ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Documents de la Vall d'Uixó
25 d'abril de 2006
Afegim un conjunt de documents relatius a la Vall d'Uixó, de procedències diverses, però bàsicament de la documentació conservada a l'arxiu de la cancelleria reial aragonesa, tant a Barcelona, com a València, a partir de 1250 i fins al segle XV
1260, novembre 12. València
Jaume I ordena als musulmans de la Vall d'Uixo, que tinguen els quatre molins per meitat amb ell i li paguen la tercera part de les rendes que produiran, sense que tal percepció li supose cap despesa
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 11, f. 184r. Original
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, p. 85
Per nos et nostros damus et concedimus vobis, sarracenis de Uxone, quod teneatis et habeatis ex donacione nostra ad medietatem, illa quatuor molendina que nos habemus in termino de Uxone, quod de cetero vos nec vestri non donetis nec dare teneamini nobis et nostris de redditibus et exitibus ipsorum IIII molendinorum, nisi tamen terciam partem.
Set ipsam terciam partem nobis et nostris teneamini dare annuatim imperpetuum, sine aliqua nostra et nostrorum missione.
Mandantes et cetera.
Datum Valencie II idus novembris anno Domini Mº CCº LXº.
1250, agost
Jaume I atorga la carta pobla dels musulmans de la Vall d'Uixó
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 611, f. 229v. Còpia simple de la primera meitat del segle XV, feta a partir de la traducció del text al valencià efectuada en 1368, raó per la qual aquest document no pot ser utilitzat com a referència a l'hora d'elaborar un llistat de documents del segle XIII escrits en valencià
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, pp. 77-84
Privilegium poblacionis sarracenorum Vallis de Uxo.
Anno a Nativitate Domini millesimo CCCº sexagesimo octavo, die martis que fuit sexta die mensis junii.
Com davant l'onrat en Francesch Marrades, conseller del senyor rey, e per lo dit senyor batle general del regne de València, per part de la aljama dels serrahins de la Vall d'Uxó fos exhibuït e/o feta fe de un privilegi del molt alt senyor rey en Jacme, de alta recordació rey de Aragó, als serrahins de la dita Vall de Uxó atorgat, en pergamí escrit en aràbich o morisch, e ab lo sagell del damunt dit senyor en cera blanqua o groga, ab un correig de çervo impendent sagellat, segons que prima faç appareix, sobre aquella qüestió que era entre l'artiacha major de la seu de Tortosa, de una part, demanant, e los moros de la damunt dita Vall de Uxó de la part altra, deffenent, per rahó de les dues parts de les dècimes de la dita Vall.
E lo damunt dit privilegi, lo qual, emperò, no ere cancel·lat ne en alcuna cosa viciat, bonament, en alcuna manera no pogués ésser lest o regonegut, si aquell dit privilegi ans e primerament no ere esplanat e reduhit de aràbich o morisch en lengua christianesca; per tal lo dit honrat batle, a instància e requisició dels serrahins de la damunt dita Vall de Uxó, manà personalment a Çaat Altafaç, serrahí de la moreria de València, e alcadi dels lochs los quals lo senyor rey ha en lo regne de València, de Sexona a enllà, e a Abdallà Ibenhudeyl, serrahí, alfaquí de la damunt dita moreria de València, abtes, sufficients e experts en letra aràbica o morischa, que aquell dit privilegi e les coses contengudes en aquell deguessen splanar e reduhir de morisch en cristianesch, de paraula a paraula, no anadin-hi ne tol·len-ne alcuna cosa; per ço que ara e esdevenidor lo dit privilegi pogués ésser lest per cristians clarament, sens alcuna dubitació.
Et en continent en aquell mateix instant los damunt dits Çaat Altafaç e Abdallà Ibenhudeyl, reebuts en sí lo damunt dit manament per lo dit honrat batle a ells fet, segons dit és, esplanaren e reduhiren lo damunt dit privilegi de aràbich o morisch en cristianesch, de paraula a paraula, no diminuhim ne anadin-hi alcuna cosa, ensemps ab mí, Pere Çolivera, notari públich per auctoritat reyal regent la scrivania de la cort de la batlia general del dit regne de València, qui lo dit arromançament scriví e per manament del damunt dit honrat batle mis en aquesta pública forma, per ço que a aquell en esdevenidor puxa ésser donada plenera fe per qualsevol persones, lo qual dit arromançament del damunt dit privilegi és de la tenor e continència infrasegüent:
En nom de Déu tot piadós e misericordiós.
Oració feta per Nostre Senyor Déu, sobre tots los apòstols.
Aquest és privilegi honrat, lo qual manà nostre senyor lo rey de Aragó, de Mallorqua, de València, e comte de Barçalona e d'Urgell e senyor de Monpesler, a qui Déu mantenga, atorgat a tots los moros de la Vall d'Uxó, los quals reebé sots la sua fe, e que poblen e poblar façen la Vall de Uxó damunt nomenada, e les sues alqueries e los seus térmens a la dita Vall de Uxó determenats e assignats ans que.ls moros isquessen de la terra.
