ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Privilegis de la ciutat de Zaragoza
4 de setembre de 2007
Amb la denominació "Serie Diplomática", l'Arxiu Municipal de la ciutat de Zaragoza ha digitalitzat i posat a l'abast dels investigadors a través d'Internet, una gran quantitat de pergamins i molts documents en paper, entre els que destaquen nombrosos privilegis reials. A partir d'aquestes imatges, que tenen molta qualitat, hem iniciat una nova transcripció dels privilegis, els més antics dels quals es remunten als orígens de la ciutat, immediatament després de la seua conquesta l'any 1118. Hem tingut present, però, l'edició que anys enrere va fer el professor Angel Canellas, amb el títol "Colección diplomática del concejo de Zaragoza". Onze d'aquests privilegis, datats entre 1119 i 1225 ja formen part d'aquest arxiu virtual
1159, gener 22. Ejea
Ramon Berenguer IV atorga als habitants de Zaragoza immunitat per a les heretats que posseeixen des de deu anys abans, i tambe els atorga el dret d'adquisició prescriptiva d'un any i un dia
Arxiu Municipal de Zaragoza. Privilegis reials, nº R-6. Còpia de darreries del segle XII
[CANELLAS, nº 14]. Nova transcripció del document efectuada el 30-VIII-2008 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència
Christus.
In Dei nomine et eius gratia.
Ego, Raimundus, comes Barchinonensis et princebs regni Aragonensis, facio hanc cartam donacionis et confirmacionis vobis, omnibus hominibus de Cesaraugusta, tam maioribus quam minoribus.
Placuit mihi libenti animo et spontanea voluntate, et propter servicium quod mihi fecistis et cotidie facitis, dono et concedo vobis omnes hereditates quas in sana pace et absque alicuius querimonia, tam vicinorum vestrorum militum vel burgensium, sive peditum, abitas et possessas, abeatis de decem annis usque ista die qua hanc cartam vobis scribere feci, ut habeatis illas et possideatis franchas et in genuas vos et filii vestri, et omnis generatio vel posteritas vestra, per cuncta secula, et quod de in ceps alicui inde ne respondeatis.
Dono etiam vobis quod ullus homo vel femina qui in Cesaraugustam aliquid comparaverit vel examplaverit, sciente et audiente, aliquem inde clamantem, et ille comparator vel examplator abebit et tenebit illud, unum annum et unum diem, absque clamore alicuius clamantis, ut de inceps alicui inde ne respondeat.
Et hoc donativum, sicut superius scriptum est, sic dono et concedo vobis ut abeatis et possideatis illud franchum et securum et ingenuum vos et filii vestri et omnis generatio vel posteritas vestra, salva mea fidelitate et de omni mea posteritate, per secula cuncta.
Signum + Raimundi, comes.
Facta carta donacionis et confirmacionis in era Mª Cª LXXXXª VIIª, in mense ianuarii, die festivitatis Sancti Vincencii, in castrum quod dicitur Exeia.
Dominante me, Raimundo, comite, in Barchinona et in Aragone, et in Ripacurcia sive Super Arbe, Tortosa atque Illerda. Episcopo Petro in Cesaraugusta, episcopo Martino in Taraçona, episcopo Dodone in Oscha, episcopo Guillelmo Petri in Lerida, Palacino seniore in Cesaraugusta et in Alahone et in Petrola, Petro de Castellaçolo in Calataiub, Saio Enequons in Darocha, comite Palearensi in Ricla, Xemeno de Orreia in Epila, Petro Orthiç in Aranda, Blascho de Oscha in Borga, Fertunio Acenariç in Taraçona et in Uno Castello, Galin Xemeneç in Belgit, Ferriç in Oscha, Marcho filius eius in Rosta, Lop Ferrench in Aguero.
Et sunt testes qui hoc donativum audierunt et viderunt, comes Ermengaudus de Urgello, et Arnaldus Mironis comes de Palearis, et Guillelmus de Castro Vetulo, et Arbertus de Castro Vetulo frater eius, et Mir de Luçan, et Raimundus de Munellis.
Ego, Guillermus Petri, sub iussione domini mei comitis, hanc cartam scripsi et de manu mea hoc signum + feci.
Signum regis + Ildefonsi, filius Barchinonensium comes, et laudo et confirmo hoc supra scriptum.
1126, juny. Alfaro
Alfons I d'Aragó atorga furs i privilegis als cristians mossàrabs que ha portat a terres de cristians, després de l'expedició militar feta a Andalusia
Arxiu Municipal de Saragossa. Privilegis reials. R-1. Còpia simple del segle XII
Canellas, A. Colección diplomática del concejo de Zaragoza. 1972, Vol. I, pp. 85-86. Revisada la transcripció el 30 d'agost de 2007 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència. Al manuscrit llegim, entre els testimonis del document, el nom "episcopus Stephanus in Zaragoza", que era el nom del bisbe en aquells moments, però no el de dos anys abans, anomenat "Petrus", la qual cosa pot significar que l'escrivà va tenir una confusió a l'hora de copiar el document, però al mateix temps sembla indicar que la còpia es va fer entre 1128 i 1130, durant el manament de l'esmentat bisbe "Stephanus"
Christus.
