficii quod eis faciemus taliter, quod semper possint benedicere Deo et anime vestre et nostre, de comenda quam facitis nobis de ipsis.
Actum est hoc in Oscha, quarto idus octobris, anno Domini millesimo ducentessimo quinquagessimo primo.
Sig+num Yoles, dei gracia regine Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitisse Barchinone et Urgelli et domine Montispesulani.
Sig+num Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani; qui predicta omnia et singula laudamus, concedimus, approbamus, et per omnia confirmamus.
Testes sunt: Sancius de Antillo, Bertrnadus de Aones, Martinus Petri, justicia Aragone, Martinus de Ruiles, Eximinus Almoravit.
Sig+num Guillermi Scribe, domini Regis notarii, qui mandato domine Regine et domini Regis, hec scribi fecit, loco, die, et anno prefixis.
1252, abril 3. València
Jaume I dóna a Gil d'Osca cases i terres a Alzira
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Valldigna. Pergamins. Carpeta 3360, nº 8. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam tibi Egidio de Osca et tuis imperpetuum, domos et totam hereditatem quam Petrolus Canicer habebat in Algezira, et suis terminis ex donatione nostra.
Predicta itaque omnia habeas cum introitibus, exitibus, affrontationibus et suis pertinentiis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, alienandum, et ad omnes tuas et tuorum voluntates, cuicumque volueritis perpetuo faciendas, exceptis militibus et sanctis et clericis ac personis religiosis.
Et faciemus tibi ad bonum intellectum secundum quod faciemus civibus civitatis Valencie.
Hanc autem donationem tibi et tuis facimus de predictis, in emenda domorum et hereditatis quam tibi dederamus in termino de Cuyllera, quam tu dimisisti nobis.
Datum Valencie III nonas aprilis anno Domini Mº CCº Lº secundo.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comiti Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] G. de Angularia. [2ª col.] Egidius de Rada. Eximinus de Focibus. [3ª col.] G. de Aquilone. Eximinus Petri de Arenoso.
Sig+num Petri Andree qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.
1252, abril 5. València
Jaume I dóna a l'orde de l'Hospital un alfòndec a Xàtiva, al costat de l'església de santa Tecla
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 482, nº 100R. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam vobis, dilecto nostro fratri P. de Alcalano, castellano Emposte et ordini Hospitalis Iherosolimitani et vestris successoribus imperpetuum, quoddam alfondicum in Xativa iuxta ecclesiam Sancte Tecle, ad opus faciendi domos.
Et confrontatur ex duabus partibus in viis publicis, et ex tercia parte in almudino, quod erat tempore sarracenorum et in operatorii judeorum.
Quod alfondicum predictum habeatis cum introitibus, exitibus, affrontacionibus et suis pertinenciis universis, a celo in abissum, ad omnes voluntates vestras et vestrorum, cuicumque volueritis faciendas.
Datum Valencie nonas aprilis anno Domini Mº CCº Lº secundo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Eximinus de Focibus. [2ª col.] G. de Angularia. Egidius de Roda. [3ª col.] F. de Turriliis. P. de Atrosillo.
Sig+num Petri Andree qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.
1252, abril 15. Borriana
Jaume I dóna llicència Eiximén d'Albero, per poder vendre a qui vullga l'alqueria de Barx
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Valldigna. Pergamins. Carpeta 3360, nº 9. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus et indulgemus vobis Eximino de Albero, quod quandocumque volueritis possitis vos et vestri vendere et quocumque modo volueritis alienare cui et quibus volueritis, exceptis clericis et sanctis et personis religiosis, alcheriam que vocatur Bartx Algeval, que est inter terminum de Alfandech de Mariynen et terminum Xative et de Penit, et de Bayren, totam integre, cum omnibus terminentiis et pertinentiis suis, prout continetur in instrumento donationis quam vobis fecimus de ipsa alcheria, non obstante illa conditione que continetur in instrumento donationis quam vobis fecimus de ipsa alcheria, videlicet quod eam non possetis vendere in vita vestra vel modo aliquo alienare, et non obstante aliqua alia condicione in dicto instrumento donationis predicte apposita vel contenta.
Ita tamen quod quandocumque dictam alcheriam vendere volueritis, nobis significetis antequam eam vendatis, et si eam retinere voluerimus possimus hoc facere pro tanto quantum alius dare voluerit in eadem, sin autem venderetis eam et alienetis cui et quibus volueritis, ut dictum est superius.
Et venditionem et alienationem quam inde feceretis, laudamus et ex certa sciencia confirmamus.
Recognoscimus insuper et confitemur quod per hac concessione et indulgencia quam vobis facimus de predicta alcheria vendenda et alienanda, recepimus a vobis mille quingentos solidos realium Valencie, de quibus concedimus nos esse bene paccatos.
