Arxius Jaume I

ARXIU VIRTUAL JAUME I

Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó

Costums d'Evissa i Formentera

3 de febrer de 2008

El día després de la commemoració oficial del VIIIè aniversari del naixement de Jaume I continuem incrementant el contingut d'aquest arxiu virtual, amb la transcripció d'una versió catalana del text dels Costums de les illes d'Eivissa i Formentera, promulgats l'any 1236, poc de temps després de la conquesta cristiana del territori. Es tracta d'una còpia de començaments del segle XV, feta no sabem si directament a partir d'una altra còpia llatina de 1300, el que vol dir que aquesta transcripció és només un text aproximat al que els legisladors van escriure en la versió original, actualment desconeguda, tot i que ens dóna una idea prou completa del què es pretenia fer, malgrat les llacunes degudes al delicat estat de conservació del manuscrit de procedència, que és el Llibre de la Cadena de l'Arxiu Municipal d'Eivissa

1236, gener 9. Colliure

L'infant Pere de Portugal, Guillem, arquebisbe de Tarragona, i Nunó Sanç, comte de Rosselló, promulguen els Costums de les illes d'Eivissa i Formentera

Arxiu Municipal d'Eivissa. Llibre de la cadena, ff. 9r-12r. Còpia del segle XV. El text que ens transmet aquest manuscrit és una traducció del llatí al català, efectuada (no sabem si directament) a partir d'un pergamí de l'any 1300, en el què l'arquebisbe de Tarragona ratificava els costums originals de 1236 i afegia noves aclaracions o disposicions.

Transcripció efectuada el dia 3-II-2008 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència, on hem suprimit el que estimem que són tots els afegits de 1300, per tal d'oferir una versió aproximada del text (tot i que traduït), tal com es va promulgar l'any 1236. Hi ha algunes llacunes conseqüència del mal estat de conservació d'algunes pàgines, que faran necessari més endavant consultar l'original o altres còpies que puguen existir

En nom de Jhesuchrist.

[1] Sia a tots manifest que nós, en G., per la permissió di[vinal] elet de Tarragona, e.l infant en P. senyor del regne de Mallorques, e.n Nunó Sanç, senyor de Rosselló de Cerdanya e de Conflent; per nós e.ls successors nostres, ab aquesta scriptura perdurablement valedora donam, atorgam e loham a vos, e als feels nostres tots e sengles pobladors e habitadors del castell e de les ylles de Eviça e de Formentera, presents e sdevenidors, que allí habitets e poblets; e donam a vos cases e casals, orts e ortals, e ús des prats e de pastures, e que puscats pescar franquament en la mar.

[2] E les possessions totes, les quals en lo castell e en les illes damunt dites haurets, haiats en axí com en les cartes de la dita donació és contengut.

[3] Volem encara e stablim que vos, tots habitadors del castell e de les yllas damunt dites, presents e esdevenidors, siats aquí franchs de tot peatge, leuda e usatge, de port e d'altres lochs, e de portatge, mesuratge, de porta, e de totes altres cosas, e de tota host e cavalcada, si per aventura no.s fahïa en les illes, a defensió d'aquelles.

[4] No darets carnatge del vostre bestiar per negun temps, ne passatge, ne quarentèn.

[5] Negun naufrag en negunes parts de les illes null temps no serà.

[6] Tots los maleficis que seran entre.ls habitadors del castell e de les dites illes puscan los prohòmens pacificar e diffinir, cas que clam o ferma a la cort sia feta; encara dins tres dies puscan fer allò meteix.

[7] De les injúries e.ls maleficis dels quals a la cort serà fet clam, fermarets dret en poder de la cort nostra; e per calònia de la cort, lit, archa, no serà penyorat, ne vestedures ne armes de la persona sua.

[8] Los habitadors del castell pledeiaran de terç en terc dia; e.l strany de dia en dia, si serà demanat, mas si demana ús del dret del vehý; car mala cosa se dia que.l strany fos embarguat de [.....] per pus longues dilacions que.l [.....].

[9] Si algun deutor o fermança, e passat lo terme de la [.....] serà [.....] en lo castell e en les ylles damunt dites, no pusca al·legar privi[legi] o fur, mas aquí sia tengut respondre.

Per algun crim o malefici o demanda, no farets ab nós o ab lo batle o cort del castell batalla per ferre calt, ne per hom, ne per aygua, ne per neguna altra cosa.

[10] Cort, o batle, o saig, o.l lochtinent d'aquells, no entraran en les casas vostres per negú crim, o per rahó de sospita tots sols, mas entraran ab II, o ab III, o ab IIII prohòmens del castell. Açò mateix volem que.s observe en naus, leyns, forns e molins.

[11] Sagrament de calúmpnia farets en los plets vostres, mas res daquèn ne posarets per lo sagrament que farets.

[12] No darets a la cort, batle, o saig, res per vostra justícia a fer o enantar; mas si.l saig irà fora lo castell, darà a aquell qui.s clamarà VI diners per legua.

[13] Revenedor de vi o de farina, o de cosas de menjar, si trobat serà ab falsa mesura, perda destot la cosa venal, e haja daquèn la terça part la cort e les dues parts se despenan en l'obra dels murs.