E que reten de continent lo castell de la dita Vall de Uxó, a nós, lo rey, o a qui nós manarem de nostres gents, sens nenguna triga. E retut lo dit castell sobre lo dit pacte, stiguen tots los moros en la lur població de lurs cases e de lurs béns, en què sien en los lochs o alqueries de la dita Vall de Uxó, ells e tots aquells qui per temps seran de lur generació per a tots temps, tots aquells en fe de nós, lo rey.
E perdonam e remetem a aquells tots crims o penes per aquells comeses tro al jorn de huy; e per res no'n fossen d'aquells dits crims o penes demanats; ne sien demanats de alcuns deutes que fossen deguts a alcuns juheus per alcuna manera.
E volem que tots los moros sien sobre lur çuna, e en lurs matrimonis e en totes les altres coses segons çuna.
E que pusquen publicar lur çuna en oracions e en amostrar de letra a lurs fills e l'Alcorà públicament, sens dengun prejudici a aquells fet.
E que pusquen anar per tota la terra e senyoria nostra, a fer tots los lurs afers, sens que no·ls sie vedat per alcuna persona.
E que.ls sia legut e puxen comprar tot blat per a llavor, a ops de la llur terra, en Borriana o en altres lochs de la nostra senyoria.
E que sien tenguts de pagar tots aquells drets, los quals solien pagar lurs antecessors, ans que isquessen los moros de la terra, e lur dret e delme, segons que és contengut en la carta antiga, la qual de present és en la lur mà.
E atorgam a aquells que sien franches en aquest present any de tots los delmes e drets, del dia que retran lo castell de la dita Vall de Uxó en un any, que no sien de res demanats dels drets. E aprés, fenit lo dit any, sien tenguts pagar tots los drets e delmes, segons lo lur privilegi antich.
E fem-los franchs de la venema dels arbres e de tota la ortaliça, sinó de aquella la qual se vendrà públicament.
E que sien tenguts de pagar lo dret de bestiar e de colmenes, ço és de quaranta, una.
Et que pusquen fer alcadi et alamí per sí mateixs.
Et que pusquen jutjar les aygües entre sí, així com era acostumat en temps de moros, segons que.s conté en los lurs privilegis antichs.
E que sien les rendes de les mezquites a ops de les dites mezquites, axí com ere antigament.
E que no pusqua poblar ab ells cristià ne batejat dins la lur població, sens lo lur voler; ne nós no pusquam aquells forçar, ni alcun altre en nom nostre del regne de València, per tots temps.
Et que sien tots los lochs e les alqueries de la Vall d'Uxó a servitut del castell de la dita Vall de Uxó, segons que de primer ere acostumat.
E qui volrà anar d'els, de la Vall de Uxó, quant se volrà en terres de moros, que ho pusca fer. E açò.ls atorgam sens alcuna triga.
E que pusquen vendre totes les lurs possessions e béns als moros tansolament; e que no les pusquen vendre a alcun cristià null temps.
E que hajen tots lurs térmens o lurs bestiars, de Uxó, e Nul·les, e Almenara, e lo terme de Urmell en la plana, e les vinyes de la alqueria appellada de Carç e Alfàndech, segons que ja eren deputats a ells en temps de moros.
E que puxa anar lo lur bestiar en tot lo terme de Xova, segons que a ells era ja legut.
E totes aquestes condicions havem atorgats a ells, guiats e assegurats en tota la nostra terra, en persones e en béns, ells e tots los que per temps seran em per tots temps, sobre aquesta condició que ells sien sotsmeses e leals vassalls a nós e a qui aprés de nós serà de tota la generació.
E que no pusquen anar a loch o lochs de la guerra, ne'ls pusquen donar nenguna provisió en denguna condició, ni a aquells metre alcuna cosa.
E que dejen guardar tota la nostra terra e a tots los nostres vassalls, bé e leyalment.
E que dejen pagar los drets de les colmenes e lo delme de les figues e de garrofes, e de les gallines, segons que.s conté en altre privilegi per nós a ells atorgat.
E que no sien tenguts de pagar dret dels ous, ne fer çofra de lurs persones ne de lurs bèsties.
E sobre totes les coses damunt nomenades, fóren per nós fermades les dites coses.
Testimonis sobre les dites coses, los capdals don Ferrando de Muncada, don Guillem de Muncada, don Galçeran de Pinós, don Guillem d'Entensa.
Feta en lo mes de jumet alahir, segons compte de moros, en l'any de DCXLVIII. Conjunt lo dit kalendari en lo mes de agost en l'any mil doents cinquanta, segons kalendari de cristians.
E deposam lo nostre signe sobre les dites coses fermades e loades en lo dit kalendari.
E declaram que paguen tots los dits moros, e los qui per temps seran, la huytena part de tots los fruyts a nós o a qui nós volrem. E que no sien tenguts alcuna altra cosa pagar, de tots los lurs fruyts, los quals naxeran en la lur terra. Exceptam los raÿms dels arbres e de les ortaliçes, los quals no seran venuts.