Datum Burriane XVIIº kalendas madii anno Domini Mº CCº Lº secundo.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comiti Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] G. de Angularia. [2ª col.] G. de Aquilone. Eximinus de Focibus. [3ª col.] F. Garcez de Roda. F. de Turrilliis.
Sig+num Petri Andree qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.
1253, setembre 6
Jaume I concedeix al monestir de Poblet que els homes del lloc de Verdú, que és possessió del monestir, compareguen quan tinguen obligació davant del veguer de Cervera i no del de Tàrrega
Arxiu Històric Nacional. Sigil·lografia. Caixa 14, nº 17. Original. Document procedent de la col·lecció de pergamins del monestir de Poblet
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus venerabili et dilecto fratri Berengario, abbati et conventui monasterii Populeti et per vos universis hominibus vestris de Verduno et aliis hominibus vestris presentibus et futuris, quod racione vel occasione alicuius debiti sive contractus querele seu maleficii vel forfacti, non teneamini vos vel vestri homines supradicti de cetero litigare seu placitare, neque firmare directum in posse alicuius vicarii vel subvicarii de Tarrega, nec in posse alicuius officialis eiusdem loci, nec possint vos vel vestros homines ad hoc faciendum compellere nec pignorare nec aliquo modo distringere.
Set mandamus et statuimus quod in posse vicarii nostri de Cervaria, teneamini vos et homines supradicti super premissis omnibus et singulis firmare directum, et litigare sub examine ipsius et facere et complere cuilibet vel quibuslibet de vobis vel hominibus vestris predictis querimoniam proponentibus vel habentibus iusticie complementum.
Mandamus itaque vicariis subvicariis, baiulis, curiis et aliis officialibus de Tarrega, presentibus et futuris, quatenus contra predictam donacionem seu concessionem quam vobis et vestris hominibus facimus non veniant nec aliquem venire permitant, immo omnia supradicta et singula volumus quod observent et faciant ab omnibus inviolabiliter observari.
Datum apud Vicum VIII idus septembris anno Domini Mº CCº Lº tercio.
1253, octubre 23
Jaume I dóna a l'orde de l'Hospital els drets que li pertanyíen en uns molins de Borriana que fóren de Ferran Pérez de Pina
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 482, nº 103R. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus, laudamus et concedimus vobis, venerabili et dilecto nostro fratri Petro de Granyana, castellano Emposte, et per vos universis fratribus Hospitale Iherosolimitani, presentibus et futuris, imperpetuum, totam illam quartam partem et totam illam decimam quas habemus et habere et accipere debemus in redditibus et exitibus molendinorum illorum que fuerunt Ferrandi Petri de Pina, que vos et ordo Hospitalis predictis habetis in termino Burriane, ad habendum, tenendum, percipiendum, possidendum, et expletandum, franche et libere, et ad omnes vestras vestrorumque successorum voluntates, cui vel quibus volueritis libere imperpetuum faciendas.
Factum est hoc X kalendas novembris anno Domini millesimo CC L tercio.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes huius rei sunt: [1ª col.] Petrus de Montecathano. Berengarius de Angularia. [2ª col.] Raymundus de Cardona. Petrus de Berga. [3ª col.] Petrus de Queralto. Raymundus de Portella.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.
1255, febrer 18. Xàtiva
Jaume I dóna a Eiximén Pérez d'Arenós el castell i la vila de Borriol
Arxiu del Regne de València. Manaments i Empars, nº 758, mà 18, f. 1r y ss. Còpia de 1700. / Ibidem. Real Justícia. Vol. 793, ff. 46v/47v. Còpia autoritzada de 1733, efectuada a partir d'una de 1300
García Edo, Vicent. Les cartes pobles i el fur de Borriol. 2000
Noverint universi quod nos, Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francam et liberam vobis, dilecto nostro Eximinio Petri de Arenoso et vestris, in perpetuum, castrum et villam de Borriol, cum omni fortitudine ipsius castri et omnibus alchareis suis, et cum casis et casalibus, vineis, hortis, campis ac terris cultis et incultis, heremis et populatis, furnis, molendinis et columbariis, areis et palludibus, aquis, herbis, pratis et pascuis, piscationibus et venationibus, montibus, lignis et silvis, et arboribus fructiferis et infructiferis, introitibus et exitibus, terminis et suis pertinentiis universis a celo in abissum, cum omnibus etiam hominibus et feminis in predicto castro et villa et alchareis et terminis eorundem, habitantibus et habitaturis cuiuscumque legis vel conditionis sunt vel erunt, et cum peytis, questis et demandis, donis, servitiis, caloniis et iustitiis civilibus et criminalibus, exercitibus et cavalcatis, et eorum redempcionibus, quintis, quartis, invenis, tributis et omnibus aliis et singulis ius nos vel nostris in predicto castro et villa et alchareis et terminis eorundem et ab hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis debuimus habere et percipere quoquomodo, cum omni etiam dominio et iure, vocibus et actionibus realibus et personalibus que nos in dicto castro villa et alchareis et terminis eorundem habuimus vel habere debuimus, quolibet modo vel qualibet racione, integre ac sine ullo nostro nostrorumque retentu. Et sicut melius, firmius et utilius ad utilitatem et salvamentum vestrum et vestrorum potest dici vel intelligi ullo modo. Et extrahentes predicta omnia et singula a iure, dominio et possessione nostra et nostrorum, eadem in ius, dominium et possessionem vestram et vestrorum mittimus et transferimus.
