Noverint universi, quod cum Guillermus de Aviynone sirurguis et vicinus Valencie comparuisset coram nobis frater Petro de Montepalacio, comendatore domus militie Templi, conquerendo de Dominico de Pina ut inferius continetur:

Denant vós, seyner frare Pere de Montpalau, comanador de la casa del Temple de València, proposa claman en G. de Aviynó, contra en Domingo de Pina, que com lo dit en Guillem de Aviynó tenga per los frares del Temple unes cases en la Exerea de València, e sotç la senyoria lur, a cens de I morabetí e de mig, e los antecessors del dit Guillem establissen al dit Domingo Iª partida de les dites cases, ab volentat e ab licència dels ditç frares, a cens de V morabetins alfonsins.

On com lo dit Domingo haia cessat de pagar lo cens dels V morabetins al dit en G. per VIII ans, e per pus, demana lo dit Guillem, lo dit Domingo assí ésser per vós condempnat a deliurar assí les dites cases ab totç los dretç que en aqueles lo dit Domingo ha.

Item, d'altra part demana aquel ésser assí condempnat en pagar los ditç morabetins, ço és a ssaber, V morabetins per cascun an.

Açò demana ab les messions feytes e fahedores en aquest pleyt.

Et post oblacionem dicti libelli, dictus comendator ad instanciam dicti G. Aviyno scitavit dictum Dominicum de Pina, ut inferius sequitur:

De nós, frare P. de Montpalau, comanador de la casa de la cavalleria del Temple de València. A.l amat amic nostre en Domingo de Pina, salutç e amors.

Hi.bé.us remembra ia altra vegada frare P. de Albanell, comanador de la dita casa, tramès a vós a dir que.n Guillem de Aviynó, ciutadant de València, se clamava de vós d'aquels V morabatins censals, los quals vós li fetç cascun ayn per les cases que d'eyl tenitç al dit cens en la Exerea de València, lo qual logar aquel en Guillem té per la casa del Temple.

Encara demanave que les dites cases li fossen iutgades per sues pròpies, per ço car avetç cessat de pagar lo dit cens, no tansolament per III ans, mas encara per VIII, o que vinguessetç fer d'aquela cosa compliment de dret, de la qual cosa res no ffeès, de la qual cosa sóm de vós maravellantç.

D'on encara altra vegada vos dehïm e vos amonestam, axí com podem, que vos a III dies vistes les dites letres, vingatç denant nos, per vós o per vostre procurador apparellat de respondre e de enantar en lo dit pleyt, ço és que.s clama de vós que li devetç lo çens de VIII ans per cascun an V morabetins. E que les dites cases li sien iutgades per sues per lo dit cessament del cens.

Los quals III dies vos assignam per primera citatió; e si no podetç fer o no voletç dins aquestç III dies, assignam vós per segona citatió altres III dies aprés los primers a complir les coses damunt dites. Et si açò fer no voletç o no podetç dins aquestç II terminis, assignam vos per terça citació e peremptòria altres III dies a aquesta cosa meteixa fer e complir.

E de nós altres letres ni citations no esperetç, mas aquestes per terceres e derreres e peremptòries aiatç; haben per cert que la nostra absència en.re no contrastan; e nós a negú en son dret deffalir no puscham, enantarem en lo dit pleyt axí com o demane orde de dret.

Datum Valencie nonas septembris anno Domini millesimo CCº LXXº quarto.

Et dictus comendator delegavit in iudicem in predicta causa G. Arberti, notarium Valencie, coram quo dictus G. de Aviynone comparuit et peciit ut procedetur in dicto negocio per dictum iudicem, prout de iure fuerit procedendum.

Et dictus judex visa dicta peticione et citationibus per dictum comendatorem factis, processit ad sententim faciendam, ut inferius continetur:

Unde ego, Guillermus Arberti, notarius Valencie, judex delegatus in hac causa a dicto comendatore, visa et audita dicta peticione, et visis ac lectis dictis literis citationum factarum per dictum comendatorem, et visam etiam ac intellecta contumatia et malicia dicti Dominici de Pina, qui per se vel per procuratorem suum coram dicto comendatore comparere noluerit, habito consilio sapientum, Deum habendo preocculis, cum absencia et contumacia dicti Dominici de Pina per presenciam Dei compleatur, sentencialiter et de iure pronuncio dictum Guillermum de Aviynone mittendum in possessione dictarum domorum causa rei servande, secundum modum dicti debiti declarati racione predicti census; cum constet michi per instrumentum divisum per alfabetum, dictum Dominicum de Pina tenere dictas domos ad dictum censum per dictum Guillermum de Aviynone.

Lata sentencia in operatorio Guillermi Arberti, presente Guillermo de Aviynone, et dicto Dominico de Pina per contumatiam absente, quinto kalendas febroarii anno Domini millesimo CCº LXXº quinto.

Sig+num Guillermi Arberti, notarii Valencie, judicis supradicti, qui hanc sentenciam tulit.

Testes sunt ad hec vocati et rogati, Johannes de Podio, ypotecharius, Petrus de Agere, presbiter, et Berengarius de Rogals.

Sig+num Guillermi Arberti, notarii publici Valencie supradicti, qui hanc sentenciam scribi fecit, loco, die, et anno prefixis.

Sobre penyora la qual loç juratz de vila de Borriana avien feyta a la casa del Temple, en pagar per raó d'un heretament, lo qual la dita casa del Temple ha, per raó de títol de donació e.l terme de Borriana en una, ço és a saber, peyta ho questia la qual lo senyor rey manà en Borriana; comparech frare Pere Mora, tinent loch de comanador en la dita casa, davant n'Arnau Cardona, justícia de la dita vila de Borriana, dien e pregan assí que eil que degés forçar als dits juratz e metre força que eils que tornasen la dita penyora per eills feyta, per tal car per lo dit heretament no entenen nula cosa metre ne pagar en nulla peyta gitada ni per gitar e.l dit loch, e majorment car per la dita raó ajen ja fermat de dret en poder del noble don Pero Ferrandis, procurador e.l regne de València per.l senyor rey, segons que en una letra del dit noble don Pero Ferandis, procurador, presentada pel dit tinent loch de comanador al dit n'Arnau Cardona, justícia, plenerament és contengut; ho fermaria en continent de dret en poder del dit n'Arnau Cardona, justícia, preparan así fermança ho fermançes.

