ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Set documents de Jaume I
29 de gener de 2008
Aquesta és la setmana prèvia a la commemoració del VIIIè Centenari del naixement de Jaume I (que oficialment es considera ser el dia 2 de febrer, tot i que hi ha diverses opinions al respecte); raó per la qual no fa mal tractar de dedicar-la amb caràcter exclussiu a introduir documents de la seua cancelleria, ja que és aquest personatge el que motiva i dóna lloc a aquest arxiu. Hem incorporat set documents de procedències diverses, transcrits fa uns anys i que tenen com a denominador comú el fet de no haver format part de la coneguda col·lecció Huici-Cabanes, de documents de Jaume I
1266, octubre 23. Monpellet
Jaume I ordena al seu veguer a la Cerdanya i el Conflent que s'empare dels castells i llocs del vescomtat de Bas, pertanyents a Huguet d'Ampúries i a la seua esposa
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria. Cartes reials de jaume I
Transcripció efectuada l'any 1999 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència
Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Fideli suo R. de Pompiano, vicario Ceritanie et Confluentis. Salutem et gratiam.
Noveritis quod mitimus literas nostras in quibus mandamus Hugueto de Empuriis et uxori sue, quod dent nobis potestatem de castris et locis que a nobis tenent in vicecomitatu de Bas, et vobis loco nostri ut in ipsis litteris videbitis contineri.
Quare mandamus vobis quatenus potestatem dictorum castrorum et locorum petatis et recipiatis pro nobis et cum potestatem inde receperitis ipsa castra et loca retineatis [.....] absolverit [.....] Jacobum de Valguarnera militem quam captum tenet ad eadem capcione.
Et hoc aliquot non mutetis.
Datum in Montepesulano VIII kalendas novembris anno Domini Mº CCº LXº sexto.
1266, setembre 19. Girona
Jaume I ordena als seus oficials en Girona que no expulsen Jaume de l'Hospital de les seues heretats a la parròquia de Fornells, ni permeten que ningú no ho faça
Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria. Cartes reials de Jaume I
Transcripció efectuada l'any 1999 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència
Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Fidelibus suis viccario et baiulo Gerunde. Salutem et gratiam.
Mandamus vobis quatenus non expellatis nec expelli permitatis Jacobum de Hospitali de posessione mansorum Guyt et Aguer, quos emit a G. Calbeti in parochia de Fornels, donec sit persolutus de eo pro quo ipsos mansos seu eorum dominium emit vel illud si fuerit assecuratum.
Et hoc aliquot non mutetis non obstante mandato aliquo in contrarium vobis facto.
Datum Gerunde XIII kalendas octobris anno Domini Mº CCº LXº VI.
1266, abril 16. València
Jaume I confirma un privilegi als drapers de València
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria. Cartes reials de Jaume I. Document en mal estat de conservació
Transcripció efectuada l'any 1999 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; est cordi ut subditis dominacionum nostrum [..... .....] consuetudines, libertades et privilegia illius irrevocabiliter observemus; idcirco, ostenso nobis privilegium quod draperius Valencie per nos extitit concessum [..... ..... ..... ..... .....] quod non permittemus tenere in aliquo alio loco draperia [..... .....] nisi in [..... .....] draperia Valencie, que quondam vocabitur [Vallis de Paradiso ..... .....] instrumento [.....] conceso eisdem plenius continetur, ex eo [..... ..... ..... ..... ..... .....] quadam literam pellarii Valencie sint credomus impetraverunt.
Qua[..... .....] seu privilegium dictorum draperiorum ex certa sciencia per omnia [.....] et [..... ..... .....]illum articulum quo dicitur quod non permittemus cambium ..... draperio teneri [..... ..... ..... .....] in ullo loco qui quondam vocabuntur Valle de Paradiso, et modo draperia [..... ..... ..... .....] nobis per pelliperios Valencie vel alios seu alium quecumque [..... .....] privilegium sunt obtenta penitus revocamus.
Et ne aliquis predictum privilegium in totum vel in parte audeat, [.....] vel in aliquo alio contrahire hec sub pena quingentorum aureorum que iam in dicto privilegio continetur expresse et specialiter prohibemus, quam quilibet violator qui contra dictum privilegium veniret aliqua machinacione vel fraude se noverit incursurum, imo volumus quod ipso facto pena statim comisa sit CCa.
Cum quam penam nostrum locum tenenti seu nobis precipimus applicari.
Et ut pretextu [.....] quas contraveniens se valeat [.....] precipimus [..... .....] quod hoc [..... ..... ..... .....]
