ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Documents de la vila d'Onda
5 de març de 2006
Incorporem 27 documents relatius a la vila d'Onda de procedències diverses, tots del segle XIII excepte un d'ells, que és de començaments del XIV
1249, agost 13. València
Jaume I cedeix temporalment les rendes d'Onda i Borriana a l'Orde del Temple, fins que aquesta institució recupere les quantitats que el rei li deu
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Manuscrit 1240C, s/f. Còpia simple del segle XVII
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII. 1988, pp. 114-115
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus vobis fratri Bernardo de Altariba, tenenti locum magistri Templi in Aragonia et Cathalonia, et fratribus eiusdem ordinis presentibus et futuris, quod habeatis et teneatis villam de Burriana et castrum et villam de Onda, cum exitibus, redditibus, questiis et parte decima et quibuslibet aliis proventibus nobis et nostris quoquomodo pertinentibus et debentibus pertinere, tanto tempore et tamdiu quousque sitis soluti de debito mille marcharum argenti quas vobis debebamus.
Volumus etiam et concedimus, quod de redditibus ipsorum locorum levetis annuatim sex milia solidos realium, pro expensis triginta hominum custodiendum castrum de Onda. Residuum vero ipsorum reddituum, redat vobis in solutionem predictarum marcharum.
Verum, si redditus dictorum locorum non suficerent ad predictam custodiam de Onda, illud quod defuerit habeatis super eisdem castro et villa de Onda et de Burriana et locis aliis, que ratione predictarum marcharum tenetis obligata, que tanto tempore teneatis quousque sitis inde soluti.
Promittentes quod predictum castrum et villam de Onda et de Burriana, cum omnibus et singulis redditibus et aliis supradictis, faciemus vos et domum et fratres Templi habere et tenere, et pacifice possidere, quousque sitis soluti de eo quod remaneat ad solvendum vobis de quantitate mille marcharum, quas fratris Guillermo de Cardona, magistro Templi, debebamus.
Datum Valencie idus augusti anno Domini millesimo ducentesimo quadragesimo nono.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Testes sunt Guillermus de Aguilone, Guillermus de Crexello, Petrus de Ciliis, Bertrandus de Castelloto, Berengarius de Tornamira.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
1248, abril 28. València
Jaume I atorga la carta pobla de la vila d'Onda a fur de València
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Carpeta 481, nº 87R (Còpia autoritzada de 1283); nº 88R (Còpia aut. de 1293); nº 89R (Còpia aut. de 1314); nº 90R (Còpia aut. de 1386). Arxiu Municipal d'Onda. Còpia autoritzada inclosa en un pergamí de 1335. Ar. Mun. Onda. Còpia autoritzada en pergamí, de 1387
Garcia Sanz, Arcadi - Garcia Edo, Vicent. "La carta puebla de Onda de 1248". Miralcamp, butlletí d'estudis onders. Onda 1984, pp. 7-56
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesullani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam vobis, Raymundo de Bochona et Guillermo de Rochaforti et aliis trecentis viris populatoribus, quibus dare et distribuere volueritis ad populandum, et vestris et eorum successoribus, imperpetuum, villam de Onda et villam de Talis cum suis omnibus alcheriis et terminis. Qui termini dividuntur cum termino de Burriana et cum termino de Menchin, et cum serra qui dividit cum Artana, et cum termino de Eslida, et cum termino de Çuhera, et cum termino de Vallis de Enveyo, et cum termino castri de Fançara. Et cum termino de Burriol et cum termino de Almaçora, et cum termino de Burriana.
Quas villas et loca et terminos, prout predictis affrontacionibus includuntur, cum domibus, campis, vineis, ortis ac terris cultis et incultis, heremis et populatis, aquis, erbis, pratis et pascuis, montibus, lignis, silvis et arboribus fructiferis et infructiferis, rivis, piscacionibus et venacionibus, introitibus et exitibus, et suis pertinenciis universis a celo in abissum, habeatis vos et predicti populatores, quos vos in predictis villis populaveritis ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus volueritis perpetuo faciendas. Exceptis militibus et sanctis et personis religiosis.
Et faciemus vobis secundum quod faciemus ad bonum intellectum civibus civitatis Valencie.
Excipimus tamen de hac donacionem carniceriam, balnea, tinturariam, furnos, molendina, forum et operatoria de açoch, que nobis et nostris perpetuo retinemus.
Nos igitur predicti Raymundus de Bochona et Guillermus de Rochaforti, pro nobis et pro predictis populatoribus, iuramus per Deum et eius sancta Evangelia, quod personalem residenciam faciamus in Onda, et omnes possessiones quas alibi habemus vendamus hinc ad unum annum, vel aliter alienemus sine retencione nostra et predictorum. Aliquid non vendamus nec aliter alienemus hinc ad decem annos.
Datum Valencie quarto kalendas madii anno Domini Mº CCº XLº octavo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus Montispesullani.
Testes sunt Guillermus de Montecatheno, Guillermus de Boxados, Jaufridus de Rochabertino, Guillermus de Angularia, Guillermus de Crexello.
Sig+num Petri Andree qui mandato domini Regis pro Guillermo Scriba, notario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
1246, desembre 7. Saragossa
Jaume I estableix el bovalar de la vila d'Onda
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 481, nº 86R. Còpia simple de començaments del segle XV
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII. Onda 1988, p. 111.
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesullani; per nos et nostros concedimus et damus vobis, universis et singulis christianis et mauris de Onda, et vestris successoribus in perpetuum, que dicta vila de Onda habeat per terminis suis unum miliarium extra ortas de Onda.
Quem terminum unius miliarii habeatis pro pascuis guanatorum vestrorum et aliis necesitatibus et usibus vestris et dicte ville, sine aliquo servicio et tributo annuo et perpetuo et qualibet alia exaccione regali.