E sobre açò lo dit justícia agés d'acort e dixés que eil no poria forçar als ditz juratz ne metre força en retre la dita penyora, ne reebre en sí lo dit feyt, ni pendre per aquel fermança ne fermançes, per tal car eil avia manament esprés del senyor rey, que destrengés en pagar en peyta totz aquels los quals tengesen re del realench en Borriana.

A açò lo dit frare P. Mora, tinent loc de comanador, a conservació del dret de la dita casa, pregà e requerí a.n Pelegrí Paschual, públic notari de la vila de Borriana, que eil per son offici, de les coses sobre dites li ffes una carta de protestació en forma pública.

E yo en Pelegrí Paschual, públic notari de la dita vila de Borriana, feyta la dita protestació per lo dit frare P. Mora, tinent loc de comanador, aquela en forma pública pos e met, segons que desús és contengut.

Presens testimonis en Johan Robí, en March Renard, en P. Gilabert, e en Johan Ubach, e d'altres presens, nonas decembris anno Christi Mº CCº LXXXº septimo.

Sig+num Peregrini Paschasii, publici notarii Burriane, qui hoc scribi iussit et clausit.

Sia a tots coneguda cosa, com nós Bernat Cabaç, e Ramona muler d'aquel, habitantes en Vilafameç, de certa sciència e de grat, e de tot nostre dret plenerament certificats, absolvem e defenim e encara relaxam a vós, fray Bernart Dezbosch, comendador de Burriana e de Vilafameç, tot lo dret lo qual nós avem ne entenem a aver per qualque manera e rahó, axí per suçepció com per donació a nós feyta en temps de núbcies, en unes cases asitiades en Vilafameç, les quals eren tengudes sots la seynoria de l'Espital, a sens e luÿsme e fadiga.

E afrontan de la primera part en la carera que entra al casteyl, de la IIª ab los fils d'en Ramon de Fonts, e de la terça e de la quarta en la plaça e en les careres públiques.

Per la qual absolució e difinició confesam e en veritat reconexem aver aüts e reebuts en contans de vós e.l dit frey Bernat Dezbosch, comendador damunt dit, çinquanta solidos reyals de València, e a tota nostra volentat ben vostres pagats som.

Renunciam a tota excepció de la dita absoluçió, difinició e relexació a vós no ésser feyta, e la moneda damunt dita de vós no aver reebuda a enganyn; per què prometem e en bona fe convenim a vós, lo dit fray Bernat, per nós e els nostres presents e esdevenidors, que no farem ne mourem qüestió ne demanda nuyl temps, per nós ne per altra persona en loch de nós entreposada, contra vós ne als sucesors vostres, per rahó de les dites cases.

Encara prometem a vós, que si carta o cartas que per nós fesen de les dites cases eren atrobades, que quant a nós e als nostres volem que sien casas e nullas en tot juý seglar o ecclesiàstich; e posam per nós e els nostres per tot temps calament perdurable de les dites cases, sens digú reteniment que vós no.y fem ni entenem a fer per diguna manera.

Encara prometem a vós, en bona fe, que a.trencar ne a.revocar les dites coses no vindrem ni venir farem, e totes les damunt dites coses e quiscunes segures e fermes per tots temps aver prometem, e observar, non corupudament.

E de certa sciència renunciam sobre açò tot dret e tot fur contra açò vinent, e a tenir e conplir les damunt dites coses, obligam nós e tots nostres béns mobles e no mobles, aüts e avedors, hon quir que sian o siran.

E a major fermetat yo, dita Ramona, jur per Déu e per los sants quatre euvangelis denant de mí posats, e ab les mies mans corporalment tocats, totes les dites coses haver seguras e fermas, e aquelas observar per tots temps, e en diguna manera no trencar ne revocar.

Dejús lo vincle del qual sagrament de tot lo meu dret certificada agradapblement, renuncio quant a açò a dot meu e sposalici, e germanament e conseyl de velleyà, e a tota leyal ajuda de dones e dre[t] de les mies nupçies.

Quod est actum in Villafamez, pridie idus octobris anno Domini millesimo CCº XCº nono.

S+nal de Bernat Cabaç. S+nal de Ramona, muller d'aquel, jurant, damunt dits, que açò loham e atorgam e fermam.

Testimonis són de les coses damunt dites demanats e pregats, Simon Forés e Arnau Rabades, e Março de Puygvert, veÿns de Vilafamez.

Sig+num Martini Egidi, notarii publiçi Villafamez et curie eiusdem, qui hec scripsit et clausit, locho, die et anno prefixis.

Manifesta cosa sia a tots quans esta carta veuran ni oÿran, quom tal dia lo qual és dit XIIIIor kalendas octubris anno Domini Mº CCº XCº quarto, en Pere de Líbia, batle general en lo reegne de València per lo senyor rey, per manament e auctoritat donada a él per lo senyor rey, ab carta en paper escrita en les es[..... .....] segelada ab lo segel del senyor rey, la tenor de la qual tal és:

Jacobus Dey gratia rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valencie, ac comes Barchinone. Ad evitandum ne modo vel in posterum racione terminorum, qui sunt mediocres et comunes inter castrum seu locum nostrum de Ares, et loca alia [..... .....] terminançia et afrontançia, et etiam inter castra et loca nostra Tenencie de les Quoves, et de Paniscola, et alia loca sive castra, exceptis loçiis Templi terminançia cum eisdem, non possit questio seu discencio alica suboriri, volumus, concedimus adque licenciam et potestatem damus vobis fideli[bus .....] Petro de Libiano, baiulo generali regni Valencie, quod vos ad loca ipsa personaliter conferens, et simul cum venerabili fratre Arnaldo de Turiçella, comendatore Asconis hordinis milliçie Templi ad hoc una vobis cum specialiter de [.....] visis occulo ad occulum terminis mediocribus comunibus inter lo[..... .....] nostra predicta et alia loca cum eis terminancia, inter quam loca Templi ut superius continetur et vocatis ad hec qui ffuerint evocandi habita et facta, per vos simul cum dicto fratre Arnaldo super predictis diligenti indagacione terminetis, et dividatis terminos ante dictos, ponendo et figendo mollonos [..... .....] inter eos, ad eternam rey memoriam.