In Dei nomine et eius gratia.
Ego, Adefonsus Dei gratia imperator, facio hanc cartam donationis et ingenuitatis, ad vos totos cristianos mozarabis quos ego traxi cum Dei auxilio de potestate sarracenorum et adduxi in terras christianorum.
Placuit mihi libenti animo et spontanea voluntate et propter amorem Dei et sancte christianitatis, et quia vos pro Christi nomine et meo amore laxastis vestras casas et vestras hereditates, et venistis mecum populare ad meas terras, dono vobis fueros bonos in tota mea terra:
Quod sedeatis ingenuos, et liberos, et francos, vos et filii vestri, et omnis generatio vel posteritas vestra, et quantos alios homines populaverint vobiscum cum toto quanto potueritis populare, et laborare, et examplare, in illas villas et in illos terminos quos ego vobis dedero vel mandavero.
Et vos, mozarabes, quod non detis lezda in totas meas terras, quantos mercatos feceritis ibi.
Et quod non faciatis mihi hoste nec cavalcada super christianos, nec vos nec posteritas vestra.
Et quod habeatis totos vestros iuditios ad vestram portam, cum totas alias gentes, de alias terras. Et si non vobis placuerit illo iuditio et ego fuero in illas terras, quod veniatis ante me; et si ego non fuero in illas terras, quod habeatis spacium, usque ego veniam ad illas terras, et habeatis vestros iuditios ante me. Et totos vestros alios iuditios, qui fuerint inter vos ipsos, quod habeatis illos sicut est vestro fuero, et vestro usatico antico.
Et quod andetis et vadatis per totas meas terras ubi volueritis, liberi et securi, cum vestro aver; et nullus homo non faciat vobis ullo torto, nec ulla força; et qui hoc fecerit, quod peitet mille morabedinos, et illo captale cum novena.
Et totum hoc donativum sicut superius scriptum est, concedo, et confirmo vobis illud quod habeatis eum ingenuum, et firmum, et securum, vos et filii vestri et tota vestra generatio vel posteritas vestra, salva mea fidelitate et de omni mea posteritate, per cuncta secula seculorum amen.
Facta carta in mense junio, era Mª Cª LXª IIII, in villa que dicitur Alfaro.
Fuit hec carta facta, regnante me Dei gratia, in Castella, in Pampilona, et in Aragone, in Superarvi, vel in Ripa Curcia, in terras de Zaragoza.
Episcopus Stephanus in Oscha, episcopus Stephanus in Zaragoza, episcopus Raimundus in Rota, episcopus Sancius in Pampilona, alius Sancius episcopus in Calagora. Comes de Pertico in Tudela, don Gaston in Uno Castello.
Ego Sancius, sub iussione domini mei regis, hanc cartam scripsi et de manu mea hoc signum + feci.
1129, febrer 5
Alfons I d'Aragó atorga furs nous als habitants de Zaragoza i encomana la seua observança futura a una comissió de vint homes
Arxiu Municipal de Saragossa. Privilegis reials, R-2. Pergamí original en molt mal estat de conservació
Canellas, A. Colección diplomática del concejo de Zaragoza. 1982, I, pp. 87-89. Transcripció revisada el 30 d'agost de 2007 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència, tot i que la lectura del text continua oferint dubtes per a una transcripció més acurada. Al pergamí original figuren les ratificacions de Ramon Berenguer IV, Alfons II d'Aragó i Pere II d'Aragó, davant de l'escatocol; açò és així perquè no es podien posar en cap altre lloc de l'anvers del pergamí, però des d'un punt de vista cronològic i també jurídic, per tal que la seua presència tinguen un vertader sentit, cal transcriure'ls al final del text, tal com ho presentem a aquesta nova edició
Christus.
In nomine sancte Trinitatis, Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen.
Ego Adefonsus, gratia Dei rex, facio hanc cartam donationis et confirmationis ad totos vos populatores qui estis populatos in Çaragoça, et quantos in antea veneritis ibi populare.
Placuit mihi libenti animo et spontanea voluntate, et pro amore quod bene sedeat Çaragoça populata et totas gentes veniant ibi populare, de bona voluntate, dono et confirmo vobis fueros bonos quales vos mihi demandastis.
In primis persolvo vobis totos illos sotos de Novellas in iuso, usque ad Pinam, quod talietis ibi ligna sicca et tamariças, et tota alia ligna, extra salices et extra alius arbores grandes que sunt vetatus.
Et similiter persolvo vobis illas herbas totas de ipsos sotos, ubi pascant vestras bestias, et de totos alios terminos ubi alias bestias pascunt.
Et persolvo vobis totas illas aquas, quod pesquetis ubi potueritis, sed totos illos solgos qui fuerint ibi prensos sedeant meos, et prendat eos meo merino per ad me.
Adhuc etiam persolvo vobis totos illos alios montes, quod talietis ligna et faciatis carbonem.