Nos dictum draperiorum, predictum privilegium confecti magistro [.....] draperiis predicte ..... ram presentibus quam futuris, quod cambium vel draperia non teneatur in aliquo loco civitatis Valencie [.....] suburbiis, nisi in draperia superius iam expresa, sub pena [..... ..... .....] et [.....]
Inhibentes que eidem [..... ..... ..... ..... ..... .....] continetur.
Datum Valencie XVIº kalendas madii anno Domini Mº CCº LXº [VIº]
1265, agost. Monpeller
Jaume I ordena al veguer del Rosselló, la Cerdanya i Conflent, que obligue l'abat i monjos de Ripoll a pagar el que el seu monestir deu a Viciat de Ripollet i Bernat Biesca
Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria. Cartes reials de Jaume I. Document en mal estat de conservació
Transcripció efectuada l'any 1999 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència
Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Fideli suo R. de Pompiano, vicario Rossilionis, Ceritanie et Confluentis. Salutem et gratiam.
Dicimus et mandamus vobis firmiter, quatenus visis presentibus [..... ..... ..... .....] et dilacione remotis, compellatis pignorando abbatem, camerarium, prepositum [..... .....] conventum monasterii Ruipollensis et res eorum, ad solvendum in continenti Viciato de Ripolet et Bernardo Biesca, socero suo, totum illud debitum quod abbas et conventus prediti eisdem solvere tenentur, cum publico instrumento ex quo ipsum non solverunt Poncio Guillermi de Villafranca, quondam, loco et nomine ipsorum, prout mandaverimus per alias literas nostras.
Et hoc racione aliqua non mutetis vel differatis, si de nostra confidens gratia vel amore.
Quem dictum debitum volumus quod solvatur Viciato et Bernardo Biesca predictos, non obstante aliqua indulgencia seu alia littera elongationis suorum debitorum a nobis predictis abbate et conventum concessis.
Datum in Montispesulani [Vº idus] augusti anno Domini Mº CCº LXº Vº.
1265, juliol 23. Vall d'Aran
Jaume I ordena al sobrejunter i als homes dels llocs de la junta de Ribagorça i Pallars, que admeten els homes de la Vall d'Aran en dita junta
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí 1816 de Jaume I. Original
F. Valls Taberner. Privilegis i ordinacions de la Vall d'Aran, doc. III. Transcripció efectuada amb variants formals en 1999 a partir de l'edició citada
Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Dilecto et fidelibus suis suprajuntario et universis hominibus de Benavarre et de Montaynana et de Arannio atque Trempo et de Almenari ac Tamarito et aliarum quarumlibet villarum et locorum junte de Rippacurcia et de Paillars. Salutem et gratiam.
Noveritis quod nos intravimus in Vallem nostram de Aran et homines omnes eiusdem Vallis hobedierunt nobis in omnibus sicut boni et fideles vassalli debent suo domino hobedire, et rogaverunt nos quod mitteremus vel poneremus eos vobiscum in junta.
Unde vobis dicimus et mandamus firmiter et districte, sub pena omnium bonorum vestrorum, quatenus vos et tota juncta ipsos homines Vallis de Aran in juncta vestra recipiatis et habeatis visis presentibus de cetero, et eos cum omnibus bonis eorum emparetis, manuteneatis et deffendatis tanquam nostra propria contra omnes homines, tam milites quam alios, qui eis vel bonis eorum malum aliquod facerent vel dampnum inferrent aut molestiam vel gravamen, vel eos homines aut bona eorum pignorarent, marcharent vel impedirent, ipsis paratis existentibus in posse nostro facere querelantibus ab eisdem justicie complementum.
Et hoc non mutetis aliqua ratione, si de nostri confiditis gratia vel amore.
Alioquin sciatis quod si culpa vestri malum aliquod acciperent, quod tornaremus nos inde vobis et omnibus bonis vestris.
Scientes nichilominus quod in predictis et quibusdam aliis que Johannes de Set, castella, portarius noster habet pro nobis facere in Rippacurcia, constituimus et ponimus ipsum Johannem de Set castella, qui dictos homines pro nobis manuteneat et deffendat et videat in predictis.
Mandantes vobis quod in omnibus in quibus ipse Joannes vos requisierit et necessarios habuerit in predictis, hobediatis eidem in omnibus tanquam nobis, quandocumque et quotienscumque ab eo fueritis requisiti, et eundem contra omnes persona sequamini et iuvetis.
Datum in Valle de Aran Xº kalendas augusti anno Domini Mº CCº LXº quinto.
