Lo seynnor rey don Pedro, filtz del noble rey don Alfons, en la ciutat d'Osca, loadable cort aiustada de tot lo regno d'Aragón, ço es assaber: de vispes, de don G. vispe d'Osca, de don Ramón vispe de Çaragoça, e de don G. vispe de Taraçona, de postatz encara e de cavalers, e de moltz proomes, doná et establí aquestos fueros que son diós escritz, per governament de totz los omes abitantz en lo regno d'Aragón a totz tempz, donó lo dit rey aquestos fueros en general cort a totz los qui era, que atorgaran.

Açó feyt fos en mes de may, en l'an de la Carnación de Nostre Seynnor de mil CC VIII.

[1] De guerras, com se deuen pacifigar.

De guerras de tot lo regno d'Aragón, a pacifigar así es dit et establit, que.l seynor rey d'Aragón amonest los guerrers per cartas e per missagés que.s lexen de la guerra que començaron, e la una partida prenga dret de l'altra sobre.ls clams que aurán entre.ls. E si per aventura la una partida no volrá pendre dret de l'altra, lo seynnor rey pot e deu ayudar segont fuero antich poder reyal ad aquela partida que li volia fer dret, a.d altre que.s claramava d'el.

[2] De desfiament, com deu esser feyt

Dit es et establit, que null hom meyns de deffiament de X dias que sia feyt, primerament denant tres cavalers qui no sian vasals de ninguna de las partidas, que no puscan prendre ni matar a.d altre per nul·la razón, ni so castel tolre a força ni a furt. E aquel qui o fará sia traÿdor manifest, si algun homecidi per aventura no avia esdevengut entre.ls per alguna baraylla o per alguna peynnora fazen o sobre algún assalt. Açó medex es dit et establit de burzes o de qualssevol ciutadans, e de lauradós e d'altres homes, que totz se desafien entre.ls ab so consemble así com dit es.

[3] De los omes, com deuen ayudar al rey et en quales cosas

Establit es que totz e cada un ayuden lo seynor rey e sos omes qui tenen algun son loc a defendre et a gardar sas entradas, e los camins. E totz los iudeos, e los moros, e totz los altres homes, e las órdens, e totz los altres clergues, a pazes e todas tregoas, e todas las regalías, e totz locs, e viduas encara e órfens, et totz altz e bays, porten al seynnor rey honor e reverentia e als sos, aquela qui li deuen portar e demanden; e tingan bons fuers e los garden e los fagan tenir com a bons omes e fiels vasals; e aquel qui no o fará, alt o bax, quisquier sia, o.l meynspreçará de fer, o lo alargará, o en açó s'aflixará, perdia lo benfeyt e la gracia del seynnor rey.

[4] Del honor que.s deu rendre al rey o a qui él mandará

Dit es et stablit que richs homes, quisquier sian, así rendan las honors e.ls castels que li son comandatz del seynnor rey e de so merin, así com li lis liurá e lis doná; e no fagan als homes de la honor nuyllas enpremias ni nuyllas malas demandas, ni.ls agreuien ni.ls enpremien oltra al lo que solen donar los omes al seynnor, e que no y afolen ni destreynnan res; e si o fan emenden lo ben e rendan-lo a voluntat del seynnor rey, e refagan del so tot quant y destruyeron ni afollaron, e.ls qui açó así no ferán o no volrán complir, perdan la honor del rey, e puxás sia en mercé del rey si nunqua deurán aver en Aragón.

[5] De cavalers que matarán o robarán homes en camins

Dit es et establit que tot hom cavaler, gran o poc, qui matará hom en vía o en camin, o.l robará en villa o en algun loc, o.l ferrá, o.l detenrá sens dreytures razón, ni será so enemic deffiat d'el, com dit fo, sia feyta d'el iusticia corporal, si será tal que iusticia corporal deya esser feyta d'el.

[Mas si tal será, que iusticia corporal no.n deua esser feyta d'el], faça'l prendre el seynnor rey e faça'l tener pres mentre.l volrá, a so voluntat e a so mercé. Mas tot açó se faça per iudici. De altres malfeytors e robadors, quisquier sian, así es dit e establit que sian peniatz e corporalment iusticiatz, o perdan todas las suas cosas e yscan del regne sens esperança de tornar, pero segont que será iust a las iusticias del rey e çalmedinas, et als merins, segons la qualitat de la malifeyta.

[6] D'aquels que moros guidan, si seran presos

Dit es et establit que qualquier prendan, aquel o aquels qui.l menan, o guidan moros, ayan totas las suas cosas que portaran sens tot lo embarg de merin o d'altre qualsevol hom e.l cors d'aquel qui será pres, e.ls moros rendan al rey o al merin del merinat on açó esdevendrá.

[7] De infançon, com deu provar so infançonia

Dit es et establit, que tot hom que dirá que es infançón, e no será credut, presentará iuradors en poder del seynnor rey, o d'aquel qui él mandará, los iuradors sian dos infançons o dos cavalers parentz d'el, de part de so payre, así com los deu donar infançón qui vol provar so infançonia; e aquels que puscan mostrar, per iurat si mester serà, aquel casal d'on es infançon. Pero si aquels iuradors se an provatz que iurassen falsia sobre la sancta crotz e.ls IIII evangelis de Déu sobre que deuen iurar, sian totz temps e romangan vilans e peyters del seynnor rey, ab tota sa generatión que devallará d'ells; e aquel qui.ls dona sia infançón e romanga en so infançonía perdurable.