Et absolvo vobis illas petras et illo gisso quod prendatis et faciatis ubi melius potueritis.
Et nullus homo non vos ibi pignoret, nec faciat ulla contraria, nec ad vos nec ad vestros homines.
Et nullus homo non vobis [devetet compara ?] in mea terra, nec de vino nec de cibaria, nec per terram nec per aquam.
Et qui habuerit rancura de aliquo de vobis et voluerit vos pignorare vel prendere, date ei fidança de directo sicut est vestro fuero, et postea veniat suo iuditio prendere ad Çaragoça, et non ei faciatis amplius nullo iuditio nec ullo directo, nisi intus in Çaragoça.
Insuper autem mando vobis, ut si aliquis homo fecerit vobis aliquod tortum in tota mea terra, quod vos ipsi eum pignoretis et destringatis in Çaragoça, et ubi melius potueritis, usque inde prendatis vestro directo, et non inde speretis nulla alia iustitia.
Similiter mando vobis quod habeatis vestros iudicios inter vos ipsos vicinalimente et directamente ante meam iustitiam qui fuerit ibi pro me. Et nullus adducat ibi aliquam potestatem vel aliquem militem aut infançonem pro [bannariza] et pro vocero contra suum viçinum; et qui hoc fecerit peitet mihi LXª solidos, et vos insuper destruite ei suas casas.
Adhuc enim mando vobis quod non donetis lezdas in tota mea terra, nisi ad illos portus, sicut iam ante fuit presum et taliatum inter me et vos, pro tali condicione quod vos similiter guardetis meas leçdas et meas monetas, et totas meas redditas, sicut melius potueritis ad meam fidelitatem.
Adhuc autem mando vobis quod iuretis totos istos [fueros] illos meliores viginti homines quod vos ipsi elegeritis inter vos. Et vos ipsi viginti qui prius iuraveritis, quod faciatis iurare totos illos alios, salva mea fidelitate, et de meos directos, et de totas meas costumnes, quod totos vos adiuvetis, et vos teneatis in unum super istos fueros quod ego vobis dono. Et non vos inde laxetis forçare a nullo homine, et qui vos voluerit inde forçare, totos in unum destruite illi suas casas et totum quod habet in Çaragoça et foras de Çaragoça. Et ego ero vobis inde auctor.
Si quis vero voluerit vobis tollere vel tortum facere de istos fueros quos ego vobis dono, pectet mihi inde mille morabedis et emendet vobis illo dampno cum illa nobena.
Hoc autem donativum, sicut superius scriptum est, laudo et concedo et confirmo vobis, quod habeatis eum salvum et securum, vos et filii vestri, et omnis generatio vel posteritas vestra, salva mea fidelitate et de mea posteritate, per cuncta secula seculorum, amen.
Facta carta in era Mª Cª LXª VIIª, in mense februario, die sancte Agathe, in civitate Osca.
Regnante domino nostro Jesu Cristo, et sub eius imperio ego, Adefonsus, in Aragone et Pampilona, in Superarbi vel Ripa Curcia, et in supradicta Çaragoça.
Episcopus Stephanus in Osca, episcopus Petrus in Çaragoça, episcopus Sancius in Irunia, alius Sancius episcopus in Calagorra, comes de Pertico in Tutela, domnus Gaston, vicecomes, in Uno Castello, comes Bertrandus in Logronio, senior Fortungo Garces Caxal in Nagara, Petro Tiçon in Stella, senior Enneco Fortungones in Larraga, Ato Orelga in Sos et in Ricla, Gaiçco in Luesia et in Tarazona, Fortungo Lopiç in Soria, senior Lope Garceç Peregrino in Alagon et in Petrola, senior Sancio Johannes in Osca et in Tena, Rizon in Boile, Castange in Biele et in Aguero, Per Petit in Loarre et in Boleia, senior Enneco Xemenones in Tafalga, Fortungo Ennecones, maiordomo regis, Fortungo Sangiz, alferiz, don Robert, botecarius, don David Merino in Osca et in Çaragoça.
Sunt testes et auditores, Gualter de Guidvilla, don Arnal de Tarba, Sancio Fortungones, zahalmedina, Arnal Sobrançer, Bernard dels Arbos, don Sancio Apones, Ponç Stephan et Brun de Iaca, don Goçelme et Pere Palmer, de Stella.
Ego enim, Sancius, sub iussione domini mei regis, hanc cartam scripsi, et de manu mea hoc signum + feci.
.
Signum + Raimundi, comes.
Signum + regis Ildefonsi, filius barchinonensium comitis; et laudo et confirmo hoc totum supra scriptum.
Signum + Petri regis Aragone et comitis Barchinone, laudo, confirmo et concedo.
1225, març 14. Zaragoza
Jaume I confirma els furs, costums i franqueses de la ciutat de Zaragoza
Arxiu Municipal de Zaragoza. Privilegis reials, nº R-19. Pergamí original
CANELLAS, A. Colección diplomática del concejo de Zaragoza, I, pp. ------- Revisada la transcripció el 30 d'agost de 2007 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència
In Christi nomine.