Mandantes universis subditis nostris presentibus et futuris, quatenus predicta firma habeant et observent in perpetuum.
Datum Cesarauguste VIIº idus decembris anno Domini millesimo ducentesimo quadragesimo sexto.
Signum Jacobi, et cetera.
Testes sunt Petrus Cornelii et cetera.
Sig+num Guillermi Scribe, et cetera.
1251, setembre 10. Lleida
Jaume I atorga llicència als veïns d'Onda, per poder vendre les seues heretats al terme municipal, malgrat la prohibició que tenien de poder fer-ho abans de passats deu anys, segons constava en la carta pobla de la vila promulgada tres anys abans
Pergamí original existent en 1985 al comerç valencià d'antiguitats. Actualment en parador desconegut
García Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII. Onda 1988, p. 116. Amb reproducció fotogràfica del document en página 36.
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus vobis, universis et singulis habitatoribus de Onda presentibus et futuris, quod possitis libere et sine aliqua quinta et servicio vendere seu aliter alienare, domos, ortos, vineas, et quaslibet alias hereditates vestras quas habetis in Onda et eius termino, non obstante condicione aponita in instrumentis nostris, quod infra certus tempus predicta non venderitis vel aliter alienaretis.
Mandantes universis subditis nostris quod super predictis nullum vobis impedimentum faciant vel contrarium.
Datum Ilerde quarto idus septembris anno Domini Mº CCº quinquagesimo primo.
Sig+num Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgeli et dominus Montispesulani.
Testes sunt: Eximeni Petri, Petrus de Montechateno, Guillermus de Montecateno, Guillermus de Aquilone, Carrocius.
Signum + Guillermi Scribe, domini Regis notarii, qui mandato ipsius hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
1258, juliol 8. Cabanes
Jaume I disposa que tots aquells particulars als qui han estat concedides heretats al terme d'Onda, tenen obligació de contribuir en les càrregues comunes de la vila, inclús en el cas d'haver obtingut cartes reials en sentit contrari
Arxiu Municipal d'Onda. Pergamí nº 2. Còpia autoritzada de 1329
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, pp. 119-120.
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesullani; attendentes quod vobis fidelibus nostris probis hominibus et toti universitati de Onda, multum vidantur honeroso, quod illi qui habent possessiones et hereditates in termino de Onda, velint uti prerogativa libertatis et evitare honera, de quibus parte debent subportare a servicio comune, se et hereditates suas subtraunt, quod facere non debent; unde cum nos dedimus hereditates et possessiones populatoribus quimodo sunt in Onda et quibusdam aliis qui non existunt presentes, et quod omnes tangint ab omnibus est comprobandum, et que sentiunt comodum debent sustinere dispendium; volumus et mandamus quod omnes illis qui cartas a nobis impetraverint franchitatis vel alicuius libertatis, ut non ponerent in cenis, questiis, vel quibuslibet aliis exaccionibus regalibus, comunibus cum aliis qui habent honeres et possessiones, compellantur ad ponendum questia in cenis et in aliis serviciis comunibus, non obstantis literis vel cartis contra auctoritate huius nostre concessionis impetratis.
Mandantes firmiter baiulis, justiciis, et universis aliis officialibus ac subditis nostris, quod hanc concessionem nostram firmam habeant et observent et non contraveniant nec aliquem venire permittant aliquo modo vel aliqua racione.
Datum apud Cabanes VIIIº idus julii anno Domini Mº CCº Lº octavo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valenie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus Montispesullani.
Testes sunt: Eximinus de Focibus, Bertrandus d'Aonnes, Guillermus de Montecatheno, Eximinus Petri de Arenoso, M. d'Auro.
Sig+num Jacobi de Monte Judayco, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco, die, et anno prefixis.
1245, juliol 21. Montalbà
Jaume I dóna a Guillem de Pau les alqueries de Ribesalbes, Berita, i Trutxelles, del terme d'Onda
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Ms. 542C, f. 187r. Còpia simple de 1416
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII. 1988, pp. 109-110
Noverint universi, quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus vobis, dilecto Guillermo de Pax et vestris, imperpetuum, alquereas de Ribesalbes et de Berita et de Trucelles, que sunt in termino Onde in rivo de Millars, ut eas populetis, habeatis, teneatis, possideatis et explectetis, cum omnibus terminis et pertinenciis suis, cum pratis, pascuis, erbis, aquis et liginis, cum furnis et molendinis, et cum omnibus aliis que pertinent dictis alquareis et pertinere debent.
De redditibus vero dictarum alquarearum, habeatis et percipiatis vos et vestri centum bisancios, et perpetuo tamen annuatim, ad vestras voluntates; quorum medietatem percipiatis in festo sancti Johannis et aliam medietate in festo Nativitate Domini.
Et quitquid superaverit ultra dictos centum bisancios, de redditibus dictarum alquarearum, tam furnorum quam molendinorum quam aliorum redditum reddatis, dabitis annuatim similiter illi persone qui Ondam per nos tenebit.
Et dictos centum bisancios non vendatis nec alienetis in vita vestra, neque unquam clericis neque sanctis.
Et post mortem vestram, dimitatis persone vestre consimili in regno Valencie residenciam faciendi.
Et omnes possessiones quas extra regnum Valencie habeatis vendatis, et de pretio earundem possessiones ematis in regno Valencie.
Et a die quo hoc instrumentum confectum est in unum annum, in regno Valencie causa habitandi vos mutetis, et ibi semper vestrum capud maius teneatis, quod nisi predicta feceritis possimus a vobis et vestris predicta recuperare.
Datum apud Montem Album, XII kalendas augusti anno a Nativitate Domini Mº CCº XXXXº Vº.
Sig+num Jacobi, Dei gracia regis Aragonum et cetera.