[14] Flaquera si vendrà a menys pes, sia posada el costell, o don V sous, dels quals haia les dues parts la cort, e la terça part sia donada a la obra del mur.

[15] Negú no sia tengut fer cridar vi, oli, ne coses venals, si no.s volrà, ne sia tengut haver pes de senyor; emperò pus les coses seran posades a vendre, no pusca negú més vendre del preu posat, mas que vena tota la cosa venal ne fassa en aquella mescla neguna, ne mixtura.

[16] Veguer, batle, ne saig, no pusca conéxer de falsetat de pes ne de mesura, sinó en loch públich e denant prohòmens del castell, quisque sien del castell o d'aquell loch on la dita conexensa se farà.

[17] No.s darà calònia, si plet no serà fermat de cascuna de les parts. De cosa no mobla, quint ne dehè per calònia no.s pac.

[18] Totes les qüestions que enfra los habitadors de Eviça seran, se menen en locs públichs on serà lo veguer ab los prohòmens de la vila, ne vendrets a la casa del veguer ne del batle per plet a termenar.

[19] Deutor o fermança pusca donar penyora a sson crehedor a X dies, ab manlevador covinent, e tengua la penyora per X dies, aprés los quals vena la penyora e faça aquella corre per tres dies. E si més n'aurà del seu deute, restituesca-ho al deutor. E si'n haurà meyns, lo deutor o fermança restituesca al crehedor.

[20] Neguna fermansa no sia tenguda respondre, dementre que la persona del principal serà present e covinent a satisfer, per molt que haia renunciat a sson dret.

[21] L[.... ..... .....] dels crims jutjarà la cort ab los prohòmens del castell.

[22] Si algun serà condempnat d'alcú crim per lo qual sostengua pena corporal, no perda los béns seus ne part dels béns seus, mas puscha d'aquells fer testament e jaquir a qui.s voldrà, exceptat crim de heretgia e de lesa magestat.

[23] Cascú se puscha fer corredor e puscats les coses vostres a qui.us volrets fer cridar; mas lo corredor de les coses venals jur que usarà de son offici feelment.

[24] De tot clam sia que [..... .....] que dubte o confés lo demanat, la primera sentència se do per la cort ab consell de prohòmens, que si aytal per tot aquest dia [posar vos] ab vostre adversari, o [fermats] dret, o al vespre muntats a l'Almudayna, [e si no.y muntarà] vaya per ferma de dret, e serà daquèn demanat dret.

[25] Nós e [..... ..... ..... ..... ..... .....] lochtenent nostre no farem neguna força ne [..... ..... ..... ..... .....] vostres dementre que apparellats serets [..... ..... ..... ..... .....] leig.

[26] Sobre.ls plets de les injúries [..... ..... ..... ..... .....] cases de les quals en les cosas damunt [...falta una línia i mitja de text...] e dels hòmens [..... ..... ..... ..... de Barchinona].

[27] Stablim encara que en lo castell sia I batle tant solament, ço és a ssaber en lo qual nós tres, o aquell o aquells qui lo loch nostre en la illa de Eviça tendrà consentrem, no haüda consideració del maior nombre, e mut-se d'any en any, si dons per nós o per los tenents loch nostre en lo cap de.l any no era confermat. Mas lo batle damunt dit jur, que totes aquestes cosas damunt dites, per ses forces farà observar, e a cascú de nós del dret nostre sia de la part sua leyal ensemps feel.

[28] Encara vedam que en alfòndech no.s vena res tro al cinquèn any passat, ans les vendes e.ls smerçes de les cosas menjables e de les viandes se façen dins los murs, per lo V any damunt dit.

[29] Encara, que cascú de nós pucha haver en lo castell notari propri, qui jur que usarà de son offici leyalment.

[30] Nós, enfant En P., e.n Nunó Sanç, damunt dits, volem establents, que si algú traurà coltell o spaa contra alcun, menaçan o iraxen, do a la cort LX sous o perda la mà.

Fet és açò en Cochliure, V idus de janer en l'any de Nostre Senyor M.XX.XXXVI.

Senyal + d'En P., per la gràcia de Déu senyor del regne de Mallorcha, qui açò lohà e fermà.

Yo + En Guillem, per la gràcia de Déu elet de Tarragona, sotscriu.

Senyal + del senyor en Nunó Sanç, qui les cosas damunt dites loham e fermam.

Se+nyal d'en Gauceran d'Urg, testimoni. se+nyal d'en Gauceran de Pinós, testimoni.

Testimonis d'aquesta cosa són, En Benet Gamaret, de Tarragona; R. de Sent Martí; A. de Sent Martí capelà del senyor elet; Jaume de Çafareig; En P. Cervera.

Senyal de + Pere Johan, notari del senyor enfant. Yo, En P. d'Alcalà, qui açò lou e atorch e ho ferm, en axí com damunt és anomenat.

Senyal d'En + Ponç d'Arches, notari en Eviça.

Yo, En R. de Vilanova, notari del senyor elet de Tarragona açò scriví per manament d·el e del senyor En Nunó Sanç, e ras e smenè en la XX línya, e.l loch, e.l dia, e l'any denant posats, on és dit "habitadors".