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum,comes Barchinone et dominus Montispesulani; subiectorum nostrorum commodum nostrum proprium extimantes, et considerantes fidelitatem et legalitatem quam vos dilecti ac fideles nostri jurati et totum concilium Cesarauguste nobis et antecessoribus nostris providere habuistis, antecessorum nostrorum sequentes vestigia, ex certa scientia et consulte, bono animo et gratuita voluntate, cum hac presenti carta perpetuo valitura laudamus, concedimus, et confirmamus vobis predictis juratis ac toti consilio Cesarauguste natis et nascituris, presentibus et futuris, omnes foros et consuetudines et franchitates, que antecessores nostri vobis omnibus concesserunt, et sicut in cartis vestris plenius continetur, et sicut eos melius hactenus, cum cartis et sine cartis, habuistis et rationabilius possedistis; ita quod ea omnia habeatis, teneatis secure, potenter et integriter, vos et successores vestri post vos, ad fidelitatem nostram et nostrorum omnium successorum.
Data Cesarauguste, II idus martii era Mª. CCª. LXª. terciam, anno Domini Mº. CCº. XXº. quarto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: G. episcopus Osce, S. episcopus Cesarauguste, B. episcopus Hylerde, G. episcopus Tirasone, F. infans Aragonum, Nuno Sancii, G. de Montecatano vicecomes Bearnensis, R. de Montecatano, G. Raimundi senescalcus, P. Ferrandi de Albarrazino, P. Aunisii, Ato de Focibus, Ato Orella, P. Cornilii, Vallesius de Bergua, Rodericus Eximini de Lusia, Aznarius de Oserra, Rotlandus Layni, P. Petri iusticia Aragonum.
Sig+num Bertrandi de Villa Nova, qui mandato domini regis et Guillermi Rabatie notarii sui hec scripsit, loco, die, era, et anno prefixis.
1119, gener
Alfons I d'Aragó atorga als pobladors de Zaragoza els furs dels infançons d'Aragó
Arxiu Municipal de Zaragoza. Privilegis reials, nº R-27. Còpia autoritzada inserta en un altre privilegi de 19 d'agost de 1284
[CANELLAS, nº 1]. Revisada la transcripció del document el 30 d'agost de 2007 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència. Al pergamí original figuraven les ratificacions de Ramon Berenguer IV i Alfons II d'Aragó davant l'escatocol; açò devia seri així perquè no es podien posar en cap altre lloc de l'anvers, però des d'un punt de vista cronològic i també jurídic, per tal que la seua presència tinguen un vertader sentit, cal transcriure'ls al final del text, tal com ho presentem a aquesta nova edició. També cal remarcar que hi ha una errada a la data, ja que per poder reduir-la al mes de gener de 1119 caldria que diguera "Era millesima Cª. Lª. septima", i al manuscrit llegim "tercia"
In Dei nomine et eius divina clemencia, Patris, et Filii, et Spiritus Sancti, amen.
Ego, Adefonsus, Dei gratia rex, facio hanc cartam donationis vobis, totos populatores de Çaragoça qui ibi estis vel in antea ibi veneritis populare.
Dono vobis fueros bonos, quales vos michi demandastis, quomodo habent illos bonos inffantiones de Aragone, quod bene populetis et finchetis ibi.
Et habent fueros infantiones de Aragone, qui non tenent honore de seniore, quod vadat ad lite campale et a ssitio de castellum cum pane de tres dias. Et nullus infantione qui ibi non quesierit ire, non habeat super illum nullam caloniam nisi quod vetet rex de terra suos mercatos, quod non ibi comparet nec vendat; et suos alcaldes quod nullum iudicet.
Et illos infantiones qui habuerunt et tenuerunt honores de seniore, si fuerit reptato non faciat directum nisi in illa honore stando.
Istos fueros dono et confirmo vobis, quod habeatis et possideatis salvos et liberos vos et filios vestros et omnis generatio vestra per secula cuncta, salva mea fidelitate et de omni mea posteritate, per secula seculorum, amen.
Sunt testes visores et adiutores de hoc donativum suprascriptum: vicecomite Gastone, et comite de Bigorra, et comite de Comenge, et vicecomite de Gavarret, et episcopo de Lascarre, et Augustinus de Miramon, et Arnalt de Labelenia, et Didago Lopiz, et Latron, et Eximeno Fortingones de Leset, et Exemeno Fortingones de Punicastro, et Petro Momez, et Almurabit, et Lop Xemenes de Turrelgas, et Lop Sanz de Lengabre, et Caxal, et Lop Lopis de Calaforra, et Lop Garces de Estela, et senior Asenar Asnares, et senior Ennego Galindes, et Lop Garces Pelegrino, et Pero Ximenez justicie, et Galindo Sans de Begit, et Sango Fortunnio zalmedina, et Castange, et Pere Petit, et Fertungo Lopis de Ayerbe, et Sancio Johannis de Osca, et Ato Garces de Petra Selse, et Ferris de Sancta Eulalia, et Johanne Galins de Aldigon, et Lop Fortungones de Albero, et Exemeno Garces de Rotellar, et senior Exemen Garces Lobielgo, et Tiçon, et Fortunnio Johannes, et comite Bernardo Remon, et Belenguer Combal, et Pere Gasbert, et Pere Miron de Entença, et Ramon Pere Herrillo, et Ramon Amat.