1241, maig 1. Onda
Eiximén Pérez, lloctinent de Jaume I al regne de València, dóna l'església d'Onda al bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles
Arxiu de la Catedral de Tortosa. Calaix "Común del Obispo y Cabildo", nº 33. Pergamí original
Garcia Edo, Vicent. Llibre de privilegis de la vila d'Onda. 1988, p. 67. Transcrit en 1988 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi, ad quos presens scriptura pervenerit, quod nos Eximenius Petri, tenens locum domini regis in regno Valencie; attendentes quod villa de Unda ex antiquo fuit et est de episcopatu dertusensi, sicut per publica et regalia monstratur instrumenta, introducimos vos, venerabilem patrem P., Dei gratia episcopum dertusensi, in corporalem possessionem iuris episcopalis et ecclesie predicte ville, cum suis antiquis terminis et presentibus pertinentibus ad eandem.
Presentibus venerabilis viris et discretis, frater U. de Fulalcherio, magistro Hospitalis, Bertrando de Guardia, preceptore fratrum militie Templi in Valentia, Johanne Johannis, preceptori de Calatrava, Guillermo Raimundi de Villa, R. de Calvera, B. de Calvera, Michaele de Lyson et aliorum nobilium militum existentium in bastida.
Promittentes vobis, venerabili patri episcopo dertusensi, quod hanc possessionem vestram a vobis corporaliter possessam, pacifice et quiete defendere juvabimus, pro posse nostro, contra omnes personas, si quod non credimus vos presumerent infestare.
In cuius rei testimonium presentem cartam sigilli nostri munimine roboramus.
Quod est actum apud bastidam Unde, kalendas maii anno Domini Mº CCº quadragesimo primo.
Sig+num Eximinii Petri, tenentis locum domini regis in regno Valencie.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Frater U. de Fulalcherio, magistri Hospitalis sig+num. Sig+num fratris Bertrandi de Guardia, preceptoris fratrum milicie Templi in Valencia. Sig+num Johannis Johannis, preceptoris de Calatrava. Sig+num Guillermi Raimundi de Villa. [2ª col.] Sig+num Raimundi de Calvera. Sig+num Bernardi de Calvera. Sig+num Michaelis de Lyson. Sig+num Lupi de Sparsa.
1256, març 13. Calatayud
Jaume I fa donació de l'alqueria de Tales a Pere de Castellnou
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Ms. 542C, f. 49r. Còpia simple de 1416.
Garcia Edo, Vicent. El Llibre de Privilegis de Onda. 1998, p. 73
Pateat universis quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus vobis, Petro de Castronovo et vestris, imperpetuum, quod possitis populare et retinere in alquerea nostra que dicitur Tales, que est in termino Onda, XXX cassatos sarracenorum et plures, tot scilicet quod ibi volueritis et potueritis populare, qui veniant, vivant ibidem, et habitent semper in fide nostra.
Ita tamen quod unusquisque cassatus illorum sarracenorum, qui in predicta alquerea et eius terminis ac pertinenciis fuerit populatus, donet nobis et nostris annis singulis, in festo sancti Michaelis mensis septembris, unum argenti bissancium pro tributo.
Et preter hoc tributum vel censum, nihil ipsi vel sui nobis vel nostris dare aliud teneantur.
Et sic iamdictos sarracenos populetis et retineatis, ac habeatis vos et vestri, francos et liberos, in perpetuum, ad faciendum omnes propias voluntates.
Datum Calataiubii IIIº idus marcii anno Domini Mº CCº Lº Vº.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Raimundus vicecomes Cardone, Bernardus Guillermus d'Entença, Jaufridus vicecomes Roquabertini, Eximinus de Focibus, Raimundus de Montecateno.
Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini regis, pro domino fratre Andrea episcopo valentino, cancellario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
1259, setembre 1. Lleida
Jaume I atorga unes gràcies als musulmans d'Onda i regula les seues contribucions anuals
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 1, f. 168v. Original
Garcia Edo, Vicent. Llibre de Privilegis d'Onda. 1998, p. 75
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus vobis, universis sarracenis de Onda presentibus et futuris, in perpetuum, quod si forte de cetero alterii sarraceni captivi, qui fuerint naturales et habitantes de Onda, adfugerent et poterint evadire de captivitate et de possessione dominorum suorum et venerint apud Ondam, sint semper salvi et securi et a captivitate penitus liberi et perpetuo absoluti, cum omnibus rebus et bonis suis.
Concedimus etiam vobis quod in festo sancti Michaelis septembri, et de cetero annuatim in dicto festo, donetis et dare teneamini nobis et nostris in perpetuum, pro unoquoque casato duos bisancios pro eo donetis et solvatis.
Et vobis, dantibus nobis et nostris annuatim, ut dictum est, predictos duos bisancios pro unoquoque casato, non teneamini dare nobis vel nostris aliqua questiam sive peytam, nec aliquem aliam regaliam exaccionem, set sitis inde cum omnibus bonis vestris liberi et penitus perpetuo absoluti.
Datum Ilerde, kalendas septembris anno Domini Mº CCº Lº nono.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
1260, maig 28. Onda
Pere de Castellnou atorga la carta pobla de Tales en favor dels musulmans que viuen en dita alqueria
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Ms. 542C, f. 48r/v. Còpia simple de 1416
Garcia Edo, Vicent. Llibre de Privilegis d'Onda. 1998, pp. 76-77
Sit omnibus notum, quod nos, Petrus de Castronovo, per nos ac per omnes successores nostros, presentes et futuros, damus et constituimus vobis, universis et singulis sarracenis de Tales, imperpetuum, ad populandum, totam terram nostram quam hodie habemus in alqueria de Tales et termini eiusdem, sub tali condicioni quod detis nobis et successoribus nostris, vos et vestri successores, decimam partem omnium fructum quod Deus dederit in predicta terra, et in arboribus hedificatis in ea, et remaneat unusquisque vestram nonam partem de predictis.