E pagant la octava part de tots los fruyts, no'ls puscam fer alcuna demanda de tots los fruyts damunt nomenats; exceptat que si per nós o procurador nostre és feyta alcuna peyta o demanda als moros, los quals són en la tinença de València, ladonchs sien tenguts pagar ço que per nós seran tatxats en les peytes.
E los molins que stiguen axí com eren acostumats en temps de moros, ans que.ls moros isquessen de la terra.
E tots aquells qui isqueren de la Vall de Uxó, e no fóren assetjats ab ells en lo dit castell, a nostra volentat o volentat de nostre procurador, sien los béns a ops de les persones del castell.
E scriví totes les coses damunt nomenades en lo dit kalendari, per manament del molt alt senyor Rey, a qui Déu salvu, Salamó, fill de Alquizten.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani, qui predicta omnia laudamus, concedimus et firmamus, prout superius continetur.
1273, maig 20. València
Jaume I enfranqueix els musulmans de la Vall d'Uixó de l'impost de l'almoixerifat
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 21, f. 148v. Original
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el drets dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, p. 87
Sarracenorum de Uxo.
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia et cetera; concedimus vobis sarrac[en]is de Uxo, quod non teneamini nunquam [..... .....] dare aliquid oc[.....] almoxerifatus, set sitis franchi et liberi, prout melius dici potest et intelligi, ad vestrum [bonum] et sincerum intellectum.
Mandantes et cetera.
Recognoscentes nos habuisse a vobis pro huius nostri concessione et franchitate, quingentos solidos regalium, de quibus bene paccati sumus ad voluntatem nostram.
Renunciantes excepcioni peccunie non recepte.
Actum Valencia [X]III kalendas junii anno Domini Mº CCº LXXº IIIº.
1280, juliol 7. Balaguer
Pere el Gran ordena al batle d'Uixó que no permeta que Gilabert de Noguera exigeixca als musulmans de la Vall d'Uixó més del que acostumaven pagar en concepte d'impostos
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 48, f. 80v. Original
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, p. 89
Baiulo de Uxone.
Mandamus vobis quatenus non permittatis guilabertum de Nogueria, vel baiulum suum, compellere sarracenos qui morantur in alcheria sua quam habet in termino de Uxone, ad dandum vel solvendum amplius eidem Guilaberto quam consueverint dare et solvere.
Cum intellexerimus quod cum dicti sarraceni non consueverint solvere nisi octavam partem de fructibus terre, et certam quantitatem pro peita, dictus Guillabertus compellit eos ad solvendum amplius; et nos nolumus quod compellantur ad solvendum amplius quam consueverint solvere.
Datum in obsidione Balaguerii, nonas julii [anno Domini Mº CCº LXXXº].
P. Marches.
1281, juny 23. Xàtiva
Pere el Gran ordena als musulmans de la Vall d'Uixó, que paguen a Gilabert de Noguera tots els drets que li pertànyen a l'esmentat lloc, d'acord amb una sentència recent que ha posat fí a les diferències entre ambdues parts
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 49, f. 114r. Original
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el drets dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, p. 91
Fidelibus suis universis singulis sarracenis residentibus in turri de Uxone, que est dilecti nostri Guilaberti Za Noguera. Salutem et gratiam.
Mandamus vobis quatenus donetis et solvatis predicto Guilaberto Za Noguera et suis, ea iura quod sibi solvere teneamini et deitis, pro domibus et hereditatibus et aliis possessionibus quas in termino predicte turris ab eo teneatis, prout in carta super hoc iuxta dictum Guilabertum et vos confecta, et in sentencia etiam super huiusmodi facto, latam per nobilem virum Rodericum Eximini de Luna, procuratorem regni Valentie, plenius continetur.
Datum Xative, nono kalendas julii [anno Domini Mº CCº LXXXIº].
P. de Bonastre.
1290, juliol 30. València
Alfons el Lliberal confirma privilegis als musulmans de la Vall d'Uixó
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 83, f. 66r
garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, p. 93
Universis officialibus ad quos, et cetera.
Cum sarraceni Vallis de Uxo asserant habere [privilegia ab illustri]ssimo domino Jacobo, avo nostro, et domino Petri patre nosotro, eorum videlicet que debent dare seu [.....] nobis aliqua racione et aliquarum etiam libertatum; mandamus vobis quatenus dicta privilegia et omnia contenta in eis observetis eisdem, ut in eis videritis contineri et usi fueritis eisdem, et in petendo plus ab eis quam dare debeant, secundum dicta privilegia vel usum eorum vel alias, contra tenorem eorundem privilegiorum seu usum [.....] habuerint ex eis non veniatis, nec aliquem vel aliquos contravenire permitatis aliqua racione.
Datum Valencie, III kalendas augusti [anno Domini Mº CCº XCº].