Et nullus homo qui istos fueros supra scriptos vos voluerit disrumpere, dirruite illum vel tota sua causa intus in Çaragoçe vel foras, ubicumque inveneritis, et insuper peitet michi mille morabetinos.
Facta carta donationis de istos fueros supra scriptos sub Era millesima Cª Lª tertia [sic], in illa açuda civitate Çaragoçe, in mense januario; in ipso anno quando fuit capta predicta civitas Çaragoçe, regnante me, Dei gratia rex in Aragone et in Superarbe sive in Ripacurça, et in Pampilone vel in Castela; episcopus Petrus electus in Çaragoçe, episcopus Estephanus in Osca, episcopus Raimundus in Rota.
Ego Santius de Bue, sub iusione domini mei regis, hanc cartam scripsi et de manu mea hoc sig+num fecit.
Sig+num Raimundi, comes.
Sig+num regis Adefonsi.
Sig+num regis Adefonsi, filius barchinonensis comitis, laudo et confirmo hoc supra scriptum.
1134, novembre
Alfons VII de Lleó confirma els furs i usatges dels infançons i barons d'Aragó, atorgats pel rei Pere I d'Aragó
Arxiu Municipal de Zaragoza. Privilegis reials, nº R-3. Original o còpia coetània. / nº R-4. Còpia autoritzada del segle XIV
[CANELLAS, nº 10]. Revisada la transcripció del document el dia 30 d'agost de 2007 a partir d'una reproducció del manuscrit citat en primer lloc
In Dei nomine.
Hec est carta de fueros et usaticos quod habuerunt infançones et barones de Aragone cum rege don Petro, cui sit requies.
Habuerunt enim custumen quod quando opus habebat illos per batalga campale aut per assisione de castello, quod succurrissent illi cum pane de tres dies et non plus.
Et ille quod tenuisset illos in directa iustiçia, et iudicasset illos suo alcalle, per directa iustiçia, per fuero de illas terras.
Et quod non donassent lecta in tota sua terra neque erbatico.
Et in quantas villas habent hereditates, quod in totas illas villas anteparent uno villano regale de oste et de cavalcata si fuerit aut suo casero vel suo iuvero. Et qui isto supra scripto non quesierit facere ad regem, non escuset villano sicut est suprascripto, neque iudicet illi suo alcalle, et non abeat super illos illam causam nisi cum benefacto de seniore.
Et habuerunt fueros et usaticos de suas honores quod habebant et in antea acaptabant, quod non perdissent illas nisi per tres buçias comprobatas, videlicet unam per mortem de suo seniore, aliam per mulierem de suo seniore adulterare, terciam qui cum honore de suo seniore, ad alium seniorem cum illa adtenderit. Et si aliquis de istas tres buçias de nullam de illas fuerat inde reputatus, salvet se tenendo suum honorem de illas per diçitorem qui vidit et audivit de illo; et si non potest probare illi illum diçitorem, quod intret in suas manus per facere suam voluntatem, sicut ille debebat façere in manus de suo seniore si culpatus fuisset. Et per alias culpas, si fidanças de directo potest dare, non perdat suum honorem nec exeat de sua terra. Et sicut habet istam causam illos seniores cum regem, sic sedeat de illos bassallos qui tenent honores de lures seniores.
Et illos seniores qui tenent illas honores regales, quod serviant illas ad regem ubi fuerit suum corpus de rege, tres menses in anno, inter ita et stata in oste et venita; et quod non mitat alios seniores super illos nisi ille ipse rex suum corpus. Et si desveniat de istos supra scriptos tenitores de illas honores et de suos filios, quod fuisset de alios suos parentes ad cui ille eam destinasset, et non ibi misisset dominus rex hominem de alias terras. Et quod teneat illos dominus rex in illos fueros de rege don Petro, cui sit requies.
Et nullo homine in corte de illo rege priso non sedeat, si directo ibi facere non potest, donec se tornet ad suam casam.
Et ego Adefonsus, Dei gratia imperator Leonensis, istam cartam sicut superius est scripta confirmo, et laudo, et mando, et atorco per fidem sine ullo malo ingenio per Deum et suos sanctos.
Signum + Adefonsi, Leonensis imperatoris.
Testes et adiutores de ista carta, sicut superius est scriptam, Usero Martiniç, et Redimir Fruilaç, et Lop Lopiç frater de illo comite don Petro, et illo comite de Barçilona, et comes de Urgello, et comes de Paliares, et illo comite de Foxes, et Guilleme de Montpestler, et illo comite dom Roderigo, et Goterre Ferrandeç, et Roderic Ferrandeç, et Ordon Gostiç.