Item, detis eclesie de Onda primiciam, videlicet de XXX barcillas unam, et sic de singulis universis rebus quod consuetum est dare primiciam.
Item, detis annuatim pro qualibet tafulla terre viginti denarios regalium Valencie censuales, X denarios in unoquoque festo sancti Johannis Babtiste, et residuos decem in unoquoque festo sancti Michaelis septembris.
Item, detis pro unaquaque domo vestra unum ovum in qualibet septimana.
Item, detis pro unaquaque capra quod habueritis, unum denarium in unoquoque mense aprilis, et de ovibus, arietibus et yrcis, similiter.
Item, detis pro unoquoque baso apium unum denarium in mensi predicto. Et non teneamini aliquid dare pro aliquibus bestiis arate, scilicet boves, asinos, mulos et mulas, equas et roncinos.
Concedo etiam vobis esse populatos ibi in fide illustrissimi domini Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, sicut in instrumento adquisicionis nostri plenius continetur.
Volo etiam et mando quod detis domino rege et successoribus suis, vos et vestri successores annuatim, imperpetuum, in quolibet festo sancti Michaelis septembris, unum argenti bisancium pro tributo pro unoquoque cassato.
Concedimus etiam vobis quod possitis ire ubi volueritis, vel permanere ibi quo volueritis, solvendo tamen iure nostrum.
Concedo etiam vobis quod maneatis ibi ad çunam sarracenorum.
Et promitto vobis quod non accipiam aliquid a vobis, universis et singulis sarracenis, presentibus et futuris, pro aliqua calonia civili et criminali, nisi secundum çunam predictam sarracenorum.
Item, promito vobis quod non accipiam testes contra vos in aliquibus causis vertentibus cum christianis, nisi christianus cum sarracenus.
Item, detis nobis pro multura de omnibus bladiis quos in nostro molendino moleritis, pro unaquaque barcella unam liberam metipsum bladii.
Preterea retinemus ibi quod detis nobis et successoribus nostris, vos et vestri successores, pro unoquoque cassato in predicta alcharia commoranti, annuatim, in unoquoque festo Natali Domini, tribus solidis monete regalium Valencie pro tributo.
Et nullum alium tributum seu servicium nobis vel nostris inde teneamini facere, nisi illum servicium censum et tributum, quod superius est notatum.
Quod est actum in Onda, quinto kalendas junii anno Christi millesimo CCº LXº.
Sig+num Petri de Castronovo predicti, qui predicta omnia laudat, concedit atque firmat.
Testes sunt: Gaucerandus de Montecateno, Petrus Bonet, tenens locum justicie de Onda, et Petrus Vitalis, Bernardus Medicus et Bernardus Mercatalis, habitatores de Onda.
Sig+num Guillermi Maçana, publici notarii de Onda, qui hoc scripsit, loco, die, et anno prefixis.
1267, juny 20. Liçana
Jaume I atorga a la vila d'Onda una fira anual, que done començament el dia de sant Miquel de setembre i dure quinze dies
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 15, f. 71r. Original
Garcia Edo, Vicent. Llibre de Privilegis d'Onda. 1998, p. 78
Noverint universi, quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus vobis, universis et singulis hominibus de Onda, presentibus et futuris, ac etiam in perpetuum statuimus, quod semper de cetero quolibet anno celebrentur nundine in Onda, in festo sancti Michaelis, ita quod in die dicti festi incipiant et durent per XV dies.
Recipientes in nostra proteccione, custodia, comenda, et guidatico speciali, omnes et singulos homines et milites ad dictas nundinas venientes, in veniendo et stando, et redeundo, cum omnibus rebus et mercibus eorum.
Ita scilicet quod non capiantur, detinentur, marchantur, nec pignorantur, culpa crimine vel debito alieno, nisi homicido fuerit vel proditores manifesti, aut debitores et fideiussores pro aliis constituti.
Preterea enfranquimus omnes homines et singulos ad dictas nundinas venientes, per tres annos primos venturos et completos, ab omni iure, quod in ipsis nundinis dare modo aliquo teneatur.
Mandamus insuper baiulis, alcaidis, et universis officialibus nostris, quod predicta omnia et singula firmam habeant et observent, et faciant ab omnibus inviolabiliter observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliquo modo vel aliqua racione.
Datum Liçane XIIº kalendas julii anno Domini Mº CCº LXº septimo.
Sig+num Jacobi, Dei graria regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
1282, març 18. Onda
L'orde de l'Hospital regula les contribucions anuals dels musulmans de la moreria de la vila d'Onda
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Ms. 820C, ff. 93r/94v. Còpia simple del segle XV
Garcia Edo, Vicent. Llibre de Privilegis d'Onda. 1998, pp. 87-89
Noverint universi quod nos, frater Raymundus de Ribelles, humilis castellanus de Amposta, per nos et omnes alios qui [post] nos veniant locum nostrum tenentem, et cum consilio et voluntate fratris Bernardi del Bosch, comendatoris Burriane, et fratris Arnaldi de Mediona, tenens locum comendatoris in Onda, et fratris Berengarii de Loberola, cappellano nostro, et fratris Petri de Monçonis, et fratris Raymundi de Argentona, concedimus vobis Aziz Ampexa, alamino de Onda, vobis Alez Lopi et Mafometo Alifragi, et Çaat Matel, et Mahometo Almalello, et Aziz Abnalfaqui, et Halit Amoya, et Mahomet Alcana, sarracenis, et Çati Aiame, sarracenorum de Onda, presentes et futuros, manentes in ravale de Onda et in villa, qui modo estis et inde venerint, quod non teneamini dare pro besancio nisi quatuor solidos regalium Valencie.