Inducentes vos in corporalem dominium et possessionem omnium et singulum predictarum irrevocabiliter, cum hoc presenti instrumento perpetuo valituro, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntantes cui et quibus volueritis libere perpetuo faciendas.
Ita tamen quod vos et vestri et quicumque post vos vel vestri, dictum castrum et villam habuerit vel tenuerit quoquomodo, mittatis et mittere teneamini in nostrum servitium et nostrorum unum militem qui serviat nobis et nostris in regno Valencie secundum forum Aragonie quandocumque inde fueritis requisiti.
Datum Xative duodecimo kalendas martii anno Domini millesino ducentesimo quinquagesimo quarto.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesullani.
Testes sunt: Guillermus de Angularia, Ato de Focibus, Bernardus Guillermus de Entenza, Petrus de Queralt, Corberan de Vidaure.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis pro domino fratre Andrea, episcopo Valentino cancellario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
1255, març 24. Tortosa
Jaume I llibera els veïns de Benicarló i Vinaròs de l'obligació de vigilar el castell i la vila de Peníscola, i al mateix temps els dóna llicència per a tallar fusta en qualsevol part del terme de Peníscola, per a la construcció de les seues cases
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Ms. 542C, f. 185r. Còpia simple del primer quart del segle XV
Díaz Manteca, Eugenio. El Libro de Poblaciones y Privilegios de la Orden de Santa María de Montesa (1234-1429), 1987, p. 431
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et urgellensi et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus vobis, universis hominibus de Benicartló et de Benilaros, presentibus et futuris, quod de cetero non teneamini facer aliquam guaytam in castro de Paniscola, nec dare aliquid ratione dicte guayte alcaido dicti castri, set ab ipsa guayta et eius redempcione sitis inde vos et vestri imperpetuum franchi et liberi.
Concedimus vobis quod positis taylare sine aliqua contradiccione fustam in quocumque loco, ipsam poteritis invenire ad opus construccionis domorum vestram, covarum, et cuborum vestrorum.
Mandantes alcaydo de Paniscola presenti et futuris, et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris, quod contra hanc concessionem non veniant nec aliquem venire permitant aliqua racione, immo ipsam observent et faciant ab omnibus inviolabiliter observari.
Data Dertuse IX kalendas aprilis anno Doimini millesimo ducentesimo quinquagesimo quarto.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
1255, desembre 12. Calatayud
Jaume I ratifica a Guillem i Ramonet de Rocafull la possessió de deu cases de sarraïns que el seu pare, Ramon de Rocafull, havia repoblat a Fortaleny
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Valldigna. Pergamins. Carpeta 3360, nº 18. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros laudamus, donamus, concedimus et confirmamus vobis Guillemono et Raimundeto, filiis quondam Raimundo de Rochafolio et vestris imperpetuum, illos decem casatos sarracenorum quos Raimundus de Rochafolio predictus, pater vester, populavit in Fortalen termino de Corbaria, ut sint vestri proprii et vestrorum ac quitii, pleno iure.
Hoc tamen salvo quod quilibet ipsorum decem casatorum donent et dare teneantur nobis et successoribus nostris, imperpetuum, quolibet anno in festo sancti Michaelis, unum bisancium argenti, et preter hunc censum aliquid servicium vel usaticum, peytam, questiam seu tributum seu quamcumque aliam exaccionem regalem, dare nobis vel nostris aut cuilibet persone non teneantur dare nec donent, nisi tantum vobis et vestris, nec vos etiam per eisdem, et sic ipsos habeatis et teneatis vos et vestri, ut dictum est, ad omnes vestras voluntates perpetuo faciendas, exceptis militibus et sanctis, clericis et personis religiosis.
Datum Calataiubii II idus decembris anno Domini Mº CCº Lº quinto.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comiti Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Alvarus Petri de Açagra. [2ª col.] Sanccius de Antillone. Pelegrinus de Atrossillo. [3ª col.] A. de Luna. P. M. de Luna.