Et ista carta supra scripta fuit facta, et firmata in Çesaraugusta çivitate, in mense deçembris, in era Mª Cª LXXª IIª.
1138, octubre
Ramon Berenguer IV atorga carta de poblament de les terres ermes situades als voltants de la ciutat de Zaragoza
Arxiu Municipal de Zaragoza. Privilegis reials, nº R-5. Còpia simple del segle XIII
[CANELLAS, nº 11]. Nova transcripció del document efectuada el 30-VIII-2007, a partir d'una reproducció del manuscrit de referència
In Dei nomine et eius divina clementia.
Ego, Raimundus, Dei gratia Barchinonensis comes, et marchio ac princeps Aragonensis, facio populare illam terram hermam de Çaragoça, una cum toto consilio et pleno asensu ac voluntate cunctorum baronum de toto Aragone, et de toto concilio de civitate Cesaraugusta, scilicet illam terram que non donat alfardam ad illas cequias de Çaragoça.
In primis, ego, Raymundus, comes prefatus, dono, laudo adque concedo unicuique cavallerio, duas jovatas de terra et unicuique pedoni unam jovatam.
Similiter illos ortos omnes qui non sunt potati, qui non pariant se ad illas cequias, mitto in eadem partitione.
Et si est ulus homo olim habens hereditatem in Cesaraugusta, qui vendidit suas domos et retinuit terras, dono illi spacium usque ad festivitatem sancti Andree, quod recuperet suas domos, et faciat vicinitatem cum suis vicinis, ac laboret suas hereditates; quod sin non fecerit, ex tunc sit donata illius hereditas tali populatori qui faciat in urbe Cesaraugusta vicinitatem cum suo herede.
Et omnes illi homines qui tenent hereditates de sanctis vel de infançonibus, aut de pedonibus, ad censsum, et non tenent domos populatas in Çaragoça, nec faciunt vicinitatem in Çaragoça cum suis vicinis, faciant hoc sapere ad suos dominos usque ad festum sancti Andree, ut usque ad illud festum faciant vicinitatem in Cesaraugusta iam dicta; quod si usque ad illum diem non fecerint vicinitatem supradictam, demum donentur illis hominibus qui prefatam vicinitatem restituant.
Illi autem omnes qui habent vel retinent hereditates foris in ipsis almuniis, et non habent domos populatas in Cesaraugusta, faciant vicinitatem Cesaraugusta sicut alii viçini.
Et mando ut in hac partitione sint partirores Galin Açenarç alchay, Garcia Sanç de Osa, et At Sanç.
Et sit terminus huius populationis, de Çaragoça vetere in sursum, et de illa alhandecha de Ossera en suso, et de Çofera en iuso, et de Sopratella en iusum, et de illo porto de Caragnnena en achá.
Signum + Raimundi comitis.
Facta ista carta mense octobris, anno Dominice Incarnationis C XXX VII post millesimum, era Mª Cª LXXª VIª, in urbe Cesaraugusta, in presentia subscriptorum testium.
Regnante Raymundo, comite, in Aragone et in Ripacorça, et in Soprarbe et in Çaragoça; episcopus Bernardus in Çaragoça, Lop Lopiç eisdem partibus, Lop Sanç in Belchit, Galin Azenarç in Fontes, Artallo in Alagone, Caxal alchayd de Cotanda, Fortun Garçez; testes.
Ego, Pontius, sub iussione domini mei Raymundi, comitis supradicti, hoc scripsi et de manu mea hoc signum + feci.
Signum regis + Ildefonsi, filius Barchinonensis comitis, et laudo et confirmo hoc superius scriptum.
Signum + Petri, regis Aragonensium et comitis Barchinonensis.
1162, agost. Zaragoza
Alfons II d'Aragó confirma als habitants de Zaragoza tots els furs, usatges i donacions concedides per Alfons I, Ramir II i Ramon Berenguer IV. També els eximeix del pagament de lleuda i els dóna mil sous anuals per al manteniment de les muralles de la ciutat
Arxiu Municipal de Zaragoza. Privilegis reials, nº R-6. Pergamí original
[CANELLAS, nº 15]. Nova transcripció efectuada el 30-VIII-2007 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència. Com en documents anteriors, la subscripció del rei Pere, que en el manuscrit consta a continuació de la del seu pare el rei Alfons, en realitat deu anar al final, tal com l'hem transcrita, ja que cronològica i jurídicament no té cap significat on la trobem posada, en estar posada molts anys després, en el moment de ratificar el privilegi
Christus.
In nomine sancte et individue Trinitatis, Patris, et Filii, et Spiritus Sancti.
Ego, Adefonsus, Dei gratia rex Aragonensis, filius Raimundus comes Barchinonensis et princeps Aragonensis, cui sit requiem, facio hanc cartam donacionis et confirmacionis ad vos, totos homines de Saragoça, cavalleros et burgeses et laboratores, et maiores et minores.