Et sic detis annuatim in festo sancti Michaelis, quisque casatus sarracenorum, octo solidos pro illis duobus bisanciis quos consuevistis dare.
Et etiam concedimus vobis et omnibus aliis sarracenis predictis, qui in predicto ravale et villa sint vel fuerant, tam presentibus quam futuris, quod non teneamini facere çofram nisi quodquisque anno unum diem quodquem casatum sarracenorum.
Et si estis duo vel plus in una domo, vel si sunt fratres et habeant bona sua divisa inter eos, quod quisque teneatur dare et facere, ut predicitur, et complere.
Igitur, concedimus vobis quod non teneamini dare aliquid de capris et de ovibus, nec de apibus, exceptis de illis capris et ovibus quas inter feceritis in ravale et villa de Onda, ad vendendum.
Et ergo concedimus vobis quod possitis emere terras et domos, tam de christianis quam de sarracenis.
Et si forte inde vendideritis aliquid de predictis ad sarracenos, quod possitis vendere potenter, franche et libere, dum predicti emptores faciant residenciam personalem in ravale de Onda, aut in villa.
Et de vendicione quam feceritis ad christianos, detis ordinis Hospitalis Jherosolomitani vicesimam partem de precio quo inde receperitis pure et integre.
Et non intelligimus in hac concessione de illis rebus quas iam tenetis vel tenebatis pro nobis, ad censum vel ad aliam certam partem vel inde teneritis.
Concedentes etiam vobis quod estetis et sitis et permaneatis et moretit ibi, ad çunam sarracenorum.
Et retinemus inde quod mollatis semper ad nostrum molendinum.
Et coqatis sine dubio ad nostrum furnum, et non de aliud.
Recipientes etiam ad opus Hospitalis Jherosolomitani, totum ius et calonias, et omnem aliam donacionem ordini predicta pertinenti qualibet racione.
Confitemur habuisse et recepisse pro predicta concessione ducentos solidos regalium Valencie.
Renunciamus omni exceptioni non numerate peccunie et doli.
Ad hec autem nos, predictus Aziz Ampeya, alamino de Onda predicto, et Alez Lopi, et Mahometus Alifragi, et Çaat Mantell, et Mahometus Almalelle, et Aziç Abnalfaqui, et Halit Amoya, et Mahometus Alcanan, sarraceni, per nos et per totam aljamam predictam, et per omnes alios qui post nos venerint, predictam concessionem sub predictis condicionibus et modis recepimus, et predicta omnia et singula, ut predicitur, promitimus per nos et per omnes alios post nos venientes complere et attendere et non in aliquo contravenire.
Et ad majorem huius rei firmitatem, nos autem dictus frater Raymundus de Ribelles, humilis castellanus de Amposta, hoc instrumentum cum nostro sigillo ceree pendenti facimus et precepimus sigillari.
Quod est actum in Onda, XVº kalendas aprilis, anno Domini Mº CCº LXXXº primo.
Sig+num fratris Raymundi de Ribelles, humili castellani predicti.
Sig+num Aziz Ampexa, alamini predicti.
Sig+num Aleç Lopi. Sig+num Mahometi Alifragi. Sig+num Çaat Mantell. Sig+num Mahometi Almalello. Sig+num Aziç Abnalfaqui. Sig+num Alit Amoya. Sig+num Mahometi Alcana, sarraceni predicti, qui cum assensu et voluntate predicte aljame, predicta omnia et singula concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt, ad hec vocati et rogati, Guillermus Raymundo de Montecatano, filius Gombaldi de Montecateno, et Geraldus Rocha, et Petrus Meder, christiani; et Maymonus Abifanto, et Jafiel Moharich, et Ali Serioni.
Sig+num Roderici de Castelloto, notarii publici de Onda, qui hec scribi fecit, mandato predicti domini fratris Raymundi de Ribelles, castellano de Emposta, loco, die, et anno prefixis.
1258, juny 30. Alcalà
Jaume I dóna llicència a Bernat de Juneda, per a que puga repoblar amb sarraïns les heretats que té a les alqueries d'Artesa, Tales, i Cavallera, del terme d'Onda
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 10, f. 79r. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII. 1988, p. 118
Per nos et nostros damus et concedimus licenciam et potestatem vobis, Bernardus de Juneta, habitatori Onda, quod possitis popullare sarracenos et sarracenas, quotcunque et quoscunque volueritis, in hereditatibus quas habetis in alqueriis de Artesa, de Tales, et de Cavallera, que sunt in termino Onde.
Quos sarracenos et sarracenas habeatis vos et vestri in perpetuum, teneatis et expletetis ad vestras voluntates libere faciendas, salvo tamen uno bisancio solvendo nobis et nostris annis singulis in festo sancti Michaelis, quod in unoquoque casato ipsorum perpetuo retinemus.
Volumus etiam et concedimus, quod omnes illi sarraceni et sarracene maneant sicut et vivant cum omnibus bonis suis, mobilius et immobilius, habitis et habendis, sub fide nostra et guidatico speciali.
Mandantes baiulis, alcaydis, locum nostrum tenentibus, et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod contra hanc cartam non veniant et cetera.
Datum obsidione Alcalani IIº kalendas julii anno Domini Mº CCº Lº octavo.
1260, juliol 19. Barcelona
Jaume I confirma a Pere de Salou l'adquisició de les alqueries de Ribesalbes, Berita, i Trutxelles, feta a Roger de Montrebeig, i anteriorment propietat de Guillem de Pau
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 10, f. 178r. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII. 1988, p. 124
Noverint universi, quod nos Jacobus, etc., per nos et nostros laudamus et confirmamus vobis, Petro de Salou et tuis, empcionem quam fecisti a Rogerio de Montrebeig de alqueriis de Ribesalbes, de Trutxelles et de Barita, qui fuerunt Guillermi de Pax quondam.