G. de Sala.
1291, març 15. València
L'infant Jaume, en nom del rei Alfons el Lliberal, ordena al justícia de Morvedre i a qualssevol altres oficials reials, que facen respetar els drets dels musulmans de la Vall d'Uixó, que han estat agreujats recentment
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 85, f. 114r. Original
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, p. 95
Justicie Muriveteris et universis aliis officialibus et subditis domini regis ad quos presentes et cetera.
Mandamus vobis, ex parte domini regis et nostra, quatenus manuteneatis et deffendatis in iure sarracenos de Uxone et valle eiusdem, et non permitatis ipsos vel aliquem eorum pro alcaydo dicti loci vel aliis pignorari vel in aliquo aggravari, nisi ipsi essent principales debitores vel fideiussores pro aliis constituti, ipsis existentibus paratis facere suis querelantibus justicie complementum.
Datum Valencie idus marcii.
1291, març 15. València
L'infant Jaume, en nom del rei Alfons el Lliberal, ordena a Pere Ortí, guarda de les cabanyes de Terol, la devolució del bestiar embargat als musulmans de la Vall d'Uixó; i que comparega davant la seua presència, per explicar les raons de l'esmentat embargament
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 85, f. 114r. Original
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, p. 97
Petro Orticii, custodi cabannarum Turolii.
Intelleximus quod vos pignorastis sarracenos de Uxone pro eo quod alcaidus ipsius castri de Uxone recepit de cabannis predictis singulas oves.
Quare vobis dicimus et mandamus quatenus restituatis sarracenis pignora que eis fecistis racione predicta, ac capleutam si quam ab eis recepistis pro dictis pignoribus absolvatis vel compareatis coram nobis in continente [.....] hostendere si aliquam justam causam habetis super dictis pignoribus retinendis.
Datum ut supra.
1302, juny 5. Vall d'Uixó
El batlle general del regne de València regula les contribucions dels musulmans de la Vall d'Uixó
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cartes reials de Jaume II d'Aragó, nº 1860
Febrer Romaguera, Manuel. Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria. 1991, pp. 177-180 / Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, pp. 99-103
Al senyor rey. Procés feit per en Bernat de Líbia e en Jacme de Linars, de les rendes d'Uxó.
Coneguda cosa sie a tots, que dimarts nonas julii anno Domini millessimo CCCº secundo, en Bernat de Líbia, batle general del regne de València per lo senyor rey, e en Jacme de Linars, ciutadà de València, fóren personalment en la Vail d'Uxó, e en presència de mí, en Jacme de Ripoil, notari públich de Murvedre, e dels testimonis deiús scrits, publicaren e legir feeren per mí, dit notari, als sarrahins del senyor rey habitans en lo dit loch de Uxó, los quals ho la major partida aquí ajustats eren per manament lur, una carta del senyor rey la tenor de la qual és aital:
"Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie et Murcie, comesque Barchinone ac sancte romane ecclesie vexillarius, amiratus et capitaneus generalis. Fideli suo Bernardo de Libiano, baiulo regni Valentie generali, et Jacobo de Linariis, civi Valentie. Salutem et gratiam. Pervenit ad audientiam nostram quod olim, tempore adquisitionis regni Valentie, cum sarraceni habitantes in castro de Huxone et terminis suis, illustrissimi domino Jacobo bone memorie avo nostro nequerit rebellarent, nec eius domino se vellent gratis submittere, idem dominus rex precipue propter eorum pretervenia et duritiam deprimendam, quam animo liberali enfranchiendi eosdem contulit eisdem, ac fecit plures libertates et franquitates, quas postmodum dominus rex Petrus immendabilis recordationis pater noster confirmavit simili omni, quequidem franquitates cedere videntur in nostrorum reddituum et iurium diminutionem et non modicum detrimentum; volentes igitur nostris indempnitatibus providere, vobis dicimus et mandamus quatenus ad locum predictum personaliter accedendo, videatis et recognoscatis privilegia sarracenorum predictorum. Et habita consideratione aliorum privilegiorum et franquitatum, sub quibus populati et privilegiati sunt alii sarraceni nostri vel major pars regni Valentie, faciatis et ordinetis, auctoritate nostra, quod dicti sarraceni de Huxone et sui termini solvant et respondeant nostre curie de redditibus et aliis iuribus, prout alii sarraceni predicti vel eorum pars precipua solvunt et solvere tenentur, non obstantibus privilegiis supradictis. Nos enim, super hiis vobis comittimus plenarie vices nostras. Datum Valentie, Vº kalendas februarii anno Domini Mº CCCº primo. Scripsit B. B."
La qual carta, legida e entesa per los dits sarrahins, aquells fóren interrogats per los dits en Bernat de Líbia e en Jacme de Linars, quals eren los drets e coses que ells donaven al senyor rey per los béns que tenen per eill en lo terme de Uxó.
Los quals sarrahins responents dixeren que eills, que són ara tro a cent e quaranta alberchs ho casats tinents heretats, donaven e pagaven cascun an al senyor rey per almagram millia e uyt-cens sous de reals.