Sig+num Jacobi de Montejudayco, qui mandato domini Regis pro domino fratre Andrea, episcopo Valencie cancellario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
1256, febrer 14. Calatayud
Jaume I dóna a l'orde de Santiago el castell de Garmoixent, al costat de Moixent
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial, nº 614, f. 37r/v. Còpia simple de començaments del segle XV
Pateat universis quod nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus domino Deo et vobis Pelagio Petri, venerabili magistro ordinis milicie Sancti Jacobi, sive de Velesius, et per vos ordini predicto et fratribus eiusdem, presentibus et futuris, imperpetuum, hereditatem propriam, francham et liberam, castrum de Garmuxen, situm in regno Valencie prope Muxen, cum omne fortitudine ipsius castri.
Et cum omnibus alquareis ac terris cultis et incultis, heremis et populatis, aquis, erbis, pratis, pascuis, arboribus fructiferis, rupibus, petris, montibus, lignis, silvis, venacionibus, et cum introitibus et exitibus, cum terminis et iuribus ac suis pertinenciis universis, a celo usque in habissum, et cum omnibus hominibus et feminis ibi habitantibus et habitaturis, cuiuscumque legis vel condicionis sunt vel erunt.
Et cum omni iure, dominio et posse, que in predicto castro el alquarrie, terminis, et pertinenciis eius habemus vel habere debemus quolibet modo vel qualibet racione, integre et sine ullo nostro nostrorumque retentu.
Et cum omnibus melioramentis factis et faciendis, sicut melius et firmius ad utilitatem vestram et successorum vestrorum possit dici vel intelligi ullo modo, ad habendum, tenendum, possidendum, explectandum et meliorandum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates successorum cui et quibus volueritis, libere perpetuo faciendas.
Retinemus autem nobis et nostris in dicto castro pedagium sive lezdam et guerra ac pacem, quam et quas possimus inde quandocumque et quotienscumque ac quantumcumque voluerimus facere, contra omnes homines et personas, et nullus contra nos vel nostros.
Datum Calataiubii XVI kalendas marcii anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo quinto.
Sig+num Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
R. vicecomes Cardone, Alvarus Petri de Açagra, Jauffridus vicecomes Rochabertini, Garcias Romei, Raymundus de Montecateno.
Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini Regis pro domino fratre Andrea, episcopo valentino cancellario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
1256, juny 3. Lleida
Jaume I incorpora el castell de Sumacàrcer i les seues alqueries al terme municipal de Xàtiva
Arxiu comtal d'orgaz. Fons Crespí de Valldaura. Pergamí 2. Còpia autoritzada de 1510
Pons Alós, Vicent. El fondo Crespí de Valldaura en el Archivo Condal de Orgaz (1249-1548), 1982, pp. 247-248
Pateat universis quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; considerantes proinde quod castrum Xative sicut fortitudinis nobilitate pertinet, sic debeat maioritate terminorum ditari; attendentes etiam et videntes quod habitatores eidem castri et ville tanquam fidelisimi et devoti, pro aliis nostro servicio se exponunt in hoc mortis, periculum, non vi[tan]tes; ideo, per nos et nostros damus, concedimus, et asignamus pro termino, imperpetuum, castro et ville Xative supradictis, castrum de Sumacarcere, cum alquareis, terminis et suis pertinenciis universis.
Firmiter statuentes universi quod et singulo habitatores castri predicti de Sumacarcere, alquariarum et terminorum eiusdem, presentes scilicet et futuri, sequitur et teneantur sequi semper in omnibus exercitibus et cavalcatis, vexillum hominum de Xativa, et ipsos homines de Xativa adjuvare et esse cum eis in omnibus sicut [..... .....] aliorum castrorum, villarum, et locorum, que sicut de termino Xative facere et esse tenentur, salvo tamen in omnibus iure [....]
Datum Illerde, III mensis junii anno Domini millesimo CCº Lº sexto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Guillermus de Montecateno, Guillermo de Castronovo, Raimundus vicecomes Cardone, Jacobus de Cervaria et Petrus de Focibus.
Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini Regis, pro domino fratre Andrea, episcopo Valentino cancellario suo, hoc scripsit loco die et anno prefixis.
1256, agost 9. Sant Mateu
Jaume I enfranqueix els vassalls de l'orde de l'Hospital al regne de València dels imposts de leuda, peatge i portatge
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 482, nº 107R. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus et indulgemus vobis venerabili et dilecto nostro fratri Geraldo Amici, castellano Emposte, et per vos ordini Hospitale sancti Johannis Jherosolimitani, quod aliqui christiani vel sarraceni castrorum vel villarum Hospitale que sunt in regno Valencie, non donent nec solvant, nec dare vel solvere teneantur, pedagium, portagium sive lezdam in aliquo loco dominacionis nostre, pro aliquibus rebus quas habuerint de laboracionibus eorum, quas duxerint ad vendendum, vel de precio ipsarum emerunt, nisi forte mercatores fuerint, qui merces suas venales defferant, prout est consuedo et forum Aragonum.