Promittentes quod contra ipsam empcionem non veniemus nec aliquem venire permitemus; immo faciemus ipsas alquareas te et tuos tenere, habere, ac perpetuo pacifice possidere.
Diffinimus etiam et absolvimus tibi totum ius quod in predictis alquereis retinuhimus nobis, ut in carta quam dictus Guillermus de Pax inde a nobis habebat melius continetur.
Concedentes tibi quod dictas alquareas possis dare vel alio quolibet modo alienare tuo consimili et non aboni alii.
Datum Barchinone XIIIIº kalendas augusti anno Domini Mº CCº sexagesimo.
Signum Jacobi.
Testes sunt, Gueraldus de Capraria, R. de ça-Guardia, Eximenus de Focibus, Gaucerandus de Pinos, Ato de Focibus.
1261, maig 27. Lleida
Jaume I ordena a Pere de Capellades que tinga un alcait amb sis homes i una dona encarregats de la custòdia permanent del castell d'Onda
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 11, f. 254r. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, p. 125
Concedimus, volumus et mandamus vobis, Petro de Capellades, que ab hac die in antea teneatis in custodia et retencione castri de Onda sex homines et unam mulierem in unoquoque anno, et unum alcaydum cum quodam equitatam.
Et promitimus dare vobis pro unoquoque dictorum sex hominum et per dictam mulierem similiter CL solidorum regalium in anno pro solidata et comisione, et pro dicto alcaydo cum sua equitata XVIII denarios quolibet die.
Quos dictos denarios habeatis et recipiatis de reditibus et exitibus dicti castri et ville de Onda et terminorum suorum, et pro ipsis teneatis predicta obligata similiter cum debito quod vobis debemus, pro quo predicta vobis impignoravimus sub forma quam predicta in antea nobis teneatis obligata.
Datum Ilerde VIº kalendas junii anno Domini Mº CCº LXº primo.
1263, març 31. Saragossa
Jaume I ratifica l'embargament del castell d'Onda en favor de Pere de Capellades, fins que aquest es cobre els diners que el rei li deu
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 14, f. 16r. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, p. 126
Recognoscemus et confirmamus quod vos fidelis noster scriptor Pere de Capellades, dedistis et solvistis de mandato nostro de redditibus videlicet et exitibus de Onda Terragono de Graynena, mille ducentis solidos regalium Valencie quos sibi debebamus cum carta nostra quam ab eo recuperavimus et habuimus, pro quibus mille ducentis solidos regalium obligamus vobis et vestris castrum et villam de Onda cum terminis suis et cum redditibus et exitibus et aliis proventibus eorundem.
Ita quod ipsa obligata teneatis simil cum aliis debitis que vobis dedimus cum carta nostra sub forma et condicionibus contentis in dicta carta sigillo nostro majori sigillata.
Datum Cesarauguste pridie kalendas aprilis anno Domini Mº CCº LXº.
1264, juliol 21. Barcelona
Jaume I ordena a Pere de Capellades que tinga vint homes custodiant permanentment el castell d'Onda
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 14, f. 61v. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII. 1988, p. 127
Jacobus et cetera.
Volumus et mandamus tibi Petro de Capellades, quod ab hac die in antea teneatis et teneri facias in custodia castri de Onda viginti homines, et nos promitimus tibi dare pro unoquoque ipsorum centum quinquaginta solidorum realium quolibet anno.
Pro quibus dictis teneatis tu et tui dictum castrum et villam de Onda cum omnibus suis terminis et iuribus, redditibus et exitibus tamdium obligata similiter cum aliis debitis que tibi debemus, et sub forma et condicione que continetur in instrumento quod inde a nobis habes, quo usque inde sit tibi et inde plenarie satisfecti.
Datum Barchinone XIIº kalendas augusti anno Domini Mª CCº LXº quarto.
1270, març 27. València
Jaume I dóna llicència a Pere de Salou per poder vendre les alqueries de Ribesalbes, Berita i Trutxelles, del terme d'Onda
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 16, f. 234v. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, p. 129
Nos Jacobus et cetera.
Concedimus tibi Petro de Salou licenciam et plenum posse, quod tu et tui possitis vendere obligare vel alienare licite et sine impedimento, alicuius persone cuicumque vel quibuscumque hominibus servicii vestri, alquareas de Ribesalbes et de Trucelles et de Berita, cum omnibus terminis iuribus et pertinenciis suis, quas tu habuisti a Rogerio de Montrebeig in extimacione et solucione dotis cum filia sua tempore nupciarum.
Mandantes baiulis, justiciis, juratis, et universis aliis officialius et subditis nostris presentibus et futuris, quod hanc concessionem nostram firmam habeant et observent et contra ipsam non veniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione.
Datum Valencie VIº kalendas aprilis anno Domini Mº CCº LXXº.
1273, agost 31. València
Jaume I dóna a Salomó de Cavalleria les batllies de Morvedre, Sogorb, Onda, Uixó i Almonesir
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 19, f. 66v. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, p. 130
Damus et concedimus tibi Salomon de Cavalleria filio Jahudani de Cavalleria baiuli civis Cesarauguste, baiulia Muriveteris, Sugurbii, Onda et Uxoni et de Almonecir, dum vobis placuerit.
Ita scilicet quod cum sitis baiulis dictorum locorum percipiatis redditus et exitus ac justa iurium ipsorum locorum et baiuliarum suarum, dum vobis placuerit ut est dictum, et habebatis staticum tamen in castro Muriveteris dum fuis baiulus locorum predictorum.
Mandantes firmiter baiulus dictorum locorum christianis scilicet et sarracenis, quod tibi loco vicis vel cuy volueritis, loco tui respondeant de redditibus et exitibus ac iuribus nostris omnibus, de quibus vobis respondere teneantur.
Datum Valencie IIº kalendas septembris anno Domini Mº CCº LXXº tercio.