Et nichilominus de divisione ipsorum terminorum et de fixura mollonorum seu fitarum per vos ponendi ibidem instrumenta publica faciendo, ratum et firmum perpetuo abituri quitquid super predictis duxeritis faciendum, et illud etiam per quoscumque mandamus et volumus inviol[abiliter observarii].

Datum Barchinone IIIº kalendas julii anno Domini Mº CCº XCº quarto.

En Pere de Vinatea, veý de Morella, procurador del noble n'Artal d'Alagó, procurador del noble don Blasco d'Alagó, frare seu, ab carta pública de procuració, la tenor de la qual tal és:

Noverint universi, quod nos Artaldus de Alagone, auc[toritate] procuracionis nobis [.....] a nobilem virum Blasium de Alagone, fratrem nostrum, substituymus et hordinamus specialem procuratorem nostrum Petrum de Vinatea, vicinum Morelle, abssentem tanquam presentem, ad dividendum loco et nomine dicti nobilis et nostri vicem eius gerentis, contraverssiam que est inter [homines] de Villafrancha [..... .....] predicti nobilis Blasii fratris nostri, ex una parte, et homines de Aris, ex altera, super terminis locorum predictorum. Dantes et concedentes predicto procuratorii a nobis substituto plenum posse dictam contraverssiam sive contencionem dividendi, pasciscendi, et moyllons sive fittis in locis d[..... ..... .....] contencionis [.....] et allis loçiis ubi contraversia seu contencio non est inter dictos terminos Villefranche et de Aris ponendum ut predicti moyllons sive fittis sint a modo et in perpetua memoria habeantium. Nos enim [..... ..... ..... ..... predicto] nomine, quorum inter est stipulanti divisionem [..... .....] contraverssia seu contencionis factam per dictum substitutum dictus nobilis ratam et firmam haberi, et nuncam revocari, predictum nobilem Blasium fratrem nostrum, nec per nos seu alliquem loco sui, immo ipsam divisionem dictorum terminorum [..... ..... ..... .....] inter dictos terminos factam et ponitos, predictum [..... .....] nobilis et nos loco sui observabimus et observari, custodiri, perpetuo faciemus ac si predicta a dicto nobili seu nobis personaliter facta.

Quod est actum XVIIIº kalendas septembris anno Domini Mº CCº XCº quarto.

Sig+num Artaldi de Alagone, predictorum, qui [..... ..... .......] firmariique rogamus. Sig+num Petri Ladroni. Sig+num Michaelis Da[x]. Sig+num Fortuni [.....] millitum.

Sig+num mey Guillelmi Deude, notarii publicii ilerdensis, qui hoc scripssit.

.

.

Ffóren a departir los térmens de Villaffrancha e d'Ares, e fo hordenat per los sobredits en P. de Líbia, batle sobredit, en P. de Vinatea, procurador dessúsdit, e feren [anar] en Domingo Morel, et Joan de Mengalon, [e ..... ..... .....] e Domingo Péreç, herbejador, e Matheu Fabregat, veÿns d'Ares, que segons lur conciència, e lur sen, e per ço que contrast d'aquí avant no pogés ésser per los dits térmens, los quals damunt dits àrbitres fen lo sagrament [..... ..... ..... ..... .....] a una volentat, posassen ho assig[nassen ..... ..... ..... ..... en]tre.l terme de Vilaffranca e d'Ares.

Los quals mollons ho fites, primerament assignaren e posaren mulló bax dejús lo colat de Benafebus, entre II foyes, la una del terme d'Ares e l'altra del de A[res ..... ..... .....]

[E posa]ren altre mulló prop d'aquest, que posaren [..... ..... ..... ..... aquelles], e va a ferir a un altre mulló qui és assats enmig del dit barranch.

E d'aquí va a ferir a un altre mulló prop d'aquest, qui és dejús lo maior marge pus prop.

E d'aquí va çingla çingla del marg[e ..... ..... .....] al mulló qui és posat e.l som de la roca qu[e..... ..... .....] mas de Centelles.

E d'aquen va a ferir a un muló qui és posat en la peça de P. Bardela.

E d'aquen va a ferir a un mulló qui és posat el marge pus prop.

E d'aquen va a ferir a un mulló qui és posat en [la or... ..... ..... ..... d'en Bardela.

E d'aquen va a ferir a un mulló que és posat prob lo camí de Villafranca, en vista de Solanelles.

E d'aquen va a ferir a un mulló vel qui és en la loma d'en Bernat Fabregat.

E d'aquen va a ferir a un mulló que és posat en lo barranch, en la punta en la onor d'[en ..... ..... .....].

E d'aquen va baranch baranch entro a un mulló qui és posat en la punta de les Roques, entre la onor de na Balaguera e de Domingo Escuder.

E d'aquen va a ferir a un mulló qui és posat entre la onor de na Balaguera e d'en Pascual Escuder.

E del dit mulló va a ferir a l[a ..... ..... ..... .....]; e barranch barranch puje sobre lo font de La Mola.

E de La Mola va a ferir a un mulló qui és posat prop un çirer bort.