Mandantes baiulis, justiciis et alcaydis, lezdariis et pedagiariis et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris, quod hoc concessionem et indulgenciam nostram firmam habeant et observent, et contra ipsam non veniant nec aliquem venire permitant aliqua racione.
Datum apud Sanctum Matheum, Vº idus augusti anno Domini Mº CCº Lº sexto.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Eximinus de Urrea. [2ª col.] Sanccius de Antillone. Blaschus de Alagone. [3ª col.] Ato de Focibus. Michael de Lesu.
Sig+num Jacobi de Monte Judayco, qui mandato domini Regis pro domino fratre Andrea, episcopo Valencie cancellario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
1257, abril 2. Lleida
Jaume I dóna a Teresa Gil de Vidaure la vila de Les Alcubles
Arxiu del Regne de València. Real Justícia. Llibre 24, ff. 265v-269v. Còpia autoritzada del segle XVIII
Febrer Romaguera, Manuel Vte. Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria. 1991, pp. 51-52
Pateat universis quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, comesque Barchinone et Urgelli, dominus Montispesulani; per nos et nostros damus, concedimus, et asignamus per hereditatem propriam, francham et liberam, vobis, dompna Teresia Gil de Vidaure, et vestris, imperpetuum, villarum que est vocatum Les Alcubles, in regno Valentie, cum terminis et pertinentiis suis omnibus, sicut termini eiusdem dividuntur et terminantur cum terminis de Liria, et de Andilla, et de Begis, et de Exerica, et cum terminis de Altura.
Predictum itaque villarum vobis et vestris damus imperpetuum, ad populandum, ad meliorandum, cum furnis, molendinis, terris cultis et incultis, aquis, erbis, pratis et pascuis, venationibus, silvis, garriciis, lignis et arboribus diversorum generum, et planis, montibus, cum introitibus, exitibus, et cum terminis, iuribus et pertinentiis suis, a celo et in abissum. Et cum omnibus hominibus et feminis ibi habitaturis cuiuscumque legis vel conditionis sint; et melioramentis ibi faciendis; ad habendum, tenendum, possidendum et explectandum, dandum, vendendum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates, cuicumque volueritis libere perpetuo faciendas, sine aliquo nostro nostrorumque vinculo et retentu.
Datum Ilerde quarto nonas aprilis anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo septimo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Guillermus de Montecatheno, Artaldus de Luna, Raymundus vicecomes Cardone, Eximinus de Focibus, Guillermus de Angularia.
Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini Regis, pro domino fratre Andrea, episcopo Valentino cancellario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
1257, juliol 20. Terol
Jaume I confirma a l'orde de Santiago la donació d'Orxeta i Torres, que els havia fet Abu Said
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial, 614, f. 39r. Còpia simple del segle XV
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros laudamus, concedimus et confirmamus vobis, venerabili Pelagio Petri, magistro ordinis Sancte Jacobi et dicti ordini imperpetuum, donacionem quam Ceyt Abu Zeyt fecit vobis de castro de Urcheta et de castro de Torres, que sunt in regno Valencie, prout in instrumento donacionis quam inde vobis fecit ipse Ceyt Abuzeyt melius et plenius continetur.
Dantes et concedentes per nos et omnes nostros vobis dicto magistro et successoribus vestris et dicto ordini imperpetuum, illam quartam partem quam nos de predictis castris et eorum pertinentiis, post obitum dicti Ceyt Abuzeyt habere debebamus; et omnia iura, voces et acciones, reales et personales, que in ipsis castris et terminis et pertinenciis ipsorum habemus, vel habere debemus, quolibet modo vel qualibet racione.
Volentes et concedentes quod dicta castra cum omnibus terminis et pertinenciis suis, et cum omnibus hominibus et feminis ibi habitantibus et habitaturis, habeatis de cetero vos et successores vestri et ordo memoratus imperpetuum, pleno iure, integre et sine omni retencione, per hereditatem propriam, francham et liberam, et sicut ad utilitatem et salvamentum vestrum et successorum vestrorum et dicti ordinis melius et firmius posset dici vel intelligi ullo modo, ad omnes vestras voluntates et successorum vestrorum et dicti ordinis, cui et quibus volueritis libere perpetuo faciendas.