1275, març 29. Lleida
Jaume I confirma a Bernat de Sant Feliu la possessió d'un molí situat en terme d'Onda, en el lloc anomenat Carrascosa prop del riu Millars
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 20, f. 235v. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, p. 131
Per nos et nostros laudo, concedo et confirmo tibi, Bernardo de Sancto Felice et uxor tue Guillelme et vestris, imperpetuum, stabilimentum quod Guillelmus d'en Grinoti, baiulus noster de Onda vobis fecit de quodam casali molendinorum quod est in termino de Onda scilicet in rivo de Millars, in loco qui dicitur Carrascosa, ad censum videlicet unius morabatinis et dimidii alfonsinum in auro, ut in carta quam dictus Guillelmus d'en Grinoti plenius continetur.
Promittentes vobis quod contra dictum stabilimentum non veniemus vel aliquem venire permitemus aliqua racione, imo ipsum ratum habebimus pariter atque firmum.
Mandantes et cetera.
Datum Illerde IIII kalendas aprilis anno Domini Mº CCº LXXº quinto.
1276, febrer 5. València
Jaume I dóna llicència a Muça de la Portella, batlle reial a Morvedre, Sogorb, Onda, Vila-real, Morella i Peníscola, per poder establir heretats als esmentats llocs
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 20, f. 319r. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, p. 132
Jacobus Dei gratia et cetera. Damus licenciam et plenum posse vobis Muçe de la Portella baiulo nostro Muriveteris, Sogorbi, Onde, Ville Regali, Morelle et Peniscole, quod possitis dare et stabilire omnes hereditates et loca que dandum sunt seu stabiliendum in locis predictis, dum modo dicte donacionis et stabilimenta facte ad comodum nostrum.
Promittentes quod donaciones et stabilimenti que vos de predictis hereditatibus et locis que dandum sunt feceritis, rata habebimus atque firma et non contraveniemus aliqua racione, dum modo ad nostrum fiat comodum ut est dictum.
Datum Valencie nonas febroarii anno Domini Mº CCº LXXº quinto.
1276, novembre 23. València
L'infant Pere dóna a Vidal Aberrabe la batllía d'Onda
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 38, f. 64r. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, p. 133
Infans Petrus.
Fideli suo Vitali Aberrabe, salutem et gratiam.
Mandamus vobis quatenus empares pro nobis et teneas baiulia de Onda, officium dicte baiulie bene et legaliter exercendo et colligendo, ac recipias omnes redditus exitus et proventus eiusdem baiulie, de quibus respondeas fideli baiuli nostro Juceffo Rovaya [....] nostri.
Mandantes per presentes universis hominibus de Onda, quatenus habeant et teneant de cetero baiulum eorum et tibi respondeant de iuribus vobis tenentur et consueverunt hactenus respondere.
Datum Valencie Xº kalendas decembris anno Domini Mº CCº LXXº VIº.
1276, desembre 30. Daroca
Pere el Gran dóna a Pere Vidal l'ofici de justícia d'Onda
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial, Registre 39, f. 135r. Original
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, p. 134
Nos Petrus Dei gratia et cetera.
Tradimus et concedimus vobis Petro Vitalis vicini Onda justiciatum ville de 0nda, dum nostre placuerit voluntati, quodquidem officium exerceatis pro nobis bene et fideliter.
Mandantes universis hominibus castri et ville de Onda quod vos habeant et teneant in justiciatum [.....] et faciant pro vobis sicut per justiciam facere debent et consuevunt dum tamen nostre placuerit voluntati.
Datum Daroce IIIº kalendas januarii anno Domini Mº CCº LXXº VIº.
1286, agost 27. València
Sentència en favor de l'orde de l'Hospital, reconeixent-li el dret a percebre els imposts de peita, questia, host i cavalcada a l'alqueria de Tales, en terme d'Onda
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordenes Militars. Pergamins. Carpeta 523, nº 531P. Còpia autoritzada de 1299
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, pp. 138-141
Hoc est translatum bene et fideliter factum sexto idus augusti anno Domini Mº CCº XCº nono, sumptum a quodam instrumento cuius tenor talis est:
Tercio nonas augusti anno Domini Mº CCº octuagesimo [sexto] [.....] [Ber]nat de Miravayls, maestre en la castellania d'Amposta, d'una part demanan, et en Ruy Sanxiz de Calatayud, de l'altra, deffenent pleyt o qüestió somoguda en la manera de savayl se segueix, la qual qüestió o demanda los ditz si e Bernat de Miravayls, mestre damunt dit [.....] [Ruy Sanxiz de]Calatayud meteren en poder d'en Ramon de Riusech e d'en Ferrer de Piera, axí com en àrbitres arbitradors e amigables composadors, segons que en lo compromís d'aquí feit pus plenerament és contengut; davant los quals àrbitres lo dit maestre mogué sa demanda en la manera que.s segueix:
Davant vos altres, [seny]ors àrbitres, per les partz damunt dites comunalment eletz a la qüestió davayl escrita propose claman frare Bernat de Miravayls, maestre en la castelania d'Amposta, comtra en Ruy Sanxiz de Calatayud, qui té e posseex la alqueria de Tales en lo terme d'Onda, en la qual alqueria de Tales l'Espital o los comanadors qui per temps aquí són, per raó de la senyoria d'Onda qui és de.l Espital, deuen pendre un bessant de cascun moro per cascun veýn, e an dret de pendre e d'aver aquí questia, cena, e host e cavalcada, e altres dretz que paga e fa e ret cossa de realench.