[8] De vilan que prendrá muller infançona

Dit es et establit, que si vilan, ço es ome de servici de rey, o per so aver o per so heredat prendía infançona ab muyller, e irá a estar ab ella en las heredatz d'ella d'aquela infançona, aquel sia de so vida franc e quiti de tot servici del rey, mas los filtz e las fillas que d'aquela engenrarán sian a totz temps vilans e peyters del seynnor rey e de sos successors, ab tota la generatión que devalará d'aquela, e aquela sia infançona; pero mentre que con aquel marit estará, si algun tort o alguna desmesura li será feyta o desonor, no aya onra ni prenga del dan emenda d'infançón. Mas si l'infançón prendrá villana del seynnor rey a muller, sos filtz d'aquels sian infançons, pero así que els e sos filtz e so posteritat servan al seynnor rey totz temps de tot lo reyaleng que tenrán, dementre que.l tenrán e tenir le volrán e aver.

[9] D'aquels qui fan vilans cavalers

Dit es et establit, que nuyll hom qualsevol altre cavaler, no os fer cavaler fill de vilan, pero aquel qui así será feyt cavaler perda lo caval e las armas, e d'allí enant romanga totz temps vilan com era primerament.

[10] De venditión de heredatz de iudeus

Dit es et establit, que nuyll cavaler alt o bax, ni nuyl infançón ab carta o sens carta, ni nuyll franc, ni nuylla orden ni nuylla religión, ni nuyll clergue ni lech, no pusca comprar heredatz algunas de iudeu, o de moro, o de cristian novener o de treuder del seynnor rey, sino ab assentiment e ab voluntat e ab auctoritat del seynnor rey o de sos antecessors per bona carta, o d'aquest rey don Pedro porá ço demostrar per carta, bullada ab so bulla. Pero si alguna persona vivent venrá contra est establimento, e comprará alguna heredat de las devant ditas, o per alguna altra manera la gadaynnará, lo seynnor pusca aquela recobrar alezeradament on que será francament e placible ab los fruitz e ab los espletz que y serán; e retenir así e fer ço que volrá sens tota contrarietat en patz.

[11] De homnes qui venen a palaz d'infançón

Dit es et establit, que si hom o fema del seynnor rey venrá a palaz d'infançón e volran fer cases, sian tengutz de servir al rey en totas cosas, e no.s puscan escusar en alguna cosa sino solament de ost o de cavalgada. Mas si hom del rey o fema exirán de heredat del rey e irán estar a heredat d'infançón, si tenen alg[una cosa de]l reyalenc servirán al seynnor rey segont qué valrá aquel reyalenc que tenen, o li lexen aquel si bon donatiu no poden mostrar e bastant, que li.s sia feyt del rey o de sos antecessors.

[12] De moros que.s mudan d'una vila ad altre

Dit es et establit, que fuero antic es e provat, que si moro estará en heredat del rey, e se volrá mudar e estar en heredatz d'infançón, e.l rey o so homne lo sabrá o.l sintirá, aquel moro o mora sia pres e tolla-li lo merin del rey tot l'aver et tota la heredat, pero fora.ls termes de.l infançón; e sian totas las cosas a voluntat del seynnor rey e a mandament. Pero si moro d'infançón venrá estar a la heredat del rey, lo infançón lo puyrá prendre e toller-li todas las suas cosas dintz sos termes solament, e no en ço del rey per nul.la manera. Mas lo cors d'aquel moro sia del rey, car totas las personas dels moros, o que sian o de quisquier sian, son proprias et especials del rey o deuen esser de dret o de fuero; pero si l'infançón o aurá amenat lo moro o la mora d'altra terra e d'altre regne, que no sia del seynnor rey.

[13] Dit es et establit, que rics homes e altres cavalers quales que sian, puscan aver comandas de oveyllas e d'altras bestias, so que.l rey no perda per aquelas comandas so dret, e ayan exarichias ab los vilans en sos cabanas; axí empero que quant lo merin o l'erbager sovenrá a las cabanas e a las exariquias del infançón, lo mayor pastor o.l mayoral que será en las cabanas iur sobre.l quatre evangeliis que no esconna en las cabanas de las oveyllas o dels altres ganatz, ni amingue per alguna manera los dreytz del seynnor. E si aquel mayor pastor o mayoral se periura, sia en mercé del rey com fals e periuri.

[14] Dit es et establit, que tot cavaler alt o bax, o altr.om qualsevol, qui crebantará comandas o protections o emparanças especials del seynnor rey, o viduas o órfans, o clergues o barons religiós agreuiará, o li.s tolrá sos cosas, los quals totz son especialment en comanda del seynnor rey et en garda, así ab carta com sens carta, o castels o heredatz que.l seynnor rey o son merin guidará, o el mayordom o en so comanda recebrá, envadirá o robará, será a mercé del seynnor rey, ab cors e ab aver, com trespassador de so mandament, et emende lo dan al rey e la desonra segont fuero de la terra.

[15] Dit es et establit, que totas las vilans, grantz e pocas, que son vecinas e proxmans, e an termes que.ns tenen, puscan paxer los bestiars o.ls ganatz qualessevol, entre de era ad era, sens tala, pero on aurá bovalar no metrá ni paxerá allí. Mas quant lo bovalar será solt, tota vila vecina pusca metre allí [...final del manuscrit...]