Datum apud Turolium terciodecimo kalendas augusti, anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo septimo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Alvarus Petri de Açagra. [2ª col.] Petrus de Montecatheno. Jordanus de Peralata. [3ª col.] S. de Antilione. Jacbertus de Castronovo.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis pro domino frater A., episcopo Valencie cancellario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
1270, novembre 26. Ondara
Jaume I demana al consell municipal de Barcelona que trameta habitants de la ciutat, principalment persones que no tinguen béns, per a repoblar el regne de València, on hi ha una significativa manca de repobladors cristians
Arxiu Històric Municipal de Barcelona. Llibre Vermell, II, ff. 174v-175r. En no tractar-se d'un document original sinó d'una còpia posterior, no pot ser tingut en compte a l'hora de confeccionar un llistat de documents del segle XIII en llengua catalana
Capmany y Monpalau, Antoni. Memorias históricas de Barcelona, 1779 / Huici, Ambrosio. Documentos de Jaime I, nº 1341.
Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Fidelibus suis consiliariis et probis hominibus Barchinone, salutem et gratiam.
Per què Nós conexem que vos fou e sots apareyllats tota via a nostres plaers et a nostres volentats, e quar vos som tenguts per deute de nostre Seynnor qui vos nos ha comanats que us devem reger e guardar, e fer ben per dar bon exemple als nostres e als altruys de la bona senyoria que nos volem aver contra vos, e quar los béns que Nós aven a fer, volem plus fer a vosaltres, qui sots feels e naturals nostres, que als estranys.
Fem-vos saber que Nós avem regonegut el regne de València, que Déus nos ha donat per la sua miseració e per alcun ben que entendia en Nós, e no trobarà que en tot lo regne de València age poblat de christians oltra XXX milia hòmens.
E per zo quar Nós avem vist que.l regne no ha son compliment d’òmnes ni de gent, volen-lo y fer, car, segons semblanza nostra, ben deuria aver C mille christians en el regne de València; e pus no y són plus de la summa desús dita, volem-y fer compliment de tants com Nós y poyrem alongar a honor de Déus e a servizi de christianesme e nostre.
On Nós vos deïm e.us pregam, que vosaltres que triets en vostra ciutat aquels hòmens que sien de valor, e qui no agen heretats on pusquen vivir complidament en vostre habitatge. E si són II o III frares, e la un és heretat e els altres no, volem aquels qui heretats no són heretar en aquest regne que Déus nos ha donat.
E volem que eligiats entre vos II proshomes, que conosquen los locs e les terres que Nós los mostrarem, e per tal volem Nós azò que.n pusquen dir fe e veritat a vosaltres. E que sien hòmens conexents, que d’esta cosa vos sàpien dir certanitat.
E vistes les terres e.ls locs que Nós los mostrarem, pendrem un dia ab els, al qual dia nos enviets aquelles persones que Nós dejam heretar, e voldrem que facen residència el logar on los heretarem, e Nós enfranquir-los-em a V ans.
E no ajats paor de enviar, que yo.s vos n’eretarem prou.
E aquests proshòmens que.ns trametrets, sien ab Nós lo primer dia de giner primer vinent senes tota triga.
Datum in Ondara, VI kalendas decembris anno Domini M. CC. LXX.
1257, agost 29. Lleida
Jaume I prohibeix les pròrrogues de determinats contractes públics a València
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Còdex 9 de la Casa Reial, f. 28r. Còpia de començaments del segle XIV
Garcia Edo, Vicent. El Llibre de Privilegis de València, 1988, p. 158
Pateat universis quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; concedimus et indulgemus vobis, universis et singulis hominibus Valencie et terminorum eius, presentibus et futuris, quod per literas elongacionis quas alicui vel aliquibus contra vos vel aliquem vestrum de cetero concedimus, quod non intelligantur aliquis esse elongatus, a re deposita seu comanda, nec a debitis que racione dotis vel exovarii, aut racione vendicionum et emptionum et hereditatum, seu quarumlibet aliarum possessionum vel rerum immobilium, aut pro facto anime debeantur cum neminem intendamus ab hiis vel eorum aliquo elongare.
Unde si aliquis a nobis litteras elongacionis obtineat, littere ipse quo ad premissa vel aliquod predictorum nullius penitus sint valoris, nisi de eo in ipsis fiat mentio specialis.
Mandantes baiulis, justiciis, et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod contra hanc concessionem nostram non veniant nec aliquem venire permittant aliqua racione; immo ea observent et faciant firmiter observari ab omnibus.
Datum Illerde IIIIº kalendas septembris anno Domini Mº CCº Lº VIIº
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Petrus de Montechateno, Eximinus de Focibus, Jazbertus de Castronovo, Guillermus de Cardonanus de Peralta.
Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini Regis, pro domino fratre Andrea, episcopo Valentie, cancellario suo, hec scribi fecit, loco, die, et anno prefixis.
1258, juliol 2. València
Jaume I dóna a Pere Sanz d'Oblites unes terres a Càrcer
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cartes reials de Jaume I, nº 59 extra sèries. Còpia de la segona meitat del segle XIV
Per nos et nostros damus et concedimus et assignamus per hereditatem propriam, francham et liberam vosbis Petri Sancii de Oblitis et vestris imperpetuum, septem jovatas terre in alqueria de Carcer, termino de Somocarcer, sicut eas terminatas et assignatas hodie possideritis, cum introitibus, exitibus, affrontacionibus et suis pertinenciis universis, a celo in abissum, ad habendum, tenendum, possidendum, populandum, dandum, vendendum, alienandum, impignorandum, et ad omnes vestrorumque voluntates et cetera, et quibus volueritis libere perpetuo faciendas, exceptis sanctis, clericis, et personis religiosis.
Datum Valencie VIª nonas julii anno Domini M. CC. L. VIII.
1259, juliol 15. Tudela
Jaume I dóna a Sanç Martínez d'Oblites el castell i alqueria de Bicorp i l'alqueria de Benedríz
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 482, nº 115R. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus vobis, Sancio Martini de Oblitis, et Orie uxore vestre, et vestris imperpetuum, castrum et alcheriam de Becorb et alqueria de Benedriz, cum omnibus terminis et pertinenciis suis, et cum hominibus et mulieribus ibi habitantibus et habitaturis, cuiuscumque legis aut conditiones sunt vel erunt, et cum terris heremis et populatis, et cum montibus, lignis, silvis et garricis, et cum molendinis, furnis, aquis, piscacionibus, venacionibus, et omnibus quibuslibet iuribus nostris, et cum omnibus melioramentis ibi factis et faciendis, integre et sine aliqua diminucione, ac sine aliqua retencione nostra et nostrorum, et cuiuslibet alterius persone.
Ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras et vestrorum voluntates cui et quibus volueritis libere perpetuo faciendas.
Exceptis clericis et personis religiosis.
Termini siquidem castri et alcherie de Bochor affrontat cum terminis de Palaz, quod est de regno Castelle, et cum terminos de Cortes et de Millars, que sunt de regno Valencie, et cum [...... ...... ......], que est de regno Valencie, et cum terminis de P[...], et prout dividuntur termini de Castella et de regno nostro Valencie.
Termini similiter de Benatriz, affrontant cum rivo de Guadalquevir.
Datum Tudele idus julii anno Domini Mº CCº Lº nono.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª. col.] Bernardus G. de Entença. [2ª. col.] Egidius de Rada. Sancius de Antillone. [3ª. col.] G. de Puyo. P. Martini de Luna.
Sig+num Petri de Capellades, qui mandato domini Regis pro domino S.Dei gracia episcopo ilerdense, cancellario suo, hec scribi fecit et clausit, loco, die, et anno prefixis.
1260, agost 23. Barcelona
Jaume I dóna a Pere Ferrando el castell i la vila de Riba-roja
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 482, nº 118R. Còpia del segle XVIII
Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros donamus, concedimus et assignamus per hereditatem propriam et liberam vobis dilecti nostro Petro Ferrandi et vestris imperpetuum, castrum et villam de Ripa Roya, sitis in regno Valencie, cum omnibus alcareis, terminis et pertinenciis suis, et cum ...... et ......, furnis, ......, molendinis, columbariis, ......, ortis, ...... ac terris cultis et incultis, heremis et populatis, ...... ...... / ...... ...... ...... ...... ...... ...... ...... / ...... ...... ...... piscacionibus, venacionibus, ...... / ...... ...... ...... introitibus et exitibus, et cum me..... / ...... ...... ...... ...... et suis pertinenciis / ...... ...... ...... ...... ...... ...... ...... / ...... ...... ...... ...... ...... ...... ...... / / ...... ...... ...... ...... ...... ...... ...... / ...... ...... ...... ...... ...... ...... ...... / ...... ...... ...... ...... ...... ...... ...... / ...... ...... ...... ...... ...... ...... ...... / ...... ...... ...... ...... ...... ...... ...... / ...... ...... ...... ...... ...... ...... ...... / ...... ...... ...... habemus et debere habemus / aliqua ratione, integre, absque aliquo nostro nostrorumque vinculo, et retentu, ad habendum, tenendum, possidendum et expletandum, dandum, vendendum, alienandum, impignorandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates, cui et quibus volueritis, libere perpetuo faciendas, prout melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque bonum et sincerum intellectum.