Item, donaven cascú dels dits casats per besant quatre sous.
Item, per lo forn dotze diners.
Item, donen los altres sarrahins, qui són apellats "exentos" e no.n tenen heretats, al batle del dit loch per lo senyor rey cascú de XII diners fins en tres sous, segons se n'avenen ab lo dit batle.
Item, donen per cascuna cabeça que han de bestiar menut un diner.
Item, per cascuna culmena que han un diner.
Item, donen la huytena part dels rahïms que venen de les parres, si les vendran. E no si.ls se despenen a lur menjar.
Item, donen la uytena part del blat e de la venema de les vínyes. Emperò no donen res dels splets dels orts d'aquells que despenen en lurs cases.
Item, donen cascun an per cena quatre-cens sous de reals, en los quals són enteses C sous que el procurador del regne de València se solie pendre.
Item, fo demanat a eills qual dret ho quinya part donaven de les figues e garroffes que an en lo dit terme; e dixeren que no.n donaven alguna part de les dites figues ne garroffes, car per lo senyor rey en Jacme, de bona memòria, ne fóren enfranquits; e d'açò an privilegis.
Item, fóren interrogats si donaven delma e primícia dels splets que havien de les dites heretats; e dixeren que no, ans lo senyor rey de la sua uytena que reebie ho pagava al bisbe e a.ssí mateix.
Les quals coses, enteses per los sobredits en Bernat de Líbia e en Jacme de Linars, esguardans que segons lo terme e les heretats que.ls dits moros tenen e lauren en lo dit terme d'Uxó, que són del senyor rey, no donen compliment d'almagram, segons los altres sarrahins dels altres lochs del regne; esguardans encara, e veens que en frau del senyor rey e minvan la dita uytena, han los dits moros plantades e cada dia planten e morgonen moltes figueres, per les quals los altres splets e rendes se minven al senyor rey en la dita uytena, per ço com la terra en la qual són les dites figueres cessa d'altres splets; e encara veens e conexens que en lo temps traspassat no eren tantes figueres com ara són en lo dit terme, segons que per aquelles figueres e per la joventut d'aquelles manifestament appar; veents encara que en les dites heretats que eills tenen són moltes garrofferes, de les quals alcuna cosa no és estada donada al senyor rey en lo temps traspassat; e axí en les dites figueres e garrofferes és lo senyor rey estat molt dampnificat e defraudat, e és e serà aitant com no donen alcuna cosa; per ço de part del senyor rey e per auctoritat de la dita carta del senyor rey, los dits en Bernat de Líbia e en Jacme de Linars dixeren e manaren als dits sarrahins, que eills e.ls altres tots sarrahins tenents heretats del senyor rey en lo dit terme d'Uxó, donen e paguen d'aquí avant al senyor rey ho a qui eill volrà per les dites heretats e béns que auran, segons que.ls moros dels lochs qui són del senyor rey oltra Xúquer paguen per les heretats e altres béns que han e tenen.
Actum est hoc in Huxone et cetera.
Testimonis et cetera.
1322, abril 25. Tortosa
El rei Jaume II d'Aragó ordena al batlle general del regne de València que es tresllade a la Vall d'Uixó i trie un lloc adequat per a la construcció d'una església cristiana, una casa per al retor i un dipòsit per emmagatzemar els fruits dels delmes
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 221, f. 199v. Original
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, pp. 105-106
Jacobus et cetera.
Fideli suo Bernardo de Nuce, baiulo regni Valentie generali. Salutem et cetera.
Nostram presenciam adiens Raymundus Andree, archidiaconus dertusensis, nobis humiliter supplicavit ut cum nos de fructibus sarracenorum et aliorum degentium in valle nostra de Uxone decimam et primiciam ecclesie et personis ecclesiasticis, quibus competit tribui mandaverimus et exsolvi, ut in littera concessionis nostre lacius continetur; et in valle ipsa non sit ecclesia nec domus ubi rector ipsius valeat comorari; ut patuum congruum ad ipsa ecclesiam et domos edifficandas, et ad orreum in quo dictus archidiaconus possit recolligere redditus sibi competentes ex decima fructuum predictorum eidem assignare atque concedere dignaremur; nos vero dignum arbitrantes et debitum, ut ad laudem divini nominis ibidem construhatur ecclesia, in qua divina possint officia celebrari, et domus etiam in quibus clerici ibi degentes possint iuxta illam habitacionem habere, vobis dicimus et mandamus quatenus accedento personaliter ad vallen eandem, assignetis conveniens et idoneum patuum in quo ecclesia et domus rectoris ac orreum dicti archidiaconi hedifficari valeant, et in eis possint morari ac recolligere fructus suos.
Datum Dertuse VIIº kalendas aprilis anno Domini Mº CCCº XXº secundo.
Dominico de Biscarra, mandato regio, fecit pro vicecancellario.