Hon com lo dit en Ruy Sanxiz contradiga e aja contradit al dit maestre e als comanadors qui per temps aquí són e an estat de pendre e d'aver los ditz dretz, per tal demane lo dit maestre aquel en Ruy Sanxiz assí ésser per sentència condempnat, que no empatxe ne empatxar façe al dit maestre ne als comanadors qui aquí per temps seran, de pendre e d'aver los ditz dretz en lo dit logar. Encara demana que.ls ditz dretz sien al dit maestre en nom del dit Espital ajutiatz.
A la qual demanda respon lo dit en Ruy Sanxiz e atorga s.i tenir e posseir lo dit logar de Tales. Encara atorga que el contradeix e ha contradit al dit maestre e als comanadors qui en Onda són e an estat, de pendre los ditz dretz en lo dit logar, per tal cor lo dit maestre no ha dret de pendre los ditz dretz en lo dit logar, segons que el és appelat de mostrar davayl en les sues excepcions.
Excipien [.....] lo dit en Ruy Sanxiz sine los moros del dit logar de Tales no ésser tengutz de donar ne de pagar al dit maestre ne als comanadors d'Onda los dits dretz, per tal cor és de fur d'Aragó, e per fur d'Aragó tot cavaler ab sos hòmens són franchs de pagar los ditz drets per raó de qualque loch que [tenen] en qualque guissa lo tenguen.
Item, diu excipien que per altra rahó no és tengut el ne los seus moros del dit logar de pagar los dits dretz, per tal cor lo senyor rey ab carta sua dóna licència e plen poder a.n Pere de Castelnou, de qui lo dit logar fo, que pogués poblar lo dit logar de Tales de moros. E que los moros e los habitants d'aquel logar, ne ell, no fossen tengutz de pagar sinó tan solament sengles bessans per cascuna cassa, segons que en la dita carta del senyor rey és contengut; per la qual cossa lo dit logar fo exempt e enfranquit de totz los damunt ditz dretz, lo qual enfranquiment se feu enans que.l senyor rey agués feit cambi d'Onda ab l'Espital, perquè diu sint los moros del dit logar ésser tengutz a pagar los ditz dretz.
A les quals excepcions scrites lo dit frare Bernat de Miravayls e negà aqueles ésser veres segons que possades són, e posat que veres fossen no li nourie per les rahons que el mostrarà avant.
E com les dites partz sobr.açò aguessen en prova treytes cartes e altres mostres a fundar lur encorriment, en aprés al·legaren cascuna de les dites partz davant los dits àrbitres ho arbitradors de lur dret, e de paraula molt dixeren, proposaren e al·legaren cascuna de les partz, a conservació e ajuda de son dret, e finalment sentència demanaren.
Hon nos, en Ramon de Riusech e en Ferrer de Piera, àrbitres arbitradors damunt ditz, vista la demanda davant nos per lo dit frare Bernat de Miravayls proposada, e la resposta feyta e aguda per lo dit en Ruy Sanxiz, e les excepcions e totes les altres rahons per aquel en Ruy Sanxiz proposades, dites e al·legades, e vist encara tot açò que cascuna de les dites parts davant nos volgueren dir [e al·]legar, diu sobre açò consel de savis, avent Déus davant nostres huyls, com a nos sia cert bastantment de la intenció de frare Bernat de Miravayls, mestre damunt dit, ço és que.l Espital deu pendre e aver bessant de cascun moro per cascun ayn que estia en l'alqueria de Tales, la qual alqueria és en lo terme d'Onda.
E encara que lo dit maestre e comanadors, qui per temps aquí són o seran per raó de.l Espital de Jherusalem, agen dret de pendre e d'aver en aquell loch de Tales questia e çena, e hos e cavalcada e altres dretz que fa o ret cossa que [sia de] realench.
E sia a nos cert que.l dit en Ruy Sanxiz contradeix e ha contradit al dit maestre e als comanadors qui aquí són e per temps an estat de pendre e d'aver los ditz dretz; per tal lo dit en Ruy Sanxiz sentencialment condempnat, que el per sí ne per entreposada persona no contrast ni empatxe al dit maestre ni a nuyl comanador qui per temps aquí sie, per raó de.l Espital, de pendre los ditz dretz de moros de Tales e del dit logar de Tales; jutgan al dit maestre e per el a la orde de.l Espital damunt dit, dret d'aver e de reebre los dretz damunt ditz en los ditz moros de Tales e en lo dit logar de Tales, no contrastan les excepcions possades per lo dit en Ruy Sanxiz, com aqueles no vaylen per dret ni per raó.
E totes les damunt dites cosses e sengles deÿm e pronunciam sotz la pena en lo dit compromís possada.
Donada sentència en València, en presència de les dites partz, VIº kalendas septembris anno Domini Mº CCº octuagesimo sexto.
Sig+num Raymundi de Rivosicco. Sig+num Ferrarii de Piera, arbitrator seu arbitratorum predictorum, qui predictam sententiam tulerunt.
Testes huius rey sunt Raymundus de Sancto Licerio, Raymundus de Rivo Sicco filius Raymundi de Rivo Sicco, Berengarius de Rovia, Jacobi Raymundi, G. Bernardi de Monpelo, Arnaldus Corberam prescribi et plures alii.
Sig+num Petri Sancii d'Albareda, publici notarii Valencie, qui hoc scribi fecit, et propria manu clausit loco die et anno prefixis.
Sig+num Bernardi de Palacio, notarii publici Onda, pro teste.
Sig+num Johannis de Podio Viridi justicie Onda qui in huich traslatum suam prestitit auctoritatem et decretum.
Sig+num Johannis de Podio Viridi, notarii publici Onde, testis.
Sig+num Raymundi de la Batut, notarii Onde et curie eiusdem, qui de mandato dicti justicie auctoritatem suam hic aposuit et escripsit.
Sig+num Dominici Baldinari, notarii publici [Onde, qui hoc] trasnlatum bene et fideliter translatavit cum rasso emendato in undecima linea ubi dicitur "respon", et clausit die et anno in prima linea contentis.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I