Placuit mihi libenti animo et spontanea voluntate, et addorco et confirmo vobis totos vestros foros et vestros usages, et vestros donativos, quod rex Adefonsus meo tio, et rex Ranimirus meo avio, et pater meus Raimundis comes Barchinonensis et princeps Aragonensis, quibus sint requiem, vobis dederunt, et sicut inde habetis vestras cartas, quas vobis illos fecerunt facere.
Similiter dono et addorco vobis, quod non donetis leçta in tota mea terra, nec per terra nec per aqua.
Adhuc autem dono et addorco vobis, de meas redditas de Saragoça, per ad illos muros adobar, per singulos annos mille solidos.
Et hoc totum donativum, et addorcamentum, sicut superius scriptum est, ut habeatis illud firmum et securum, vos et omnis posteritas vestra; ad salva mea fidelitate et de omni mea posteritate, per cuncta secula, amen.
Signum regis + Ildefonsi.
Facta carta et adorcamento in mense augusto, in predicta Cesaraugusta, in era Mª CCª.
Et sunt testes de hoc super scriptum domino Bernardo archiepiscopo terragonensis, et domino Guillelmo episcopo barchinonense, et domino Petro episcopo cesaraugustano, et domino Arnal Miri paliarensium comitis, et don Palaçino, et don Blasco Maça, et don Petro de Castellaçolo et don Pelegrin de Castellazolo, et Orti Ortiç, et Galin Xemençe de Belgit, et Petro Xemenze de Asso, et Guillem de Castel Vielg, et Guillem de Cerbera, et Geral de Iorba, et Reambal de Baselia, et don Petro Medalia iusticia et merino maiore, et Sancio Fortungons çabalmedina, et don Garcia Garceç de Asin, et Fortun Sanç filio de Barbaçola, et don Sanç de Stata, et don Girard de la Mercanda, et don Iofre de Calataiub et don Pere de Oscha, et Lope Xemence de Pisa, et don Ponç de Bigas, et don Pere Bord, et don Petro çaba cequia, et Milian Garceç, et Guillem Arnal de Pere Martin, et don Iohan de Castro, et don Pedro Capalbo, et Garcia Sanç de porta de Valencia, et don Galin Sanç de Cotanda, et Pere Cornelg, et don Galician de Tarba.
Et ego Andree de Agierbe, scriptor, iussu domini mei regis, hanc cartam scripsi, et de manu mea hoc signum + feci.
Signum + Petri, regis Aragonensis et comitis Barchinonensis.
1196, octubre. Huesca
Pere II d'Aragó confirma als habitants de Zaragoza l'exempció d'imposts per a les seues mercaderies en els llocs d'Aitona, Tortosa i Lleida, atorgada pels seus antecessors
Arxiu Municipal de Zaragoza. Privilegis reials, nº R-8. Original
[CANELLAS, nº 26]. Nova transcripció efectuada el 30-VIII-2007 a partir del manuscrit de referència
Notum sit cunctis et manifestum, quod ego, Petrus, Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinone, concedo, laudo, dono, et per hanc presentem scripturam confirmo et auctorizo omnibus hominibus nunc et a modo in civitate Cesarauguste habitantibus, et in omnibus eiusdem terminis, in perpetuum, ipsam franquitatis donacionem quam proavus meus rex Ildeffonsus, et comes Barchinone, et dominus pater meus Ildefonsus, quibus vera et perpetua sit in Domino requies, concesserunt et dederunt eis, et quemadmodum habetur et continetur in instrumentis ab eis sibi confirmatis et auctorizatis, videlicet quod apud Aitonem, aut apud Tortosam, et Ylerdam, non donent de rebus et mercaturis eorum leuzdam, pedaticum, seu aliquem usaticum.
Decerno autem et constituo firmiter, quod nullus contra huiusmodi donationem venire attemptet, quoniam qui fecerit, sciat se per tanta presumptione, in pena D morabetinos, excepta illati dampni restitucione, condempnatur.
Data Osche, mensse octubre, per manum Johannis Beraxensis, sub era millesima CCª XXXª IIIIª.
Signum + Petri, regis Aragonum et comitis Barchinone.
Huius rei testes: Raimundus de Castellaçolo episcopus in Cesaraugusta. Richardus episcopus in Oscha, Garcia Frontini episcopus in Tirasona, Berengarius de Attencia senior in Calataiub, Petrus Latroni in Turol, Martinus Pedriz in Elfarin et in Fontibus, Ximinus de Rada in Luna, Garcia Urtiz in Aranda, Petrus Cornel in Exea, Eximinus Cornel in Oscha.
Signum + Johannis Beraxensis, domini regis notarii.
1203, juliol. Zaragoza
Pere II d'Aragó atorga a tot el poble de Zaragoza, present i esdevenidor, exempció de lleuda i peatge per tot el seu regne i demés territoris
Arxiu Municipal de Zaragoza, privilegis reials, nº R-9. Pergamí original
[CANELLAS, nº 33]. Nova transcripció efectuada el 30-VIII-2007 a partir del manuscrit de referència
Manifestum sit cunctis tam presentibus quam futuris, quod ego Petrus Dei gratia rex Aragonum, et comes Barchinone, cum presenti scriptura inviolabiliter duratura, concedo et dono toti populo Cesarauguste, et eorum successoribus in perpetuum, quod in aliquo loco regni vel terre mee non teneantur ipsi omnes aut singuli nec etiam illi qui cum eis faciunt comunem vicinitatem, dare lezdam sive pedaticum, seu aliam quamlibet consuetudinem, sed liberam et perpetuam ex hoc obtineant franchitatem.