La qual partició e divisió e amullonament, per los sobredits mullons posats e assignats per los damuntdits en Domingo Morel, e en Joan de Mengalon, e Matheu [Fabregat], e Domingo Péreç, herbejador, los sobredits en P. de Líbia, batle sobredit, en nom e en veu del damuntdit senyor rey, e per l'auctoritat a él donada; e.n P. de Vinatea, per la procuració a él feyta per lo noble n'Artal d'Alagó, e en nom e en veu del noble don Blasco d'Alagó, frare seu, la dita partició e divisió segons que los mullons sobre dits són posats e assignats, loaren, aprovaren e confermaren e.l nom que dessús.

E posat per lo dit senyor rey e per los nobles n'Artal d'Alagó e don Blasco d'Alagó termen segur y meseren, a aver per tots temps no revocablement.

Encara atorgaren e loaren que qual ho quals veÿns d'Ares tengessen ho posseÿssen heretats ho terres e.l terme de Vilafranca, part los mullons sobredits, que tinguen aqueles per lo noble don Blasco d'Alagó e pels seus; e semblantment si algú ho alguns veÿns de Vilafranca tingessen ho posseÿssen heretats ho terres e.l terme d'Ares, part los mullons sobredits, que tingen aqueles per lo senyor rey e pels seus.

E demanaren e requeserem a mí, notarii dejús escrit, que de totes les sobredites quoses e sengles, a perdurable memòria fes en forma pública les dites cartes partides per letres.

Sig+num d'en P. de Líbia, batle sobre dit, per l'auctoritat donada a él per lo senyor rey.

Sig+num d'en P. de Vinatea, procurador dessús dit per lo noble don Artal d'Alagó e per lo poder a ell donat, nós tots enssemps qui açò loam e aprovam, e confermam, e atorgam, en perdurable memòria p[rometem].

Testimonis en Domingo Morel, e Joan de Mengalon, e Sanxo Alberit, e Goçalbo de Xulbe, veÿns de Villafrancha, e Domingo Péreç, habitador, e Matheu Fabregat, e P. Ros, e Arnau Girard, veÿns d'Ares.

Seya+l de mi, Bernard Boràç, notarii públich d'Ares, qui açò escriví en lo dia e l'an en la primera línea posat.

Conexeran tots que dimecres que hom comptava IIIº kalendas augusti anno Domini millesimo CCº nonagesimo octavo, comparech frare Paschal d'Alfaro, comanador de la casa de la cavaleria del Temple en Burriana, davant en n'Arnau Cardona, justícia de Burriana, e d'en G. Ubach, P. de Sentholiva, Bernat Çarovira, e en Lorenç de Monçó, juratz de l'an present de Burriana; e en presència encara del notari e testimonis dejús scritz, dix e protestà a conservació del dret de la dita orde contra los ditz justícia et juratz, que com los damuntditz justícia e jurats, contra lo privilegi o decretal novelament feyta per lo sant pare apòstoli, donada e atorgada a clergues e a persones religioses, e hòmens d'orde, que negun príncep ni alt hom, ni negun noble, ni negunes altres persones, sien maiors o menors, no constrenguen ni constrènyer façen, amagadament o manifesta, a clergues, persones religioses, ni hòmens d'orde, de pagar ni de contribuir ni fer neguna força en negunes peytes, çenes, ni enprius, ni en negunes altres exaccions reyals ni vehïnals, ni negunes toltes forçes als ditz clergues, persones religioses ni hòmens d'orde per aquells feytz no.ls sia.

E aquella o aquells que contra aquestes coses vendrien o consentrien, fosen pagatz e caygutz en la pena contenguda o posada en lo dit privilegi o decretal.

E encara aquell o aquells qui darien, pagarien, o consentrien de donar o de pagar en neguna de les coses damuntdites, ni en partida d'aquelles, que sien pasatz e caygutz en aquella metexa pena qui és posada en la dita decretal.

E semblantment aquell o aquells que neguna de les dites coses, ni en partida d'aqueles reebria o reebie, o ajuda ho consell daria, a fer la dita força, fos aytambé caygut e posat en aquella pena metexa contenguda en la dita decretal, segons que evidentment apar e és manifest, e mils e pus largament és contengut en la dita decretal, la qual és estada publicada e legida en lo regne d'Aragó e per totz los altres regnes.

Hon com los damuntdits justicia e juratz, contra los manaments feyts per lo sant pare apòstoli en la dita decretal agen penyorat al dit comanador o a la dita casa del Temple de Burriana, bèsties apròpiades lurs, ço és a saber, un parell de bous, e agen trenchada e crebantada la franquea lur, e vengutz contra la dita decretal, e pres e penyoratz los ditz parell de bous en l'alqueria qui és dita d'en Sentapau, la qual els lauren a lur pròpia reylla. E esvaÿda e trenchada la dita alcheria, per rahó com demanen que la dita casa de la dita orde deu ab ells endesemps peytar e contribuir per la dita alqueria, en totes exaccions reyals e vehïnals, e la dita orde o el comanador de la dita casa negun temps no agen acustumat de pagar ni de contribuir per la dita alqueria ni per altres béns que la dita orde aia en la vila o terme de Burriana, lo dit comanador jasia ço que sia forçat e destret e penyorat, e li.n venen penyores o li entenen a vendre per la dita rahó, com les dites penyores tinguen forcívolment e no les vullen retre, ne consent ni vol consentir en la dita força a ell o a la dita casa feyta per los ditz justicia e juratz, ni venir contra la dita decretal, ans d'aquella força o violència a ell o a la dita casa feyta, en una veu s'apella, per tal que el sia escusat de la dita sentència qui és en la dita decretal posada.

E per tal, encara que el o puxa demostrar al senyor maestre, e que.l senyor maestre o los frares del Temple o puxen demanar e demostrar en son loch e en son temps, en poder de qual que sia jutge o maior lur.