1363, setembre 24. Montsó
El rei Pere el Cerimoniós atorga als musulmans de la Vall d'Uixó franquesa de lleuda, peatge i altres imposts, en tots els territoris de la corona, en compensació de les pèrdues que han tingut amb motiu de la guerra amb Castella
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 624, f. 93r/v. Còpia simple de la primera meitat del segle XV. Document insert en un altre de reparació d'aquest text, fet l'any 1384 per aquest mateix monarca
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, pp. 107-108
Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum et cetera.
Volentes vos aljamam sarracenorum Vallis Uxonis, qui pretextu guerre Castelle dampna et plurima sustulistis favore prosequi graciose, ut ex quo constantes in nostra fide et naturalitate prestitistis nostram senciatis munificenciam liberalem, tenore presentis enfranchimus et franchos et inmunes facimus vos, dictam aljamam et singulares vestrum, per totam terram et dominacionem nostram, ab omni lezda, pedagio, et quacumque exaccione earumdem, sic quod per nos aut aliquos officiales nostros, ad solvendum aliquam lezdam et pedagium, vel quid quam racione ipsorum in aliquibus locis terre et dominacionis nostre compelli minime valeatis, immo sitis ab inde cum omnibus bonis vestris perpetuo absoluti.
Mandantes per eandem gubernatori nostro generali eiusque vicesgerentibus, vicariis, baiulis, justiciis, suprajunctariis, çalmedinis, merinis, ceterisque officialibus et subditis nostris presentibus et futuris, vel locatenentis eorumdem, quatenus franquitatis gratiam huiusmodi firmam habeant et observent, et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione.
In cuius rei testimonium hanc vobis fieri et sigillo nostro secreto iussimus communiri.
Datum in villa Montissini, vicesima quarta die septembris anno a Nativitate Domini Mº CCCº sexagesimo tercio.
Raimundus Nepotis.
1363, setembre 24. Montsó
El rei Pere el Cerimoniós dóna llicència als musulmans de la Vall d'Uixó que vullguen passar-se'n a terra de moros, que puguen fer-ho, i en cas que en el termini de deu anys vullguen tornar a les terres del rei d'Aragó, puguen fer-ho sense cap impediment
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 611, ff. 229v-230r. Còpia simple de la primera meitat del segle XV
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, pp. 109-110
Nos Petrus Dei gratia rex Aragonum, Valencia, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Quia vos sarraceni Vallis Uxonis pridem quando rex Castelle regnum Valencie cum suis exercitibus intravit, dicto regi et eius gentibus viriliter resististis [.....] naturalitatis firmiter permanendo; idcirco ut ex hiis que bene pro nostri servicio egistis premium aliquos deportetis, tenore presentis concedimus vobis et vestrum singulis, quod vobis solventibus baiulo nostro Valencie generali presenti, et qui pro tempore fuerit, iure assueto, possitis ad partes sarracenorum cum uxoribus vestris libere vos transfferre; et deinde post decem annos postquam in dictis partibus permanseritis, ad nostrum redire dominium franche libere et secure.
Mandantes gubernatori nostro generali eiusque vices gerentibus, vicariis, baiulis, justiciis, ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris, quatenus presentem concessionem et gratiam nostras firmas habeant et observent, et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua racione.
In cuius rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro secreto iussimus comuniri.
Datum in villa Montessoni XXIIII die septembris anno a Nativitate Domini Mº CCCº sexagesimo tercio.
Raimundus Nepotis.
1384, març 4. Tamarit
El rei Pere el Cerimoniós ordena la reparació del privilegi de la franquesa de lleuda i altres imposts, que relaciona, concedida per ell l'any 1363 als musulmans de la Vall d'Uixó, i ratifica el seu contingut
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 624, f. 93r/v. Còpia de la primera meitat del segle XV. Hi ha una altra còpia semblant, a l'esmentat arxiu, en el registre 611, f. 228r/v.
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, pp. 111-113
Privilegi de franquea dels moros de la Vall d'Uxó, ab los privilegis inserts.
Nos Petrus Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; quoniam pro parte vestri aljame sarracenorum Vallis Uxonis, fuit nobis humiliter supplicatum ut cum vos cartam exempcionis subscripte per nos vobis dudum facte duxeritis casualiter amitendam, dignaremur ipsam ex clemencia nostra regia facere reparari; nos igitur vestre supplicacioni annuentes benigne, cartam ipsam in registris archivi nostri perquiri mandavimus et inventam reparari ut sequitur per hunc modum:
"Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum et cetera. Volentes vos aljamam sarracenorum Vallis Uxonis, qui pretextu guerre Castelle dampna et plurima sustulistis favore prosequi graciose, ut ex quo constantes in nostra fide et naturalitate prestitistis nostram senciatis munificenciam liberalem, tenore presentis enfranchimus et franchos et inmunes facimus vos, dictam aljamam et singulares vestrum, per totam terram et dominacionem nostram, ab omni lezda, pedagio, et quacumque exaccione earumdem, sic quod per nos aut aliquos officiales nostros, ad solvendum aliquam lezdam et pedagium, vel quid quam racione ipsorum in aliquibus locis terre et dominacionis nostre compelli minime valeatis, immo sitis ab inde cum omnibus bonis vestris perpetuo absoluti. Mandantes per eandem gubernatori nostro generali eiusque vicesgerentibus, vicariis, baiulis, justiciis, suprajunctariis, çalmedinis, merinis, ceterisque officialibus et subditis nostris presentibus et futuris, vel locatenentis eorumdem, quatenus franquitatis gratiam huiusmodi firmam habeant et observent, et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cuius rei testimonium hanc vobis fieri et sigillo nostro secreto iussimus communiri. Datum in villa Montissini, vicesima quarta die septembris anno a Nativitate Domini Mº CCCº sexagesimo tercio. Raimundus Nepotis."