Datum Barchinone X kalendas septembris anno domini millesimo ducentesimo sexagesimo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Bernardus de Sancta Eugenia. Gaucerandus de Pinos. Garcias de Puyo. G. de Montecluso. Bn. de Castelloto.
Sig+num Petri de Capellades, qui mandato domini Regis pro domino G. Dei gracia episcopo Ilerde, cancellario suo, hoc scribi fecit, et clausit, loco, die, et anno prefixis.
1261, abril 14. València
Jaume I dóna al seu fill Pere Fernández el castell i la vila de Cortes
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 495, f. 574r/v. Còpia del segle XV
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioriquarum et Vallencie, comechs Barxaloni et Hurgelli et dominus Montispelleri; per nos et nostros damus et concedimus et asignamus per ereditatem propriam franquam et liberam, titulo et dominacionis inter vivos, vobis, dilecto fillio nostro Petro Farandez, et vestris imperpetuum, castrum et villam de Cortes, que sunt in regno Valencie, cum omnibus alquareys, terminis et pertinenciis sitis, et cum casis, casalsoris, furnis, balneis, molendinis, columbariis, vines, ortis, ortalibus, ac teris cultis et incultis, hermis et populatis, silvis, lignis, arboribus diversorum generum, aquis, erbis, pratis, pasturis, piscacionibus, venacionibus, montibus, terminis, introitibus, exitibus, et cum melioramentis ibidem factis et faciendis, et suis pertinenciis universis, a celo in abissum. Et cum omnibus etiam ominibus et feminis ibi abitantibus et abitaturis, cuiuscumque legis vel condicionis sunt vel erunt. Et cum peytis, cenis, questiis, adempriviis, serviciis, donis, calonis, et justiciis civilibus et criminalibus, tributis, monetaticis, exercitibus et cavalcatis, ac eorum redempcionibus, et cum omnibus aliis iuribus que ibi habemus et habere debemus aliqua racione vel causa, absque aliquo nostro nostrorumque vinculo et retencione, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, dandum, vendendum, alienandum, impignorandum, comutandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates, cui et quibus volueritis libere perpetuo faciendas, prout melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque bonum et sincerum intellectum.
Data Valencie XVIII calendis madii anno Domini Mº CCº LXº primo.
Signum + Jacobi, Dei gracia regis Aragonum et cetera.
Testes huius rey sunt; Jacobus de Castronovo, Garcia Romey, Eximenus Romei, Garcias Ortis de Sagra, Sancius de Antillo.
Signum + Miquaellis Violete, qui mandato domini Regis pro domino G. Dei gratia episcopo Ilerde cancellario suo, hec scribi feci, loco, die, et anno prefixis.
1261, desembre 17. Montpeller
Jaume I confirma al seu porter Domènec Çavall en la possessió dels seus béns a Alzira
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Valldigna. Pergamins. Carpeta 3361, nº 16. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros laudamus, concedimus et confirmamus tibi Dominico de Cavallo portario nostro et tuis imperpetuum, domos et omnes alias hereditates et possessiones quas habes in Algezira et alqueriis ac terminis suis, ex donacione a nobis vel divisoribus nostris tibi facta, et quas emisti de aliquibus personis in terminis antedictis, prout in instrumentis seu cartis quas habes a nobis vel a dictis divisoribus nostris, vel in libro dictorum divisorum et instrumentis dictarum emptionum plenius continetur.
Mandantes tenentibus locum nostrum in regno Valencie et baiulis ac justiciis et universis aliis hominibus Algezire et terminorum suorum presentibus et futuris, quod hanc confirmacionem nostram firmam semper habeant et observent, et faciant ab omnibus inviolabiliter observari, prout melius dici vel intelligi potest ad tuum et tuorum profficium et utilitatem.
Datum apud Montempesulanum XVIº kalendas januarii anno Domini Mº CCº LXº primo.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comiti Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª. col.] R. Gaucelmi dominus Lunelli. [2ª. col.] Gaucerandus de Pinos. Bertrandus de Castelleto. [3ª. col.] R. de Guardia. Berengarius Arnaldi de Angularia.
Sig+num Michaelis Violete, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco, die, et anno prefixis.
1262, març 10. València
Jaume I ordena a l'abadessa del monestir de Sigena que li envie tots els documents que guarda signats entre ell i Abu Said
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cartes reials de Jaume I, s/nº. Original
Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; venerabili et dilecte E. per eandem priorisse de S[exena]. Salutem et dileccionem.
Rogamus et mandamus vobis quatenus omnes [car]tas que sunt inter nos et Açeyt Abu Çeyt, nobis transmitatis per fidelem scriptorem nostrum Petrum de Columbario et eas .... in continenti tradatis.
Et hoc nullo modo differatis.
Datum Valentie Vº idus marcii anno Domini Mº CCº LXº Iº.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I