Ut autem hec donatio teneatur eis firmior et magis integra, presentem paginam signo et sigillo meo confirmatam, et corroboratam eis trado, constituens et firmiter mandans quod nullus audeat eam in aliquo infringere; quod qui faceret iram meam incurreret, et pro pena mille aureos michi daret.
Datum Cesarauguste, mense julii, per manum Johannis de Berix domini regis notarius, et mandato eius scripta.
Sub era Mª CCª XLª prima.
Signum + Petri, regis Aragonum et comitis Barchinone, qui hoc laudo, concedo, et confirmo.
Huius rei testes: Garcia Romei senior in Calataiub. Artallus senior in Alagone. Berengarius de Attentia in Turol. Azenarius Pardi in Iacca, P. de Alcala in Osca, Loferrencus in Luna.
1218, maig 18. Zaragoza
Jaume I atorga potestat judicials als ramaders de Zaragoza, per poder ajusticiar els lladres que troben cometent malifetes contra els seus ramats o altres béns i drets
Arxiu de la Casa de Ganaderos de Zaragoza. Pergamí original. /
Arxiu Municipal de Zaragoza, privilegis reials, nº R-14. Còpia simple en paper de 1518
[CANELLAS, nº 47]. Nova transcripció efectuada el 30-VIII-2008, a partir del manuscrit de referència.
El 28-4-2011 incorporem transcripció a partir de l'efectuada per Mª de los Desamparados Cabanes Pecourt: "Documentos de Jaime I relacionados con Aragón". Institución Fernando el Católico. Zaragoza 2009, document 1, que està feta a partir del pergamí original. Mantenim, però, en segon lloc, la transcripció preexistent, efectuada a partir d'una còpia de 1518 conservada a l'Arxiu Municipal de Zaragoza, a dalt citada, per tal de poder veure com es pot deformar un text en ser copiat una o més voltes
Notum sit omnibus quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispesulani, consilio consiliariorum nostrorum Aragonum et Cathalonie damus tibi, fideli nostro Petro de Monte Alteto, et universis pastoribus Cesarauguste plenam licenciam et potestatem iusticiandi omnes latrones et raubatores, qui cum malefacto et raubaria inventi fuerint in cabania aliqua Cesarauguste vel in aliquo loco eiusdem.
Ita quod nullus, de nostra gracia confidens, audeat vel presumat vos vel aliquem ex vobis ad capiendo raubatores vel latrones disturbare, agravare vel aliquod aliud impedimentum facere aliqua racione.
Datum Cesarauguste, XV kalendas iunii sub era M. CC. L. sexta.
Signum + Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani.
Testes huius rei sunt: B. episcopus Barchinone et cancellarius regie curie. B. episcopus ilerdensis. P. Vitalis archidiaconus Tirasone. A. vicecomes Castriboni. G. de Capraria. G. de Montecatano. A. de Castro Episcopali. Petrus Ferrandi dominus Sancte Marie de Albarracino et maiordomus Aragonum. R. de Lizana. B. de Alagone et Atorella.
Blascus, domini regis scriba, eius mandato scribi fecit, signum regium imponens et suum faciens manus + signum loco, die et anno prefixis.
.
.
.
.
.
[Transcripció a partir de la còpia de 1518]
.
Notum sit omnibus, quod nos Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispesulani, consilio consiliariorum nostrorum Aragonum et Cathalonie, damus tibi fideli nostro D. de Monte Alteo et universis pastoribus cesaraugustanensis, plenam licenciam et potestatem justiciandi omnes latrones et raubatores qui cum malefacto et raubaria inventi fuerint in cabania aliqua Cesarauguste, vel in aliquo alio loco eiusdem.
Ita quod nullus de gratia nostra confidens, audeat vel presumat vos vel aliquem ex vobis ad capiendos raubatores et latrones disturbare, aggravare, vel aliquod aliud impedimentum facere aliqua racione.
Datum Cesarauguste, decimo quinto kalendas junii, sub era millessima ducentessima quinquagessima sexta.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani.
Testes huius rey sunt: A. vicecomes Castriboni, Petrus Ferrandi dominus Sancte Marie de Albarazin, B. episcopus barchinonensis et cancellarius regie curie, G. de Capraria et maiordomus Aragonum, B. episcopus illerdensis, G. de Montecateno, R. de Liçana, P. Vitalis archiepiscopus tirasonensis, B. de Alagone, G. de Castro Episcopali, et Atorrella.
Blascus, domini regis scriba, eius mandato scribi feci, signum regium imponens et suum faciens manum, loco, die, et anno prefixis.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I