Mandantes per hanc eandem gubernatori, baiulis, justiciis, suprajunctariis, çalmedinis, lezdariis, pedagiariis et aliis nostris officialibus quibuscumque, presentibus et futuris, quatenus huius reparacioni tanquam originali suo adhibeant in omnibus plenam fidem, ac si dicta originalis carta in sui prima figura ostenderetur eisdem.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro sigillo pendenti et munitam.
Datum in villa Tamariti, quarta die marcii anno a Nativitate Domini Mº CCCº octuagesimo quarto, regnique nostre quadragesimo nono.
R. cancellarius. In Gratiarum.
Berengarius Segarra mandavit fieri scribi pro domino regi, cum eius litera data in villa Tamariti XXII febroarii anno predicto, et Berengarium de Relato ac Petrum ça Costa, consiliarius.
1389, agost 25. Montsó
L'infant Martí nomena Gispert Descals per a l'ofici l'alcait de la Vall d'Uixó, amb obligació de jutjar els musulmans del lloc d'acord amb els principis de la suna i la xara
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 611, f. 222v. Còpia simple de la primera meitat del segle XV. Insert dins d'una ratificació i ampliació de les competències de l'ofici, feta en 1391
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, pp. 115-116
Nos infans Martinus, et cetera.
De legalitate vestri, dilecti camerarii nostri Gisperti Descals, militis, plenarie confidentes, tenore presentis comittimus sive comendamus vobis ad nostrum beneplacitum alcaydiam et procuracionem vallis nostre de Uxone et alcarearum suarum, site in regno Valentie; ita quod vos dicti Gispertus sitis alcaydus et procurator predictus, ipsamque alcaydiam et procuracionem teneatis, regatis et exerceatis ad consuetudinem Yspanie, nostro nomine et pro nobis legaliter atque bene.
Faciendo judicium inter sarracenus ipsius vallis, cum alamino predicte vallis, secundum çunam et xaram, prout per alios procuratores et alcaydos est fieri assuetum, iuraque et regalias nostras manutenendo et in omnibus conservando.
Et habeatis et recipiatis pro vestro salario seu retinencia et labore, duos mille ducentos solidos Barchinone annuatim, quos vobis assignamus in et super redditibus dicte vallis, prout est fieri assuetum, et ipsos alii alcaydi et procuratores preteriti habere et recipere consueverunt.
Mandantes per eandem procuratori nostro in regno Valencie generali et sarracenis dicte vallis, quatenus vos dictum Gispertum habeant et teneant pro alcaydo et procuratori predicto, vobisque dicti sarraceni seu alii ad quos pertinet et spectat respondeant et satisfaciant de dicto salario duorum mille ducentorum solidorum anno quolibet, per terminos consuetos, dum nobis placuerit ut prefertur.
Nolentes quod per huiusmodi instrumentum fiat prejudicium officio procuracionis generalis nostri dicti regni, immo dictus noster procurator generalis uti possit et valeat in dicta valle presenti carta in aliquo non obstante.
In cuius rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti iussimus comuniri.
Datum in Montesono, vicesima quinta die augusti, anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo octuagesimo nono.
Lo duch.
1398, desembre 12. Saragossa
El rei Martí atorga als habitants de la Vall d'Uixó franquesa dels imposts de mig peatge de Terol, i de pontatge, en tots els territoris de la corona, amb excepció dels situats més enllà del coll de Pertús
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 624, f. 94r/v. Còpia simple de la primera meitat del segle XV. Una altra còpia semblant, al registre 611, ff. 94v-95r
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, pp. 117-119
Nos Martinus Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie, Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Contemplacione illustris Marie, consortis nostre carissime, que pro infrascriptis apud nos efficaciter intercessit, tenore presentis carte nostre cunctis temporibus valiture, de nostri certa sciencia enfranquimus, et franchos liberos et immunes facimus vos, universis et singulos habitatores Vallis de Uxó et alcharearum eiusdem, tam christianos quam judeos quam eciam sarracenos, presentes pariter et futuros, cum omnibus rebus, mercibus et aliis singulis bonis vestris, imperpetuum, ab omni videlicet exaccione sive iure medii pedatici quod in civitate et aldeis Turolii levatur et colligitur, et etiam ab omni pontagio, tam imponito quam etiam imponendo in quibusvis civitatibus, villis, castris, locis et aliis partibus sive terris nostre regie dicionis, exceptis comitatibus atque terris que habemus ultra collum del Pertús. Ita quod nunquam de cetero vos, dicti habitatores vallis et alcarearum predictarum, teneamini solvere pro premissis, nec eciam exsolvatis dictum medium pedaticum vel alia supradicta, vel aliquid pro eisdem aliqua racione seu causa, per mare vel per terram, aut eciam aquam dulcem, quinimo sitis ab eisdem vos et vestri liberi et inmunes et perpetuo absoluti.