1265, juliol 23. Vall d'Aran
Jaume I dóna llicència als homes de la Vall d'Aran per poder usar la moneda de Jaca
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí 1322 de Jaume II, datat en 1300, que conté una referència a l'original, que estava en mal estat i no es podia llegir sinó de forma parcial.
F. Valls Taberner. Privilegis i ordinacions de la Vall d'Aran, doc. II. Transcripció efectuada l'any 1999, amb variants formals, a partir de l'edició citada
Pateat universis presentem paginam inspecturis quod nos Antiqus Titionis, vicarius Barchinone et Vallesii, attestamur et veritatis testimonium perhibemus, quod nos vidimus et tenuimus quoddam instrumentum in pergameno scriptum et sigillatum sigillo maiori cereo pendenti illustrissimi domini Jacobi felicis recordationis regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitisque Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani; quod quidem instrumentum supradictum fuerat malefactum et propter eius malefactionem et tinearum corrosionem in aliquibus partibus legi non poterat.
Verumtamen per ea que de ipso instrumento legi poterant, liquide apparebat quod dictus dominus rex vocabat homines Vallis de Aran homines suos, et fecit dictum instrumentum dictis hominibus suis Vallis de Aran, et quod in ipso instrumento eis et suis imperpetuum, inter alia, concessit quod ipsi homines dicte Vallis de Arran possent uti in ipsa Valle moneta jaccensis, et in quo etiam privilegio eisdem hominibus dicte Vallis quedam alia concessit.
Apparebat etiam manifeste, per tenorem instrumenti supradicti, datum dicti instrumenti fuisse factum in dicta Valle de Aran, decimo kalendas augusti anno Domini millesimo ducentesimo sexagesimo quinto, et ipsum instrumentum clausum fuisse per Simonem de Sancto Felicio, de manfato domini Regis predicti, loco, die et anno preficis.
In cuius rei testimonium evidens et cautelam firmiorem presentem cartam fieri fecimus et eandem sigillari sigillo appendicio curie vicarie iamdicte civitatis Barchinone.
Que est acta in civitate Barchinone, quarto kalendas marcii anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo nono.
1265, juliol 23. Vall d'Aran
Jaume I dóna als homes de la Vall d'Aran seguretat per poder circular lliurement per tots el estats de la corona i els posa sota la seua protecció
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí 1818 de Jaume I. Còpia autoritzada de 1300
F. Valls Taberner. Privilegis i ordinacions de la Vall d'Aran, doc. I. Transcripció efectuada l'any 1999, amb variants formals, a partir de l'edició citada
Jacobus, Dei gratia rex Aragonum Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Nobilibus, dilectis et fidelibus suis universis richis hominibus, militibus, vicariis, baiulis, merinis, suprajunctariis, justiciis et universis aliis officialibus et subditis nostris, ad quos presentes pervenerint. Salutem et dilectionem.
Noveritis nos intrasse personaliter in Vallem de Aran, et homines eiusdem Vallis receperunt nos cum magna reverentia et honore, tanquam naturalem dominum eorundem, et obedierunt nobis in omnibus ut boni vassalli debent suo domino obedire.
Unde cum nos de ipsis, tanquam de fidelibus et bonis hominibus nostris paccati simus, et eos in suo iure defendere teneamur et securos per omnia loca terre et jurisdictionis nostre tenere, dicimus et mandamus vobis, firmiter et districte, quatenus eosdem homines Vallis de Aran, cum omnibus bestiis et mercibus ac rebus eorum, permittatis ire et redire per omnia loca terre jurisdictionis nostre, et stare ibidem salve pariter et secure, tam in heremo quam in populato, et eos vel bona eorum non invadatis, capiatis, impediatis, detineatis, marchetis, offendatis seu etiam pignoretis, culpa, crimine seu debito alieno, nisi ipsi debitores vel fideiussores fuerint manifesti; nec in hiis etiam casibus nisi prius in eis fatica inventa fuerit de directo.
Nos enim, eos homines dicte Vallis, presentes et futuros, tanquam homines nostros proprios, cum omnibus bonis eorum, sub nostra constituimus comenda et guidatico speciali.
Quicumque autem contra hoc mandatum nostrum venire attemptaverit, iram et indignationem nostram et penam mille morabatinorum se noverit incursurum, dampno eis illato primitus restituto. Et nos nichilominus procederemus contra ipsum tanquam adversus illum qui nostros proprios homines deprimeret. Si qui vero querimoniam habuerint de predictis hominibus vel aliquo eorum, compareat coram nobis, et nos faciemus in posse nostro vel alicuius hominis nostri fieri querelantibus ab eisdem iustitie complementum.
Datum in Valle de Aran, Xº kalendas augusti anno Domini Mº CCº LXº quinto.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I