E lo dit comanador, a conservació del dret de la dita orde, sobre la força a ell e a la dita casa feyta, per los ditz justícia e juratz, fa la dita protestació, e demana e request a vós, en P. Ferriol, notarii públich de la vila de Burriana, a perpetual memòria e en testimoni de veritat, li sia posada e mesa en forma pública.

Hon yo, en P. Ferriol, notari desús dit, reebuda la dita protestació e les coses contengudes en aquella, a instància e requisició del dit comanador, e per mon offici, aquella en forma pública mis e posí en lo dia e an desús scrit.

Presentz testimonis en G. d'Alforch, notarii Burriane, en Bernat Porta, e en P. Palau.

.

.

Divendres que hom comptava kalendas augusti anno quo supra.

A la protestació feyta per frare Paschal d'Alfaro, comanador de la casa de la cavalleria del Temple en Burriana, e contra en n'Arnau Cardona, justícia del dit loch de Burriana, e d'en G. Ubach, P. de Sentholiva, Bernat Çarovira, e en Lorenç de Monçó, jurats del dit loch, e en presència del dit comanador e del notarii e testimonis dejús scritz, responen los ditz justícia e juratz a la dita protestació e a les coses contengudes en aquella, que salva la pau del dit comanador, que ells no venien ni són vengutz, ni entenen a venir contra lo privilegi o decretal al·legada per lo dit comanador, donada e atorgada a clergues e a persones religioses, e hòmens d'orde, segons que per ell és estat al·legat e posat en la sua protestació.

E per ço, con jasia ço que lo dit comanador diga e pos en la dita protestació, que.ls ditz justícia e jurats agen penyorat e destret al dit comanador o a la dita casa en peytar e en contribuir ab ells endesemps en totes accions reals e vehïnals per l'alqueria qui és dita d'en Sentapau, si bé era esguardat ni vist perl dit comanador lo dret que n'Andreu, colteler, se retench en la dita alcheria d'en Sentapau, en temps que.n feu donació o lexa al Temple, los ditz justícia e juratz no an penyorat a ell ni a la dita casa, ni encara a res que sia del Temple, que ans penyorat e destret per aquell dret o pagesia que.l dit n'Andreu, colteler, se retench en la donació o lexa que.n feu al Temple de la dita alqueria qui és dita d'en Sentapau.

E per aquella pagesia o dret, antigament la dita alqueria ha acustumat de pagar e de contribuir endesemps ab los convehïns de Burriana en totes exaccions reyals e vehïnals, segons que són presos e aparellatz de demostrar e de provar, en son loc e en son temps.

E maiorment los ditz justícia e juratz han feyta la dita destreta o penyora per ço com lo senyor rey e los predecessors seus an feyt manament exprés e ab cartes lurs, que totz aquells que antigament avien acustumat de pagar ni de contribuir en les dites accions reals e vehïnals que fossen destretz de pagar; e specialment per aquella carta que.l senyor rey ara feu novelament a la univesitat de Burriana, per la rahó desús dita, per la redempció de la ost del regne de Múrcia, com el personalment anà al castell d'Alfama a pendre, segons que semblantment los ditz justícia e juratz són prestz e aparellatz de demostrar en son loch e en son temps per les dites cartes.

E axí los ditz justícia e juratz no entenen penyorar ni agreuyar neguns béns ni coses que sien del Temple ni de la dita orde, sinó tansolament per aquell dret o pagesia que.l dit n'Andreu se retench assí en la dita alqueria, ans la dita penyora és estada feyta en la dita alqueria, e en ço que és obligat a la dita pagesia e no en res que sia del Temple.

Hon com lo dit n'Andreu, colteler, vinclàs o manàs en ço que.s retench en la dita pagesia, que si per aventura lo dret o pagesia per ell retenguda en la dita donació o lexa per ell feyta de la dita alqueria lo Temple no volia donar o pagar, segons que per el era lexat ho ordenat, que los juratz de Burriana, que per aquell temps stablitz o posatz serien en lo dit loch de Burriana, que els poguessen destrànyer la casa del Temple de Burriana, ço que el lexat avia a la dita casa, de complir e de pagar tot ço que el s'avia retengut en la dita donació o lexa per el feyta.

E axí los ditz justícia e juratz la penyora o destreta que han feyta, aquella han feyta segons que és estat aco[stumat] antigament, per la rahó damuntdita, e ab cartes e manamentz del senyor rey.

E per tal que ells o els altres qui vendran aprés d'ells pusquen demanar o demostrar, o encara deffendre, de totes les dites coses, e la possesió en que ells són, en son loch e en son temps, davant lo senyor rey o davant qual que sia altre jutge, a conservació del dret de la universitat del dit loch de Burriana, fan la dita protestació, e demanen e requeren que per vós, en P. Ferriol, notarii públich de la vila de Burriana, en testimoni de veritat, a perpetual memòria los sia posada e mesa el dos de la protestació del dit comanador en forma pública.

Hon yo, en P. Ferriol, notarii desús dit, reebuda la dita protestació, aquella en forma pública mis e posí en lo dia e an desús dit.

Presentz testimonis en Jacme de Porpres, e en Domingo Carb[onell].

Sig+num Petri Ferriol, notarii Burriane publici, qui hoc scripsit cum litteris supraponitis in [linea VIª] ubi dicitur "coses", et in XXIXª linea cum litteris supraponitis, ubi dicitur "carta", et clausit die et anno prefixis.

Noverint universi, quod die veneris qua dicebatur IIIº nonas septembris anno Domini Mº CCº LXXXº octavo, en presència del notari e dels testimonis daval escritz, comparegren davant en Bernat Simó, procurador substituït per lo senyor en Berenguer de Tovia, assessor e lochtinent de procurador e.l regne de València per lo noble en P. Ferrándiz, frare Guillem de Riufret, de.l orde de la cavaleria del Temple de Burriana, e en Jacme de Cosconosa, e en P. de Vernet, habitadors de La Pobla del dit orde en Burriana, per si e per los altres habitadors de la dita Pobla, diens e afermans que ells e cada.u d'ells per lo tot, offerien e representaven sí e lurs béns davant en Bernat Simó, e en G. Hubach, justícia de Burriana, [de fur e dret, ha] fer compliment de dret d'aquella demanda la qual la universitat de Burriana a ells fa per rahó de contribuir ensemps ab la dita universitat en exaccions reals e vehïnals, sobre les penynores que feytes los han.