Mandamus itaquod per nos et nostros perpetuo successores, gubernatori nostro generali eiusque vices gerentibus, vicariis, justiciis, baiulis, curiis, suprajunctariis, çalmedinis, merinis, lezdariis, pedagiariis, repositariis, duaneriis, pensatoribus, senioribus, majordomis, judicibus et alcaldis, ceterisque officialibus et personis quocumque nomine censeantur, presentibus et futuris, ad quos spectet et dictorum officialium locatenentibus, sub pena mille florenorum auri, quatenus concessionem et gratiam huiusmodi vobis et vestris teneant perpetuo et observent, et contra non facient aut veniant aliqua racione. Admitens nunch et perpetuo sibi et eorum singulis potestatem auctoritatem et jurediccionem omnimodam contrarium faciendi.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus sigillo nostro appendicio comunitam.
Datum Cesarauguste XIIª die decembris anno a Nativitate Domini Mº CCCº nonagesimo octavo, regnique nostri tercio.
Signum + Martini, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Rex Martinus.
Testes sunt: Garsias, archiepiscopus Cesarauguste. Alfonsus, marchio Villene. Johannes, comes Impuriarum. Nobiles Bernardus Galcerandi de Pinosio, Berengarius de Crudilis, camerlengii.
Sig+num Guillermi Poncii, secretarii domini regis predicti, qui de prefati domini regis mandato hec scribi fecit et clausit, cum rasis in linea tercia, "omnibus rebus, et alibi in eadem exaccione sive iure".
In Gratiarum IIIº.
Dominus rex mandavit mihi Guillermo Poncii.
1413, agost 17. Setge de Balaguer
El rei Ferran d'Antequera ordena als alcaids d'Eslida i Uixó, que no exercesquen cap mena de jurisdicció en els castells que tenen comanat, ja que tota la jurisdicció sobre els musulmans del regne de València pertany al batlle general
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 611, f. 212r/v. Còpia simple de la primera meitat del segle XV
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, pp. 121-123
Provisió reyal ab la qual és inibit als alcayts d'Eslida e d'Uxó que no s'entrameten de exercir juredicció alguna, com aquella pertangue solament al batle general.
En Ferrando, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de Sicília, de València, de Mallorques, de Cerdénya e de Còrsega, comte de Barcelona, duch de Athenes e de Neopàtria, e encara comte de Rosselló e de Cerdànya.
Als amats e feels nostres qualsevol alcayt dels castells e lochs de la serra d'Eslida e de la Vall d'Úxó. Salut e dilecció.
Segons que per part del nostre batle general del regne de València havem entés, vosaltres vos entremetets exercir juredicció en los lochs d'on sots alcayts e térmens de aquells, en gran prejuhí de l'offici del dit batle general, al qual per expresses furs del regne de València se pertany la juredicció sobre tots los moros del dit regne poblats dins les ciutats, viles, castells e lochs realenchs e de la sgléya, e per altres provisions fetes davant nos exhibuïdes.
Per què supplicat a nos humilment per part del dit batle general, que sobre açò li volguessem del dejús scrit remey de justícia provehir, a vos e cascun de vos dehim e manam, de certa sciència e expressament, per primera e segons iussions, sots incorriment de la nostra ira e indignació, e pena de mil florins d'or a nostres cofrens sens alguna mercè applicadors, que si axí és juredicció alcuna en les dites serra d'Eslida e Vall d'Uxó, ne en los castels e lochs d'on sots alcayts e térmens de aquells exercir no presumescats, car nos a vos e a cascun de vos tot poder de fer lo contrari abdicam ab la present.
Per la qual manam als alamins, jurats e vells, e aljames dels dits castells, viles e lochs, que en alcuna manera no.us obeesquen, ans vos contradiguen axí com a persones privades, e no havents alguna juredicció.
E més avant manam ab aquesta mateixa al governador e batle general del dit regne de València, que contra vosaltres en cas que contrafaçats proceesquem a exacció de la dita pena, e en altra manera segons que contra usurpadors de juredicció deu ésser per justícia procehit.
Dada en lo setge de Balaguer, a XVII dies d'agost, en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor mil quatrecents tretze.
Rex Ferdinandus.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I