Logo UJI
ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Arribem al document número 1000
28 d'abril de 2008
L'Arxiu Virtual Jaume I arriba hui al número 1000 amb un document relatiu a les viles de Castelló de la Plana i Almassora

1290, octubre 31. Almassora
Segona concòrdia entre les viles de Castelló de la Plana i Almassora, per al repartiment de l'aigua del riu Millars que passa per la séquia de Castelló
Arxiu Municipal de Castelló. Aigües. Caixa 14. Llibre de sentències entre les viles de Castelló i Almassora, ff. 2v-3v. Còpia del segle XV feta a partir d'una còpia autoritzada de 1313, treta de l'original
V. García Edo. Derechos históricos de los pueblos de la Plana a las aguas del río Mijares. Castelló 1994, pp. 121-123

Hoc est translatum bene et fideliter factum, XVIº kalendas decembris anno Domini millesimo CCC tercio decimo, cum auctoritate Andree Trulols, justicia ville Castillionis, su[m]ptum a quodam publico instrumento in pergameneo scripto, per abecedarium diviso, tenor cuius talis est:
Manifesta cosa sie, com en P[ere] Castell, justícia de Castelló, en Ponç de Bruscha, en Domingo Albert, en Ramon Serra, jurats, en Ramon Miquell, e en Guillem Berenguer, vehins de Castelló, per ells e per tota la universitat de Castelló, ab consell e voluntat de frare Jacme Ça-Rovira, tinent loch de.l abat de Poblet, eligeren síndichs ho procuradors a.n Pere Royg e a.n A. Curça, vehins del dit loch de Castelló, d'una part; e en Ferer de Ribes, justícia d'Almaçora, en Pere Balester, e en Guillem Ayçolí, jurats, vehins del dit loch de Almaçora, per ells e per tota la universitat d'Almaçora, semblantment ab consell e ab voluntat d'en Berenguer Guerau, sagristà de la seu de Tortosa e procurador de.l honorable senyor n'Arnau, per la gràcia de Déu bisbe de Tortosa, eligisen síndichs ho procuradors a.n G. Despuig e a.n Ramon Vives, de la altra, a endreçar e determenar la contesa que longament ha durada de la céquia que va a Castelló, que pase sobre la vil·la de Almaçora, ço és sobre les fil·les e veedors, en quals lochs se puguen pendre per los hòmens de Almaçora, per aquells qui deuen regar, ni en quall manera. E encara sobre les parades, en quals lochs se deguen fer en la dita céquia per los dits hòmens d'Almaçora.
Los qualls dits en P. Royg, en A. Curça, en Guillem Despuig, síndichs o procuradors damunt dits; vista e sguardada hul a hul la dita céquia; vistes encara les fil·les que en aquella se prenen, e les parades que.s fahïen en aquella, per ben de pau e per amigable composició sentencialment jutjam, dehim, e pronunciam, que la parada que.s fahia al pont de la porta major d'Almaçora, que aquella sia remoguda e casada, e negun temps aquí no sie feta.
Mas los hòmens qui aquella parada fahïen, o los sucesors lurs, d'aquí avant puxen pendre aygua a regar en dret lo cantó jusà de les cases d'en Bernat Miquell, hon ja la solien pendre de aquesta manera, e per aquí traguen miga fil·la d'aygua, la quall mija fil·la d'aygua menen, axí com covinentment puxa anar, si aquela.n poden traure sens parada. Et si sens parada no podien haver compliment de miga fil·la, segons que dit és, que aquí puxen fer parada que agen conpliment de miga fil·la.
Dehïm encara e pronunciam, que tots los hòmens qui reguen de la dita céquia, que reguen per aquelles miges fil·les que ja és per nós arbitrat, e avant serà per nós ordenat. E semblantment dehïm de les parades que en la dita céquia se solien fer, que.ns facen en tot loch hon miga fil·la d'aygua no puxen traure, ço és de la terra que és acostumada de regar, que aquí puxen fer parada en aquell loch hon mester serà, tro agen compliment de miga fil·la.
Dehïm encara e pronunciam, que la parada que.ns solia fer en la terra dels fills d'en Leridó, que aquella sie remoguda e lexada de fer.
Emperò, si per la dita céquia major no venia aygua covinent, e ne era necesitat que la dita parada se puxa fer covinent, encara dehïm e retenim que en la céquia jusana puxam conéxer e endreçar aquella, segons que el compromés és contengut.
E totes les coses damunt dites dehïm e pronunciam, sots la pena aposada en lo compromés fet per lo honorable n'Arnau, per la gràcia de Déu bisbe de Tortosa, e per en Pere del Rey, sacristà de Leyda, prior ladonchs de Sent Vicent, e per les dites universitats plenerament és contengut.
Fon donada aquesta sentència e ordenació en la plaça d'Almaçora, pridie kalendas novembris en l'any de Nostre Senyor de M. e CC. noranta.
Sig+num domini P. Roy. Sig+num domini A. Curça. Sig+num domini G. Despuig. Sig+num domini R. Vives., síndichs e procuradors damunt dits; nós qui aquesta sentència e ordinació donam en lo dia damunt dit.
Testimonis fóren açò demanats e pregats, en Bernat Bonshom, vehí de Boriana, e en R. d'Albesa, e en Joan de Comabella, vehins de Fadrel, e en Johan Jacme e en Pere Cortit, vehins de Almaçora.
Sig+num d'en Ferer de Ribes, notari públich de Almaçora, que aquesta sentència o ordenació scriure feu, e clogué per manament dels damunt dits síndichs e procuradors, el dia e en l'any damunt dit.
Sig+num mei Andree Trulols, justicie Castillionis, qui viso originali instrumento huic translato auctoritatem nostram prestamus et decretum nostrum duximus imponendum.
Sig+num Poncii de Monte Albano, auctoritate regia notarii publici per totum regnum Valencie et curie Castillionis Campi Buriane, qui presens translatum fecit fideliter translatari, cum raso et rescripto in prima linea, ubi legitur "per alfabetum diviso, tenor cuius talis est", et qui auctoritatem predictam de mandato dicti justicie et propria manu hic apposuit, et scripsit loco die et anno in prima linea contentis.


© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I