E requiren al dit en Bernat Simó que.ls tornàs en possessió de les penynores que la dita universitat a ells avien feites.

E requiren aitambé al dit justícia, que ell per fur d'Aragó, a conservació de lur dret, degués pendre fiançes de compliment de dret en Ramon Çafont e en Bernat d'Alguayra, e en Berenguer Noger, loz quals ells fermances donaren e presentaren e ells lurs béns obligaren cascú per lo tot, e renunciaren a beneffici de departida acció e epistole divi Adrià.

E com lo dit Bernat Simó, e la justícia desús dita, ells reebre no volguessen, demanaren a mí notari daval escrit, que d'açò lur faes carta pública, a conservació de lur dret e per tal que poguessen demanar en son loch e en son temps la força e la iniúria e el trencament que de fur lur era feit.

Quod est actum in Burriana, die et anno quibus supra.

Se+nyal de frare G. de Riufret. Se+nyal d'en Jacme de Cosconosa. Se+nyal d'en P. de Vernet. Se+nyal d'en R. Çafont. Se+nyal d'en Bernat d'Algu[ayra]. Se+nyal d'en Berenguer de Noger desús ditç, qui açò fermam e atorgam.

Testes huius rei sunt, Bertrandus de Saresi, Arnaldus Cardona, notarii Burriane, Poncius Renardi et Berengarius de Guardiola.

Sig+num Romei Sedacerii, notarii publici Valencie, qui hoc scripsit et propria manu clausit, die et anno prefixis.

Anno Domini millesimo CCº LXXXº nono, VIº kalendas augusti, comparech frare Michel de Lizó, comanador de la casa del Temple en Burriana, davant en Berenguer de Thovia, jutge [..... ..... del discret en Pere Ferrándiz] procurador en lo regne de València per lo senyor rey, e davant en Berenguer de Guardiola, tinent loch de justícia en lo dit loc, e dels juratz de l'an present, e d'altres molts en plenera cort, e del notari e dels testimonis dejús scrits, e a conservació del dret de la dita casa, dix e protestà contra lo dit justícia, juratz, e contra aquells qui ara de present an feyta força e violència al dit comanador e a la dita casa, no servat fur ni rahó, ço que dejús se'n segueix:

Primerament dix e protestà que de manament del dit justícia e juratz, Ramon de Fontanet, e R. Vives, e altres colidors de peytes en Burriana, fortívolment e sobre fermançes de dret prengueren II muls de la dita casa, dels quals muls la un tirava la fornilla e l'altre laurava a obs de la dita casa; e tingeren axí preses e forçatz la un mul III setmanes, l'altre VIII dies, que n'ach [a .....] lo [forn] de la dita casa per los dos damunt ditz, e la laurahó encara, d'on és estat donat dan a la dita casa per la dita rahó en C solidos e pus, segons que el dit comanador en poder de jutge covinent declararà en son loch e en son temps.

Item, dix e protestà lo dit frare Michel, que ara del mes de juliol de.l an damuntdit, violentment e forçívolment, ab armes, los damuntditz R. de Fontanet, R. Vives, en Bernat Berenguer, en Berenguer de Guàrdia, e en Pere de Sentholiva, Berenguer de Monemira, e en Domingo Bonshoms, e d'altres collidors de peytes en Burriana, entraren forcívolment en la honor o en la heretat del Templle, la qual han en lo terme de Burriana, ço és a saber, en aquella que fo d'en Santapau, e daquén trageren lo blat del damunt dit comanador que en l'an present avia aüt per sa laurahó e per altre dret seu, no tan solament en la dita honor o heretat que ans [....geren] com la mayor partida d'aquell blat que avien aüt en les altres heretatz e possessions de la dita casa del Templle.

Hon con les coses damuntdites, feytes contra lo damuntdit comanador e la orde del Temple sien feytes contra fur e rahó, e per ço car los damuntditz justícia, juratz e los altres damuntditz, sens rahó a coneguda de dret, agen feyta la dita força o violència, e s'agen pres [dit] blat.

E per ço [en] com en la dita demanda que és entre lo dit comanador e los altres damuntditz de Burriana, és en poder de jutge del senyor rey, lo qual deu diffinir e sentenciar, pronunciaren aquel pleyt, e pendent lo pleyt e no esperada sentència, la dita força e violència és estada feyta al dit comanador e a la dita casa.

E com de les coses damuntdites sia prejudicat lo dit comanador e donat gran dampnatge a ell e a la dita casa, les quals totes coses lo dit comanador entena a demanar en poder del senyor rey o altre loch tinent d'eill am totes altres messions e despeses e interesse, segons que els mils e pus plenerament o declararà en son loch e en son temps, per tal lo dit ffrare Michel de Lizó, a conservació del dret de la dita casa del Temple en Burriana, fa la dita protestació, e presenta e dona encara fermançes de dret sobre la possesió e el dret del Templle, és a saber, en Ventura de Monçó, P. Belisen, Jacme de Cosconosa, les quals fiançes atorgaren e obligaren lurs béns.

E en testimoni d'aquestes coses, demana que per vós, en P. Ferriol, notari públich de la vil·la de Burriana, li sien posades e meses en forma públicha.

Hon yo, dit en P. Ferriol, notari desús dit, reebuda la dita protestació, aquella per manament e per auctoritat del dit en Berenguer de Thovia, [pres] aquella e.n públicha forma fiu metre.

Quod est actum Burriane, die et anno quo supra.

