ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Fur de Jaca de 1076-1094 ?
6 de setembre de 2007
Si el document no és un fals, el text que conté és la ratificació del Fur de Jaca, atorgat per Sanç Ramírez en una data inconcreta a partir de l'any 1076, després de la seua elecció com a rei de Navarra, corona que ostentaria fins la seua mort l'any 1094. Hem incorporat la transcripció que va publicar Mauricio Molho l'any 1964 a partir d'un pergamí segurament del segle XII conservat a l'arxiu municipal de Jaca. Per la peculiar redacció, el document ofereix problemes d'interpretació que no ens permeten acabar de comprendre si l'articulat que inclou és nou o es tractava d'una reiteració de la primera versió del Fur, de data ignorada. Datat de forma incompleta i confusa, de fer-li cas ens remetria a l'any 1062, és a dir l'any immediatament anterior al d'inici del regnat de Sanç Ramírez en Aragó i molts anys abans de ser rei de Navarra, com abans hem assenyalat
1076. ?
Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
Edició, amb variants formals, efectuada a partir de la de: MAURICIO MOLHO. El Fuero de Jaca,1964, pp. 3-5. Si el document no és fals, el que és cert és que presenta problemes d'interpretació i de datació, sobre els que caldrà seguir treballant en el futur. En indicar-nos que és "Aragonensium rex et Panpilonensium", el document no pot ser anterior a 1076, moment en què es va produir la seua elecció com a rei de Navarra, situació que es mantindria fins la seua mort l'any 1094. La data del document està equivocada, ja que fa referència a l'Era "T C" (1100), la qual cosa ens portaria a 1062, un any abans de l'inici del seu regnat com a rei d'Aragó. L'estranya redacció de l'encapçalament, abans de l'inici de l'articulat colabora a posar en dubte la seua autenticitat
Xps.
In nomine Domine nostri Ihesu Christi et individue Trinitatis, Patris et Filii et Spiritu Sancti, amen.
Hec est carta auctoritatis et confirmationis quam ego Santius, gratia Dei Aragonensium rex et Panpilonensium, facio vobis.
Notum omnibus hominibus qui sunt usque in orientem et hoccidentem, et septemtrionem et meridiem, quod ego volo constituere civitatem in mea villa que dicitur Iaka.
[1] In primis condono vobis omnes malos fueros quos abuistis usque in hunc diem quod ego constitui Iakam esse civitatem.
Et ideo, quod ego volo quod sit bene populata, concedo et confirmo vobis, et omnibus qui populaverint in Iaca mea civitate, totos illos bonos fueros quos michi demandastis, ut mea civitas sit bene populata.
[2] Et unus quisque claudat suam partem secundum posse.
[3] Et si evenerit quod aliquis ex vobis veniat ad contencionem, et percuciet aliquem ante me vel in palatio meo me ibi stante, pariet mille solidos aut perdat pugnum.
[4] Et si aliquis, vel miles vel burgensis aut rusticus, percusserit aliquem, et non ante me nec in meo palatio, quamvis ego sim in Iaca, non pariet calonia nisi secundum forum quod habetis quando non sum in villa.
[5] Et si evenerit causa quod si aliquis qui sit hoccisus in furto fuerit inventus in Iaca aut in suo termino non parietis homicidium.
[6] Dono et concedo vobis et successoribus vestris cum bona voluntate, ut non eatis in hoste nisi cum pane dierum trium. Et hoc sit per nomen de lite campale aud ubi ego sim circumdatus, vel sucessoribus meis, ab inimicis nostris. Et si domnus domus illuc non volet ire, mitat pro se uno pedone armato.
[7] Et ubicumque aliquid comparare vel acaptare potueritis in Iacam, vel foras Iacam, hereditatem de ullo homine abeatis eam liberam et ingenuam sine ulo malo cisso.
[8] Et postquam anno uno et die supra eam tenebitis sine inquetatione, quisquis eis inquetare vel tollere vobis voluerit, det michi LX solidos, et insuper confirmet vobis hereditatem.
[9] Et quantum uno die ire et reddire in omnibus partibus potueritis, abeatis pascua et silvas in omnibus locis, sicuti homines in circuitu illius abent in suis terminis.
[10] Et quod non faciatis bellum duellum inter vos nisi ambobus placeat, neque cum hominibus de foris, nisi voluntate hominibus Iacce.
[11] Et quod nullus ex vobis sedeat captus dando fidanzas de vestro pede.
[12] Et si aliquis ex vobis cum aliqua femina, excepto maritata, fornicationem faciatis voluntatem mulieris non detis caloniam. Et si sit causa quod eam forçet det ei marito aut accipiat per uxorem. Et si mulier forçata se clamat prima die vel secunda aprobet per veridicos testes iaccenses. Post tres dies transactos si clamare se voluerit nichil ei valeat.
[13] Et si aliquis ex vobis, iratus, contra vicinum suum armas traerit: lança, spada, maça vel cultrum, donet inde mille solidos aut perdat pugnum.
[14] Et si unus hoccidereit ad alium peitet D solidos.
[15] Et si unus ad alium cum pugno percuxerit vel ad capillos aprehenderit, peitet inde XXV solidos.
[16] Et si in terram iactet, peitet CCL solidos.
[17] Et si aliquis in domo vicini sui iratus intraverit, vel pignora inde traxerit, peitet XXV solidos domno domus.
[18] Et quod merinus meus non accipiat caloniam de ullo homine Iacce nisi per laudamentum de sex melioribus vicinis iaccensibus.
[19] Et nullus ex omnibus hominibus de Iaca non vadat ad iudicium in ullo loco nisi tantum intus Iacam.
[20] Et si aliquis falsa mensuram vel pesum tenuerit, peictet LX solidos.
[21] Et quod omnes homines vadant ad molendinum in molendinis ubi voluerint, exceptis iudeis, et qui panem causam vendicionis faciunt.
[22] Et non detis vestras honores nec vendatis ad eclesiam neque ad infançones.
[23] Et si aliquis homo est captus pro avere quod debeat, ille qui voluerit capere illum hominem cum meo merino capiat, et in palatio meo mittat, et meus carcerarius servet eum: et tribus diebus transactis ille qui cepit eum det ei cotidie unam obolatam panis, et si moluerit facere meus carcerarius eiciat eum foras.
[24] Et si aliquis homo pignoraverit sarracenus vel sarracenam vicini sui mitat eum in palatio meo, et domnus sarraceni vel sarracene det ei panem et aquam quia est homo et no debet ieiunare sicut bestia.
Et quicumque voluerit istam cartam quam fatio populatoribus Iacce pro crudelitate sua disrrumpere sit excomunicatus et anatemaçiçatus et omnino separatus a toto Dei consorcio si sit de meo genere vel de alio.
Amen, amen, amen. Fiat, fiat, fiat.
Facta carta in anno ab Incarnationis Domini nostri Ihesu Christi.
Era T. C.
Ego Santius, gratia Dei Aragonensium et Pampilonensium, hec supradicta iussi et hoc signum + Sancii manu mea feci.
Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis, hec supradicta scribi volui, et hoc signum [firma en àrab] manu mea feci.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I