Presents testimonis: en Maymó Çaplana, ciutadà de València, Ponç Renard, P. Guilabert, A. Cardona, Guillem de Manbella, P. Sesvinyes, Ramon de Belloch, Guillem Jover, n'Arnau Dezpont, Bernat Berenguer, Ramon Amenla, Guillamó Ferruz, en P. de [Car...]

Sig+num Petri Ferriol, notarii Burriane publici, qui hanc protestacionem scribi fecit et clausit loco die et anno quo supra.

Terciodecimo kalendas julii anno Domini Mº CCCº primo, en Bernat Octovià, qui.s diu síndich de la universitat de Çueca, presentà en presència de mi, en P. Pich, notari públich de Xàtiva, a.n P. Roig de Peralada, Iª scriptura en paper; e requerí a mi, dit notari, lo dit Bernat Octovià, que la dita scriptura legís al dit en P. Roig; e lesta aquella, la representació de la dita scriptura li metés en forma pública, a conservació del dret de la dita universitat.

E jo, en P. Pich, notari desús dit, a instància e requisició del dit Bernat Octovià, legí la dita scriptura en presència dels testimonis dejús scritz, al dit en P. Roig de Peralada, segons que.s segueix:

Com en Bernat Octovià, e en Bernat Steve, síndics de la universitat de Çueca, se sien apellatz de la sentència donada per vós, en P. Roig de Peralada, si sentència pot ésser dita, en lo pleit de la denunciació proposada contra la dita universitat per en P. Isern, denant en Berenguer Isern; per ço demane e requer lo dit Bernat Octovià, síndich damunt dit, a vós dit en P. Roig, que li donés apòstols. E protest que no està per mi de reebre los ditz apòstols, car, aparellat ço de reebre los ditz apòstols a aquell a qui per dret atorgar-los dejatz, protesta en Bernat Octovià, síndich de la universitat de Çueca, que si vós, en P. Roig, li donats aquestz apòstols a aquell a qui dar no.ls devetz per dret que no li nogue ni li faça perjudici a ell ni a la dita universitat.

E lo dit en P. Roig dix que era aparellat de donar apòstols al dit síndich, al senyor rey o a la senyora regina, o al noble en Jaspert; no perjudica emperò en re la jurisdicció del dit noble en Jaspert. E lo dit síndich diga a qual vol los apòstols, e ell és aparellat de donar-los. E vallen aytant com valer pusquen. En altra manera protesta que no està per ell que.ls apòstols no li do.

E lo dit síndich diu que és aparellat de reebre los apòstols, si lo dit en P. Roig los dona a aquell a qui donar-los deja.

Actum est hoc in Xative, die et anno in prima linea contentis.

Presents testimonis, en P. Feran, en G. Bon Fill, en P. de Viacamp, bayner, e en P. Cardona, veÿns de Xàtiva.

Sig+num Petri Pich, notarii publice Xative, qui hiis omnibus supradictis interfuit et scribi fecit.

ABC

Sàpien tots quants aquesta present carta veuran, que en presència de mi, notari, e dels testimonis deiús escrits, divenres que hom comptava nonas julii anno Domini millesimo trescentesimo primo, frare Simon de Borga, procurador de.l honrat frare e religiós frare Ramon de Ribelles, casteillà d'Amposta e lochtinent de maestre en Espanya, en nom de la dita procuració, manà a.n Berenguer Baró, justícia de Sullana, e a.n Bernat de Soler, jurat del dit loch, e a.n Bernat Morató, vehín del dit loch, en nom de tota la universitat del dit loch de Sullana, que per lo sagrament e homenatge que feit avien al dit casteillà, ho a frare Arnau de Romaní per aquell casteillà, deguesen fermar, loar, e atorgar aquella venda la qual lo dit casteillà ha feita a.n P. de Ripol e a.n Bernat de Lemena, ciutadans de València, dels fruits e de les rendes del dit loch de Suyllana, a X anys, per preu de XX.V. mille solidos, e que els e la dita universitat de Suyllana, per la dita venda atenedora e complidora, quant al dit temps, que.n façen fe e homenatge als dits en P. de Ripol, e en Bernat de Lemena.

E quant els auran la dita venda fermada, loada, e atorgada, quant a aquella venda lo dit frare Simon, en nom de la dita procuració, absol e defenex aquells de tota fe, sagrament, e homenatge, en que fosen tenguts quant a la dita venda ni a la quantitat per la qual la dita venda és feita, exceptat emperò que.s retè lo menatge quant a açò que roman a pagar del dit deute, e als dans e messions e interesse.

De les quals coses fo feita pública carta, a perpetual memòria.

Les quals totes dites coses fóren feites en la ciutat de València, el dia e an desús nomenatz.

Presents testimonis en Ff. del Mas, R. de la Batut, Matheu Jordà de Jacca, e en Francesch de Berga, ciutadans de València.

Sig+num Mathei Calonge, notarii publici Valencie, qui hiis omnibus supradictis una cum dictis testibus interfuit et hec scribi fecit et manu propria clausit.

En presència de mi, notari, e dels testimonis deiús escrits, comparech ffrare Bernart dez Bosch, comanador de Burriana, en la vila de Cuyllera, denant lo noble en Jazpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castelnou, e procurador del regne de València per lo senyor rey, e protestà e dix que com en P. Gilabert, tinent loch de procurador de Huxó a amunt, sia estat en la vil·la de Vilafameç e vulla usar e.l dit loch de mer imperi forçívolment, e prena e deman béns d'en Bernat Çafont e d'en G. Çaffont, los quals és dit que avien mort un home e.l terme de Vilaffameç, e els ditz béns sien e pertanguen a.l Espital per jurisdicció del dit loch, com lo dit loch ab jurisdicció criminal e civil pertangués a.l Espital per cambi del senyor rei en Jacme, de bona memòria, que.ls en feu, e per franch alou.

E.l Espital antigament e.l dit loch aie usat e.n sie en possessió de jurisdicció criminal e civil [e ya] feytes justícies corporals; e el senyor rey ni altre per el e.l dit loch justícia corporal hanc no.y ffeés, depuys que provench a.l Espital.

E l'Espital e el Temple, e los altres nobles e cavayllés del regne, alcú privilegi e conffermació del senyor en P., de bona memòria, del mer imperi e.ls lochs on n'avien usat, per què ab gran instància requer e suplica lo dit frare Bernat dez Bosch al dit noble en Jazpert, que no agreuge ni leix agreujar l'Espital e el dit loch de Vilafameç, ni.ls en leix ffer força.

En altra manera, protesta el e l'Espital ésser agreujat e forçat, sens coneguda de dret, e que.ls és feita troba per lo dit procurador e per son lochtinent en la possessió e ús e jurisdicció del dit loch, e contra lurs privilegis, e que a avant no puxa preiudicar a.l Espital ni als hòmens del dit loch, e que en son temps e loch lo dit greuge e força e troba, ab lo dan, interés e messió, demanar puxen.

E per aver memòria de les dites coses, demana lo dit frare Bernat dez Bosch, ésser feta carta pública per lo notari dejús escrit.

Et incontinenti lo dit noble procurador damunt, respòs per lo senyor rey en aquesta forma:

Que si lo dit en P. Gilabert, lochtinent segons que dit és, és estat en la vila de Vilafameç, e usa ni vol usar de mer imperi e.l dit loch, contra Bernat Çaffont e G. Çaffont, ni lurs béns, ço com son ditz aver comès omicidi e.l terme de Villafameç, que plau-li e que ha feit de voluntat sua e de manament, per tal com és cosa notòria e manifesta per sentència dada per auctoritat e manament del dit noble, que.ls ditz Bernat Çaffont e G. Çaffont, són omeyés e condempnats per omeyés en doens morabetins pagadors al senyor rey.

E encara que sien penjatz si poden ésser atrobatz, segons fur de València.

E axí, segons dret comú e segons fur, meri imperi e justícies corporals pertanguen al senyor rey solament, e no sàpia ni crea que.l dit Espital aja ni deja aver mer imperi ni justícia corporal e.l dit castel ni en son terme, per neguna rahó, ans sia certa cosa e notòria, que.l senyor rey e sos antecessors, per si e per sos procuradors, e per lurs loctinens aien usat tots temps tro al dia de huy, e sien huy en possessió ho quaix del dit meri imperi e de les justícies corporals, en tots los cases que.y sien esdevengutz tro al dia de huy, diu que.l dit lochtinent seu usa del dret del senyor rey.

E per tal no és entès que forçívolment faça ço que fa, pus aquella força fa per auctoritat de dret, car jutge no és entés que faça força, ans poneix les forçes que.s fan per los malfeytors.

E axí protesta que ell no entèn a guiar per allò l'Espital, ans usa e entèn usar a conservar lo dret del senyor rei e sa possessió, e no a trobar alcuna cossa de.l Espital.

En ço, emperò, que.l dit comanador diu que.l dit Espital ha carta del dit meri imperi, respòs que no u creu, mas con li sia mostrada el hy farà ço que deia.

Totes les altres coses contengudes en la dita protestació nega, en aytant con fan contra l'enteniment del senyor rey.

Quod est actum Cuyllerie, XIº kalendas novembris anno Domini Mº CCCº.

Testes sunt inde Petro Adroverii, vicinus Cuyllerie, et Bernardus Occtoviani, vicinus Çueche.

Sig+num Maymoni Ferri, notarii publici Valencie et Çueche, qui hoc scripsit et ad requisicionem predictarum partium in formam publicam redegit, cum suppraponitis in IIIIª linea, ubi dicitur "quals", et in XIIª ubi dicitur "ni", et in XVIª ubi dicitur "ço com", et XXªIª ubi dicitur "rey", et XXªIIIIª ubi dicitur "entès", et XXªVIª ubi dicitur "rei", et in XXªVIIª ubi dicitur "u", et clausit.

Anno Domini MºCCº LXXX sexto, [VIII?] kalendas augusti.

[La] justícia, a instància e demanda d'en Jacme Guaríi, procurador de na Marchesa, muller que fo d'en G. d'Aviynone, [..... ..... .....] de mil e cinccens solidos de reals de València, los quals la dita dona ha, e haver deu, [.....] cens e sobre.ls béns que fóren del dit marit seu, per rahó de dot e de crex, e de volentat e consentiment e fermament d'en Jacme d'Aviynó, tudor e curador dels fills que fóren del dit en G. d'Aviynone, manà e féu córrer e vendre segons fur de València per Bonanat Blanch, corredor [..... .....] menys de quart, e XII solidos censals e VI cases de loguer, dels quals morabetins fa en Puig, corredor, I morabetí e mig. Item, en [.....] I morabetí. Item, en Simó II morabetins meyns quart. Item, en Berenguer Martí XII solidos.

Lo qual censal e cases [fets ..... .....] senyoria major del Temple, a cens de II morabetins e mig.

En axí que si alcun creedor hi.a o alcun altre que aie dret en les dites coses, o vula contrastar a la dita venda, que fer no.s dege, que dins XXX dies sien compareguts, si no d'aquí avant no seran oÿts.

[VIIº] kalendas septembris comparech lo dit corredor, e dix que no trobave en los dits V morabetins meyns quart, e XII solidos de reals censals, e en les dites VI cases de loguer, sinó tansolament DCC solidos de reals de València, los quals hi donave e.y prometie de donar na Alicsen de [Godor].

E axí, com a més donant e prometent en los dits morabetins e dins censsals e cases de loguer, foren-li venuts e atorgats per lo dit [.....].

Et fo-li'n manada fer carta pública de venda per en Berenguer de Ripoyl, justícia de València, segons se'n segueix.

[Segueix el document llatí que se cita, de formalització de la venda]